[youtube]http://youtu.be/s4wfZQeshLE[/youtube]
El nostre aràcnida ens ha enregistrat a l’IES Margarita Salas de Majadahonda aquest vídeo d’una interessant exposició itinerant (de diversos professors dirigida per Cristina Martín Puente de la UCM) i m’ha sobtat que en les múltiples referències d’escriptors clàssics en places, museus, biblioteques… no n’hi hagués cap de Catalunya. De fet, la presència de la mitologia en l’art ha fascinat sempre ben molt, però no s’ha prestat mai gaire interès a la presència dels autors clàssics en l’art, tot i que aquest han gaudit d’un gran prestigi al llarg de la història i sovint formen part de l’imaginari col·lectiu; de fet, sovint surten de les biblioteques i llibreries per ocupar un espai en places i carrers, en els museus així com en vidrieres, monedes i segells. Avui que anem a les conferències PAU de llatí i de grec que cada any organitza la secció catalana de la SEEC us demano de començar a localitzar-los. A veure qui en trobarà i sabrà discernir el seu significat? Tanmateix, aquesta activitat de recerca queda oberta per tal que anem localitzant els escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres i no sols en els noms dels carrers com en aquest Google maps:
Mostra Carrers de Barcelona: Escriptors clàssics en un mapa més gran
Salve!
Nosaltres hem afegit Isidor de Sevilla ja que el vem fotografiar a la UB. Aquesta estatua està allà perquè Isidor vas ser un destacat eclesiàstic i a la UB hi havien anat molts religiosos. Nosaltres vam fer al nostre bloc, El cel dels mites, dos textos sobre Isidor de Sevilla. Deixem aquí l’enllaç d’un d’ells:
http://blocs.xtec.cat/elceldelsmites/2013/10/29/text-disidor-ii/
Vale!
Andrea, Irina, bones caçareferents! Podríeu localitzar l’escultura de Sant Isidor en aquest mapa i no en el de carrers de Barcelona amb referents.
Pingback: UB: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus” | Aracne fila i fila
Salve!
La Marta i jo hem afegit els Jardins de Safo. Safo en llatí Sappho, i Σαπφώ en grec àtic i Ψάπφω en l’eòlic, va ser una poetessa grega. Només se’n conserva una oda completa i fragments d’altres obres. D’un estil senzill i clar, descriu una passió amorosa física i intimista adreçada a les dones del seu grup o als déus, en particular a Afrodita. Presentà el desig com una potència irracional poderosa i exposà les oscil·lacions de l’ànim i la supremacia de la bellessa i el sentiment.
La seva fama va ser enorme, ja en el seu temps, i Plató la considerà com una musa més
Pingback: Isidor a la UB! | Aracne fila i fila
Salve!
He afegit Virgili al mapa!
Publi Virgili Maró (s.I a.C) fou un poeta romà. Una de les seves obres més destacades és l’Eneida, que tenia certa funció propagandística del Cèsar i a la que va dedicar una década de la seva vida per escriure-la. L’obra, protagonitzada per Eneas, narra els fets d’un troià que participà a la guerra i que fuig cap a una terra promesa. A Àfrica, Cartago, la reina Dido s’enamora d’ell i es suicidà en veure que l’heroi partia. Eneas havia de fundar una ciutat i va fundar a Itàlia l’anomenada Alba Longa
Salve!
He afegit el carrer de Virgili de Barcelona! Publi Virgili Maró (s.I a.C) fou un poeta romà. Una de les seves obres més destacades és l’Eneida, que tenia certa funció propagandística del Cèsar i a la que va dedicar una década de la seva vida per escriure-la. L’obra, protagonitzada per Eneidas, narra els fets d’un troià que participà a la guerra i que fuig cap a una terra promesa. A Àfrica, Cartago, la reina Dido s’enamora d’ell i es suicidà en veure que l’heroi partia. Eneidas havia de fundar una ciutat i va fundar a Itàlia l’anomenada Alba Longa.
BONUM DIEM !
El autor de la meva frase, Sèneca, si que era hispà, ja que va néixer a Córdoba l’any 4 a. C i va morir l’any 65 d. C .
El meu altre autor de la meva frase, Ovidi, no era hispà, ja que va néixer a Italia el 20 de març 43 a. C i va morir el 17 a.C en l’actual Constanza
El meu autor Ovidi, no era hispà, ja que va néixer a Italia el 20 de març 43 a. C i va morir el 17 a.C en l’actual Constanza.
Peró es troba en el cor de tots els seus lectors espanyol per sempre més..
Bonum diem!
Plini segueix convivint entre nosaltres encara que va morir a l’any 112 d.c no segueix viu físicament però si per les accions que va fer. Encara és troba en llibres i poesia que formen part de l’història. També té un carrer a León.
Salve!
Pingback: UB: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus“ | Aracne fila i fila