Tag Archives: Premsa

Avui és dimecres, què en diria Hermes?

Vivim mentre algú ens recordi i hi ha gent que viu eternament si hem de fer cas a Horaci: “non omnis moriar“. Passen els dies i tots els dimecres continuo esperant amb candeletes Los sueños de Hermes, tot i que malaguanyadament els somnis es van esvair aquest estiu. Avui és un dia en què percebo un somni amb un adjectiu com aquells en què sols en Juanvi acostumava a excel·lir, com “nefelibata” després de les Jornadas de culturaclasica.com de fa uns anys a Mèrida; i no sé perquè, potser per inspiració divina, potser per enyor però gairebé sé del cert amb quin adjectiu qualificaria aquesta notícia (Joan Pons, Campanet (Mallorca) www.diariodemallorca.es 11/02/2014).

1601325_675945682448911_2016216509_n

L’ARA parla de nosaltres: Facebook a classe!

En aquest article de dissabte, el diari Ara es fa ressò d’algunes de les metodologies en xarxa que s’utilitzen a l’Institut Premià i de l’ús del Facebook.

diari Ara dissabte 26/5/2012
Diari Ara dissabte 26/05

De l’article de Vicenç Moliné,  m’agradaria reproduir aquí,  per després saber-ne la vostra opinió,  el següent:

La idea de fugir de la pissarra i de la rutina els agrada i arriben als ordinadors animats. A l’entrada els espera el professor, Bernat Ancochea, que també és el director del centre… els apressa a seure i posar en marxa els ordinadors…

Els alumnes, però, no tenen tot el cap posat en les matemàtiques. Abans que la pàgina de Sangakoo, en molts ordinadors hi ha aparegut una altra pàgina web: Facebook… El Bernat ho sap i passeja buscant els que no paren atenció a Sangakoo. “El Facebook és un problema i vam intentar bloquejar-lo, però és impossible. Sempre troben algun truc per obrir-lo”, es lamenta… “no tenen interioritzat l’ordinador com una eina per aprendre”.

Noves perspectives

Pere Marqués és professor de tecnologia educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i comparteix aquest punt de vista. Per ell, la feina d’un professor és obrir noves perspectives als alumnes, i fer que vegin un ordinador com una eina per aprendre també és part d’aquesta feina… (vid. Facebook també serveix)

Els alumnes tenen la seva pròpia perspectiva… “Quan estigui estudiant per a un examen i no entengui un problema, el podré posar a Sangakoo i un company de classe em podrà ajudar”. Tot i això, reconeix que per a això ja té Facebook, on la classe hi té un grup. El professor també en reconeix alguns avantatges, però també perills, com l’augment de les distraccions.

En canvi, Margalida Capellà, que imparteix llengües clàssiques als alumnes de batxillerat humanístic, no els prohibeix entrar al Facebook. De fet, part de l’assignatura s’articula al voltant seu. Per ella, estudiar les llengües clàssiques també és estudiar tot el que les envoltava i demana als alumnes que comparteixin tot el que trobin per internet relacionat amb l’antiga Roma i la Grècia clàssica. La professora explica que no li agradava gaire però que s’ha adonat que “és una eina més pròxima, ja que sempre hi estan connectats”. “Crec que té una part útil i s’ha de saber aprofitar abans que recórrer a la prohibició”.

Hi ha lloc per al Facebook a l’aula? Encara hem d’aprendre a veure l’ordinador, les xarxes socials com a eines per aprendre? Com podem centrar-nos i  no distreure’ns? Com treure el màxim profit de les noves tecnologies i de les xarxes socials i no caure en la distracció per infotoxicació o xafarderia? Com podem controlar la tafaneria que no ens porta enlloc i ser un furoners dels bits per crear coneixement? S’ha de bloquejar el Facebook a l’institut?…

Per a mi és molt senzill i es redueix a ganes d’aprendre,  tenir interès per a ser competent en el segle XXI i tenir autocontrol per fer el que toca, com toca  i  quan toca.

Ja ho varen dir els grecs:  ΜHΔEΝ ΑΓΑΝ!

S.O.S. la revista Auriga!

Laura i Uri de 1r de batxillerat 2009

Auriga a Secundària

A Secundària, tant a l’ESO com al batxillerat, és molt útil als i a les alumnes consultar la revista Auriga per documentar-se a l’hora de fer un treball personal escrit tradicional, un article al bloc, un muntatge audiovisual, una exposició oral a classe … Esdevé una font inesgotable d’inspiració per emprendre treballs de recerca a segon de batxillerat. Fomenta, entre altres, la lectura i permet gaudir d’una actualització contrastada i actualitzada del món clàssic en català.

Des dels seus orígens sóc subscriptora a casa de la revista Auriga i a l’institut, també. Gràcies a la gentilesa del Departament d’Educació l’hem rebuda de franc als centres docents, però de cara al curs vinent se’ns acaba de confirmar que per raons pressupostàries en treu la subscripció. Per una banda es vol que fomentem la lectura, per altra se’n demana que a classe fem recerca i ens actualitzem però Xtecblocs i Àgora no rutllen (ahir volia escriure i publicar aquest apunt, però no hi havia connexió!) i una revista com l’Auriga que arribava puntual als centres aquest any nou 2010 deixarà d’arribar si no es demana la subscripció de nou donant les dades bancàries del centre (SUBSCRIPCIÓ). JO JA HO HE FET A L’INSTITUT, a casa sempre l’he pagada jo, tot i que rebia els exemplars d’autora, per tant la continuaré rebent a casa i a l’institut. Fa temps em van convidar per formar part del Consell de redacció de l’Auriga i hi vaig declinar, però sé de bona tinta que la revista subsistia de la subscripció pagada pel Departament d’Educació. S.O.S. l’Auriga! No la deixem morir, ni canviar de rumb! A secundària la necessitem tal com és! Són sols 36 euros a l’any!

Quan l’Auriga va celebrar el número 50 jo també hi era i es va brindar per fer-ne molts i molts més! De tots nosaltres depèn!

auriga51

La revista Auriga (vid. hemeroteca) sempre m’ha publicat tot el que he enviat a la redacció des de l’any 2002 quan ningú no em coneixia i ara, tot i la projecció virtual, hi ha gent que em reconeix sols com a col·laboradora de la revista: setze són fins ara els articles que hi tinc publicats!. Crec que em van publicar llibres, com el de Les poetes gregues antigues el 2004 a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, perquè Auriga m’havia fet un nom, quan vaig començar ara fa dos anys el bloc i totes les meves publicacions digitals tot i els temors de la Montserrat Tudela, no he deixat d’escriure articles a Auriga, i ja disposo ara d’altres vies. No he cobrat mai res i sempre que la Montserrat m’ha demanat un Lèxicon o un article determinat per tancar un número de la revista li he respost amb celeritat amb la feina encomanada sabent que tampoc cobraria res, gratis et amore, perquè la bona causa de difusió del món clàssic s’ho mereix i Auriga ja forma part d’aquest nostre patrimoni. Jo guardo gelosament a la meva biblioteca particular i a la de l’institut tots els exemplars de la revista Auriga inclòs el 0 i fins a l’últim, el 56 en què tinc la sort de veure publicat un article meu sobre Itineraris romans per Mallorca ja que Montserrat volia més presència mallorquina a la revista i jo anava de vacances a Mallorca, l’illa que em va veure néixer i va despertar en mi l’amor per les clàssiques. En aquest article i en l’anterior sobre etimologia (“Mots actuals i topònims de l’antiga Grècia” Auriga 55: 29-30), ja he fet un pont entre el paper i la xarxa i ad hoc vaig fer un Google maps perquè si algú viatja a Mallorca amb els alumnes o de cap de setmana, aquestes vacances de nadal o quan sigui tingui a mà els itineraris proposats. No tenia intenció de publicar-ho al bloc, perquè no publico tot el que faig ni a classe ni a fora, però ateses les circumstàncies el teniu hic et nunc:


Veure Itineraris romans per Mallorca en un mapa més gran

La revista Auriga és un autèntic catalitzador del món antic a casa nostra i a través del seu correu difon les notícies que cada dia arriben a la seva redacció, que sovint després es donen a conèixer a la xarxa a través de blocs d’actualitat clàssica,  tot creant una autèntica teranyina de saber clàssic: notícies sobre jaciments, museus, producció editorial, conferències, recreacions històriques, sortides culturals, activitats didàctiques de tots nivells, congressos científics et cetera de les quals van informant als seus lectors i amics que han volgut formar part de la llista de distribució de correu; també utilitza les noves tecnologies i des de les noves xarxes socials d’Internet (Facebook i Lenkedin), informa del nostre passat amb rigor. Des de fa molts anys dedica la secció de Plèomen a l’actualitat de les eines virtuals. Fa deu anys ja vaig dirigir un treball de recerca de segon de batxillerat, el meu alumne ben mereixedor del deu que el tribunal li va posar va començar la seva recerca a partir de la secció Plèomen de l’Auriga. QUI DIU QUE L’AURIGA NO ÉS ÚTIL PER A SECUNDÀRIA?. Ja forma part del patrimoni digital de Catalunya “Padicat” per tal de preservar el seu llegat a les generacions futures. Promou el debat i formula enquestes digitals. Ja heu fet l’última?

El Fòrum Auriga, un autèntic espai de divulgació d’activitats professionals i alhora de debat de l’actualitat clàssica, que se celebra cada any a la Capital de la Cultura Catalana, enguany s’ha celebrat a Figueres tot retrent homenatge a la poeta, col·laboradora i amiga de l’Auriga Maria Àngels Anglada i el VI è a Badalona. Cada any atorga els Premis Auriga: el 2005 el nostre institut va obtenir amb Astèrix més que un còmic d’Alba Lòpez el Premi d’estudiants Núria Tudela i Penya i el 2008 el Didascàlia per aquest nostre bloc. La revista Auriga també  ha iniciat el primer inventari papirològic de Catalunya.

 

Moltes gràcies a tots i a totes que feu possible l’Auriga i especialment als germans Tudela, Montserrat i Xavier, i a tot el Consell de Redacció i al Consell Assessor, a Miquel i a Lídia Fernàndez  per aquesta joia que es diu Auriga, una aportació al món clàssic que no s’ha de perdre tot i que siguin temps de crisi i de noves tecnologies. S.O.S. la revista Auriga!

ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM AURIGAE PRECOR!

N.B.: Ja sabeu, la subscripció a l’Auriga pot ser un bon regal de Nadal, i ben original! Que cap centre de secundària, biblioteca pública, Universitat, Centre de Recursos Pedagògics, amant del món clàssic d’arreu, etc. es quedi sense l’Auriga, l’única publicació del món clàssic en català.

Si voleu contactar amb la Revista Auriga:
Ronda Universitat, 7
08007 Barcelona
T.934 123 294
auriga@ccc.cat  
www.auriga.cat

Troben restes romanes de Dertosa

A l’actual Tortosa, l’antiga Dertosa, s’han descobert unes restes romanes d’un edifici! Roma a cada passa!

Font: Telenotícies Comarques 1 de setembre de 2009

Què en sabem de Dertosa i com es diu en català un strigilis? Us sembla bé que  les tapin de nou? Què n’opineu?

Grècia, altre cop en flames

elfocaatenes

El foc encercla Atenes. El País, 24-8-09

No tinc paraules, sols dolor, impotència i incomprensió en veure que una colla de desaprensius per afany de construir pot provocar un desastre així, quan encara és massa recent la tragèdia de fa tot just un parell d’anys en què Grècia era devorada pel foc a les mateixes portes d’Olímpia. Des del divendres,  un foc provocat i avivat pel vent, les altes temperatures i la sequedat crema tot quant troba a l’Àtica fins arribar a la mateixa Atenes. On són les lleis gregues que penalitzen construir en terrenys cremats? Grècia és el bressol de la nostra civilització i és patrimoni de tots. Per què es permet una negligència així en el segle XXI i a Europa i per segona vegada?

Quina meravella de mosaic!

Com m’hagués agradat de ser una de les deu mil persones que van veure un dels mosaics més grans i més ben conservats d’Israel! Els arqueòlegs van trobar aquest mosaic de mil set cents anys d’antiguitat fa més d’una dècada (el 1996 a Lod, vora a tocar Tel Aviv)  i el van mostrar aquesta setmana per segona vegada.

El mosaic de 56 metres quadrats consta de més de dos milions de peces amb escenes de cacera, lleons i girafes africans i un mar amb vaixells i diferents tipus de peixos.

León Levy i el col·leccionista Shelby White han aportat dos milions i mig de dòlars per tal de fer-li un emplaçament  a Lod que es podrà visitar cap el 2012, mentrestant un fragment volarà fins al Metropolitan Museum de Nova York tal com ens informa l’Expresso italià.

Mor Baltasar Porcel, roman la seva obra

El primer que vaig llegir de Baltasar Porcel va ser Primaveres i tardors, he anat seguint la seva obra literària, els seus articles a La Vanguàrdia, els seus viatges, les seves entrevistes, fins i tot les impossibles, … finalment el tumor cerebral ha pogut més que ell, però va dir que la seva obra era ell i ara i per sempre restarà entre nosaltres.

Des de El Fil de les Clàssiques vull recordar l’insigne escriptor mallorquí amb un programa de TV3 sobre l’antiga Grècia que va fer fa molts  anys i que guardava a la meva videoteca. Que descansi a Ítaca!

La Torre d’Hèrcules, Patrimoni de la Humanitat!

Ahir 27 de juny la Torre d’Hèrcules, l’únic far d’època romana en actiu al món, va ser proclamada a Sevilla pel comitè de la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Si no recordo malament també són Patrimoni de la Humanitat d’època romana els conjunts arqueològics de Tàrraco i de Mèrida, així com les Mèdules. Caldria, al meu parer, que en la propera convocatòria també hi formés part el conjunt grecoromà d’Empúries i les mines romanes de mercuri a Almadén (Ciudad Real) que no van aconseguir passar a la selecció de la Unesco per un sol vot.

No us perdeu la informació del diari El Mundo sobre la proclamació de la Torre d’Hèrcules com a patrimoni humanitat ni el vídeo preliminar de la candidatura creat per la conselleria de cultura de la Xunta que podreu visionar en el Google maps de El Fil de les clàssiques sobre els monuments de la Hispània romana, prescrits per les PAU Catalunya de llatí. Tot seguit podeu visionar el vídeo explicatiu de l’Institut d’Estudis Torre de Hércules:

També podeu veure aquesta crònica del Telexornal de la televisió gallega, on s’explica com ha anat el primer dia d’afluència pública després de la designació.


Feliciter, Gallaecia!

Un Museu espera els seus marbres

20090620elpepicul_1


Ahir es va inaugurar a Atenes
el nou Museu de l’Acròpoli, ara només falta que des del Bristish Museum de Londres retornin els marbres que Lord Elgin es va emportar per tal de preservar-los. El President de Grècia, Karolos Papoulias, va reclamar en el discurs inaugural el retorn polèmic dels seus marbres i el ministre de cultura grec, Antonis Samaras, en un acte simbòlic va recol·locar en el fris del Partenó un trosset que els Museus Vaticans han retornat a Grècia, un cap de dona que encaixa a la perfecció amb la resta del cos.

20090621elpepicul_4

 “Quan vaig veure els marbres al British Museum em va envair un sentiment de pena, com quan veus algú a l’exili. Em sembla fins i tot, potser a causa de la restauració, que s’han engroguit, però crec que quan siguin de bell nou a Grècia el sol els tornarà a donar el seu antic color”.    Odisseas Elitis, poeta i premi Nobel

Podeu  veure el vídeo del Telenotícies vespre de TV3 del 20 de juny de 2009.

Creieu que Gran Bretanya ha de tornar a Grècia els marbres del Partenó? Si aneu a Grècia aquest estiu podreu visitar aquest  colossal museu acabat d’estrenar  només per un euro (a partir del 2010  per cinc)  i segur que us acabareu de convèncer! Mentrestant visiteu la seva nova pàgina web.

El primer CAT inaugurat: Cella vinaria de Teià

Avui s’ha inaugurat a Teià el primer Centre d’Acollida Turística (CAT) de Catalunya: un celler d’època romana per tal de promoure el turisme cultural, la ruta gastronòmica de la denominació d’origen Alella i la romanització de la Laietània. Val a destacar l’audiovisual del CAT (amb bastantes fotografies de Sebastià Giralt) i la reconstrucció de dues premses de vi.

A l’hora de preservar les restes del passat, creieu que aquesta iniciativa de reconstruir les restes romanes amb finalitats econòmiques i turístiques és avui en dia la més encertada  o més aviat preferiu que es quedin tal qual i només s’explotin amb finalitats culturals?