Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Gairebé una dècada a la xarxa: professora i bloguera

Després de gairebé deu anys, des que el professor de llengua i literatura Joan Marc Ramos va venir un dia a la nostra reunió setmanal de departament de Català i Clàssiques amb la idea d’obrir un blog educatiu, se’m fa difícil recordar com eren les meves classes de Grec, Llatí i Cultura Clàssica sense els companys en xarxa, els chironians, internet, sense el Moodle, sense els blogs, sense les xarxes socials i les eines digitals, el treball cooperatiu, la classe inversa…, tot i que mai he abandonat ni el llibre de text ni algunes classes magistrals…

Un nou principi de curs, i altre cop els alumnes continuen comentant els apunts publicats a El Fil de les Clàssiques i a la vintena més de blogs que els seus companys de clàssiques de l’institut Premià de Mar els han deixat en herència i que continuen mimant, ampliant i, potser, n’acabaran obrint de nous, en funció dels seus interessos personals, necessitats d’aula…

Fa uns mesos vaig assistir a ITworldEdu8Innovating in Education, amb un èxit de participació, i Educaixa acaba de publicar aquesta entrada amb aquest reportatge en què ha seleccionat tres professors bloguers: “Santiago Moll, Silvia Caballeria i Margalida Capellà són professors en sintonia amb les TIC. Els seus respectius blogs (Justifica tu respuesta, Què us diré? i El Fil de les Clàssiques) s’han convertit en una importantíssima eina perquè els seus alumnes aprenguin, cooperin i es motivin. Ells són una mostra de l’èxit de l’actualització docent vinculada al bon ús de la tecnologia. Dins de l’aula i també fora, compartint experiències amb els seus col·legues, els seus blogs bullen d’activitat i bones pràctiques”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=y_a3gPzUVmM[/youtube]
Amb subtítols en castellà.

I vosaltres, què n’opineu dels professors (i dels alumnes) bloguers?

Un mite ovidià cada setmana

Enguany també hem volgut seguir a 4t de l’ESO un bell i vell costum de portar llegit a classe (classe inversa) cada setmana un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics (ed. Teide).

Divendres passat vàrem treballar el mite de Licàon (vid. Licàon) i encara aneu publicant a Metamorfosejats els vostres treballs a partir de les reflexions fetes a l’aula tots plegats. L’important no és l’eina digital sinó la pervivència del mite i el llatí (Quis est?…); per tant podeu utilitzar tots els formats (thinglink,…), fer les vostres metamorfosis, recordar-les de llibres, anuncis publicitaris, pel·lícules… com la transformació en llop del professor Remus Lupin a Harry Potter .

Qui  portarà avui ben preparada la narració següent pertanyent a les relacions amoroses de Zeus, Júpiter en llatí?  Qui ens explicarà a classe les diferents aventures amoroses i la seva actualitat? Tenen vigència encara?…En parlarem, ho posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència en l’art, la música, el llenguatge, la literatura, el còmic, l’astronomia… i en deixarem constància per escrit (la guia de lectura i les propostes de treball del final del llibre us poden donar un bon cop de mà!).

Posem fil a l’agulla a partir de recreacions fetes per companys i companyes (Iuppiter et IoJúpiter i Cal·listo; De Juno a Júpiter; Europa a l’institut), comencem amb els referents clàssics arreu (Juno, Júpiter, Ganimedes…)

Setmana a setmana anirem llegint els mites ovidians, ampliant Metamorfosejats i continuarem de tant en tant amb Kahoots, qüestionaris Moodle i Ecce pictura.

Incipiamus. Quae fabula est?

Eccepictura

A quin mite fa referència? De quin artista és aquesta pintura? De quina època?…

Recreem el mite amb un diàleg entre els dos personatges i posem títol a la imatge amb una frase, tipus fotografies Instagram…

Fem un kahoot amb els amors de Zeus/Júpiter!

amorszeus

Quī nihil discere vult, nihil discere potest

Relleu trobat a Neumagen que representa un mestre amb tres deixebles en una escola romana (ca. 180-185 d. C.)

El 1994, la UNESCO va declarar el 5 d’octubre Dia Mundial dels Docents per tal de commemorar la comprensió i estima envers la contribució vital dels docents a l’educació i al desenvolupament.

Què vol dir ser docent? Per què calen bons docents? Quin mot és preferible: docent, professor, mestre, educador…?

Tenim vocació. Ens agrada la nostra feina. Creiem en l’efecte Pigmalió en l’educació; ara bé, és possible ensenyar quan un no vol aprendre?

Avui (dies Mercuris ante diem tertium Nonas Octobres MMDCCLXIX  a.u.c.) ho hem intentat reflexionar en llatí a partir del final del Capitulum XXIII de Lingua Latina per se illustrata d’ Ørberg:

Epistulam sūmēns Aemilia “Itane scrībit magister?” inquit; tum, epistulā lēctā, “hoc tē nōn excūsat, nam plānē scrībit “Mārcum ipsum nihil discere velle”, et quī nihil discere vult, nihil discere potest. Nōn modo posse, sed etiam velle opus est: quod nōn vīs, nōn potes”.

Iūlius ridēns “Rēctē dīcis” inquit, “Ego enim pecūniam solvere nōlō: ergō solvere nōn possum!”

Hoc dicēns Iulius epistulam magistrī scindit.

Mitologia amb classe inversa

ἡ δὲ παιδεία πλαταγὴ τοῖς μείζοσι τῶν νέων.
L’educació és un sonall (=un joc) per a la majoria dels joves
Aristòtil, Política V 6 (1340b).

És possible a l’aula de clàssiques la classe inversa o The Flipped Classroom?

A finals d’agost vaig fer un curs a l’escola Pia Santa Anna de Mataró amb Manel Trenchs i Dani Amo i ara ha arribat el moment de posar a la pràctica l’après a #cveranoflipped 2016 MATARÓ, a més de la gran dosi d’optimisme que em van regalar per tal de començar amb ganes el nou curs escolar.

A principi de curs a segon de batxillerat de Grec fem un repàs del que es va treballar a primer (vid. Déus i herois en la mitologia grega) i reprenem el currículum de segon insistint en els temes que surten a les PAU de Grec de Catalunya 2017.

qüestionarimoodle

Pel que fa al tema de mitologia, repassem amb un kahoot Déus i cultes i amb un qüestionari Moodle Reprenem el fil (II) Mitologia (vid. Pissarra de Clàssiques Grec 2 contrasenya visitant Grec2_2016) el treballat a primer per tal de fixar el coneixement i preparar-nos per traduir textos originals amb els següents objectius:

    1. Conèixer la mitologia a través de la  literatura grega que és mitogràfica

(vid. Literatura grega a escena…)

  1. Identificar algunes produccions antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega
  2. Reconèixer l’ètim grec relacionat amb els déus i la seva pervivència en la terminologia de les llengües modernes

En acabar hem de saber:

Els principals cicles mítics: comencem per la introducció als cicles mítics (cicle peloponnesi…) amb un prezi  i kahoots fets per alumnes (el cicle de Micenes, els 12 treballs d’Hèrcules/Hèracles…)

La literatura grega és mitogràfica perquè els seus arguments i continguts són sobretot temes mítics. Gràcies a ella coneixem els mites grecs.

Els déus grecs en la ceràmica grega i en les manifestacions artístiques posteriors (amb EDpuzzle, Kahoot, apunts als blocs).

El lèxic mitològic i la seva vigència en les llengües modernes (amb Thinglink, Kahoot, apunts als blocs…)

Pel que fa a l’aprenentatge de la pervivència dels déus en els nostres mots, a partir dels déus i els ètims comencem a relacionar els mots actuals amb els personatges mitològics i ens plantegem el perquè mitològic dels noms del sistema solar,…. i els alumnes acaben construint un kahoot sobre els déus i les paraules i continuen amb la recerca i publicació al bloc d’etimologia L’univers clàssic dels nostres mots de la petjada de la mitologia en les expressions que encara fem servir en diferents llengües, la mitologia al cel a El cel dels mites, la petjada de la mitologia en els noms dels grups i en les cançons a L’empremta d’Orfeu, o en l’òpera Òpera amb referents, o en el cinema La cinta de Νίκη, o l’actualitat teatral a Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Què fem a casa? i què a classe?

Tot aplicant la metodologia The Flipped Classroom a casa els alumnes visionen dos vídeos que s’han preparat ad hoc i que troben a la classe Mitologia amb el codi naivoku. Primer s’han de donar d’alta com a estudiants a edpuzzle.com i després clicar a “Join Class” i introduir el codi de la classe.

Els déus en la ceràmica grega per aprendre en grec (els alumnes ja sabem llegir i escriure en grec clàssic) el noms dels déus, reconèixer els seus principals atributs a partir de les peces de ceràmica grega i contestar les preguntes relacionades amb la pervivència lèxica dels déus grecs en català…

En comptes de fer una classe magistral amb tota la història de la mitologia i la seva pervivència en les diferents manifestacions artístiques, es va agafar un tema transversal “Amor i triomf en la mitologia grega” i s’ha amenitzat amb obres d’art antigues i modernes (interdisciplinarietat) que representen els diferents mites dels diferents cicles mítics (tant de déus com d’herois) extrets de diferents obres de la literatura grega per tal de demostrar que és mitogràfica i aprenem mitologia a través d’Homer, Hesíode, els tràgics grecs (Èsquil, Sòfocles i Eurípides), Apol·lodor,… El tema de l’amor és inherent a l’ésser humà i atreu molt, així com el paper de la dona, la violència de gènere en els mites i la diversitat sexual, entre d’altres. Les diferents preguntes que s’han de respondre per avançar en el visionat del vídeo permeten consolidar l’après i ampliar el tema amb els recursos de la xarxa i amb els recollits en aquest Symbaloo de Mitologia Grega.

Una vegada s’han visionat els vídeos i enviat la feina a través d’EDpuzzle, a classe ho posem en comú, debatem el tema, s’amplien els diferents mites i els nostres blocs El fil del mite grec, El fil de Medea, Literatura grega a escena, L’univers clàssic dels nostres mots…permeten llegir i comentar les diferents entrades relacionades amb mitologia (mites, literatura mitogràfica i etimologia de les paraules, expressions… i els déus) i alhora permeten ampliar-los amb nous apunts amb el nou contingut ja curat a partir dels interessos dels alumnes i amb la creació de prezi, thinglink, kahoots, vídeos, il·lustracions, podcast… D’aquesta manera, l’alumne/a és el protagonista del seu propi aprenentatge i alhora té un paper cabdal en la seva avaluació perquè elaboren els kahoots per a la classe (és important saber preguntar i compartir-ho a la xarxa), es coavaluen els apunts publicats als nostres blocs, el material digital, les presentacions orals a l’aula…Són els amos del seu qualificador al Moodle que recull totes les activitats d’aprenentatge i també les voluntàries d’ampliació (El cicle troià en la literatura grega: apunt i kahoot; L’Odissea; Ilíada i Odissea a la música amb kahoot…) donant ales a la creativitat individual, al treball en equip, col·laboratiu, cooperatiu, interdisciplinari (Mitologia a la pintura; La pervivència del mite de Dànae en l’art…), inclusiu, a l’atenció a la diversitat,…a l’avaluació amb rúbriques, amb ludificació (o gamificació), a la creació d’una identitat digital amb la continuació dels seus portafolis digitals… D’aquesta manera apliquem a l’aula de clàssiques de l’IPM la taxonomia digital de Bloom i The Flipped Classroom.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wibL5wgEAM0[/youtube]

Celebrant el desè aniversari del nostre centaure: feliciter Chiron!

DSCF3426

Desè aniversari de Chiron. Chironians a Madrid (Mertxu, Olga, Ana, Sebastià, Jose, Margalida i Lluís)

Las cuatro chironianas, en el Museo Arqueológico Nacional (24.9.16)

Comida del 10º aniversario. Madrid, restaurante Dionisos, 24.9.16

Aquest cap de setmana a Madrid ens hem trobat alguns dels chironians per celebrar el desè aniversari de Chironun portal de professors de clàssiques per a professors de clàssiques. Amb tristesa i alhora amb satisfacció per la feina feta i compartida a la xarxa hem actualitzat els temps verbals a l’entrada de Chiron a la wiquipèdia. Ja han passat deu anys i a l’era d’internet és gairebé una eternitat!

Ha estat un plaer haver format part d’aquest grup de professors de llengües clàssiques d’arreu de l’estat espanyol, que ha estat pioner en la incorporació dels recursos de la web 2.0 a l’aula. Decimo anno a Chirone condito, Chiron ha deixat d’existir com a associació, ara ja no té sentit (ara cal aplicar la metodologia a l’aula!), però en canvi la tasca feta, oberta encara a la col·laboració, perquè tots som Chiron, i l’amistat digital primer i desvirtualitzada després em deixen un record inesborrable en les meves classes i en la manera de concebre l’educació perquè ja no podem ensenyar com ho fèiem abans i, de fet ja no recordo com ho feia abans que Sebastià Giralt em convidés a formar part activa de Chiron i conèixer a Mèrida el nostre president, Carlos Cabanillas; a Girona, el nostre secretari, en Lluís Inclán;  Ana Ovando, Álvaro Vilariño, Jose, Olga, Jerry, Mertxu, Rodrigo, Sergi, Carlos Viloria, Manuel… a les Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt, Santiago de Compostel·la, Mèrida, Barcelona, …

 [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fvnown7CT08[/youtube]

El 2011 la SEEC va concedir a Chiron el Premi a la Promoción y Difusión de los Estudios Clásicos.

Diploma

Chiron (Jose, Margalida, Carlos Viloria, Sebastià, Álvaro, Luis i Rodrigo) a les III Jornadas de Educación Educativa en el aula de clásicas, Valladolid (març de 2012)

2016-09-24-PHOTO-00000048

Gràcies, chironians, per haver-me ensenyat tant de la web 2.0, de compartir a la xarxa…! Feliciter Chiron!

Dia Europeu de les llengües: estudiar grec i llatí és molt important per aprendre llengües

Enguany el nostre institut no ha celebrat com altres anys el Dia Europeu de les Llengües, però a l’àrea de Clàssiques hem continuat amb aquesta bella i vella tradició.

Aviat tindrem totes les imatges dels nostres murals; però hic et nunc volem compartir el nostre kahoot i encoratjar-vos a aprendre llengües. Recordeu que el Grec i el Llatí són molt importants també per aprendre llengües modernes.

diaeuropeullengües

L’Eloi, alumne de 2n de Batx. Humanístic, ens ha fet el vídeo del mural dels alumnes de segon de Batxillerat:

L’Uri i l’Andrea de 4t de l’ESO ens han fet aquest vídeo del mural dels alumnes de 4t de Lingua Latina (optativa 1 -Mar- i 2 -Margalida-):

Els oficis femenins en els epigrames de l’Antologia Palatina

“Els oficis femenins en els epigrames de l’Antologia Palatina” dins el Curs d’actualització sobre «Els oficis en el món greco-romà», 7 de juliol de 2016 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, tot seguint el fil de la recerca del món de les dones en els epigrames grecs i en fer-ne una traducció al català.

Amb el rap de l’alfabet grec a Catalunya Ràdio

A “Popap” de Catalunya Ràdio amb Mariola Dinarès, Bernat Roca i Margalida Capellà

T’imagines aprendre grec en forma de rap? I aprendre filosofia basada en la pel·lícula ‘Els jocs de la fam’. Dilluns comença l’escola. Estàs a favor de la #gamification? És a dir, que els estudiants aprenguin divertint-se? En parlem amb la catedràtica de grec Margalida Capellà, el professor de filosofia Bernat Roca i el cap de projectes de l’Editorial Teide, Jaume Ríos. I les tendències, el repàs a la setmana digital a Catalunya Ràdio… i el guanyador de les 48 hores èpiques.

Origen: Aprendre grec a ritme de rap! Mestres creatius.

Gràcies Mariola Dinarès per donar-nos aquesta alegria a principi de curs! L’enhorabona més sentida per Popap @PopapCatradio, la bona ràdio de sempre amb les tendències digitals actuals! Un plaer haver conegut Bernat Roca, professor de filosofia de l’institut Pere Vives d’Igualada, editor de Juego de tronos y la filosofia i haver tornat a coincidir amb Jaume Ríos, gerent de l’editorial Teide i el meu primer editor amb Arrels del lèxic científic, tècnic i humanístic, entre d’altres.

El rap de l’alfabet grec que va fer el Deka, l’exalumne Oriol García-Penche, per aprendre les lletres gregues el curs 2009/2010 ens porta a Catalunya Ràdio en el programa Popap de Mariola Dinarès del divendres 9 de setembreAprendre grec a ritme de rap. Mestres creatius. Els blogs fomenten l’excel·lència, però també ajuden a superar amb èxit les dificultats d’aprenentatge.

El reportatge de l’exalumna Marta Serna sobre les Clàssiques digitals a l’institut Premià de Mar:

L’apunt de l’alumna Mariona Cava “Flor groga” del Manel a L’empremta d’Orfeu i el de les alumnes de grec tot comparant el sacrifici d’Ifigenia amb el de Jocs de Trons.

Tots els nostres espais digitals al nostre Moodle de Clàssiques.

Comencem, doncs, un nou curs amb empenta. Aprenem l’alfabet grec a ritme de rap? Avant!

Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.

Fascinació per Polímnia. Margalida Capellà

Després del parèntesi estival i abans de començar el curs escolar el proper 12 de setembre, m’agradaria reprendre per novè any consecutiu la publicació d’apunts a El Fil de les Clàssiques amb la meva visita a l’exposició Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives. Col·leccions del Museu del Louvre Obra Social “la Caixa” que fins al 9 d’octubre es pot visitar a CaixaForum Palma i participar en les activitats i els tallers que acompanyen la mostra. Quina llàstima que no passi per Barcelona. Sols Madrid, Saragossa i Mallorca han tingut l’honor de poder contemplar més de dues-centes peces (sols 177 s’exposen a CaixaFòrum Palma per raons d’espai) del Departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes del Museu del Louvre juntament amb peces de les col·leccions egípcies del mateix museu i de la col·lecció de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. Algunes són peces úniques i no parlen de la pompa de Roma sinó de la vida de la gent, concretament de la de les dones i dels gustos romans en decoració domèstica. Ens presenten la dona com un ésser complex, i tal com proclama el títol de l’exposició adés són belles, seductores, divines, dotades de gran riquesa espiritual,  amb una vis materna, adés monstruoses, posseïdores d’una força animal, tot personificant les forces de la natura, incapaces de resistir els seus desitjos i dotades d’una màgia destructiva.

A més a més de la gran quantitat de plaques de terracota (les 30 plaques campana restaurades per a la mostra), que guarnia l’arquitectura domèstica, crida molt l’atenció el gran nombre de personificacions de la Victòria (la Nice grega), segurament en un intent de portar prosperitat a la llar, i el paper destacat que es concedeix a Dionís, Bacus en llatí, com a déu alegre, compassiu, promotor d’un paper femení més destacat en el desenvolupament de la civilització. Val a recordar que el déu havia tret de l’inframón la seva mare Sèmele i l’havia pujat a l’Olimp; també va ser el marit fidel de l’Ariadna abandonada per Teseu.

Quin era el paper de les dones romanes? Estaven en igualtat de condicions respecte als homes? Continuen les dones sent objecte de desig i menyspreu? Són tan contradictòries i terribles com les percebien els romans?

Per què les dones romanes que sovint marginades de la vida pública, recloses en l’àmbit familiar, en canvi, sovint són representades a la mitologia, la religió, la literatura, les belles arts? Per què trobem en escultures, relleus, pintures murals, plaques de terracota, estuc, bronzes, joies, peces de ceràmica i d’argila tantes dones, unes castes, d’altres seductores, com  les amàzones, les mènades, les gòrgones, les nereides, les nimfes, les Gràcies, les Muses, les victòries o les dees (Juno, Minerva, Ceres, Selene…)? Per què fascinen tant als artistes i als artesans? Les dones romanes eren tal com els artistes ens les representen?

Al CaixaFòrum Palma s’hi esperaven 50.000 visitants, esperem que així sigui; tanmateix, el dia que hi vàrem anar els carrers bullien d’activitat curulls de gent, però gairebé vaig tenir el vigilant per a mi, que va aguantar estoicament que mirés de peu el documental en francès que durava 30 minuts (Pompeia, cerimònies secretes. Grans pintures murals de la Vil·la dels Misteris, Alain Jaubert, ARTE France 2002).

Dones de Roma, del Louvre a Ciutat , Mallorca

Una foto publicada por Margalida Capellà (@filaracne) el

No us perdeu Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.