Relleu trobat a Neumagen que representa un mestre amb tres deixebles en una escola romana (ca. 180-185 d. C.)
El 1994, la UNESCO va declarar el 5 d’octubre Dia Mundial dels Docents per tal de commemorar la comprensió i estima envers la contribució vital dels docents a l’educació i al desenvolupament.
Què vol dir ser docent? Per què calen bons docents? Quin mot és preferible: docent, professor, mestre, educador…?
Tenim vocació. Ens agrada la nostra feina. Creiem en l’efecte Pigmalió en l’educació; ara bé, és possible ensenyar quan un no vol aprendre?
Avui (dies Mercuris ante diem tertium Nonas Octobres MMDCCLXIX a.u.c.) ho hem intentat reflexionar en llatí a partir del final del Capitulum XXIII de Lingua Latina per se illustrata d’ Ørberg:
Epistulam sūmēns Aemilia “Itane scrībit magister?” inquit; tum, epistulā lēctā, “hoc tē nōn excūsat, nam plānē scrībit “Mārcum ipsum nihil discere velle”, et quī nihil discere vult, nihil discere potest. Nōn modo posse, sed etiam velle opus est: quod nōn vīs, nōn potes”.
Iūlius ridēns “Rēctē dīcis” inquit, “Ego enim pecūniam solvere nōlō: ergō solvere nōn possum!”
Hoc dicēns Iulius epistulam magistrī scindit.
Salvete!
Ser docent es refereix a aquell que es dedica a ensenyar o que realitza accions referents a l’ensenyament. Aquesta paraula deriva del terme llatí docens, que a la vegada també procedeix de docere (traduit al català “ensenyar”). En el llenguatge quotidià, el concepte se sol utilitzar com a sinònim de professor o mestre, encara que el seu significat no és exactament igual.
El docent o professor és la persona que imparteix coneixements emmarcats en una determinada ciència o art. No obstant això, el mestre és aquell al qual se’l reconeix per una habilitat extraordinària en la matèria que instrueix. D’aquesta manera, un docent pot no ser un mestre (i viceversa).
Per tant, no crec que el mot més preferible seria professor.
Jo crec que si que podria ser possible ensenyar a un que no vol aprendre, però, requeriría molt de temps i sobretot paciència per part del professor. Seria un procés lent, això sí, però no impossible, ja que si el professor té espeança en l’alumne i té pensat en ajudar-lo fins al final, podria aconseguir a que l’alumne acabés canviant d’opinió i finalment aprendre.
Salvete!
DOCENT és aquell que ensenya o instrueix, que serveix per a ensenyar o instruir.
EDUCADOR qui com la mateixa paraula ho diu, educador és aquella persona que educa. Però l’educació no només passa a les escoles, acadèmies o universiades; també es porta a terme a la llar i en l’ambient social.
MESTRE és l’individu que ha estudiat i que s’ha preparat científicament per impartir ensenyament.
Qui exerceix com a mestre posseeix instrucció pedagògica per guiar o dirigir el procés d’ensenyament-aprenentatge.
PROFESSOR La paraula professor ve del terme professar que al seu torn deriva del llatí profiteri (declarar en públic). Un professor és un professional capacitat per fer el mateix que fa un mestre (transmetre coneixements científics), però la diferència entre un mestre i un professor és que aquest últim no només transmet els coneixements que altres han aportat; sinó que és algú que investiga i que aporta coneixements nous com a resultat de les seves investigacions.
En aquest cas el millor mot és DOCENT, ja que com bé ha dit la meva companya traduit al català vol dir ensenyar, i lo que veiem en aquest text és que el profesor tracte d’ensenyar a en Marcus i aquest no vol. L’ensenyar no crec que sigui factible si l’alumne no té una certa disposició a fer-ho per petita que sigui. L’ensenyament desde el meu punt de vista es cosa de dos, del mestre i de l’alumne. Pero realment el proces d’apendre la de fer l’alumne sol, i avançar sabent que el mestre és un només un recolzament.
Salvete!
Docent, segons el DIEC, és aquell que ensenya o instrueix, que serveix per a ensenyar o instruir. Actualment i des de fa uns certs anys, el treball de mestre està molt menyspreat i això fa que tant els pares com els alumnes estiguin,gradualment, perdent el respecte cap a aquests treballadors.
A mi, personalment, m’encantaria ser professora i penso que fer de docent és un dels treballs més difícils i més importants del món; ja que són ells els qui ensenyen i preparen els nens pel seu futur laboral.
Traducció del text: Aemilia agafant la carta diu “Això escriu el mestre?”, llavors havent llegit la carta, “ Això no t’excusa, doncs escriu clar.” El mateix Marcus no vol aprendre, i qui no vol aprendre, no pot aprendre. No només poder, sinó també voler és necessari: per la qual cosa no vols, no pots.”
Iulius rient diu “Parles bé”, “Jo realment no vull pagar el deute; per tant no puc pagar.”
Dient això IUlius estripa la carta.
Salve!!
Ser docent, professor, mestre… tot aquestes paraules provenen i tenen un significat igual, és a dir, tots volen dir ensenyar o instruir.
En aquesta vida, fan falta bons docents, ensenyadors que volguin realment fer el seu treball, que ho fassin amb ganes i il·lusió, fer veure a l’alumne que aprendre pot ser una cosa útil i que val la pena que estudii.
Ja que hi ha mestres que no es dediquen realment ni plenament a l’ensenyança i això provoca cares llargues per part del educador i del discipul.
Llavors des del meu punt de vista, jo diria que si que és possible el fet d’ensenyar a algú
Salve!
Docent, professor, mestre… dóna igual la paraula que s’utilitzi, ja que tots aquests sinònims signifiquen el mateix, ENSENYAR.
Doncs, instruir a algú, ha de ser per vocació, per amor a l’ensenyança. Per què? Doncs perquè és molt més fàcil aprendre amb un professor que posa cos i ànima i que s’esforça dia rere dia per educar els seus alumnes.
Doncs, si et trobes amb un docent que no es dedica a l’ensenyança per amor a aquesta realment i/o plenament, doncs això es veu i es percep a “llegües” i tothom estarà amb cares llargues, és a dir, el professor i els deixebles.
Donant el meu punt de vista, crec que si és possible ensenyar a qui no vol aprendre, ja que és un fet molt usual al dia a dia a les escoles; on ambdues cares hi han de posar de la seva part. Des de paciència, esforç, esperança o afany a interès.
I a la fi els dos possiblement aconseguirien els seus propòsits: ensenyar a qui no volia aprendre i aprendre per molt que inicialment no es volgués.
Vale!
Salve!
Personalment, penso que la paraula idíl·lica per a designar aquella persona que ens ensenya i ens educa és, basant-me ne l’etimologia d’aquests mots, la paraula docent o educador.
Docent: Prové del llatí, del participi de present docens, docentis (el qui ensenya) del verb llatí docere (ensenyar).
Professor: Prové de la paraula llatina professor que vol dir declarar en públic.
Mestre: Prové de la paraula magíster que vol dir el que està més experimentat en una activitat qualsevol, i per tant dirigeix i mana.
Educador: Prové del mot llatí educator i significa el que dirigeix per desenvolupar les facultats d’un nen.
salve!
Docent: professor, mestre… és aquell que ensenya, que serveix per ensenyar o instruir. I per ensenyar a alguna persona, ho has de fer disfrutan, estimar a ensenyar i no ha mal gust, primer de tot per què és molt més fàcil apendre així amb un professor que li agrada el que ensenya i ensenyar que un professor que no possa interés i ho fa a males formes i es nota aquest odi cap a l’ensenyança.
Jo crec que si que és possible, poder és pot sempre però és una cosa de dos, si només un és el que li posa ganes i l’altre no doncs llavors és impossible.
Salve!
La traducció del text, és aquesta:
Aemilia agafa la carta ‘’Així que ha escrit el professor?‘’, diu; llavors una vegada llegida la carta. ‘’Això no té excusa, doncs escriu clarament’’. En Marcus mateix no vol apendre, i qui no vol apendre, no pot apendre. No només s’ha de poder, també és necessari voler.
En Juli diu rient ‘’El que diu és cert’’. ‘’Doncs jo no vull pagar-lo: aleshores no el puc pagar!’’
Després en Juli estripa la carta del mestre.
Què vol dir ser docent? Docent és el que ensenya o instrueix, que serveix per a ensenyar o instruir.
Per què calen bons docents? Crec que tenir uns bons docents, fa que la gent estigui molt més motivada per estudiar i per anar a classe, i sobretot per aprendre millor, crec que és essencial ser-ho, per satisfacció al veure que els alumnes estan més contents i aprenent millor. Quin mot és preferible: docent, professor, mestre, educador…? Crec que docent, perquè crec com diu el seu significat és la persona que t’ensenya
Aemilia agafa la carta ‘’Així que ha escrit el professor?‘’, diu, una vegada llegida la carta. ‘’Això no té excusa, doncs escriu clarament’’. En Marcus mateix no vol apendre, i qui no vol apendre, no pot apendre. No només s’ha de poder, també és necessari voler.
En Juli diu rient ‘’El que diu és cert’’. ‘’Doncs jo no vull pagarlo: aleshores no el puc pagar!’’
Després en Juli trenca la carta del mestre.
Docent és un sinonim de profesor o mestre, és a dir algu que ensenya. Es molt necessari tenir bons docents, ja que estan ensenyant a les futures generacions, que seran las que un dia portaran el país i necesitem que aquestes persones siguin inteligents i cultes. No se quin mot es preferible, ja que crec que tots son correctes, pero el més utilitzat és mestre i professor.
És imposible ensenyar a algú que no vol, ja que es necesita concentració màxima i criteri.
Aemilia agafa la carta ‘’Així que ha escrit el professor?‘’, diu, una vegada llegida la carta. ‘’Això no té excusa, doncs escriu clarament’’. En Marcus mateix no vol apendre, i qui no vol apendre, no pot apendre. No només s’ha de poder, també és necessari voler.
En Juli diu rient ‘’El que diu és cert’’. ‘’Doncs jo no vull pagarlo: aleshores no el puc pagar!’’
Després en Juli estripa la carta del mestre.
Un docent és una persona que ensenya d’altres, és a dir, que facilita l’aprenentatge d’altres persones impartint coneixements o ajudant l’alumne a trobar recursos i dominar processos.
Calen bons docents, no només de l’assignatura que treballin, sinó amb els seus alumnes, ja que a part d’ensenyar, la seva feina també ha de ser motivar els alumnes a voler aprendre
Crec que docent és la paraula preferible ja que encara que tots siguin sinònims, docent és la paraula que els engloba a tots, ja que mestre és docent de l’educació primària, professor és docent d’educació secundaria, etc…
Trobo que és possible ensenyar a algú que no vol aprendre, ja que quasi sempre depèn de la manera com s’explica, i aquí torna a entrar la pregunta de “Per què calen bons docents?”, ja que ells fan que una persona vulgui o no vulgui aprendre.
Salve!!
Hi ha moltes maneres d’anomenar aquella persona que es dedica a l’ensenyament. No crec que sigui el més important anomenar-lo d’una manera o d’una altra, l’important és que aquesta persona s’hi dediqui per vocació i de la millor manera. L’educació és un dels pilars més importants de la nostra societat, tot i que actualment el nostre país sembla que se’n hagin oblidat.
La paraula docet, tal com ens diu el DIEC, fa referència a la persona que exerceix l’ensenyança i l’educació. Aquesta paraula prové del llatí, del participi de present docens, docentis (el que ensenya), que prové del verb llatí docere (ensenyar). De la paraula docere en deriven paraules com: doctrina, doctor, document, dòcil, etc.
TRADUCCIÓ DEL TEXT:
Aemilia agafa la carta ‘’Així que ha escrit el professor?‘’, i diu, una vegada llegida la carta. ‘’Això no t’excusa a tu, doncs escriu clarament’’. En Marcus mateix no vol apendre, i qui no vol apendre, no pot apendre. No només s’ha de poder, també és necessari voler.
En Juli diu rient ‘’El que diu és cert’’. ‘’Doncs jo no vull pagarlo: aleshores no el puc pagar!’’
Després en Juli estripa la carta del mestre.
Salve!
Aquí et deixo la traducció:
Aemelia agafant la carta diu “això escriu el mestre?”, llavors, havent llegit la carta, “això no té perdó, doncs escriu clarament “En Marcus no vol apendre res”, i el que res vol apendre, res pot apendre. No pot de cap manera, però és necessari que vulgui: el que no vol, no pot.
Iulius rient “Ben dit” diu. “Jo no vui desfer-me dels diners: per tant no puc desfer-me’n!
Iulius dient això estripa la carta del mestre.
Docent és el terme que s’utilitza per anomenar a la persona que ensenya. Aquesta és necessària i molt important, ja que és aquella que ensenya a les futures generacions i per tant la qualitat del seu ensenyament determinarà els coneixements que acabi adquirint els seus alumnes. Per tant tot allò que ensenya és molt important que es faci de forma ordenada, entenedora, entre d’altres…
Qualsevol dels termes és correcte més aviat la situació o el gust de la persona determinarà quin és el més correcte.
Salve!!
La traducció del text és:
L’Aemilia agafant la carta, diu: “ escriu el mestre, no és així? Aleshores, llegida la carta” No t’excusis, doncs escriu clarament. “ En Marcus per si mateix no vol aprendre res”, i qui no vol aprendre res, no pot aprendre res. D’aquesta manera no només cal que pugui, si nó també que vulgui. Per què qui no vol, no pot.
En Iulius rient diu: “ és cert el que dius” , “ jo no vull pagar aquestes monedes: ja que no puc pagar-les.
Dient això, en Iulius estripa la carta del mestre.
La paraula docent fa referència a aquella persona que es dedica a l’ensenyament. La docència tè l’objectiu principal de formar a les altres persones. Es pot utilitzar docent, professor o educador.
Segons el meu punt de vista és molt difícil aprendre si un no hi posa de la seva part. Es necessita creure en un mateix i enfrontar-se a allò que algún dia li pot fer falta.