Tag Archives: cinema

Els de Grec 1, els més peripatètics de l’IPM, han estat elegits en el concurs de “Merlí”!

A classe de Grec 1, vàrem fer un “mannequin challenge” sobre “El pas del mite al logos: La Guerra de Troia” per tal d’explicar la guerra de Troia, tema que estem treballant a classe amb la Berta i  que Merlí va tractar al capítol segon de la 1a temporada, i animats per aquest “mannequin challenge” d’art, el vàrem enviar, amb l’ajut tècnic de la Valèria, al concurs de Merlí “Et convidem a la preestrena de l’últim capítol de la segons temporada” (sèrie de tv3 que seguim des del principi i en busquem els referents clàssics!)

L’enhorabona, alumnes de Grec 1, ho heu aconseguit!  Heu estat elegits per anar a conèixer els actors de Merlí i  veure amb ells i amb els fans de la sèrie l’últim capítol de la temporada al cinema Arribau de Barcelona! Sens dubte, han trobat molt original el vostre “mannequin challenge”!

ipm-merli

“Enhorabona, heu estat escollits per assistir a la preestrena de l’últim capítol de “Merlí”. Us informem que durant l’acte es gravaran accions amb la participació del públic que podran ser emeses per les diferents plataformes de la CCMA.”

Reserveu-vos, alumnes de Grec 1, la tarda del dilluns per anar al cinema i fer més merlinades!

P.S.: Un tastet de la vetllada, fet per l’alumna de Grec 1 Marta Ruiz:

[youtube]https://youtu.be/oR4lvogmqW4[/youtube]

Els de Grec 1 de l'IPM a "Qui ningú es mogui"

Els de Grec 1 de l'IPM a "Qui ningú es mogui"

La preestrena de l’últim capítol de la segona temporada de “Merlí” ens va servir per fer el “mannequin challenge” més multitudinari. El temps es va congelar, però això no s’ha acabat. Merlí i els peripatètics encara ens poden fer trempar.

Origen: Que ningú es mogui: el ‘Merlí challenge’

Un final tràgic i malaguanyat per a Theo Angelopoulos

Ahir el cineasta grec Theo Angelopoulos, guanyador de la Palma d’Or a Canes i el Lleó d’Or del Festival de Venècia, va morir als 76 anys després de resultar greument ferit per l’atropellament d’una motocicleta de la policia al Pireu, el port d’Atenes.
Creador d’una dotzena de llargmetratges, Angelopoulos va guanyar la Palma d’Or per la pel·lícula L’eternitat i un dia al festival de Canes del 1998. Al 1995 el director va realitzar La mirada d’Ulisses, que li va valer el Gran Premi de Canes.


La mirada de Theo Angelopoulos per ziocarlos

Ars longa, vita brevis. R.I.P., Theo Angelopoulos.

Plaute i Golfus de Roma

plaute.jpg

Comèdia de l’olla. Amfitrió de Plaute. Aula Literària, Vicens Vives 1998

En les comèdies de Plaute hi batega l’esperit de Roma, les seves idees, usos i costums, tractats amb un llenguatge vivaç i una vena humorística. Aquests trets conflueixen a la Comèdia de l’olla, la figura central de la qual, el vell avar, ha esdevingut un arquetip per a  la literatura universal, i a Amfitrió, l’única obra plautina d’assumpte mitològic, ja que hi intervenen uns personatges divins que, en divertida barrejadissa amb els humans, mostren més debilitats i flaqueses que ells.

Plaute (a l’abril anirem a veure al teatre grec de Montjuïc El Persa) és, sens dubte, l’autor llatí que més ha inspirat el cinema. La genial i divertidíssima pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester (1966) reflecteix l’ambient de les comèdies de Plaute i podríem dir que és una contaminatio de Pseudolus, Miles GloriosusCurculio (El corc). El profesor Cano a Sobre la comedia romana: Plauto y Golfus de Roma  i Fernando Lillo Redonet en el seu últim blog Cine y Mundo clásico ens forneixen d’un bon material per posar-nos  a treballar una vegada hàgiu llegit el llibre i visionat la pel·lícula que comença així:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B340oTIkKJs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quines diferències podem establir entre Plaute i Terenci?