Aniversari de Sting “The Police”

stingGordon Matthew Summonoer, més conegut com Sting, va néixer el 2 d’octubre de l’any 1951, avui fa 59 anys. És un músic britànic, que va començar la seva carrera primer com a baixista i més tard com a cantant i baixista del grup The Police.

Des dels seus inicis professionals, compaginava la seva feina coma professor d’espanyol en un institut amb la d’entrenador de futbol, al mateix temps que per les nits tocava en una orquestra de jazz en un local de la seva ciutat.

El 1977 crea juntament amb Stewart Copeland el grup The Police que aviat es convertirà en un veritable fenòmen, assolint èxits i rècords de vendes amb temés tant coneguts com Roxanne, Every Breath you take, Message in a Botlle, Englishman in New York…


Com a membre de The Police i com a solista, Sting ha venut més de cent milions de discos, ha rebut més de setze Premisarxillautllargpetit Grammy i també una nominació als premis Òscar.

El 2006, Sting s’endinsa en la música renaixentista amb “Songs from the Labyrinth”. En aquest àlbum canta peces del llaütista, cantant i compositor anglès del segle XVII John Dowland. Dowland fou un dels músics més destacats del Renaixement, turmentat i rebutjat per la seva condició de catòlic a la cort d’Isable I d’Anglaterra, va haver de fugir del seu país i va viatjar per tota Europa. Segons Sting, Dowland la primera estrella del pop que va fer gires musicals.


Per Sting fer aquest viatge al passat va suposar haver d’aprendre a tocar l’arxillaüt, un instrument renaixentista de corda puntejada de la família del llaüt. El problema que va tenir és que l’arxillaüt té 26 cordes i ell ha tocat sempre el baix que només en te 4.

Moltes de les cançons de The Police s’han versionat, però una de les que més m’agraden és la que se’n va fer per la pel·lícula Moulin Rouge. És una versió de Roxanne amb ritme de tango.

Els comediants (Kabalewsky)

Avui a classe hem escoltat una fragment titulat Gallop del compositor rus Dimitri Kabalewsky. Amb alguns també hem vist el vídeo on hi ha aquest grup de músics d’entre 4 i 12 anys tocant aquesta peça.

Val la pena veure com toquen. Ah! I si voleu veure un altre vídeo d’ells no us perdeu la famosa Dansa del sabre de Khatchaturian.

Aniversari: Paul Dukas

dukasAvui dia 1 d’octubre Paul Dukas, compositor francès de l’escola impressionista, hauria fet 235 anys. Va néixer a París l’1 d’octubre de  1865 i va morir a la mateix ciutat el 17 de maig de 1935, és a dir va viure 70 anys.

Una de les obres més populars d’aquest compositor fou L’aprenent de bruixot. Aquesta és la història d’un bruixot, el seu ajudant i una escombra.

L’obra és un poema simfònic basat en una balada del poeta i escriptor alemany Goethe. Descriu les aventures de l’aprenent de bruixot, que en quedarse sol al laboratori, converteix una escombra en la seva criada perquè li porti aigua per fer neteja. L’escombra, molt obedient, comença a fer viatgesinstrumenten_fagot amunt i avall carregada amb ferrades d’aigua, però quan l’Aprenent la vol aturar se n’adona que no sap com fer-ho perquè no coneix la fòrmula i l’aigua ho comença a inundar tot. Talla l’escombra a trossos però això encara ho complica més perquè cada tros es converteix en una nova escombra que no para de portar aigua. L’arribada del Bruixot posa fi a tant desesperada situació

Descripció musical: una llarga introducció ens ambient en el laboratori ple d’esperits invisibles. El tema intepretat pels fagots representa l’escombra. La corda representa el bruixot tan en els moments d’alegria com en els moments de més desesperació. Unes fanfàrries amb els instruments de metall, representen la impotència de l’aprenent per controlar la situació. Les trompes les sentim quan talla l’escombra. Les anades i vingudes de l’escombra estan descrites en forma de cànon. Tota la secció de metall en plè  interpreta la fòrmula màgica del Bruixot quan desfà l’encanteri.

Aniversari: G. Gershwin

gershwinGeorge Gershwin va néixer a Nova York, el 26 de setembre de 1898 i va morir a Califòrnia l’11 de juliol de 1937. Fill d’emigrants russos d’orígen jueu, és un dels millors músics estadounidencs del segle XX. D’entre totes les seves composicions cal destacar Rhapsody in blue (per piano i banda de jazz), l’òpera Porgy and Bess (ambientada en una comunitat negra a l’estat de Carolina del Sud a principis dels anys 30) i la música per a la pel·lícula Un americà a París (que va escriure després del seu viatge a París i que descriu totes les impressions d’un americà mentre camina per la ciutat, sent el soroll dels carrers i les botzines dels cotxes)

L’estil de Gershwin està profundament influenciat per la música de jazz i pels músicals de Broadway que en aquell moment estaven en plena efervescència.

El protagonista d’Un americà a París és el fantàstic ballarí Gene Kelly. Un petit tast amb aquest vídeo.

Ah!!! Sabeu qui és el músic que s’amaga entre les peces d’aquest puzzle?????!!!!!!!! (el requadre de colo blau que apareix el podeu arrossegar i amagar)

Aniversari Rameau

rameauJean-Philippe Rameau, va néixer a Dijon el 25 de setembre de 1683 i va morir a Paris, un 12 de setembre de 1764. Fou compositor, clavecinista i teòric musical del barroc francès.

Va escriure nombròs repertori per a clavecí,  instrument que ell dominava a la perfecció, però també va destacar per la qualitat i la quantiat d’òperes que va escriure.

Les seves òperes, clarament diferenciades de l’estil operìstic italià, es caracteritzen per incloure el ballet d’una forma molt destacada. De fet l’òpera francesa era coneguda com a òpera-ballet justament per donar més importància als números dansats que als números cantats.

Rameau va ser un mestre en la composició d’òperes-ballet (en va escriure 31). Totes elles tenen una música bellíssima, però aquí en destacaré una: Les indes galants (Les índies galants). Aquesta òpera descriu les aventures amoroses dels protagonistes en diferents països exòtics (Turquia, Pèrsia, l’Imperi inca, Amèrica del nord). La música és elegant, amb un estil barroc francés ple d’ornaments (coneguts com a  roulades) i la posta en escena molt visual.

Ja que eren òperes on la dansa era l’element més present, he seleccionat dues escenes: la primera amb un estil barroc molt modernitzat i la segona una escena d’indis molt divertida.