Category Archives: 3r ESO

Contratenors i castrati

Quan arribem a l’època del Barroc i comencem a parlar dels castrati i veiem la pel·lícula “Farinelli il castrato” a tothom se li posen els pels de punta (especialment als nois…)  en saber per tot el que havien de passar aquells nens quasi adolescents.

Cal que sapigueu  que aquesta pràctica ja es va eliminar el 1902 quan el Papa Lleó XIII va prohibir que aquests cantants cantéssin al cor de la Capella Sixtina. L’últim castrat, Alessandro Moreschi, es va retirar el 1913!!!

El que si que hi ha actualment és un tipus de veu, la de contratenor, que té unes característiques tímbriques similiars. La tècnica que utilitzen aquests cantants és la del falset i la de la veu de cap. Amb aquesta tècnica els contratenors aconsegueixen fer una veu que  aquells que no hi estan acostumats sovint la confonen amb la d’una veu femenina, tot i que són totalment diferents.

No cal dir que la música pop també ha tingut els seus cantants de veu especialment aguda com els australians Bee Gees o actualment Mika. Els germans Gibb (Bee Gees) van fer autèntic furor als anys 70 i recentment la seva música s’ha tornat a posar de moda. Us preguntareu com s’ho fan per cantar unes notes tan agudes?!! Doncs utilitzant la mateixa tècnica que  la de la dels contratenors, fent veu de falset i veu de cap.

Us deixo algunes audicions: 

 “Ave Maria” cantat pel contratenor rus Slava Kagan-Paley

“Se ogni guardo” de A.VIVALDI cantada pel cantant francès Philippe Jaroussky. Tot i que ell mateix es defineix com contratenor, té uns aguts de soprano d’una gran bellesa i dolçor (hi ha que el classifica com a sopranista). Les seves agilitats són perfectes i l’expressivitat amb què intepreta Vivaldi o Handel m’emociona moltíssim.

També us deixo una de les cançons més famoses dels Bee Gees “Staying Alive”

Amb quin d’ells us quedeu.

Els Top Ten del Barroc

Ja sabeu que el Barroc hi ha un esclat musical impressionant: molts músics i molta música. Així que he decidit posar una llista del que val la pena escoltar per saber de què va això de la “música barroca”.

Per tal que no us feu un embolic classificaré els audicions per gènere:

MÚSICA INSTRUMENTAL:

Per a orquestra

1 concerto grosso.J.S.BACH, “Concert de Brandenburg num 2” (Allegro)  “Concert de Brandenburg num 2” (Allegro) *

2 concert solista . A. VIVALDI,”La primavera” de Les quatre estacions (Allegro) “La primavera””  Les quatre estacions (Allegro) *

3 concert solista . A. VIVALDI,”L’hivern” de Les quatre estacions (Largo) “L’hivern” Les quatre estacions (Largo) 

4 concert solista G.F.HÄNDEL,”Concert per oboè i orquestra” (Adagio) “Concert per oboè i orquestra” *

5 concert solista T. ALBINONI,”Concert per trompeta i orquestra” (Alegro)  “Concert per trompeta i orquestra

6 concert solista G.F. TELEMANN, “Concert per a flauta de bec, fagot i orquestra” “Concert per a flauta de bec, fagot i orquestra

7 concert solista  J.S.BACH,”Concert per a clave i orquestra” (Allegro) “Concert per clave i orquestra” (Allegro”

8 suite J.S.BACH, “Aria” de la Suite num 3 per a orquestra “Aria de la suite num.3 per orquestra” *

9 música de cambra J. PACHELBEL, “Canon en re menor” *

Música per a solista

10 Tocata i fuga J.S.BACH, “Toccata i fuga en re menor” “Tocata i fuga en re menor” *

MÚSICA VOCAL:

A) Música vocal religiosa

11 missa J.S.BACH, “Glòria” de la Missa en si menor” “Gloria” de la Missa en si menor “Missa en si menor” (Gloria) *

12 oratori G. F. HÄNDEL,”Al·leluia de l’oratori “El Messies”  “El Messies” Al·leluia *

B) Música vocal profana

13 òpera A. VIVALDI, “Aria” (per a contratenor) d’Andromeda Liberata “Ària” d’òpera

14 òpera A. VIVALDI,”Ària” d’Orlando Furioso “Orlando Furioso”, ària per a contratenor *

15 òpera G.F. HÄNDEL, “Duet”   L’Allegro “Duet d’òpera”

Händel, Haendel i Handel?

Un 23 de febrer de 1685 naixia a Halle, Alemanya, un dels més grans compositors de la Història de la Música, Georg Friecrich Händel.

Avui no em dedicaré a fer una resenya biogràfica d’ell (si voleu podeu anar a la Wikipèdia i trobareu tota la seva biografia). El que em ve de gust per celebrar els 325 d’aquest jovenet del Barroc serà apuntar algunes anècdotes que a mi em semblen divertides o entretingudes.

1-Händel, Haendel i Handel? Com es deia realment? Bé, podeu escriure el seu nom de les tres maneres. Ell era alemany de naixement però es va nacionalitzar anglès que va ser el país on va viure la major part de la seva vida.

2. El seu pare volia que fos advocat, però ell que ja als 7 anys era un excepcional organista, va haver d’esperar que el seu pare es morís per dedicar-se a l’ofici de músic.

3. Tot i que no és un músic del Renaixement, va anar a Itàlia on va poder estudiar música gràcies a l’ajuda de la família Médici (grans mecenes del Renaixement).

4. A més de músic i compositor (escriu tant música religiosa com profana, així com  tan obres vocals com instrumentals), va ser empresari teatral.  Era tan murri pels negocis que en l’estrena  d’ El Messies i preveient que tindria molt d’èxit, en els anuncis del concert demanava a les senyores que no portessin vestits massa amples (faldilles amb aros i gran volada) perquè així podria vendre més entrades!!

5. El 1751 va perdre la vista i com Bach va morir cec el 1759.

I, evidentment, no podem passar la celebració sense escoltar una mica de música d’ell.  L’any passat els alumnes de l’institut es van fer un tip d’escoltar l’anthem (himne)  a la coronació del rei George II d’Anglaterra, “Zadok the Priest”. Els que sou del Barça ,i els que no ho sou també, sabeu que el 2009 va ser un any gloriós perquè, entre molts altres trofeus, els del FC Barcelona van guanyar la Copa de la Champions.

El que potser no sabeu és que l’Himne de la Champions League es una adaptació d’aquest himne que Händel va escriure l’any 1727 amb motiu de la coronació del monarca anglès. Us deixo els dos himnes pequè pugueu comparar.

Castrats per amor a l’art

“Castrats per amor a l’art”. Aquest és el títol d’una exposició que l’any 2006 es va fer a la Handel House Museum a la ciutat de Londres.

Durant uns 200 anys aproximadament, la veu dels castrats va ser un element imprescindible del Barroc (s. XVI al XVIII). El registre i color  de la seva veu  afegit a les seves habilitats vocals, va fer que Handel i altres compositors creessin obres exclusives per a ells.  Pocs cantants d’avui han aconseguit superar-los en delicadesa, virtuosisme vocal i coneixement de les possibilitats de la veu humana.

L’èxit d’aquest fenómen va coincidir amb la gran època de l’òpera seria, quan la veu irreal dels castrati encaixava a la perfecció en els personatges d’herois mitològics, deus i figures de llegenda.

Eren els preferits del públic. Superaven en potència i riquesa de matisos a les veus femenines. De fet, ells representaven en moltes ocasions papers femenins (com en les òperes i oratoris de Händel). Hem de tenir en copte que a les dones els estva prohibit cantar a l’esglèsia: Mulier taceat in ecclesia, segons una epístola de Sant Pau. 

Val la pena que feu una ullada a tot el que s’explica a “Castrats per amor a l’art”. No cal dir que sempre hi ha aquell element una mica morbós per exemple quan es parla dels castrats i de la seva vida amorosa, però no hem d’oblidar que la música Barroca i més concretament l’òpera barroca, no seria igual sense aquestes veus.

Una pel·lícula que val molt la pena per coneìxer aquesta època i el paper dels castrats en la música és “Farinelli il castrato“. Carlo Broschi, Farinelli, (vegeu “El gran Farinelli, il ragazzo” )va ser un dels castrats més reconeguts d’aquella època i una celebritat del moment equivalent al que avui seria una estrella de Hollywood. Tanta era la seva fama, que fins i tot Isabel de Farnesío esposa de FelipV el va anar a trobar buscant un remei musical a la depressió que patia el seu marit. Es veu que en les llargues nits d’insomni del monarca l’ùnic que el tranquilitzava eren les dolces melodies del cantant (pobre Farinelli!!!). Debia fer-ho molt bé perquè es va quedar a la cort espanyola més de 20 anys. Vegeu “Farinelli cantante privado de la corte espanyola”

Una de goliards

Joglars, trobadors, goliards eren músics i poetes medievals que viatjaven per les corts feudals cantant l’amor cortès i tocant instruments amb la finalitat d’entretenir els senyors.

Com ja hem parlat a classe, a vegades, hi havia clergues que després d’abandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de rodamons demanant almoina i  divertint a la gent del poble amb les seves històres i cançons. Ells havien tingut una formació cultural superior a la de les classes més humils i per tant sabien llegir i escriure.

En les seves cançons, en lloança del vi, del bon menjar i de l’amor, empraven un llatí macarrònic amb el qual, sovint imitaven els cants religiosos, es mofaven de les coses més santes i, en general, del que formava la cultura oficial. Hi ha qui diu que els goliards van formar la primera contracultura del seu temps, és a dir, la cultura underground de l’edat mitjana.

Se’ls anomenava goliards (seguidors del bisbe Golies, personatge llegendari que havia creat l’ofici) i cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar. El seu repertori era molt variat i anava del més pur refinament a la poesia més grollera. Un exemple en són les cançons Carmina Burana trobades al monestir de Beuern (Alemanya).

Actualment, coneixem pel nom de Carmina Burana una cantata escènica que el compositor alemany Carl Orff va escriure en el segle XIX. Orff es va basar en el text de 25 poemes de goliards extrets dels manuscrits amb el mateix nom trobats a Beuern. És una cantata per a solistes, cors i orquestra, amb una gran força expressiva degut sobretot a l’abundant utilització d’elements percussius.

La música del Carmina Burana s’ha fet molt coneguda arran de la seva utilització en el cinema (Excalibur)així com en altres mitjans audiovisuals (anuncis, programes esportius..). Recentment la companyia de teatre catalana La Fura dels Baus l’ha posat en escena en un muntatge espectacular. En paraules del director i creador de l’espectacle, Carles Padrissa, “l’atracció que reflecteixen les cançons medievals sobre els plaers terrenals de viure, el vi, l’amor passional i les dones no passa de moda”.

 

Audició: Stella Splendens

El Llibre Vermell és un manuscrit que es va copiar entre els s. XIV- XVI. És un recull de 10 peces: 3 cànons, 2 cançons polifònique i 5 danses. El propòsit de la colecció era entretindre amb cançons i danses els peregrins que arribaven al Monestir de Montserrat , que era un dels llocs de peregrinatge més importants quan el manuscrit fou copiat. Segons explica el foli 22 (conté 172 folis escrits per davant i per darrere!) els peregrins podien protegir-se durant la nit dins l’esglèsia sempre i quan no molestessin aquelles persones devotes que volguéssin pregar.

Els cants són en català, occità i llatí i tots ells són d’autor desconegut.

L’Stella Splendens és la cançó més coneguda del Llibre Vermell. Ha estat versionada per diferents grups, entre ells la Companyia Elèctrica Dharma.