Alguns exemples de danses renaixentistes són:
La pavana: dansa lenta i majestuosa. Molt elegant (dansa baixa)
La gallarda: molt més viva. L’home era qui feia exhibició de les seves facultats (dansa alta)
Alguns exemples de danses renaixentistes són:
La pavana: dansa lenta i majestuosa. Molt elegant (dansa baixa)
La gallarda: molt més viva. L’home era qui feia exhibició de les seves facultats (dansa alta)
Hi trobareu tot un seguit d’activitats preparades per MªJesús Camino sobre la música a l’Edat Mitjana. Hi ha partitures, activitats sobre les partitures, enllaços a audicions musicals, preguntes sobre la música a l’Edat Mitjana… El títol del treball és “Recorriendo la Història a través de la Interpretación musical”.
Us deixo un enllaç que he trobat molt interessant a L’Abadia benedictina de Santo Domingo de Silos, més concretament a la música (cant gregorià) que allí s’hi fa.
Silos es va fer famòs als anys noranta: “El Monasterio de Santo Domingo de Silos, en Burgos, es el más famoso gracias a un fenómeno musical milagroso que ocurrió a mediados de los noventa, cuando estos monjes benedictinos se convirtieron en número uno de superventas en EE.UU.” (Font: Público.es). Sembla increïble no?!
La idea és que a partir d’aquestes audicions que hi ha en l’enllaç, escolliu la que més us agradi per fer un comentari (aquest comentari l’heu de presentar fet amb ordinador dijous). Per poder-ho fer cal que tingueu en compte quines són les característiques principals del cant gregorià (ho teniu en el llibre) i que comenteu el màxim d’elements (títol, autor, època, gènere, veus, instruments, idioma, tempo, caràcter, dinàmica, textura..).
Us ajudarà repassar:
1. Mapa conceptual dels elements de la música
2. La textura
3. El gènere
Com vam quedar, us deixo els exercics que haureu de fer després d’haver fet una ullada al Mapa Conceptual. Coma haureu pogut veure és un mapa molt complet i que dóna per molt. No us atabaleu sinó ho enteneu tot, però si que us hauria de quedar una idea general sobre quins són els elements d’anàlisi a l’hora d’escoltar una obra musical i poder-ne fer un comentari.
He pensat que és millor que feu els exercicis per escrit i que m’ho entregueu dilluns, perquè si ho feu via blog no us quedaran les respostes per poder repassar després.
RITME:
MELODIA:
HARMONIA
TEXTURA
FORMA
DINÀMICA I CARÀCTER
Aquí teniu un recurs fantàstic per poder escoltar i seguir de manera interactiva el primer moviment de la tercera simfonia “L’Heroica” de L.v. Beethoven.
A través de la interactivitat de les seves pàgines podreu descobrir què va portat Beethoven a escriure aquesta simfonia; a qui la va dedicar; què passava a Europa mentre ell escrivia la simfonia; com era Beethoven de petit?; va conèixer Bach, Mozart o Haydn?; quants i quins instruments intepreten una simfonia?; quin és el tema de la simfonia?; quins són els canvis de tonalitat que es produeixen al llarg d’aquest primer moviment.
Tot això gràcies a l’orquestra simfonica de San Francisco i el seu servei educatiu.
A Rohrau, un poblet prop de Viena, un dia com avui 31 de març però de 1732 naixia el compositor Franz Joseph Haydn. Ès un dels tres compositors més importants del Classicisme musical juntament amb Mozart i Beethoven.
D’orígen humil, va ser el segon dels dotze fills d’un fabricant de rodes de carro (una bona feina en aquella època en què penseu que no hi havia cotxes). Quan era només un infant, la seva privilegiada veu li obrí les portes a l’educació musical com a cantor de la Catedral de Viena.
Va treballar tota la vida per a tres prínceps de la família Esterhàzay. Els compositors del s. XVIII treballaven com a servidors a la cort o amb famílies aristocràtiques, com és el cas de Haydn i tenien la mateixa consideració social que un criat. A més d’escriure simfonies, òperes, operetes per al teatre de titelles, misses, música de dansa que li manava el príncep (com que era un criat no podia decidir què havia d’escriure i en qualsevol moment havia d’estar a disposició del príncep) havia d’encarregar-se dels músics de la cort i de tots els problemes que sorgíssin entre ells.
Va escriure 106 simfonies (Mozart en va escriure 41 i Beethoven 9) per la qual cosa se’l coneix com “el pare de la simfonia”.
Algunes de les seves simfonies contenen certs elements descriptius cosa que ha fet que siguin especialment conegudes pel gran públic. Aquest és el cas de la simfonia num. 101 també anomenada “El rellotge” perquè el segon moviment té un acompanyament que recorda el tic-tac del rellotge.
Simfonia num. 101 “El rellotge” de F.J. Haydn
1. Per saber més coses de Haydn, Mozart i Beethoven. EL CLASSICISME I ELS SEUS COMPOSITORS
2. Com és com sona una orquestra simfònica? L’ORQUESTRA SIMFÒNICA: PRESENTACIÓ I AUDICIÓ EN FLASH
3. Vols saber com és una partitura d’una simfonia? “HEROICA” : SIMFONIA NUM. 3 DE L.V. BEETHOVEN
Aquesta és una activitat molt interessant sobre l’orquestra. Aneu passant per damunt de cada família instrumental i podreu veure i escoltar on està col·locat cada un dels instruments de l’orquestra. A més, s’obre un desplegable amb una petita explicació (en portuguès, però s’entèn força) de cada instrument.
Durant el regnat d’Alfons X el Savi, rei de Castella i Lleó, entre 1250 i 1280, es van escriure les Cantigas de Santa Maria. És un manuscrit ple d’il·lustracions i miniatures en el qual es poden trobar més de quatre-centes melodies de lloança a la Mare de Deu. Aquestes melodies són d’orígen popular o amb influència gregoriana i són un mostra de la lírica medieval. Algunes són vocals; altres instrumentals, i altres són danses.
Alfons X el Savi, monarca, poeta i músic, era conegut amb aquest nom degut a l’impuls cultural que es va desenvolujpar a la seva cort, on es va envoltar de savis jueus, musulmans i cristians.
Les Cantigas són també molt importants perquè gràcies a les miniatures que il·lustren les seves pàgines s’han pogut conèixer la gran varietat i riquesa d’instruments que hi havia durant l’Edat Mitjana. Vegeu MINIATURES CANTIGAS DE SANTA MARIA
Aquí teniu la transcripció de la Cantiga num. 100 coneguda amb el nom de “Santa Maria Strela do dia”. Al llibre hi teniu la partitura.
“Santa Maria strela do dia” Cantiga num. 100
Bach és un dels músics més versionats de la història de la música. Això vol dir que la seva música ha estat intepretada per multitud de músics de molts diversos estils i que cada un d’ells l’ha intepretat a la seva manera, és a dir n’ha fet una segona versió o creació.
Un dels estils musicals que més l’ha versionat és el jazz. L’any 2000 es va fer una gran celebració a la ciutat de Leipzig amb motiu dels 250 anys de la mort de Bach. Es va aprofitar per fer un macroconcert on músics de tots els estils i procedències van oferir una gran quantitat de versions de les obres més conegudes de Bach.
En aquest blog ja hem celebrat l’aniversari de Bobby Mc.Ferrin. El video que us proposo és una versió que el Trio de Jaques Loussier va fer conjuntament amb Bobby Mc. Ferrin de la Cantata num. 140
Us deixo la versió original i la versió jazzística. Val la pena que primer us escolteu l’original (només son tres minutets!).
Segur que la primera idea que us ve al cap en sentir la paraula fuga és fugida o fet d’escapar-se alguna persona o fluïd per una esquerda o forat. No aneu mal encaminats si entenem que quan un fuig hi ha algu que el persegueix. En la fuga musical el tema o melodia principal fuig i els que el perseguiexen són les altres melodies que l’imiten. M’explicaré millor!!!
La fuga és una composició basada en un tema que es va imitant entre les veus, però amb petits canvis de registre, de ritme, de direcció melòdica.. Una fuga normalment té tres o quatre parts, és a dir,
tres o quatre melodies que sonen a la vegada i que produeixen en l’oient no experimentat una mena de caos auditiu que es complicat d’entendre.
El més important per entendre una fuga és saber què passa al principi. La part més important és l’exposició on apareix el tema principal (que se n’hi diu subjecte) que es va repetint en les diferents veus. L’exposició acaba quan el tema principal ha sortit en les tres o quatre veus de la fuga. Després la cosa ja s’enreda perquè la fuga creix amb l’aparició d’altres temes que jugen amb el tema principal.
Com que una idea val més que mil paraules aquí teniu una fuga. És “la petita” Fuga en sol menor. Fixeu-vos en el dibuix que fa l’entrada del tema i com aquest mateix dibuix es va repetint en colors diferents cada vegada que aquest tema és imitat en les altres veus. A quantes veus creieu que està escrita?