Comencem al tema del jazz. Aquí hi ha una primera presentació sobre els seus inicis.
El jazz. Orígens
Leave a reply
Category Archives: 4t ESO
Chicago: “Cell Block Tango”
Pop, Six, Squish, Uh uh, Cicero, Lipschitz és el nom de les sis presoneres d’aquesta presó de “musical”. Una per una, al compàs d’una música (un tango) i coreogràfies excelents, van explicant quina història de passió amorosa les ha portat ha ser on són.
Aquesta és una de les escenes del musical Chicago que l’any 2002 va tenir 6 Òscars i que entre els seus protagonistes compta amb Catherine Zeta Jones, Renée Zellweger i Richard Gere. Es tracta de l’adaptació al cinema del famós musical de Broadway.
Us deixo la sinopsis de l’argument copiada i enganxada de FilmAffinity: “Chicago narra la historia de dos mujeres del mundo del espectáculo que, tras asesinar a sus respectivas parejas, tratan de que su caso judicial sea el centro de atención tanto de la prensa de Chicago como de un prestigioso y apuesto abogado. La promesa de aventura y oportunidad que ofrece la Ciudad de los Vientos deslumbra a Roxie Hart, una inocente y extrovertida cantante que sueña con cantar y bailar para salir de su vida gris. Su sueño es seguir los pasos de oro de Velma Kelly, cantante de vodevil. Roxie consigue que su deseo se haga realidad cuando algunas actitudes equivocadas las hacen aterrizar a ambas, la estrella y la aspirante, en la prisión, a causa de distintos cargos por asesinato. Bajo el ladino cuidado de la guardiana Morton en la prisión, Roxie se encuentra con el legendario abogado Billy Flynn, quien acuerda hacerse cargo del caso por una suma cuantiosa. La carrera de Roxie explota, para mortificación de su mentor. Pero la inteligente Miss Kelly nos reserva algunas sorpresas para el segundo acto…” (FILMAFFINITY).
Ja em direu que us ha semblat noies i noi!!!! 😆
Textura musical. Mapa Conceptual
Com s’organitzen les diferents veus (línies melòdiques) en una obra musical. Què és la textura Monòdica? Quina diferència hi ha amb la textura Polifònica?
(Fet per Mª Jesús Camino)
Com classifiquem la música?. Mapa conceptual del Gèneres Musicals
La música, com la literatura o el cinema, es classifica en el que diem els gèneres musicals. Per saber quins són els gèneres musicals aquí teniu aquest magnífic mapa conceptual fet per Mª Jesús Camino.
Webs interessant de jazz i pop-rock
Aquest és un petit llistat de webs sobre el jazz i la seva història
El jazzweb: web divulgativa del jazz
Música popular del siglo XX. El jazz
El jazz (en català)
Los orígenes del jazz: interessant recull de videos del Youtube
Aquí hi podreu trobar informació sobre la història del rock
Història del rock. El movimiento más importante del siglo XX
El llenguatge cinematogràfic
Aquí hi trobareu alguns treballs sobre l’enquadrament i làngulació en el llenguate cinematògràfic.
Treball fet per Mireia Massana i Marta Calbet
So i imatge: sincronia i asincronia
Parlem de sincronia quan es produeix una concordança o simultaneitat de fets en el temps. Fent un paral·l·lisme, aquest terme també el podem utilitzar quan parlem d’aquella música que “queda bé” o “no” amb unes imatges determinades. En aquest cas utilitzarem el concepte de “convergència emocional” amb la música que acompanya les imatges.
El contrari serà la asincronia o “divergència emocional” de la música amb les imatges.
Aquí hi trobareu una sèrie de treballs que els alumnes de l’Optativa de Música han realitzat per treballar aquest concepte.
Treball fet per Mercè Ollé i Oihane Vàzquez
Treball fet per Marta Calbet i Mireia Massana
“Concert dels helicòpters”, K. STOKHAUSEN
Convertir-ho tot en música és un somni” (K.Stokhausen)
“Els mitjans que jo utilitzo mai ningú no els ha utilitzat ni tampoc s’han tocat mai (K. Stokhausen)
Karlheinz Stokausen, compositor alemany va ser un autèntic revolucionari i va trencar amb tots els paràmetres de la intepretació musical. Jutjeu vosaltres mateixosl
“Seqüenza III”, L. BERIO
En aquesta obra Berio fa una dissecció de l’ànima femenina de la dona d’avui dia, portant-la fins a l’exasperació. Berio explota al màxim tots els recursos de la veu humana i incorpora a la partitura tot allò que és més propi de la veu parlada (crits, sanglots, xiuxiueigs…) que de la veu cantada.
En la partitura l’autor dóna indicacions d’expressió tals com: “somniant”, “frenètic”, “desesperat”, “histèric”. Es tracta més d’indicacions emotives que no pas de dinàmica musical com serien pianíssimo o forte.
“Stripsodie”, L. BERIO
Estem davant d’una obra que podríem considerar un “collage” musical, formada a partir de sons onomatopeics extrets del llenguatge del còmic (smash, bang, crack, splash…). Aquests sons són intercalats amb escenes en què l’intèrpret, tot fent, mim, ens indica l’inici i el final de cada escena amb un gest de parèntesi. L’obra qualificada de “divertimento” ja que la finalitat és la de divertit al públic, s’inicia amb el famós crit de Tarzan. Us he posat dues versions: una és un treball molt interessant que uns nens d’una escola de Niza van fer sobre aquesta obra (hi podem veure en color les tires de còmic que ells mateixos han fet) i una altra en què veiem la cantant Cathy Berberian, molt expressiva pel que fa als gestos, en una interpretació que va fer d’aquesta obra als anys 60.