Estem davant d’una obra que podríem considerar un “collage” musical, formada a partir de sons onomatopeics extrets del llenguatge del còmic (smash, bang, crack, splash…). Aquests sons són intercalats amb escenes en què l’intèrpret, tot fent, mim, ens indica l’inici i el final de cada escena amb un gest de parèntesi. L’obra qualificada de “divertimento” ja que la finalitat és la de divertit al públic, s’inicia amb el famós crit de Tarzan. Us he posat dues versions: una és un treball molt interessant que uns nens d’una escola de Niza van fer sobre aquesta obra (hi podem veure en color les tires de còmic que ells mateixos han fet) i una altra en què veiem la cantant Cathy Berberian, molt expressiva pel que fa als gestos,  en una interpretació que va fer d’aquesta obra als anys 60.