Category Archives: Audicions musicals

Brindis de “La Traviata” de G.VERDI

La Traviata és una òpera en quatre actes del compositor italià Giuseppe Verdi. Està inspirada en la novel·la d’Alexandre Dumas fill, La dama de les camèlies.

Violeta, una rica cortesana,  celebra una festa a casa seva. Entre els seus admiradors hi ha Alfredo, que proposa un brindis. Aquest és l’inici d’una de les òperes més conegudes pel gran públic d’aquest compositor.

La història conta l’amor que senten Alfredo i Violetta, amor que té l’oposició del pare d’Alfredo. Aquest demana a Violetta que abandoni Alfredo, ja que la seva filla (germana d’Alfredo), una jove pura i ingènua, no es pot casar amb l’home que estima a causa de l’escàndol que suposen les relacions entre ells. Violetta es referma en el seu amor, però davant la insitència del pare i pensant que les seves relacions perjudicaran algun dia Alfredo, accedeix a deixar-lo. El que no sap Alfredo és que Violetta està malalta de tuberculosi i quan per fi, després de llargues penúries, decideixen recuperar el seu amor, ja no hi seran a temps doncs ella mor en braços d’ell un cop retrobats.

Bé, una història molt trista (el mateix argument, amb alguns matisos, que la pel·lícula Moulin Rouge) però amb una música preciosa.

Aquí teniu una magnífica versió de la brillant soprano Anna Netrebko i el tenor mexicà Rolando Villazón. Fixeu-vos en la senzillesa de la posta en escena que només té per decorat un sofà vermell i un gran rellotge (és potser una metàfora del pas del temps que a ella se li escapa degut a la seva malaltia i del poc temps de vida que els queda per estimar-se?)

Que ho disfruteu!!

Una de goliards

Joglars, trobadors, goliards eren músics i poetes medievals que viatjaven per les corts feudals cantant l’amor cortès i tocant instruments amb la finalitat d’entretenir els senyors.

Com ja hem parlat a classe, a vegades, hi havia clergues que després d’abandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de rodamons demanant almoina i  divertint a la gent del poble amb les seves històres i cançons. Ells havien tingut una formació cultural superior a la de les classes més humils i per tant sabien llegir i escriure.

En les seves cançons, en lloança del vi, del bon menjar i de l’amor, empraven un llatí macarrònic amb el qual, sovint imitaven els cants religiosos, es mofaven de les coses més santes i, en general, del que formava la cultura oficial. Hi ha qui diu que els goliards van formar la primera contracultura del seu temps, és a dir, la cultura underground de l’edat mitjana.

Se’ls anomenava goliards (seguidors del bisbe Golies, personatge llegendari que havia creat l’ofici) i cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar. El seu repertori era molt variat i anava del més pur refinament a la poesia més grollera. Un exemple en són les cançons Carmina Burana trobades al monestir de Beuern (Alemanya).

Actualment, coneixem pel nom de Carmina Burana una cantata escènica que el compositor alemany Carl Orff va escriure en el segle XIX. Orff es va basar en el text de 25 poemes de goliards extrets dels manuscrits amb el mateix nom trobats a Beuern. És una cantata per a solistes, cors i orquestra, amb una gran força expressiva degut sobretot a l’abundant utilització d’elements percussius.

La música del Carmina Burana s’ha fet molt coneguda arran de la seva utilització en el cinema (Excalibur)així com en altres mitjans audiovisuals (anuncis, programes esportius..). Recentment la companyia de teatre catalana La Fura dels Baus l’ha posat en escena en un muntatge espectacular. En paraules del director i creador de l’espectacle, Carles Padrissa, “l’atracció que reflecteixen les cançons medievals sobre els plaers terrenals de viure, el vi, l’amor passional i les dones no passa de moda”.

 

Audició: Stella Splendens

El Llibre Vermell és un manuscrit que es va copiar entre els s. XIV- XVI. És un recull de 10 peces: 3 cànons, 2 cançons polifònique i 5 danses. El propòsit de la colecció era entretindre amb cançons i danses els peregrins que arribaven al Monestir de Montserrat , que era un dels llocs de peregrinatge més importants quan el manuscrit fou copiat. Segons explica el foli 22 (conté 172 folis escrits per davant i per darrere!) els peregrins podien protegir-se durant la nit dins l’esglèsia sempre i quan no molestessin aquelles persones devotes que volguéssin pregar.

Els cants són en català, occità i llatí i tots ells són d’autor desconegut.

L’Stella Splendens és la cançó més coneguda del Llibre Vermell. Ha estat versionada per diferents grups, entre ells la Companyia Elèctrica Dharma.

“Seqüenza III”, L. BERIO

En aquesta obra Berio fa una dissecció de l’ànima femenina de la dona d’avui dia, portant-la fins a l’exasperació. Berio explota al màxim tots els recursos de la veu humana i incorpora a la partitura tot allò que és més propi de la veu parlada (crits, sanglots, xiuxiueigs…) que de la veu cantada.
En la partitura l’autor dóna indicacions d’expressió tals com: “somniant”, “frenètic”, “desesperat”, “histèric”. Es tracta més d’indicacions emotives que no pas de dinàmica musical com serien pianíssimo o forte.

“Stripsodie”, L. BERIO

Estem davant d’una obra que podríem considerar un “collage” musical, formada a partir de sons onomatopeics extrets del llenguatge del còmic (smash, bang, crack, splash…). Aquests sons són intercalats amb escenes en què l’intèrpret, tot fent, mim, ens indica l’inici i el final de cada escena amb un gest de parèntesi. L’obra qualificada de “divertimento” ja que la finalitat és la de divertit al públic, s’inicia amb el famós crit de Tarzan. Us he posat dues versions: una és un treball molt interessant que uns nens d’una escola de Niza van fer sobre aquesta obra (hi podem veure en color les tires de còmic que ells mateixos han fet) i una altra en què veiem la cantant Cathy Berberian, molt expressiva pel que fa als gestos,  en una interpretació que va fer d’aquesta obra als anys 60.

Jiri Kylian “Bella Figura”

Kylian és un dels millors coreògrafs que ha estat al capdavant de la companyia de dansa holandesa Nederlands Dans Theater durant anys.Bella Figura és una de les coreografies que ell va idear per aquesta companyia.

Ell mateix va descriure Bella Figura com: ” És l’obra més pacífica entre totes les que he fet,.. és com un bàlsam. És bondadosa amb els éssers humans i mostra la seva part més bona”

En aquests fragments que veureu cal observar la senzillesa del montatge i la magnífica execució; la unió amb la música, tan important per Kylian, enriqueix l’espectacle i li dóna una tendresa i delicadesa que ens deixen sense paraules a l’hora de definir-lo. El vestuari demostra que, lluny de la idea actual que en la dansa contemporània només veiem cossos nus, un pit nu pot ser estètic sense més, perquè no té perque distreure de la resta, perquè pot ajudar a clarificar la bellesa. Les llargues faldilles vermells que es belluguen amb els moviments i s’inflen amb l’aire en els desplaçaments. I els braços rectes però suaus, gestos clars; canvis de ritme d’acord amb la música; duets i coreografies de grup.

No tinc paraules! Bellíssim!

“Los chicos del coro”.

Música i afecte en l’educació.

Els temes principals d’aquesta pel·lícula ja són un clàssic entre el repertori de classe cada any. Tothom coneix l’argument, però és important recordar que la infància, la música i l’educació són les tres idees principals. Mathieu, professor de música  i compositor de quarta fila arriba a l’internat/correcional acabada la Segona Guerra Mundial. El respecte pels nois i  la màgia de la música i el cant, seran les armes que utilitzarà el vell Mathieu per canviar les persones i el món que l’envolta.

Com que de ganes no us en falten, ànims i a tocar!

Feu click i se us obrirà la partitura. Penseu que podeu controlar el tempo i que és millor començar a poc a poc i anar augmentant la velocitat.

“Caresse sur l’océan”

“Cerf-volant”

Ah!, també val la pena que escolteu els videos que us poso. El noi protagonista (Jean Baptiste Maunier) ja és una mica més gran que quan va fer la pel·lícula però continua cantant com els àngels. És la gravació d’un concert que es va fer en directe.

Canço irlandesa.

Aquí teniu la partitura de la cançó irlandesa “Ghaoth Gleanntáin Ghlas ‘Dobhair ”  . És una de les cançons tradicionals irlandeses més conegudes i és habitual escoltar-la en molts pubs irlandesos d’arreu del móm.

Podeu escoltar-la en la intepretació d’Altan, dels millors grups de música folk i tradicional irlandesa.

Us poso també una versio que el grup irlandès The Corrs, format per quatre germans 3 noies i 1 noi, van fer d’aquesta cançó. Aquest grup, actualment inactiu, s’ha especialitzat en una música a mig camí entre la música tradicional irlandesa i la música pop i rock. Fixeu-vos en l’Andrea Corr, la mès jove dels quatre germans, tocant el tin whistle la flauta típica irlandesa.