La Traviata és una òpera en quatre actes del compositor italià Giuseppe Verdi. Està inspirada en la novel·la d’Alexandre Dumas fill, La dama de les camèlies.

Violeta, una rica cortesana,  celebra una festa a casa seva. Entre els seus admiradors hi ha Alfredo, que proposa un brindis. Aquest és l’inici d’una de les òperes més conegudes pel gran públic d’aquest compositor.

La història conta l’amor que senten Alfredo i Violetta, amor que té l’oposició del pare d’Alfredo. Aquest demana a Violetta que abandoni Alfredo, ja que la seva filla (germana d’Alfredo), una jove pura i ingènua, no es pot casar amb l’home que estima a causa de l’escàndol que suposen les relacions entre ells. Violetta es referma en el seu amor, però davant la insitència del pare i pensant que les seves relacions perjudicaran algun dia Alfredo, accedeix a deixar-lo. El que no sap Alfredo és que Violetta està malalta de tuberculosi i quan per fi, després de llargues penúries, decideixen recuperar el seu amor, ja no hi seran a temps doncs ella mor en braços d’ell un cop retrobats.

Bé, una història molt trista (el mateix argument, amb alguns matisos, que la pel·lícula Moulin Rouge) però amb una música preciosa.

Aquí teniu una magnífica versió de la brillant soprano Anna Netrebko i el tenor mexicà Rolando Villazón. Fixeu-vos en la senzillesa de la posta en escena que només té per decorat un sofà vermell i un gran rellotge (és potser una metàfora del pas del temps que a ella se li escapa degut a la seva malaltia i del poc temps de vida que els queda per estimar-se?)

Que ho disfruteu!!