Mireu aquest vídeo d’animació o escolteu la música que l’acompanya: “Comptine d’une autre été l’après midi” de Yann Tiersen de la pel·lícula Amelie. M’he quedat extasiada per la música i per les imatges!!
Quin poder té la música!!!!! Quina manera més bonica d’explicar una història. Què ens vol dir?….
Cantant de jazz nascuda al gueto negre de Baltimore el 7 d’abril de 1915. Juntament amb Ella Fitzgerald i Sarah Vaughan és considerada com una de les cantants femenines més importants del jazz i del soul. Va tenir una infància molt difícil: violació, acusacions de prostitució, estades al reformatori, alcoholisme, drogues, presó… fets tots ells que la van portar a una mort prematura l’any 1957 a Nova York(fins i tot moribunda i insconscient al llit de l’hospital, la policia va intentar emmanillar-la acusada de consumir drogues mentre agonitzava).
Hi ha qui afirma que si cantava com cantava era per aquesta vida tan dura i plena de patiments que li va tocar viure. La seva veu aspra (com la de Louis Arsmtrong) però expressiva, i les seves intepretacions plenes de passió, intensitat i sentiment, fan que se la pugui considerar com una de les grans dives del jazz.
I com que quan parlem de música els fets valen molt més que les paraules, us deixo el magnífic “Strange Fruit” . És una canço que parla, amb molta crueltat i sense estalviar detalls, de les execucions que patien els negres als estats del sud dels Estats Units durant els anys d’esclavitud. Aquesta peça es va convertir en l’himne del Moviment pels drets civils als EEUU i fou escollida per la prestigiosa revista Time com la millor canço del segle XX.
Tant important ha estat Lady Day per a la música, que artistes tan coneguts com U2 amb Angel of Harlem o Presuntos implicados amb Alma de Blues, li han dedicat les seves cançons.
“L’art de dirigir consisteix en saber quan s’ha d’abandonar la batuta per no molestar l’orquestra”: H. von Karajan
Nascut a Salzburg un 5 d’abril de 1908 i fill d’una família de l’alta burgesia austríaca, Herbert von Karajan és una de les grans figures de la direcció orquestral del s. XX. Les gravacions que Karajan va fer al davant de l’Orquestra Filarmònica de Berlín són nombrosíssimes ja que va dirigir aquesta formació durant 35 anys. Té prop de 900 gravacions de música i al món ha venut 200 milions de discos.
En plena època de transició del disc de vinil al disc compacte, es diu que ell va fer allargar la durada del
Cd de 60 a 74 minuts per tal que capigués tota la 9ª Simfonia de Beethoven en un sol disc.
Cuidava molt l’estètica i el seu aspecte com podeu comprovar en aquesta pàgina que van fer els seus admiradors amb motiu del centenari del seu naixement l’any 2008.
Aquí el teniu dirigint la Marxa Radetzky de J. Strauss al concert de Cap d’any del 1987. Com ja sabeu el dia 1 de gener es celebra cada any a Viena el concert de Cap d’any i les peces que tanquen el concert són la “Marxa Radetzky” i el Vals el “Danubi Blau”, totes dues d’ Strauss. La Marxa compta amb la participació del públic, que com veureu aplaudeix amb moltes ganes.
Sergei Rachmaninoff es considerat un dels pianistes més brillants del s. XX. Nascut a Semiònovo (Rússia) l’1 d’abril de 1873 i mort a Beverly Hills el 1943, les seves composicions són considerades la màxima expressió del Romanticisme musical de finals del segle XIX.
Va nèixer en una família de tradició musical (el seu avi era violinista) i les primeres lliçons les va rebre de la seva mare. Als nou anys va entrar al Conservatori de Sant Petesburg d’on el van expulsar perquè se saltava quasi totes les
classes, es portava malament quan hi anava i fins i tot va arribar a falsificar les notes. Quina joia! Com per prendre’l com a model!
Sortosament ens ha quedat la seva obra per comprovar que la música amanseix les feres: aquí teniu el tercer moviment del seu Concert per a piano i orquestra num. 3 considerat com un dels concerts més dificils dins del repertori pianístic. Escolteu quina energia desprén i penseu en la dificultat que implica tocar a tanta velocitat.
Finale: Alla breve (tercer moviment) del Concert per piano i orquestra num. 3 de S.RACHMANINOV
Aquí teniu un recurs fantàstic per poder escoltar i seguir de manera interactiva el primer moviment de la tercera simfonia “L’Heroica” de L.v. Beethoven.
A través de la interactivitat de les seves pàgines podreu descobrir què va portat Beethoven a escriure aquesta simfonia; a qui la va dedicar; què passava a Europa mentre ell escrivia la simfonia; com era Beethoven de petit?; va conèixer Bach, Mozart o Haydn?; quants i quins instruments intepreten una simfonia?; quin és el tema de la simfonia?; quins són els canvis de tonalitat que es produeixen al llarg d’aquest primer moviment.
Tot això gràcies a l’orquestra simfonica de San Francisco i el seu servei educatiu.
Durant el regnat d’Alfons X el Savi, rei de Castella i Lleó, entre 1250 i 1280, es van escriure les Cantigas de Santa Maria. És un manuscrit ple d’il·lustracions i miniatures en el qual es poden trobar més de quatre-centes melodies de lloança a la Mare de Deu. Aquestes melodies són d’orígen popular o amb influència gregoriana i són un mostra de la lírica medieval. Algunes són vocals; altres instrumentals, i altres són danses.
Alfons X el Savi, monarca, poeta i músic, era conegut amb aquest nom degut a l’impuls cultural que es va desenvolujpar a la seva cort, on es va envoltar de savis jueus, musulmans i cristians.
Les Cantigas són també molt importants perquè gràcies a les miniatures que il·lustren les seves pàgines s’han pogut conèixer la gran varietat i riquesa d’instruments que hi havia durant l’Edat Mitjana. Vegeu MINIATURES CANTIGAS DE SANTA MARIA
Aquí teniu la transcripció de la Cantiga num. 100 coneguda amb el nom de “Santa Maria Strela do dia”. Al llibre hi teniu la partitura.
“Santa Maria strela do dia” Cantiga num. 100
Bach és un dels músics més versionats de la història de la música. Això vol dir que la seva música ha estat intepretada per multitud de músics de molts diversos estils i que cada un d’ells l’ha intepretat a la seva manera, és a dir n’ha fet una segona versió o creació.
Un dels estils musicals que més l’ha versionat és el jazz. L’any 2000 es va fer una gran celebració a la ciutat de Leipzig amb motiu dels 250 anys de la mort de Bach. Es va aprofitar per fer un macroconcert on músics de tots els estils i procedències van oferir una gran quantitat de versions de les obres més conegudes de Bach.
En aquest blog ja hem celebrat l’aniversari de Bobby Mc.Ferrin. El video que us proposo és una versió que el Trio de Jaques Loussier va fer conjuntament amb Bobby Mc. Ferrin de la Cantata num. 140
Us deixo la versió original i la versió jazzística. Val la pena que primer us escolteu l’original (només son tres minutets!).
Segur que la primera idea que us ve al cap en sentir la paraula fuga és fugida o fet d’escapar-se alguna persona o fluïd per una esquerda o forat. No aneu mal encaminats si entenem que quan un fuig hi ha algu que el persegueix. En la fuga musical el tema o melodia principal fuig i els que el perseguiexen són les altres melodies que l’imiten. M’explicaré millor!!!
La fuga és una composició basada en un tema que es va imitant entre les veus, però amb petits canvis de registre, de ritme, de direcció melòdica.. Una fuga normalment té tres o quatre parts, és a dir, 
tres o quatre melodies que sonen a la vegada i que produeixen en l’oient no experimentat una mena de caos auditiu que es complicat d’entendre.
El més important per entendre una fuga és saber què passa al principi. La part més important és l’exposició on apareix el tema principal (que se n’hi diu subjecte) que es va repetint en les diferents veus. L’exposició acaba quan el tema principal ha sortit en les tres o quatre veus de la fuga. Després la cosa ja s’enreda perquè la fuga creix amb l’aparició d’altres temes que jugen amb el tema principal.
Com que una idea val més que mil paraules aquí teniu una fuga. És “la petita” Fuga en sol menor. Fixeu-vos en el dibuix que fa l’entrada del tema i com aquest mateix dibuix es va repetint en colors diferents cada vegada que aquest tema és imitat en les altres veus. A quantes veus creieu que està escrita?
Un 21 de març de l’any 1685 naixia a Eisenach (Alemanya) Johan Sebastian Bach. Organista i compositor -tocava també el clave, el violí, la viola de gamba i a més era un gran improvisador- fou membre de la família de músics més gran que ha existit a la història amb més de 35 compositors i molts altres destacats intèrprets. La seva música és considerada el cim de la música barroca i un dels pilars més destacats de tota la música universal.
No es tracta en aquest moment de parlar de la seva llarga vida (va viure 65 anys), ni de la seva extensa família (va tenir 20 fills) ni de la seva prolífica obra, entre la qual podríem destacar les més 260 cantates i moltíssima música per a orquestra, orgue i altres instruments.
La meva intenció és que poseu el nas en aquest fantàstic i immens univers musical bachià fent un petit tast de la seva música.
1. Què és una fuga?. QUÈ ÉS UNA FUGA?
2. Bach en versió jazzística. BACH I EL JAZZ
Per començar la segona volta de la Lliga us proposo un enigma auditiu.
Què és el que sona?
Quina història s’amaga darrera del que sona?
Qui és l’autor?