300

Publicat el 3 febrer 2013 per tmara.imad

300

FITXA TÈCNICA

Nom original: 300

Director i guionistes: Zack Snyder, Kurt Johnstad, Michael Gordon

Any d’estrena: 2006

Durada:117 min

Repartiment: Gerard Butler, Lena Headey, Dominic West, David Wenham, Vincent Regan, Michael Fassbender, Tom Wisdom, Andrew Pleavin, Andrew Tiernan, Rodrigo Santoro, Giovani Cimmino, Greg Kramer, Alex Ivanovici.

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Acció, Fantasia, Històrica, Èpica

TRÀILER

ARGUMENT

A la batalla de les Termòpiles el 480 aC, una aliança de ciutats-estat gregues van lluitar contra l’exèrcit invasor persa al pas de muntanya de les Termòpiles. Enormement superats en nombre, els grecs tenien l’enemic en una de les últimes poblacions més famosos de la història. Rei persa Xerxes conduir un exèrcit de més de 100.000 (el rei persa Xerxes, abans de la guerra té al voltant de 170.000 exèrcit) els homes a Grècia i es va enfrontar amb 300 espartans, i diversos arcadis. Xerxes va esperar deu dies perquè el rei Leònidas es volgués lliurar o retirar. El va deixar sense opcions de moure’s. La batalla es va perllongar durant uns tres dies i després els 300 espartans van morir. La derrota espartana no va ser l’esperat, com el pastor local, anomenat Efialtes, va desertar als perses i va informar a Xerxes d’un camí independent a través de les Termòpiles, que els perses poguessin utilitzar per flanquejar als grecs.

CRÍTICA

Des del començament es nota que 300 és bastant fidel al còmic de Frank Miller, i ja això em va posar en guàrdia. El còmic, tot i estar bé, em va deixar una mica indiferent. La pel·lícula narra la Batalla de les Termòpiles, la resistència de 300 espartans liderats per Leònidas enfront del milió de heterogènies tropes perses. L’apartat tècnic és el de menys: compleix amb la seva comesa, encara que la música estigui mal emprada i no aconsegueixi transmetre el just to èpic; en canvi, el vestuari i les localitzacions són bastant fidels a la història. Força ridícul resulta ser l’abús de criatures greixoses i mutilades. La fotografia és bona, ben fets estan els crèdits i excel·lents els efectes.

[youtube]https://youtu.be/sFG-rRPcOUc[/youtube]

QUÈ ÉS ESPARTA?

Esparta (Dòric Σπάρτα; Àtic Σπάρτη Spártē), o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμονία) era una polis (ciutat estat) de l’antiga Grècia situada a la península del Peloponnès a la vora del riu Eurotas. Va ser la capital de Lacònia i una de les polis gregues més importants juntament amb Atenes i Tebes.

CURIOSITAT…

La vestimenta espartana estava composta per una espasa, un escut, una llança, unes gamberes i una cuirassa.

Imad 4t

Lingua Latina

Astèrix i Obèlix: missió Cleopatra

Publicat el 30 gener 2013 per claudia27

FITXA TÈCNICA

Nom original: Astérix & Obélix: Mission Cléopâtre.
Director: Alain Chabat.
Guionistes: Alain Chabat, basat en el còmic de Albert Uderzo i René Goscinny.
Any d’estrena: 26 de Juliol del 2002.
Durada: 107 minuts.
Repartiment: Gérard Depardieu (Obélix), Christian Clavier (Astérix), Jamel Debbouze (Numérobis), Monica Bellucci (Cleopatra), Claude Rich (Panoràmix), Gerard Darmon (Amonbofis), Alain Chabat (Juli César), Dieudonné (Casius Cépulus), Isabelle Nanty (Itinéris), Edouard Baer (Otis), Jean Benguigui (Malococsis), Pierre Tchernia (Caius Gaspachoandalus), Chantal Lauby (Cartapus).
País d’origen: França i Alemanya.
Idioma original: Francès.
Gènere: Comèdia històrica.

ARGUMENT

L’acció es desenvolupa l’any 52aC. Encara que no tota la Gàl·lia estava ocupada, Egipte, governat per la poderosa Cleopatra ha caigut sota la temptació de l’Imperi Romà. I el pitjor és que ha decidit entregar el seu amor a Juli Cèsar.

Farta dels sarcasmes de Cèsar, l’orgullosa i preciosa reina fa una aposta amb ell: si aconsegueix construir un palau en tres mesos al mig del desert, Cèsar reconeixerà que el poble egipci és el més gran de tots.

Cleopatra confia la missió a Numerobis, un arquitecte vanguardista, i si triomfa en la tasca que li ha manat Cleopatra el cobrirà d’or; però si fracassa els tirarà als seus cocodrils. I els seus acompanyants que seran Obèlix, Astèrix i Panoràmix.

TRÀILER

CRÍTICA

Tothom pot tenir la seva opinió sobre alguna cosa ja que cada persona té uns gustos i unes opinions diferents, però personalment jo crec que aquesta pel·lícula està molt bé perquè és apta a tots els públics i et situa a l’època dels romans d’una manera divertida i entretinguda.

No és una pel·lícula gaire antiga ja que va sortir en estrena l’any 2002; per tant la qualitat d’imatge i els efectes especials són millors al meu gust.

Astèrix i Obèlix, en aquesta pel·lícula, van guanyar el Premi César al millor vestuari. La saga d’aquesta producció ha tingut bastant d’èxit ja que explica la història romana i els costums d’aquells temps d’una manera diferent i que ho pot arribar a entendre tothom, per tant, podem comprovar que ens explica d’una altra manera la rivalitat que hi havia entre romans i egipcis, entre d’altres.

Per últim, m’agradaria que intentéssiu contestar les següents preguntes. Algú ha vist aquesta pel·lícula o alguna altra d’aquesta saga? Si n’heu vist alguna altra podríeu posar quines, quins fets històrics (encara que n’expliquin pocs) s’hi poden trobar? Creieu que és una pel·lícula apta a tots els públics?

Clàudia Cazaux Cuberas
Llatí 1Batx. C

Quo vadis de Mervyn LeRoy

Publicat el 26 gener 2013 per ca.barraca9

FITXA TÈCNICA

Nom original: Quo vadis.
Director i guionistes: : Mervyn LeRoy / John Lee Mahin, Sonya Levien, S.N. Behrman.
Any d’estrena: 1951.
Durada: 171 min.
Repartiment: Robert Taylor, Deborah Kerr, Peter Ustinov, Leo Genn, Patricia Laffan, Finlay Currie, Abraham Sofaer, Buddy Baer, Marina Berti, Felix Aylmer, Nora Swinburne, Ralph Truman, Norman Wooland, Peter Miles, Nicholas Hannen, Geoffrey Dunn, John Ruddock, Elspeth March, Strelsa Brown, Alfredo Varelli, Adrienne Corri, Sophia Loren, Bud Spencer i Elizabeth Taylor.
País d’origen: Estats Units.
Idioma original: Anglès.
Gènere: Històric i drama.

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima Quo Vadis de l’autor polonès Henryk Sienkiewicz, tracta sobre la història d’amor entre dos joves anomenats Marc Vinici i Lígia, una esclava cristiana. Aquesta història d’amor succeeix en el període de temps en el que governava l’emperador Neró, un home extravagant i caracteritzat per la seva bogeria, la qual es fa evident quan decideix incendiar per complet la ciutat de Roma per tal de remodelar-la de dalt a baix i segons ell, per inspiració artística. Perquè el poble no se li tirés a sobre va decidir culpar de la catàstrofe a la gent que seguia el Cristianisme, religió que estava naixent en aquells moments, per tal d’iniciar una persecussió contra ells i eliminar-los definitivament. Aquest fet va provocar la sublevació del poble, els quals van decidir iniciar un aixecament contra l’emperador fins a matar-lo.

TRÀILER

Ja que es tracta d’una pel·lícula tan antiga, no hem trobat cap tràiler en castellà , però aquí us en deixem un en anglès i, en la mateixa pàgina, hi trobareu més tràilers de més duració.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JxoAEN7rvas[/youtube]

CRÍTICA

No totes les persones tenen els mateixos gustos o les mateixes opinions sobre certs aspectes. Aquesta pel·lícula com moltes altres ha estat criticada però també molt valorada.

El que és innegable és que va ser una gran producció. És una pel·lícula antiga realitzada el 1951, una època que no estava gaire avançada tecnològicament però malgrat això hi havia una gran organització, efectes especials (encara que no fossin d’una gran qualitat) etc.

Quo Vadis gaudeix d’una posada en escena monumental i excel·lent, hi van treballar un gran nombre de persones i una de les coses que la va ajudar a arribar a la fama va ser la participació de les grans estrelles de Hollywood d’aquell moment.

Nosaltres podem afiramar que sí que s’aprèn història (en aquest cas de Roma) mirant pel·lícules, ja que desconeixíem totalment els fets que succeeixen a la pel·licula i després d’haver-la vist ens hem adonat que en tenim força coneixements.

Aquesta pel·lícula ens mostra a part d’un període de la història de Roma, temes religiosos (com el naixement del Cristianisme) i també permet endinsar-te en l’època aprenent temes històrics de manera interactiva.

Ens agradaria que us informéssiu una mica sobre aquesta pel·lícula i sobre la història en si, ja que creiem que és molt interessant per a tots vosaltres. Sabríeu dir algun tipus de pervivència d’algun aspecte de la pel·lícula en un tema que ens toca molt d’aprop avui en dia? Us deixem una pista: Tracta sobre un emperador que surt a la pel·lícula i sobre alguna cosa relacionada amb el tema de la informàtica.

Cristina Álvarez Barraca i Alba Arroyo Mora

2n batxillerat Llatí

Golfus de Roma, de Richard Lester

Publicat el 24 gener 2013 per balart.andrea0920

dtffg

FITXA TÈCNICA

Nom original: Golfus de Roma, (A funny thing happnened on the way to the forum)

Director: Richard Lester

Guionistes: Melvin Frank , Michael Pertweey i Larry Gelbart.

Any d’estrena: 1966

Durada: 1hr. 33min.

Repartiment: Zero Mostel (Pseudolus), Phil Silvers (Lycus), Jack Gilford (Hysterium), Buster Keaton (Erronius), Michel Crawford (Hero), Michael Hordern (Senex), Annette Andre (Philia), Leon Greene (Miles Gloriosus)…

País d’origen: Estats Units, Regne Unit.

Idioma original: anglès

Gènere: Comèdia / Musical

ARGUMENT

Dos romans rics (Dómina i Senex) tenen esclaus. Entre ells es troba Pseudolus que és un esclau que vol aconseguir la llibertat. Dómina i Senex se’n van a veure la mare d’aquesta i deixen el seu fill Eros al càrrec dels esclaus i li adverteixen que no s’enamori de cap noia. Però Eros està enamorat de Philia una bella donzella que arriba a casa de Lycus, un traficant de dones. Per aconseguir-la diu a Pseudolus que li donarà la llibertat si compra Philia, i Pseudolus per tal d’aconseguir la seva llibertat farà el que faci falta. Per altra banda, Senex i Dómina es van cap a la casa de la mare d’ella i Senex com que no vol anar trenca l’estàtua que li portaven de regal de manera que Senex al final torna a casa seva. Philia, la bella donzella de la qual està enamorat Eros, és venuda al capità Miles gloriosus. Ella, tot i que està enamorada d’Eros, ha de complaure el capità. Per altra banda, surt Erronius, un vell curt de vista que es troba a l’estranger a la recerca dels seus fills, que van ser raptats de petits per uns pirates. Pseudolus ajudarà Eros a conquistar la noia però pel camí l’idil·li es veu obstaculitzat per sorpreses, enginyoses disfresses i una esbojarrada cursa de quadrigues.

TRÀILER

CRÍTICA

Enginyosa i disparatada comèdia musical que compta amb l’última aparició en pantalla de Buster Keaton. L’obra s’inspira en les comèdies de l’autor romà Plaute (251-183 aC); concretament hi podem trobar elements argumentals procedents del Pseudolus, Miles Gloriosus, Curculio i Mostellaria. Representa molt bé les comèdies de Plaute, ja que si ens hi fixem bé té pràcticament estructures molt similars. A Golfus de Roma surt igual que a les comèdies de Plaute uns personatges que tenen moltes similituds. El criat que representen la figura del graciós (es dirigeix al públic fent un monòleg), dos enamorats que han de passar moltes proves per arribar a acabar junts, un home que es vol interposar en la relació de la parella. Així doncs, com a personatges comuns en totes les obres de Plaute, tenim bàsicament: el jove (adulescens), el vell (senex), l’esclau (servus), la jove ( puella), la mare (mater), el soldat (miles), el cuiner (coquus), etc.

Amb una visió còmica-satírica, Richard Lester mostra el costat sòrdid de l’antiga Roma en aquesta divertidíssima adaptació de l’obra de Broadway “A funny thing happened on the way to the Forum”. Golfus de Roma és una successió d’equívocs, disparats, embolics, paròdies i sorpreses que donen lloc a unes situacions divertidíssimes, molts números musicals (amb la música de Stephen Sondheim). Una de les coses que he trobat més divertides és quan Erronius, el vell, es passa el film donant voltes als set turons de Roma tractant de trobar els seus fills i acaba la pel·lícula i es resol tot l’embolic.

A El Fil de les clàssiques hi ha un article que relaciona molt bé Plaute amb la pel·lícula Golfus de Roma i us l’ enllaço aquí . Podem concloure que del teatre plautí (nosaltres vàrem llegir i veure Miles Gloriosus, El soldat fanfarró, i vàrem riure moltíssim!) a Broadway i de la versió musical a la cinematogràfica, Golfus de Roma us farà riure; però si preferiu el musical no us perdeu A Funny Thing Happened on the Way to the Forum:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4c9ATxCas40&feature=player_detailpage[/youtube]

En quin autor està inspirada Golfus de Roma?
De quines comèdies és contaminatio?
Quin tipus de comèdia és: d’embolic o reflexiva? Argumenta-ho.
Quin fou l’objectiu principal de R.Lester?
Les escenes cantades, quin temps ocupen?
Qui és el protagonista de l’acció?
En quina comèdia apareix l’estratagema que s’inventa Psèudolus perquè Sènex no entri a casa seva?
L’aparició final del militar de quina comèdia és?
Què té Golfus de Roma de Curculio (El corc)?
Visionant Golfus de Roma, per què ens apropem al que devia ser la representació d’una comèdia llatina?
Què diferencia Plaute de Terenci?

Andrea Balart

1r. Batx C llatí i grec

Centurion, lluita o mort

Publicat el 22 gener 2013 per zapico.ivan1220

File:Posterofcenturion.jpg

FITXA TÈCNICA

Títol: Centurió

Títol original: Centurion

Direcció: Neil Marshall

País: El Regne Unit

Idioma original: Anglès

Any: 2010

Data de llençament: 20/08/2010

Duració: 130 min.

Gènere: Drama, Històric, Bèl·lic, Aventures, Acció.

Repartiment : Michael Fassbender, Dominic West, Olga Kurylenko, Noel Clarke, David Morrissey, JJ Feild, Axelle Carolyn, Riz Ahmed, Dave Legeno, Ulrich Thomsen

Distribuidora: Aurum Producciones

Productora: Celador Films

Pàgina oficial: http://www.centurionmovie.com

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KOZs2_i_cDE[/youtube]

ARGUMENT

En aquesta pel·lícula es plasma molt bé com era la legió romana i sobretot les guerres a la Britànnia durant el primer segle abans de Crist. La pel·lícula se centra en la novena legió i els pictes, una tribu de Britànnia. La IX legió és atacada pels pictes. Els pocs supervivents tracten d’escapar de la rastrejadora Etain, que de petita els romans van exterminar el seu poble i li van tallar la llengua.

En la batalla que es du a terme al principi de la pel·lícula, es plasma molt bé com era el sistema militar romà i com es col·locaven les tropes romanes també com eren les fronteres romanes a Britànnia.

“En el año 117 de nuestra era, en Bretaña, un grupo de soldados romanos lucha por salvar sus vidas tras un salvaje ataque a masacre, termina uniéndose en su huida a la legendaria IX Legión del general Virilo, que se dirige hacia el norte para aniquilar al enemigo.

Tras otro duro ataque sorpresa, la legión se ve mermada, y tan sólo quedan en pie unos cuentos soldados, que liderados por el propio Quintus, tratarán de rescatar al capturado general Virilo y llegar a la frontera antes que las hordas guerreras de la fiera y vengativa Etain (Olga Kurylenko) acabe con todos ellos su fuerte fronterizo por parte de la tribu de los pictos. Quintus Dias (Michael Fassbender), el único superviviente de la legión”“.- Director de la pel·lícula Neil Marshall.

CRÍTICA

La crítica és molt variada però no ha tingut molt d’èxit en el mercat americà. Es diu que el que li ha fallat és l’excessiva lluita i que sobretot el guió és molt previsible. Per altra banda, els seus combats són molt reals i molt aconseguits ja que es mostren les tècniques romanes , etc… Hi ha crítics que creuen que la pel·lícula és molt bona en tant el combat com el reflex de les legions; però que l’argument és molt fluix i, per tant, pensen que no és tan bona com s’anunciava.

Per a nosaltres aquesta pel·lícula ens ha ajudat a aprendre com són les legions romanes i per tant creiem que amb el cinema podem aprendre sobre la història antiga, ja sigui de Roma com de Grècia.

És una pel·lícula recomanable com a nota li posem un : 6,5.

Què us semblen aquest tipus de pel·lícules? Sabeu d’alguna semblant?

QUÈ ÉS UN CENTURIÓ?

El centurió era un oficial de l’exèrcit que a les legions romanes comandava una centúria. En la seva tasca estava assistit per un optime. N’hi havia de diverses categories, essent la més alta el Primus pilus, o primer centurió de la primera cohort, i la més baixa el darrer centurió de la darrera cohort. El seu grau, comparant-lo amb els actuals seria equivalent entre el de tinent el més baix i comandant el Primus pilus.

La campanya militar romana a Britànnia inclou els fets que van des de l’arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l’Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Des del 26 d’agost del 55 aC, en què Juli Cèsar va desembarcar amb les seves tropes a l’illa anomenada actualment Gran Bretanya i que en l’antiguitat era coneguda com Britànnia es va donar inici a un lent però constant procés expansiu del poder polític i militar de Roma en l’illa, que va tenir no obstant això alguns moments de reculada.

Aquests centurions vivien en campaments anomenats “castra romana“

La pel·lícula narra aquest procés de romanització contant, i la gran resistència, tot i que no molt ben organitzada, però fèrrea, dels pobres bàrbars de la zona de Britànnia.