Sòcrates de Rosellini

Publicat el per
11

FITXA TÈCNICA 

Nom original: Socrate
Director i guionistes. Roberto Rossellini, Renzo Rossellini, Jean-Dominique de la Rochefoucauld, Marcella Mariani
Any d’estrena: 1971
Durada: 120 min.
Repartiment: Jean Sylvère, Anne Caprile, Giuseppe Mannajuolo, Ricardo Palacios, Antonio Medina, Julio Morales
País d’origen: Itàlia
Idioma original: Italià
Gènere: Drama, Biogràfic

ARGUMENT

La pel·lícula narra amb detall els últims dies de Sòcrates, incloent el judici i la seva execució. Roberto Rossellini ens mostra el filòsof grec discutint a l’àgora i mostra també els esdeveniments polítics que el van portar a l’històric judici.  La pel·lícula està situada a Atenes entre en segle V i el segle IV a.C.

La pel·lícula està repartida en tres parts:

  • La primera part conté escenes on Sòcrates parla amb els seus amics i els joves de la ciutat d’Atenes. Allà els pot veure la relació entre coneixement i virtut, la felicitat, la justícia, el vincle entre ètica i política, etc . També es veu clarament la diferència entre l’art de persuadir i la recerca de la veritat, el mètode socràtic i les seves idees en relació al diàleg i l’escriptura .
  • La segona part presenta moments intensos de la pel·lícula que representen el judici de Sòcrates i la defensa que fa de si mateix . Basat en el relat de l'”Apologia“, aquesta part inclou l’acusació de Melit, Anitos i Licó. També apareix l’escena que esmenta l’Oracle de Delfos que anunciava que Sòcrates era l’home més savi d’Atenes, i ell diu que no ho és ja que ell no sap res, és un ignorant.  A partir d’això, el filòsof analitza en què consisteix la seva saviesa
  • La tercera i última part continua amb la defensa de Sòcrates. Apareix l’escena en què el filòsof proposa per a si una pena que irrita els jutges, pagar la mínima quantitat de diners possibles i que Atenes li pagui cada dia un sopar.  També es veu part del Critó, quan Sòcrates és visitat a la presó pel seu amic Critó. Allà es desenvolupa l’intens diàleg entre tots dos, que dóna l’ocasió a Sòcrates per reflexionar sobre la justícia, la llei i el deure del ciutadà. Sòcrates no vol fugir ja que diu que és el seu deure com a ciutada, i que si fa això no està sent just i sinó és just no serà feliç. També diu que l’home posa per davant la llei convencional per la llei de la natura. 

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/C74oQJD9Pko[/youtube]

CRÍTICA

La pel·lícula està plena de diàlegs socràtics que surten en alguns llibres de Plató. A més està impregnada de les idees de Sòcrates, com el mètode socràtic en contraposició amb la retòrica dels sofistes. També, ens ensenya que  més val saber que no sabem res que pensar-nos que sabem ja que llavors estem més lluny del coneixament. La vida de Sòcrates va estar per la injustícia de ser jutjat per fer qüestionar a la gent, i és que una vida sense qüestionar no val la pena vuire-la.

Què us ha semblat aquesta pel·lícula? L’havíeu vist abans? Quines altres idees hi veieu? Creieu que reflecteix la vida de Sòcrates i el seu pensament?

Irina Balart Casanovas

2n Batx. C

El jardiner fidel, de Fernando Meirelles

Publicat el per
2

FITXA TÈCNICA 

Nom original: The Constant Gardener
Director i guionistes: Fernando Meirelles i Jeffrey Caine
Any d’estrena: 2005
Durada: 128 minuts
Repartiment: Ralph Fiennes, Rachel Weisz, Hubert Koundé, Danny Huston, Bill Nighy, Pete Postlethwaite, John Sibi-Okumu i Packson Ngugi.
País d’origen: Regne Unit i Alemanya
Idioma original: anglès
Gènere: Drama

ARGUMENT

Justin Quayle (Fiennes) és un diplomàtic britànic destinat a Kenya, la seva dona, Tessa (Rachel Weisz), és assassinada al costat d’un home sospitós de ser el seu amant, un activista defensor dels drets humans de la regió. Quayle decideix llavors investigar els assassinats, i comença a descobrir que Tessa havia destapat una trama internacional de corrupció, burocràcia i accions lucratives de la indústria farmacèutica.

TRÀILER

CRÍTICA

En aquesta pel·lícula, hi podem veure, com en altres pel·lícules, un paral·lelisme amb Antígona. Com Tessa, la dona del protagonista es va enfrontar a una multinacional per destapar tot el que estaven amagant malgrat les conseqüències que això comportaria, tal i com li va passar a Antígona que vol enterrar el seu germà, malgrat que el rei Creont li ho prohibeix i la desobediència comporta per a Antígona la seva pròpia mort: condemnada a ser enterrada viva. A la vegada, el viatge que fa Quayle, qui prefereix les plantes abans que la gent, ens recorda al viatge que va fer Orfeu, en el qual va destapant tota la trama política i descobrint l’amor que sentia la seva esposa morta cap a ell. Aquestes dues trames avancen en paral·lel mostrant la revelació final del seu amor, al mateix temps que el problema polític està sortint a la llum, generant el veritable contrast de la pel·lícula. El mateix dilema en què es va veure enfrontat Orfeu quan sortint del món infernal es va girar per veure la seva esposa i la va perdre per sempre.

Andrea Balart 2n.Batx.C

Atenea y Afrodita de Harold López

Publicat el per
6

FITXA TÈCNICA 

Nom original: Atenea y Afrodita
Director i guionistes: Harold López Garroz
Any d’estrena: 2005
Durada: 15:17min.
Repartiment: Eliana López és Atenea, Mariana Carles és Afrodita, Edgar Ramírez és el xicot, Alicia Plaza és la mare, Carlos Olivier és el pare, Anabella Otero “Bélica” és la cantant del bar i Melisa Rauseo és l’amiga del mòbil (veu)
País d’origen: Espanya
Idioma original: Espanyol
Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquest curtmetratge tracta sobre una noia, Atena, que la parella la deixa ja que no volien el mateix i un dia mentre està connectada al correu electrònic rep un missatge d’una noia que es fa dir amb el nom d’Afrodita el qual té el propòsit d’ajudar-la a superar la ruptura amb el seu xicot.

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/r-sIfgz46VA[/youtube]

CRÍTICA

A aquest curtmetratge hi surten dos personatges de la mitologia grega: Atena, deessa de la saviesa i l’artesania, i Afrodita, deessa de l’amor i la bellesa. Podem veure com Afrodita aconsegueix tornar a juntar a la parella i amb aquest fet el curtmetratge dóna honor als seus conceptes com a deessa de l’amor i la bellesa.

Atenea y Afrodita from Harold López Garroz on Vimeo.

Eliana López, Atena, va guanyar el premi a la millor actriu.

Encara que tothom pugui tenir la seva opinió, aquest curt m’ha agradat ja que encara que no parlin gaire expressen tot el que volen expressar i a més utilitzant la nova tecnologia com és el correu electrònic per comunicar-se, a part de que et deixa amb ganes de saber com continua la història. Què en penseu vosaltres? Us agradaria saber el final d’aquest curt? Creieu que representen bé aquests personatges de la mitologia grega?

Clàudia Cazaux Cuberas

1r Batx. Grec i Llatí

 

Zorba el grec, de Michael Cacoyannis

Publicat el per
4

 

FITXA TÈCNICA

Títol original:  Zorba, el grec

Director: Michael Cacoyannis

Guionistes: Michael Cacoyannis i Nikos Kazantzakis

Any d’estrena: 1964

Durada: 142 minuts

Repartiment: Anthony Quinn, Alan Bates, Irene Papas,Lila Kedrova i Sotiris Moustakas.

País d’origen: Estats Units, Regne Unit i Grècia.

Idioma: Grec modern

Gènere: Aventura i drama.

ARGUMENT

Basil (Alan Bates) és un estirat jove escriptor anglès de classe mitjana d’origen mig-grec, criat a Gran Bretanya, que ha heretat una petita propietat a Creta. Tot viatjant cap a allà, coneix Zorba (Anthony Quinn), un aventurer músic grec de mitjana edat ple de vitalitat i il·lusió per la vida. A mesura que Basil va coneixent-lo, se n’adona de la vida tan insulsa que porta i aprèn de Zorba a gaudir de la seva existència. Arribats a Creta, s’hostatgen a la pensió de la vídua francesa Madame Hortense (Lila Kedrova). També coneixeran la jove vídua del poble (Irene Papas), a qui  els habitants del poble no deixen tornar-se a casar.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=jeNsr_nQEfE[/youtube]

CRÍTICA

Una pel·lícula que destil·la les essències hedonistes i alhora tràgiques de la civilització mediterrània i concretament de l’antiquíssima Creta.Malgrat els seus aspectes punyents “Zorba el grec” s’erigeix ​​en un autèntic cant a la vida simbolitzat per aquest enorme Anthony Quinn en un dels papers de la seva vida (l’altre va ser a La Strada, curiosament dues pel·lícules filmades a Europa).Després de veure-la fan venir ganes de visitar l’illa de Creta i de ballar un bon sirtaki, apurant la vida fins a l’última gota (Carpe diem!).
I què dir de la fascinant i bellíssima Irene Papas:igual que el personatge interpretat per Alan Bates,em vaig enamorar d’ella, com ho senten.
Llàstima que no la passin per la tele ni a les tres de la matinada.Les noves generacions ens hem d’oblidar per un moment d’omplir el cap amb les noves tecnologies, i aprendre alguna cosa de la tendresa i la plana saviesa que transmet el personatge interpretat per Anthony Quinn.

Imad Tmara
1r Batxillerat Grec

Poderosa Afrodita, de Woody Allen

Publicat el per
11

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Mighty Aphrodite.
  • Director: Woody Allen.
  • Guionistes: Woody Allen.
  • Any d’estrena: 1995.
  • Durada: 95 minuts.
  • Repartiment: F. Murray Abraham, Woody Allen, Claire Bloom, Helena Bonham Carter, Olympia Dukakis, Michael Rapaport, Mira Sorvino, David Ogden Stiers, Jack Warden i Peter Weller.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Comèdia.

ARGUMENT

En Lenny i l’Amanda són una parella que viu a Nova York, ell és cronista esportiu i ella una galerista d’art. Un dia, sopant amb uns amics, es treu el tema de la paternitat i l’Amanda planteja la possibilitat d’adoptar un fill. En un començament en Lenny s’hi nega rotundament però, uns dies més tard, sorgeix la oportunitat d’afillar un nadó de manera ràpida i senzilla. Tot hi haver-s’hi negat en un principi, una vegada el nadó és a casa en Lenny està encantat amb ell i arriba a estimar-se’l moltíssim.

A mesura que el nen va creixent, en Lenny, el seu pare, s’adona que és un nen molt intel·ligent i pensa que seria una bona idea conèixer la seva mare, que segur, seria una dona llesta i brillant. Així doncs, decideix buscar-la. Gran serà la seva sorpresa quan descobreixi que la mare biològica del seu fill és Linda Ash, una encantadora i tendra prostituta, no massa llarga que es dedica a fer pornografia i s’ha quedat a mig camí del seu somni; arribar a ser actriu.

TRÀILER

CRÍTICA

“Hilarante y tierna.” Carlos Boyero del Diari El Mundo.

“Espléndida comedia.” M. Torreiro del Diari El País.

“Deliciosa fábula urbano-social, irónica y desmitificadora.” Antonio Albert de Cinemania.

“Otra maravillosa película del maestro Woody Allen.” Miguel Ángel Palomo del Diari El País.

He de dir que estic totalment d’acord amb les crítiques que us acabo de posar, gràcies a la Lida i al seu entusisme en explicar el cor de la tragèdia grega i el llatinisme deus ex machina amb aquesta pel·lícula em puc considerar fan de Woody Allen i per primer cop vaig entendre el paper del cor grec, fins i tot millor que portant-nos a veure cada any les tragèdies gregues al teatre!

Per cert, quina relació hi trobeu amb el mite de Pigmalió?

Núria Yela
2n Batx. Grec i Llatí