Aquesta crònica sobre la lluita del polític i activista Martin Luther King Jr. en defensa dels drets civils se centra en la marxa des de Selma a Montgomery, Alabama, en 1965, que va portar al president Lyndon B. Johnson a aprovar la llei sobre el dret al vot dels ciutadans negres.
TRÀILER:
[youtube]https://youtu.be/x6t7vVTxaic[/youtube]
CRÍTICA:
En aquesta pel·lícula hi trobem un cas d’Antígona en tota regla. Martin Luther King convoca una marxa el 1965 a favor del dret de vot i la igualtat contra la injustícia racial que és present arreu del país. Tot i les conseqüències que preveuen, els ciutadans negres decideixen reivindicar-se contra els que es neguen als seus drets com a ciutadans nord-americans. Aquests que es mostren valents, lluitadors i plens de coratge actuen en contra de les lleis de la ciutat, per tal de seguir les lleis morals, com Antígona. Creont es pot relacionar amb les forces de seguretat, que en aquest cas actuen encontra dels ciutadans negres, els quals els ataquen inclús arriben a matar. Al contrari d’Antígona, però, tot i les repercussions viscudes, els ciutadans negres surten victoriosos i aconsegueixen el seu propòsit.
En aquest treball, seguint la pervivència de l’Odissea en el cinema, he fet una petita comparació entre la història de la pel·lícula l’Odissea i les pel·lícules: Alícia en el país de les Meravelles, Robin Hood, El Mag d’Oz, Germà Ós, Stuart Little i Shrek. Aquí us deixo uns enllaços d’altres treballs on podeu trobar més informació, les pel·lícules comparades són: Simbad, On estàs, germà?, Els Simpsons, Els Ocells i Penèlope.
Thomas Bidegain, Rodney El Haddad, Jihad Hojeily, Nadine Labaki, Bassam Nessim
Música
Khaled Mouzannar
Fotografia
Christophe Offenstein
Repartiment
Nadine Labaki, Kevin Abboud, Claude Baz Moussawbaa, Julian Farhat, Ali Haidar, Layla Hakim, Yvonne Maalouf, Antoinette Noufaily, Kevin Abboud, Petra Saghbini, Mostafa Al Sakka, Sasseen Kawzally, Caroline Labaki
Productora
Coproducció Líban-Francia; Les Films des Tournelles / Pathé / Les Films de Beyrouth
Gènere
Drama. Comèdia. Musical. Comèdia dramàtica.
Premis:
2011: Festival de Toronto: Millor pel·lícula (Premi del Públic)
2011: Festival de Cannes: Secció oficial a concurs (secció “Un certain regard”)
2011: Critics Choice Awards: Nominada a millor pel·lícula estrangera
ARGUMENT:
Una comitiva de dones vestides de negre es dirigeixen al cementiri, sota un sol abrasador, estrenyent contra el seu cos fotos dels seus esposos, pares o fills. Totes comparteixen el mateix dolor, conseqüència d’una guerra funesta i inútil. En arribar a l’entrada del cementiri, la processó es divideix en dos grups: un musulmà i un altre cristià. En un país destrossat per la guerra, aquestes dones mostren la infrangible determinació de protegir les seves famílies de tota classe d’amenaça exterior. Amb enginy, inventant estratagemes esperpèntiques, intentaran distreure l’atenció dels homes perquè oblidin el rancor.
TRÀILER:
CRÍTICA
Labaki ens acosta una senzilla història, però efectiva, que aconsegueix entretenir, però alhora fa pensar l’espectador. Aquesta pel·lícula és un gaudi de principi a fi.
La història que ens presenta és el d’unes dones de poble que estan cansades de perdre homes, és a dir, avis, pares, fills i néts, i tots ells a causa d’una de les invencions més grandioses o estúpides, com és la religió. En un poble on viuen cristians i islamistes, la tensió es palpa en l’ambient.
Labaki porta un guió senzill, amb una història lineal, mantenint sempre al centre les dones, el seu dolor i el seu sofriment en una lluita unida, tant islamistes com cristianes, perquè no es desbordin els esdeveniments, i tot això envoltat de dosi còmiques, romàntiques i dramàtiques, donant a l’espectador aquestes gotes necessàries perquè no s’avorreixi i romangui amatent del desenllaç.
En fi, una història de persones senzilles, sense ostentacions cinematogràfics, destinat a persones que gaudeixen del cinema original, on el guió és el més important.
OPINIÓ
Ens ha agradat molt el principi de la pel·lícula i l’estranya coreografia així com el seu missatge de convivència i de pau entre diferents religions.
Aquesta pel·lícula és una comèdia quotidiana en un poble rural on es conviu amb diferents ideologies molt conflictives al llarg de la història com és la religió cristiana amb la musulmana, això implica un conflicte entre els uns i els altres, i la solució és contractar unes prostitutes perquè el conflicte estava arribant molt lluny. Trobem que és una comèdia molt entretinguda, divertida i curiosa. És curiós com un fet pot canviar la convivència d’un poble, amb el to pacífic de la dona. Però avui dia objectivament trobem que si ho apliquéssim a la vida real, seria impensable ja que la mentalitat còmica de la pel·lícula no es podria aplicar per exemple amb el Yihad, ja que la mentalitat que ells tenen és una altra.
Per cert, és ben clara la influència de la Lisístrata. Quin pes hi té la vaga sexual? Com queda diluït? En aquesta Lisístrata libanesa, com definiríeu els homes? i les dones? Què n’opineu?
Nom original:Aníbal ( Aníbal: el pitjor malson de Roma)
Director i guionistes: Edward Bazalgette,Matthew Faulk, Mark Skeet
Any d’estrena: 2006
Durada: 89 min.
Repartiment: Alexander Siddig, Emilio Doorgasingh, Mido Hamada, Hristo Mitzkov, Shaun Dingwall, Tristan Gemmill, Ben Cross, Valentin Ganev, Bashar Rahal, Rob Dixon
País d’origen: Regne Unit
Idioma original: Angles
Gènere: Acció, Drama, Biogràfic, Històric.
ARGUMENT
Aníbal, el pitjor malson de Roma, explora la vida d’un dels majors estrategues de la història. Aníbal va aconseguir frenar l’avanç de l’Imperi romà, portar a les seves tropes a través dels Pirineus i els Alps, davant les mateixes portes de Roma, tot desafiant l’enemic de la seva pròpia terra. Aquesta fabulosa superproducció anglesa de la BBC (British Broadcasting Corporation) combina per a tots els públics el drama de la història amb les últimes investigacions històriques i l’art de les animacions digitals.
TRÀILER
CRÍTICA
Aníbal va ser un dels majors conductors d’homes que mai ha existit, i també un dels pocs grans líders militars. Aquesta modesta producció televisiva és una bona manera d’apropar-nos a la seva figura. Té alguns errors de ambientació que no són adients, i algunes llicències històriques, però en general és bastant respectuosa, la reconstrucció de la Batalla de Cannas, és la major obra d’Aníbal, ja que és magnífica!
Aníbal Barca es probablement l’únic o un dels pocs grans conquistadors amb una intel·ligència superlativa i amb capacitat de superació, (vencedor dels Alps i gran estratega de Cartago) que ens ha arribat en exclusiva per les fonts dels seus enemics romans, que el van odiar com a la pesta, encara i així, no deixaven de respectar-lo, i en no pocs casos, admirar-lo. A més Corneli Nepote el va batejar com el més gran general que havia existit.
Alexander Siddig encapçala aquest repartiment d’un producte digne, però que li falta pressupost per establir unes cotes, que el portin a un nivell més elevat, recreant batalles tan apocalíptiques com la de Zama, on bona part del Mediterrani estava en joc.
Dintre del seus límits, aquest apropament a l’enemic a les seves portes, es digne d’elogi, i admirable en les seves pretensions, encara que Aníbal Barca i la seva època continua esperant aquella pel·lícula o sèrie televisiva a gran escala que ens apropa a aquell futur fenomen terrible i fascinant que va ser la segona guerra Púnica.
Bon dia, som en Raül Àlvarez i en Carlos Thiriet i en aquest apunt explicarem la perviència que té el poema èpic de La Ilíada d’Homer en el cinema i en sèries de televisió.
La Ilíada és una epopeia escrita en vers pel poeta grec Homer, del qual no es tenen clars els seus orígens. En aquesta es narren els esdeveniments de la guerra de Troia, un conflicte semi-mitològic que, segons la llegenda, va ocórrer durant el principi del segle XII a.C., encara que els historiadors antics no es van posar d’acord i alguns parlen de mitjans del segle XIII a.C.
A continuació analitzarem una sèrie de pel·lícules i sèries ambientades en la guerra de Troia, és a dir, en la Ilíada.
– Helena de Troia (1955): Pel·lícula estadounidense que es centra més en la ciutat de Troia abans de la guerra, doncs relata com Paris rapta Hèlena per la seva gran bellesa, a la qual arriba degut a un naufragi mentre viatjava a Grècia per pactar la pau. L’obra es centra sobretot en els fets de Briseida (l’esclava que Agamèmnon roba a Aquil·les, cosa que produeix el desacord entre ells dos) i el comiat d’Hèctor i Andròmaca (Hèctor sap, degut a una profecia, que morirà en la batalla, pel qual tem pel futur de la seva esposa i el seu fill, Astíanax, doncs sap que si els aqueus guanyen, acabaran com esclaus), i la mort del propi Hèctor.
– La ira de Aquil·les (1962): Pel·lícula italiana en la qual ensenya el desè any de la guerra de Troia, en el qual la tensió entre Aquil·les i Agamèmnon augmenta pel fet de Briseida. Els aqueus comencen a perdre força contra els troians pel enfrontament, cosa que produeix una profunda divisió en el campament grec.
– Hèlena de Troia (Tv, 2003): Aquesta és una sèrie estadounidense basada en La Ilíada, òbviament. Però no segueix íntegrament el procés del poema èpic, (relació entre aspecte d’un personatge en la Ilíada i en la mini-sèrie, diferents aspectes diferents entre les dues obres, etc).
Per exemple, en la sèrie, l’actor que fa d’Aquil·les és calb i de composició robusta, en canvi, en la Ilíada, Homer el descriu com un home amb cabell i poc robust.
També han canviat alguns aspectes de la seva personalitat, doncs en el poema, Aquil·les és un guerrer noble i fort, amb un codi moral molt característic i, en el fons, sent amor per Pàtrocle i els seus companys guerrers, però en la sèrie té una personalitat privada d’amor i ressentit profundament pel sentiment de venjança.
També omet personatges molt importants en la trama del poema, doncs Pàtrocle no surt, cosa bastant estranya, doncs és el desencadenant de la fúria d’Aquil·les.
Al cap i a la fi, són aspectes que no importen massa, doncs la mini-sèrie s’enfoca en la vida d’Hèlena, situada cronològicament al final de la guerra de Troia.
– Troia(Pel·lícula, 2004): Segurament aquesta és la recreació més coneguda de la Ilíada, encara que tingui moltes diferències amb el poema homèric, de les quals després parlarem.
En aquesta pel·lícula, protagonizada per Brad Pitt (Aquil·les) i Orlando Bloom (Paris), Aquil·les és un soldat de l’exèrcit d’Agamèmnon, que vol conquerir tot el món hel·lè. Per altra banda, els germans Paris i Hèctor, fills de Príam (rei de Troia), es troben a Esparta celebrant una pau que han signat amb el rei de la poderosa polis, Menelau, que és germà d’Agamèmnon.
Però llavors Paris té una trobada amorosa amb Hèlena, l’esposa de Menelau, i decideix portar-la amb ell a Troia. En cap moment es fa referència al judici de Paris, i per tant no sabem si Paris era estimat per Hèlena a causa de l’ajuda d’Afrodita o per algun altre motiu.
A l’inici de la pel·lícula podem veure una lluita interna d’Aquil·les, que no sap si escollir la glòria i la mort en Troia o una vida feliç i en pau al seu hogar. Finalment, malgrat les insistències de la seva mare Tetis, decideix anar a la guerra.
En el primer dia de guerra, Menelau va retar Paris a lluitar per Hèlena, i aquest va acceptar. Quan Menelau estava a punt de matar Paris, Hèctor l’atravessà amb la seva espasa i el matà, fet que a la història d’Homer no succeeix. També és assassinat Agamèmnon durant el saqueig de Troia per Briseida, que té un romanç amb Aquil·les.
La pel·lícula també ens mostra l’heroi Eneas com un jove que sembla no haver utilitzat mai una espasa, fet totalment contradictori amb la versió homèrica, en la qual el troià és un dels enemics més temibles dels aqueus. La diferència més important és que en la producció cinematogràfica no surt cap déu, i en la història d’Homer ells també prenen part en la lluita.
Quina us sembla la millor recreació de l’obra d’Homer? Creieu que pot tenir pervivència en altres àmbits com la literatura o l’art? Quines altres pel·lícules o sèries relacionades amb la Ilíada coneixeu?
Raül Àlvarez i Carlos Thiriet, alumnes de grec de 1r de Batxillerat
L’argument de les pel·lícules es situa “fa molt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana …” (de la nostra) (aquesta frase que apareix habitualment al principi de qualsevol història relacionada). Allà s’ha donat durant segles un enfrontament entre el “costat lluminós de la Força” (representat pels Jedi, protectors de la galàxia) i el “costat fosc” (representat pels Sith).
En conclusió aquesta seqüela ens explica com la República, que està formada per la majoria dels sistemes planetaris de la galàxia, s’enfronta a una terrible guerra, en part pels manejos de Darth Sidious (un misteriós mestre Sith, que és part del costat fosc de la força). Narren l’aprenentatge d’un jove Jedi (Cavaller del costat lluminós) d’Anakin Skywalker, i la seva perversió al costat fosc, ja que aquest cau per temptacions fortes per a l’ésser humà, en aquest cas els sentiments humans. Alhora, es narra la desaparició de la corrupta República Galàctica, i la seva substitució per un Imperi Galàctic opressor (que recorda a l’Antiga Roma), amb el seu emperador Palpatine (mestre Sith, Darth Sidious) i el seu aprenent Darth Vader (Anakin Skywalker). Igualment aquesta seqüela ens porta a reflexió de les temptacions més profundes de l’amor cap a una persona molt propera, i que aquestes no són realitzades a la nostra manera.
En la trilogia original, els cavallers Jedi han estat exterminats, i només un petit grup de rebels resisteix encara a l’Imperi. L’existència d’una terrible arma imperial, l’Estrella de la Mort, causa el reclutament d’un jove Luke Skywalker (fill d’Anakin) per part de l’Aliança Rebel, i el seu entrenament al Jedi per part d’Obi-Wan Kenobi i posteriorment per Yoda .
Els films de la saga estan fets de tal manera que siguin una sola història relatada en sis episodis:
L’Amenaça Fantasma (The Phantom Menace 19 de maig de 1999)
L’Atac dels Clons (Attack of the Clons 16 de maig de 2002)
La Venjança dels Sith (Revenge of The Sith 19 de maig del 2005)
Una Nova Esperança (A New Hope 25 de maig de 1977)
L’Imperi Contraataca (The Empire Strikes Back, 21 maig de 1980)
La Tornada del Jedi (Return of the Jedi 25 de maig de 1983)
ORIGEN
Les pel·lícules de Star Wars tenen una certa familiaritat amb les pel·lícules de tai txi, així com amb la mitologia romana. Aquesta coincidència no és casual, ja que Lucas, antropòleg de formació, Joseph Campbell.
Un dels punts més importants de les pel·lícules de Star Wars és que Lucas va saber crear un món ple de tecnologia que sembla que hagi estat usada durant anys i que semblava real, i combinar-ho amb aspectes tradicionals, com l’existència de dos ordres guerreres, els Jedi i els Sith, així com les seves respectives filosofies, l’ús d’armes de contacte com el sabre de llum, l’existència d’una república i d’un imperi, i la política.
CRÍTICA
És una pel·lícula molt interessant, on apareixen molts personatges diferents físicament. És una saga molt bona, ja que cada vegada que acabas de veure una de les pel·lícules, tens ganes de veure les altres. Jo sóc fanàtic a aquesta saga gràcies al meu pare, és una saga que la veus més d’una vegada. Per mi la millor pel·lícula és ” La venjança dels sith” i és una saga en què tens algun personatge preferit, en el meu cas és Anakin Skywalker. Estic molt entusiasmat en què surti la propera pel·lícula que és d’aquí poc i aniré a veure-la amb el meu pare al cinema.
