Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.
Aquesta peça de ceràmica grega es un píxide. En aquesta píxide es representa un casament.
EL MEU CASAMENT
És el dia del meu casament, 14 de Gener, la lluna és plena aquesta nit, hem sento feliç i sobretot molt emocionada. Hem caso amb Victor, un noi no molt guapo però amb molts diners. Els meus pares han decidit que sigui amb ell amb qui comparteixi els meus dies. Victor no parava de donar-li hednas al pare, per tal de que és pogués casar amb mi i de poguer mantenir una aliança entre les nostres familíes.
Estic nerviosa molt nerviosa, he passat tota la nit reçant a Hera per tal de poguer ser feliç la resta dels meus dies amb Victor. No el conec molt però pel que se és un bon home.
Les bodes gregues és celebren durant tres dies i ja anem pel tercer, praílía és el primer dia, gámoi és el segon y epaílía el dia d’avui..
El dia de la praílía vaig haber de donar un onfendra meva, juguets de quan era una nena petita, un tros de cabell i un cinturó i vaig haber de sacrificar a un porc! Quina pena hem va fer, no m’agrada gens la matança d’animals..
El segon dia, el dia gámoi, vam decorar la casa plena de fulles de laurel i vam fer un dinar amb amics i amigues de Victor i meves. Estavem en taules separades i vam disfrutar d’uns pastíssos increïbles.
Aquella nit Victor hem va portar a l’habitació nupcial, també decorada amb laurel i guirnaldes, allà ell i jo vam menjar codony, que simbolitza la consumació.
El tercer dia, avui m’han aixecat amb serenatas i regals. Ara Victor marxarà a casa del seu pare per que té un dinar, jo no aniré, les novies no poden anar.
No se el futur que m’espera amb Victor, però avui sóc una noia feliç i m’encanta tota aquesta situació en la que em trobo, aquest dia és especial i em sento especial, com si tothom posés els ulls sobre mi. Al principi tenía por, por per no saber com reaccionar davant algunes situacions, però he aprés que has de ser tu mateixa sempre.
Es el dia del meu casament, d’aquí poc passaré a ser una noucasada.
Estic molt nerviosa, ja que ara mateix no se res del que m’espera,a sobre el meu marit la escollit el pare, espero que sigui una bona elecció.
Em vaig començar a arreglar com si fos una princesa,em vaig posar unes arracades molt brillants,un penjoll que m’havia regalat l’avia abans de morir,em vaig posar el vestit mes maco que vaig trobar i vaig començar a cantar feliç!
Quan ens vam casar jo estava molt contenta i molt nerviosa a la vegada, començava una vida en matrimoni, i jo esperava ser feliç durant molt de temps,però mentres anava passant el temps em vaig adonar de que jo no estimava a aquell home,principalment perquè tenia molts mes anys que jo ( en aquell moment jo en tenia 15 i el 27 ).
Cada vegada que parlava d’això amb la mare ella m’escridassava,em deia que aixi mai seria una dona com totes les demés,que no podia passar-me el dia queixant-me.
Aquell dia vaig intentar parlar amb la mare, i ella em va escoltar atentament perquè jo estava plorant.
Li vaig dir que no volia seguir amb la relació ja que ell satisfeia els seus desitjos amb qualsevol i jo em sentia molt menyspreada. La mare em va abraçar i em va dir que no hi podia fer res,teníem una família formada, i no la podíem trencar.
En aquell moment jo ja tenia 2 fills i estava embarassada d’un altre nadó.
Van anar passant els anys i ja m’havia fet a la idea de que tenia que continuar amb aquell home molt de temps mes, aixi que em vaig conformar amb allò però en el fons desitjava que aquell home, que m’havia menyspreat tants anys, canvies la seva conducta…
Salve!!!.
Aquí et deixo el meu poema:
Sol que s’alça rera els turons
de la bella Grècia, amb el
neixement d’un nou dia, que em
porta la felicitat que he estat
esperant fins ara.
Per fi ha arribat. No hi existeix
por alguna, tan sols alegria i
felicitat.
Estimada emoció, lleva’m ja del llit.
Acompanya’m llavors al carrer a trobar
el meu preciós vestit, doncs està trist
i sol com el gos que troba a faltar
el seu amo.
Ja els alegres himeneus sonen.
Tot és celebració i somriures, perquè
es celebra el dia del meu casament.
Valeee.
Aquesta imatge representa un proceaaó nupcial, que interpreta una novia davant del seu marit i possiblament un esclau.La novia esta en un caruatge al costat del seu marit.
Les dones gregues quan arriben a l\\\’edat de casar-se, 14 o 15 anys, el cap de família decideix amb qui es casen, normalment sense que els nuvis es coneguessin d\\\’abans. També el nuvi, que sol tenir vint anys o més, segueix les indicacions del seu pare i els interessos familiars i no pas les seves inclinacions. El futur sogre acorda amb ell donar-li amb la seva filla el dot, una elevada quantitat de diners. En cap moment del compromís o del casament la núvia es demana el consentiment de la núvia. De fet la dona és tractada per la llei d\\\’Atenes com un ésser dependent, igual que un esclau o un menor d\\\’edat, primer està sota la potestat del seu pare o algun altre familiar, després sota la del seu marit, i fins i tot, si enviuda, pot quedar sota la del seu fill.
Per tant una nuvia d\\\’aquell moment podria expressar els sentiments i escollir el qui volia, esta en propietat del seu paqre ignorant els sentiments de la seva filla. El amor no es tot diners , l\\\’amor es el fruit de sentiments que un indivudu té quan sent l\\\’amor.
Això serià una expressió de sentiments de la novia, en el seu dia de noces, amb un amor que no es estimat ni escollit:
Amb sentu malament segurament ara entrará per aquella prota i no sé, ni qui és!
Possiblament será un jove o un home vell de diners?
Deu ajuda\\\’m, no vull ser nomès un drap que l\\\’agafés i el deixar anar. Tinc sentiments i no vull casar-me amb aquell home que gosarà de mi, el meu honor, el meu cos…No vull ser estimada ni gosada per cap home, que no m\\\’estimi que no senti el que sentu…
Ja sé que sempre, s\\\’ha de fer el que diguin, però en aquest moment no puc, no puc.
Potser, ja está en la porta aquell que em treurá d\\\’aquestes parets i em porti el meu palau de flors o potser ja ha vingut aquell que em portarà a l\\\’infern .
No sé que fer morir, esitmar o fugir!
Dit això expresso el que faria, no podria casar-me amb una persona que no pogui expressar els meus sentiments,e stimar-lo .No podria casar-me sense sentiments , perquè un amor sense sentiments i un casament sense amor, no és res!
LA NENA QUE VA VOLER VEURE EL SOL D’ATENES (II)
Fa temps que no escric, he estat ocupada. Des que vaig conèixer l’Artur, no he pogut deixar de pensar en ell: qui era, com era la seva família i si el podria veure de nou!
Ara les llàgrimes vessen dels meus fràgils ulls, tinc por. Ja sóc gran i com a persona adulta que sóc haig d’acceptar el meu destí que és casar-me. La mare diu que per la dona grega el casament és el millor que li pot passar a la seva vida i si és beneficiós pel patrimoni familiar, encara més. Jo crec que el matrimoni és un mal obligatori, forçat per la societat i cadascun de nosaltres com a individus que som, hem d’acceptar aquestes normes que ens imposa aquesta cruel i injusta societat.
La qüestió és que a l’endemà del gran banquet en que jo vaig conèixer l’Artur, el pare va rebre un home força gallard a casa, diria que també va sopar amb nosaltres al banquet. Aquest home té uns vint-i-vuit anys i és de pell bruna i cabells d’un marró fosc, amb una mica de barba incipient i uns ulls de color mel molt grans. Era alt i amb una bona constitució física, però pel meu gust una mica despòtic i malhumorat. Al principi vaig pensar que seria un pretendent per la meva germana Dafne, però m’equivocava, era per a mi, ho vaig sentir.
Un desagradable calfred em va recórrer de dalt a baix i les meves cames van començar a tremolar amb debilitat. La meva vida com a nena feliç havia acabat, la meva obligació com a dona era de casar-me i donar al meu espòs un nen, a ser possible un noi.
CONTINUARÀ…
Crec que encara us podríeu esforçar més en recrear el dia del casament a l’antiga Grècia, amb més referents, contextualització i amb menys faltes d’ortografia i d’expressió a l’estil de la Laia. El poema de la Zícora ben encertat, però la Lourdes comença en present i acaba en passat i la Chaima potser no ha entès que casar-se per a una noia grega era el millor que li podia passar a la vida i que el matrimoni per amor era un invent desconegut en aquella època.
Un 12 de Novembre a Grècia
9 de Novembre
Tinc 14 anys i segons el meu pare, ja tenia el pretendent per que d’aqui poc em cases.
Casar-se es una paraula que a les noies ens emociona moltisim, pero en canvi, per a mi les paraules: casament, dona, familia, marit… no es que em cridi molt la tenció com les altres noies, sino al contrari, per a mi aquelles paraules significaven que estaria cuidan als meus fills, cuidar la casa…. i no poder treballar com l’home, peró no i podia fer res contra aixó, peró encara que no m’agradi la idea del casament, ho faif per dos motius : 1. Per no defraudar a la meva mare, 2. perque vui tindre la millor boda.
10 de Novembre
Dintre de dos dies em casare, em casare amb un home de 23 anys, se que es major que jo, peró la societat d’avui es aixi.
En veritat estic molt contenta perqué casar-se es lo millor que et pot pasar. El 12 de Novembre es celebrara el casament.
12 de Novembre
Perfi arribat el gran dia, estic molt nerviosa, el casament es fara Atenes, eh demanat que sigui per la nit, ja que hi ha lluna plena.
Són les 18:00 aquesta hora el cel esta mig fosc , estic a la meva habitació preparan-me, posant-me tan guapa com per agradar-li a la gent. Atenas de nit es preciosa, la lluna plena, les llums al terra guian-me al meu futur marit…. tot es perfecte. Es perfecte fins arribar la nit de nosses, una nit molt especial on m’entregare per complert al meu marit, tinc por perque no se que pot passar, ni que fer… no se res, l’unic que em puc dir a mi mateixa es que em tranquilizti i a pasar-ho be !
12 de Desembre
Ja fa un més que estic casada, molt il.usionada llavors, dons no estic pas contenta, estic prenyada, aixó si es una bona noticia, la dolenta es que estic tancada a casa , fent les tasques de casa mentre el meu marit no torna fins las tantes, ara entenc quan la meva mare em deia que marxes a Tarraco o algun llos d’aquells per no pasar-me la vida com ella, tancada a casa sense poder fer una vida normal.
El meu casament.
És un gran dia per mi, el meu casament ja a arribat, estic molt nerviosa per saber com anirà tot al llarg de la nostre vida després de la nostre aliança. Espero que el meu pare hagi fet una bona elecció, l’únic que se es que es un home ric. Estic preparada per fer aquet gran pas que canviarà la meva vida.
Ara que ja ens em casat, penso en que el temps a passat molt ràpid, els 15 anys més bonics de la meva vida, amb una gran família i molts grans moments que hem passat junts però ara a arribat el moment…m’he de separar d’ells, de la meva estimada família.
Tot i que a sigut una mica trist he de continuar fent la nova vida amb el meu marit i crear una gran família.
Ja a passat tres anys del nostre casament, n’ estic molt orgullosa. El meu pare va fer una gran elecció, cada dia sóc més feliç amb ell, estic molt enamorada i la veritat es que em tracta com una princesa, però la gran noticia es que estic embarassada del segon d’un nadó.
La primera és una nena molt bonica, s’assembla molt al seu pare te uns ulls molt bonics, grans i blaus i es rossa.
No hi ha cap dia que ho passi malament, crec que he tingut molta sort comparat amb la meva germana gran, ella sempre plorava perquè el seu marit la maltractava i no li feia cas, quan vaig complir l’edat tenia molta por perquè pensava que em podria passar el mateix, però ara veig que no.
Cada dia donc les gracies per la vida i la sort que he tingut amb el meu marit.
El dia del meu casament jo tenia 14 anys i el meu marit 25.
Jo estava molt il·lusionada amb aquest dia, estava molt nerviosa. Per mi, va ser un dia maravellós, jo anava de blanc, amb un pentinat molt bonic. El meu marit era alt, amb els cabells negres i llargs i ulls verds, com jo.
El meu pare estava molt content per mi, ell va ser qui va escollir al meu marit, però, la meva mare no estava del tot feliç, no savia que li passava..
Avui, dia 28 de Febrer, ja portu 5 anys casada amb dos fills. Una nena i un nen, són molt macos.
Però, no soc del tot feliç. El meu marit no m’estima, no em fa cas, busca l’amor en altres dones, jo nomès estic per cuidar dels nens i de la casa.
Ara ja entenc perquè la mare estava d’aquella manera el dia del meu casament..
La meva filla s’esta fent gran i el meu marit li està buscant parella. Tinc por que li passi el mateix que jo, que no sigui feliç i que nomès la vulguin per formar una nova familia..
Aquí està la continuació de La Nena que va voler veure el Sol d’Atenes (II).
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/03/08/la-nena-que-va-voler-veure-el-sol-datenes-ii-2/
Gaudiu-la!
Les dones gregues no es casen per amor, sinó per interès, amb això no vull dir que actualment la gent no es casi per interès, perquè encara que sembli mentira hi ha molta gent.
Com actualment, les dones gregues vivien el casament amb un nerviosisme, però no és com a l’actualitat que és un nerviosisme per la il·lusió d’anar-se a viure amb la persona a la que estimes, sinó perquè han de deixar a la seva família i passar a les mans del seu home, elles faran el que ell vol, i és un nerviosisme de por, ja que no han decidit elles amb qui es casen i no coneixen gaire a la persona, és a dir que pateixen per el seu futur.
Em dic Ariadna, el dia del meu casament va ser el millor dia de la meva vida.
Estava amb els meus pares, preparant-me per a la cerimònia. Tenia una mica de por perquè no tenia idea de com passaria la meva nit de noces. Haig de dir que vaig tenir sort (i encara la tinc), ja que el meu futur marit era de família rica. És una llàstima que no estigui enamorada d’ell, però com que és molt atractiu tant se val.
Actualment tinc dos fills, un nen i una nena, encara tots dos són petits, però tinc por que a la meva filla li toqui un marit que no la tracti bé, pe’l que fa els diners no m’importa, ja que som rics i la casarem amb un noi de família rica.
També tinc moltíssima sort perquè l’únic que haig de fer és manar a les esclaves i puc passar tot el temps que vulgui amb els meus fills. Pel que fa el meu marit és molt bo, no m’ha pegat ni una sola vegada i que jo sàpiga no busca l’amor d’altres dones perquè ell ja està enamorat de mi. El problema és que tot i que és molt atractiu i que estigui enamorat de mi, jo no ho estic per ell. Igualment, sé que al final acabaré enamorada, ho sé perquè encara que em costi reconèixer-ho, començo a sentir coses per ell.
En les meves hores lliures dibuixo i escric. Segons el meu marit són precioses les meves obres i jo n’estic orgullosa.
Sóc feliç, tinc diners, esclaus i esclaves, els meus fills no em donen problemes i finalment el meu marit m’estima, que més puc demanar?
Només puc demanar una cosa, que la meva filla petita de 10 anys tingui tanta sort quan es casi com jo.
No era gens fàcil ser una dona a l’antiga Grècia ,totes tenien el mateix futur.
Quan arriben a l’edat de casar-se, 14 o 15 anys, el cap de família decideix amb qui es casen, normalment sense que els nuvis es coneguessin d’abans. També el nuvi, que sol tenir vint anys o més, segueix les indicacions del seu pare i els interessos familiars i no pas les seves inclinacions. El futur sogre acorda amb ell donar-li amb la seva filla el dot, una elevada quantitat de diners. En cap moment del compromís o del casament la núvia es demana el consentiment de la núvia. De fet la dona és tractada per la llei d’Atenes com un ésser dependent, igual que un esclau o un menor d’edat, primer està sota la potestat del seu pare o algun altre familiar, després sota la del seu marit, i fins i tot, si enviuda, pot quedar sota la del seu fill.
Quin dia més bonic!Ara m’están arreglan.El meu vestit és preciós ,m’encanta.Estic moll nerviosa ja que avui hem caso,i la veritat és que en certa forma tambè sento por ,ja que mai he sortit de la meva casa ni del costat dels meus pares,ara a arribat el moment d’anar-me i tinc un munt de sentiments trobats.Desde que era petita m’han ensenyat a fer de tot tipus de tasques de casa ,per tal de cumplir amb el meu marit ,ja que el meu deure és fer que el meu marit estigui content.
No se como serà el meu marit ja que l’he vist solament unes cuantes vegades parlant amb el meu pare,el meu pare m’ha dit que és un bon home,i que té molt diners ,però no se ,per mi segueix sent un complet desconegut,ja que és el meu pare que a signat un contracte per poder-se casar amb mi,a part d’això és molt major que jo ,però hi ho tinc que fer és el meu deure casar-me ,no puc tornar enrrera,no puc decepcionar a la meva familia,ja que la meva familia a esperat tant aquest moment ,el moment del meu casamen ,on ja no seré propietat de ningú més que no sigui el meu marit.
Així és la vida de la dona grega ha de casar-se i tenir fills!La veritat si que tnic ganes de tenir fills ,ja que sempre m’han agradat,i a part d’això tenir fills és una gran regal del déus ,ja és necessari,perquè ells cuidarán de mi.
Ara ja hem vaig ,espero que la meva vida de casada sigui feliç,tambè espero compaure el meu marit en tot .I ara l’hi dic adéu a la llibertat!
“Estic nerviosa. D’aquí poques hores començaré a formar una nova família. No tinc por, per això. Quan el meu pare em va parlar d’ell, no vaig poder negar-me a acceptar aquella oportunitat. Havia escoltat molt bones coses sobre el meu futur marit, així que no en tinc cap pas dubte de que podré viure bé, potser fins i tot seré feliç al seu costat, mai se sap…
El meu vestit és preciós. El color que han escollit m’afavoreix bastant. La meva mare s’ha oferit per pentinar-me. Em mira a la cara i veig com els seus ulls estan humits, però no plora.
Imagino quina serà la meva sensació al veure a la meva filla marxar de casa, serà terrible per a mi. Intento imaginar com seré jo d’aquí uns anys, preguntant-me si aquell que ve a demanar la mà de la meva nena serà un bon marit. Suposo que no ho pots saber mai…”
I pensar que ja han passat tants anys d’aquell dia. No m’equivocava quan vaig pensar en la sensació de veure a la meva nena marxar de casa. Ara la pentino i la miro, intentant guardar la seva imatge al meu cap. El meu marit està bastant afectat, al principi pensava que no li afectaria, però vaig ser incrèdula al pensar això. Ara aprofita qualsevol minut per estar amb ella.
Toquen a la porta. És el moment.
Avui és el dia del meu casament. Em caso amb un home de 30 anys, mentres que jo en tinc 14. Estic nerviosa, no sé què passarà avui, com succeirà tot, si ell serà bo amb mi…
Ara mateix, m’estic vestint, amb el meu preciós vestit blanc que m’ha ajudat a fer la meva mare. El meu pentinat és molt bonic i senzill però a l’hora elegant. Ja m’agradaria a mi estar així de guapa cada dia…
Estic en l’altar, el cor em va a mil. Tinc el meu marit al meu costat, somrient, com si per ell fos el millor dia de la seva vida.
Ja he viscut la nit de noces. M’he posat molt nerviosa, ja que era el primer cop que ho vivia. Jo no estava segura de fer-ho però ell insistia i insistia i no volia deixar-ho insatisfet i que tingués una mala impressió de mi.
Ja hi han passat 8 anys. Tinc tres fills, dos nens i una nena. Haig de cuidar-los jo cada dia i cada nit, ja que el meu marit està o treballant o amb altres dones. Pensava que podria ser feliç com els meus pares, que s’estimen des del primer dia, però ja veig que no ho seré com ells…
Espero que els meus fills, en un futur, no tractin igual a les dones com ho fa el seu pare i espero que la meva filla trobi a l’home adequat, que la tracti com ella es mereix.