PENÉLOPE
Declara o oráculo:
“Que á banda do solpor é mar de mortos,
incerta, última luz, non terás medo.
Que ramos de loureiro erguen rapazas.
Que cor malva se decide o acio.
Que acades disas patrias a vindima.
Que amaine o vento, beberás o viño.
Que sereas sen voz a vela embaten.
Que un sumario de xerfa polos cons.”
Así falou Penélope:
“Existe a maxia e pode ser de todos.
¿A que tanto novelo e tanta historia?
Eu tamén navegar.”
XOHANA TORRES dins Tempo de ría 1992
Capgirant el mite de Penèlope, Xohana Torres fa una reelaboració transgressora i feminista fins al punt que n’esdevé símbol de l’alliberació de la dona.
N.B.: Tot seguit la traducció de la Sònia Garcia i l’Alfredo Salom per a l’exposició bibliogràfica titulada “eu tamén navegar”, que va estar organitzada per la Secció de Filologies Gallega i Portuguesa, feta a les vitrines de la Biblioteca General de la UB com activitat paral·lela al Congrés Internacional Bellesa, dona i literatura.
[PENÈLOPE. // Declara l’oracle: / “Que a l’enllà del crepuscle és mar de morts, / incerta, última
llum, no tindràs por. // Que rams de llorer alcen al·lotes. / Que color violeta el raïm decideix. // Que gaudeixis
d’altres pàtries la verema. / Que minvi el vent, beuràs el vi. // Que sirenes sense veu a l’embat de la vela. / Que un
sumari d’escuma pel rocam.” // Així parlà Penèlope: / “Existeix la màgia i pot ser de tots / A què tant de cabdell i
tanta història? // JO TAMBÉ NAVEGAR.”]
Ara és la teva i, com a Penèlope, has d’enviar un correu electrònic (en forma de comentari, en vers o en prosa; tot i que també pots optar pel format Facebook i ventilar el vostre amor al mur!) al teu Odisseu tot comunicant-li la teva decisió o visió de la situació. Tu tries ( i ja saps a la tradició hi ha de tot! recorda també Augusto Monterroso i aquests poemes en català o aquest altre o la llarga tradició musical): vols ser la fidel esposa o la dona alliberada transgressora? Sigui com sigui, els referents clàssics del mite hi han de ser per potenciar-lo o per reelaborar-lo i demostrar que coneixes l’Odissea d’Homer o almenys que t’has llegit la seva adaptació.
També pots fer d’ Odisseu, i llavors has de contestar al correu de la teva Penèlope.
Odisseu, valent viatger,
la pena m’omple el cor,
tinc por de no veure’t més,
t’arriben els meus incansables plors?
Milers d’aventures vas superant,
Polifem i les sirenes et barren el pas,
Telèmac i jo t’estem esperant,
Potser Posidó no vol que em tornis a besar.
Salvatges onades que t’arravaten la nau,
però hospitalaris senyors et reben amb regals,
jo ja demano a Atena, deessa de la pau,
que si estàs viu, em faci una senyal.
Atrapat per dos montres marins,
Caribdis i Escil·la són terribles,
ets astut, evitaràs els perills,
sé que el teu retorn és possible.
Bàrbars pretendents ocupen palau,
no em veig casada amb cap altre home,
estic espantada, torna, si us plau,
el meu cor, com un tambor de processó, sona.
Potser altres dones t’enganyen amb els seus encants,
sóc conscient del què és l’instint masculí,
però recorda, estimat, que segueixo aquí pregant,
el meu amor per tu no ha deixat de bullir.
Ja han passat vint anys des que te’n vas anar a Troia,
segueixo filant com una aranya,
quan vas partir encara era una bonica noia,
ara sóc més gran, Telèmac ja té barba.
Desitjaria que encara fos un nen,
per a què no se me l’emportés el vent.
Espero que no se’n vagi al mar a navegar.
Et sóc fidel, no vull ningú que no siguis tu,
teixint del sol a la lluna, desfent el tapís per la nit,
ja sé que aquest mètode no té gaire sentit,
la meva vida és passat, somric quan rememoro el viscut.
Hola Lida, aquí et deixo el treball en forma de poema, a veure què et sembla:
Nit fosca i dolorosa, que tenyeix
el seu cel d’estrelles tan
llampejants com el carro del mateix
Apol·lo, quan amb la seva llum fa
feliç a la gent amb l’arribada d’un nou dia.
Més, dins el meu cor, no hi existeix
la llum, tan sols l’atemorida foscor,
que em consumeix per dintre cada dia
que passa sense tu.
Ulisses estimat, ¿on hi ets?, ¿què ha
estat de tu?. Contesta’m siusplau. Tans
sols la potent àguila que recorre les
verdes valls a la recerca de respostes
m’ho dirà.
Però no pateixis, jo estaré aquí fins
a la fi de la meva existència, esperant-te.
Ulisses on ets? no et veig per cap lloc
et trobo a faltar, i tu a mi no?
Al meu cap només ets tu, al teu hi sóc jo?
Aquí t’estaré esperant
per quan tu puguis tornar..
Poetessses de grec, realment sou unes artistes i a més fidels a la tradició homèrica! A veure, si ens arriben més comentaris poètics i, entre tots, obriu un apunt a Aracne. Crec que aquests poemes se’l mereixen!
Jo Penèlope,que tu estas al meu cor
ha arribat l’hora en que vui viure
viure de manera lliure
i no viure esperante una eternitat.
Esperante havera si segueixes enamorat de mi,
esperante havera si algun dia tornaras,
no vui seguint patint per tu
no vui ser la dona que espera eternament al seu marit,
no vui ser la dona que llençi la seva vida,
vui ser la dona que va aprofitar la seva vida.
Et deixo aqui un redactat del que jo sentiria en el lloc de Penélope.
L’espera se’m fa eterna, ell no torna i jo estic aqui sola sense algú al meu costat que hem cuidi, que hem digui t’estimo per la nit, que m’abraçi quan més o necessito.. Intento no plorar per les nits, somriure sempre que puc i al menys intento recordar-lo amb els meus millors pensaments..
Se que tornarà, confío en això i si no torna hauré de ser forta..
Hem fa por estar sola, no tenir a ningú al costat a qui explicar-li com em sento..
No puc seguir buscant el seu aroma en el vent, no puc mentir ni amagar el que sento. Intento viure, sufrint baix aquest silenci i per ell moru en un infern.. Era prisionera dels seus llavis i ara que està lluny el desitjo com a l’aire..
Podrà oblidar el meu nom, els meus petons.. però a l’aire segueix la meva veu i el meu record. Sufrint per ell em perdo en un mar de dudes, hem mata aquest dolor. Ell invaeix cada nit el meu cos i la meva ànima i intento fer creure que segueix aquí, però en veritat no hi és..
Aqui la cançó d’on he tret algunes frases:
http://www.youtube.com/watch?v=9uW5fsI2dVU
Almenys, Cristina ets sincera i ens aportes la teva font d’inspiració! Ho agraeixo moltíssim. Lourdes, Míriam i Cristina, us falten molts referents homèrics i no és que censuri que hàgiu triat, Míriam i Cris, una Penèlope alliberada i moderna. Tot palesa que Les aventures d’Ulisses no s’han llegit o no s’han acabat de llegir. Us recomano que feu l’esforç i dediqueu una hora a la seva atenta lectura.
La Cris ens va deixar l’escrit següent al mur del Facebook Fildelesclassiques Aracne:
Penèlope comenta al mur d’Ulisses: On ets? et trobo a faltar saps? Porto 20 anys cosint com una boja, però saps que? estic farta ja, si vols tornar, torna, però ja no seré aquí.
Ulisses contesta el missatge: …
Penèlope contesta el missatge: Només em dius això? Saps que t’estimo i moltíssim però si no em dius res més no puc fer gran cosa..
Ulisses contesta el missatge: Saps que jo també t’estimo i a més saps que t’esperaria eternament però no puc fer res, estimada. Espera’m sisplau no et demano res més, dóna-li records a Telémac.
Penèlope contesta el missatge: No li penso dir res, el teu fill ja ha crescut i vol saber qui és el seu pare, però saps què? Més igual (en el fons em fa mal, però estic farta ja)..
LOCA
Sola
con su telar,
loca.
Nuria Barrios
No només vosaltres, alumnes de grec, reescriviu aquests dies el mite de Penèlope. Nuria Barrios acaba de publicar Nostalgia de Odiseo, un llibre molt recomanable en què tots els poemes giren al voltant de Penèlope. Vid. De Troia a Ítaca.
Oh Ulisses, amor meu!
On has marxat?
Estaràs combatent aventures?
Hauràs trobat una nimfa o donzella
que t’haurà robat el cor,
i m’haurà tret el meu amor, per vida?
Ai pobre de mi, el que m’espera
després d’ esperar-te 20 anys
m’han volgut estimar per força i acceptar-los,
tinc por, amor meu!
Amb plors, estic fent saber els deús,
el que sentiu per tu,
el que m’estan fent.
Gosar me’n i prendre’m per força
Abans plorava per tu,
i ara ploro pel nostre fill Telèmac
tot per defensar el meu honor, seu i teu.
Tinc por de que pateixi perills
i no el torni a veure i perder-lo per sempre.
Aneu-vos, no vull que estigueu aquí!
Fill estimat, Ulisses amor meu on sou!
On m’heu deixat amb aquesta colla de llops
afamats que volen gosar de mi.
Deús vull, una resposta, una sola resposta!
I que em doni vida,força,venjança
per aconseguir combatre’ls.
Teixint, estic perdent ganes de viure, aqui!
Sola, potser era millor haver anat amb Tèlemac!
Dies passar, Telèmac torna
concursa d’homes es vol fer,
lluita per mi, volen matar.
Volen superar el teu lloc, Ulisses!
Ai pobre de mi, Ulisses només et vull a tu,
amor meu!
Batalla de fletxes
ha de passar per dotze anells
Home de carrer, combatre vol
i pretendents acceptar!
Guanyà home pobre
que vol gosar del meu amor.
Patint estic, home em tindrà per sempre.
I Ulisses no aparegué.
Jugada de Ulisses, és
vestit de pobre almoiner
sorpresa en tingut ,
Ulisses ha vençut.
Capa portava i ensenya el seu rostre
Penèlope atemorida acceptar,
mostrant-li el seu rostre!
Aparegué Ulisses.
Amor meu! ets tu?¿
Si, flor del meu cor,
dotze anells he vençut i pretendents
correns en fugit.
T’estimu i per res del món, deixaria
que algú t’emportés del meu cor i del meu costat.
Telèmac gràcies, fill meu
per avisar-me i ajudar-me!
Espero que us agradi, esta fet amb amor i temps dedicat! espero que l’entengue i us agradi!!! 😉
Chaima, déu n’hi do! Hi ha algun vers que no he entès molt bé, però demà en parlem!
Oh Ulisses, amor meu!
On has marxat?
Estaràs combatent aventures?
Hauràs trobat una nimfa o donzella
que t’haurà robat el cor,
i m’haurà tret el meu amor, per vida?
Ai pobre de mi, el que m’espera
després d’ esperar-te 20 anys
m’han volgut estimar per força i acceptar-los,
tinc por, amor meu!
Amb plors, estic fent saber els deús,
el que sentiu per tu,
el que m’estan fent.
Gosar me’n i prendre’m per força
Abans plorava per tu,
i ara ploro pel nostre fill Telèmac
tot per defensar el meu honor, seu i teu.
Tinc por de que pateixi perills
i no el torni a veure i perder-lo per sempre.
Aneu-vos, no vull que estigueu aquí!
Fill estimat, Ulisses amor meu on sou!
On m’heu deixat amb aquesta colla de llops
afamats que volen gosar de mi.
Deús vull, una resposta, una sola resposta!
I que em doni vida,força,venjança
per aconseguir combatre’ls.
Teixint, estic perdent ganes de viure, aqui!
Sola, potser era millor haver anat amb Tèlemac!
Dies passar, Telèmac torna
concursa d’homes es vol fer,
lluita per mi, volen matar.
Volen superar el teu lloc, Ulisses!
Ai pobre de mi, Ulisses només et vull a tu,
amor meu!
Batalla de fletxes
ha de passar per dotze anells
Home de carrer, combatre vol
i pretendents acceptar!
Guanyà home pobre
que vol gosar del meu amor.
Patint estic, home em tindrà per sempre.
I Ulisses no aparegué.
Jugada de Ulisses, és
vestit de pobre almoiner
sorpresa en tingut ,
Ulisses ha vençut.
Capa portava i ensenya el seu rostre
Penèlope atemorida acceptar,
mostrant-li el seu rostre!
Aparegué Ulisses.
Amor meu! ets tu?¿
Si, flor del meu cor,
dotze anells he vençut i pretendents
corrents hen fugit.
T’estimu i per res del món, deixaria
que algú t’emportés del meu cor i del meu costat.
Telèmac gràcies, fill meu
per avisar-me i ajudar-me!
He corregit les faltes, lida! 😉
La Chaima està feta tota una poetessa…
Moltíssimes gràcies, tu també Laia, ten molta traça a l’hora d’escriure i també m’agradat molt el teu poema.Per tant he de dir, que eles dues som unes gran poetesses!
http://www.lavanguardia.com/cultura/20120125/54245323958/nuria-barrios-da-vida-penelope-contar-odisea.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+lavanguardia%2Fcultura+%28Seccion+LV.com+-+Cultura%29&utm_content=Google+Reader
Penélope, reinterpretación de un mito http://irene-eirene.blogspot.com/2012/03/penelope-reinterpretacion-de-un-mito.html
la penèlope d’Anna Montero http://detroiaaitaca.wordpress.com/2012/03/10/la-penelope-danna-montero/
Pingback: La cinta de Νίκη » Penèlope de Mark Palansky
Pingback: La cinta de Νίκη » Katyn d’Andrzej Wajda
Penelope: A Female Heroin Worthy of Admiration
by Lesley Roswell http://web.archive.org/web/20120104130752/http://www.classics.uwaterloo.ca/labyrinth_old/issue88/Penelope.pdf
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Més Penèlope a la música
Pingback: L’Odissea d’Homer | Literatura grega a escena
http://elquempassapelcap.blogspot.com.es/2013/11/espera-de-montserrat-aloy.html
Fred sexiste,
de donna cavernícola
i estàtua de sal,
nua i pobre de tot.
Com milers davant del mar,
angoixant les ones,
teixint cerimoniosament,
com Penèlopes de llegenda,
rera la cortina,
davant del telèfon.
M. Aloy