Tag Archives: Castra

Cartes de comiat des del campament

Avui comença, amb gairebé quatre mil alumnes inscrits, el Concurs Odissea, enguany dedicat a la guerra a Grècia i a Roma, a primer de batxillerat hem llegit i treballat el Capitulum duodecimum de Lingua Latina per se illustrata, Miles Romanus i alguns dels nostres legionaris, seguint una bella i vella tradició, han enviat des del seu campament les últimes missives als seus éssers estimats:

Castra Romana

Milites Romani non in oppidis sed in castris habitabant, quae sunt praesidium, bene munitum ac in loco aequo locatum,ubi exercitus in expeditione consistebat. Quadratam formam habere solebant et legionarii circum ea altam fossam cavabant et aggerem cum vallo exstruebant. Quattuor portae intra castra ducebant et inter eas duae amplae viae erant, cardo et decumanus, quae in quattuor partes castra dividebant. In quoque quarto milites tentoria sua et tabernacula lignea fingebant. In loco, ubi cardo, vel Via Principalis, et decumanus, vel Via Praetoria aut Decumana, se inveniunt, amplum spatium ad contiones militum idoneum patebat, in quo praetorium, imperatoribus tabernaculum, et ara stabant. Hostes populi Romani legionaria castra bene locata atque bene munita expugnare vel occupare paene numquam potuerunt.

Ets un soldat romà. Tu tries el rang i si vius en temps de pau o en temps de guerra, però has d’escriure una carta (d’uns 200 mots) a la teva mare des del campament tot explicant-li la vida a la legió. També pots ser la mare que contesta la carta del seu fill que està a la legió, però acostumaven més a parlar de la vida quotidiana a les cases. Recorda l’estil epistolar i que has de demostrar que t’has preparat amb escreix el tema de l’exèrcit. Si encara no en tens prou, pots consultar tots aquests articles suggerits en comentari a l’apunt dels Foners baleàrics, també et recomano que abans llegeixis aquest article.

P.D.:

L’exèrcit romà sempre acampava de nit. Els romans tenien diferents tipus de campament: estables (castra stativa), d’hivern (castra hiberna) i navals (castra navalia). A les marxes, un tribú i uns centurions s’avançaven per triar un emplaçament adequat per aixecar el campament. En arribar les legions cavaven al seu voltant un fossat (fossa) de 12 peus de profunditat i 12 d’amplada. Aixecaven amb la terra excavada un terraplè (agger) i damunt hi posaven una estacada (vallum). L’intervallum, un espai de 200 peus d’ample, separava l’atrinxerament de les tendes. Al voltant de la tenda del general (praetorium), es trobava la filera de tendes dels tribuns. Al davant, hi havia un carrer ample (via principalis), tallat per la via decumana. A banda i a banda, hi acampaven els equites Romani i al seu darrere els triarii, els principes, els hastati… Entre la 5a i la 6a cohort hi havia un altre carrer, la via Quintana. El campament romà tenia quatre portes: praetoria, decumana, principalis dextra i principalis sinistra.