Recordeu Qui m’explica el mite?. Doncs, ara que heu fet memòria és el moment de fer una passa més, ben descansats de la Setmana Blanca, i explicar-lo en llatí, representar-lo o almenys respondre les qüestions següents:
- Qui sunt Pyramus et Thisbe?
- Ubi est sepulcrum Nini?
- Quis est Ninus?
- Cur patres amantium amorem prohibent?
- Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/C1GkN-qqXMM" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
Per què creieu que aquest mite ha gaudit de tanta pervivència? Llegiu-ne algun exemple i comenteu:
SONETO
Mejor me sabe en un cantón la sopa,
y el tinto con la mosca y la zurrapa,
que al rico, que se engulle todo el mapa,
muchos años de vino en ancha copa.
Bendita fue de Dios la poca ropa,
que no carga los hombros y los tapa;
más quiero menos sastre que más capa:
que hay ladrones de seda, no de estopa.
Llenar, no enriquecer, quiero la tripa;
lo caro trueco a lo que bien me sepa:
somos Píramo y Tisbe yo y mi pipa.
Más descansa quien mira que quien trepa;
regüeldo yo cuando el dichoso hipa,
el asido a Fortuna, yo a la cepa.
A LA CORTE VAS, PERICO
A la Corte vas, Perico;
niño, a la Corte te llevan
tu mocedad y tus pies:
Dios de su mano te tenga.
Fiado vas en tu talle,
caudal haces de tus piernas;
dientes muestras, manos das,
dulce miras, tieso huellas.
Mas, si allá quieres holgarte,
hazme merced que en la venta
primera trueques tus gracias
por cantidad de moneda.
No han menester ellas lindos,
que harto lindas se son ellas:
la mejor fación de un hombre
es la bolsa grande y llena.
Tus dientes, para comer
te dirán que te los tengas;
pues otros tienen mejores
para mascar tus meriendas.
Tendrás muy hermosas manos,
si dieres mucho con ellas:
blancas son las que dan blancas,
largas las que nada niegan.
Alabaránte el andar,
si anduvieres por las tiendas;
y el mirar, si no mirares
en dar todo cuanto quieran.
Las mujeres de la Corte
son, si bien lo consideras,
todas de Santo Tomé,
aunque no son todas negras.
Y si en todo el mundo hay caras,
solas son caras de veras
las de Madrid, por lo hermoso
y por lo mucho que cuestan.
No hallarás nada de balde,
aunque persigas las viejas:
que ellas venden lo que fueron,
y su donaire las feas.
Mientras tuvieres que dar,
hallarás quien te entretenga,
y en expirando la bolsa,
oirás el Requiem aeternam.
Cuando te abracen, advierte
que segadores semejan:
con una mano te abrazan,
con otra te desjarretan.
Besaránte como al jarro
borracho bebedor besa,
que, en consumiendo, le arrima,
o en algún rincón le cuelga.
Tienen mil cosas de nuncios,
pues todas quieren que sean
los que están, abreviadores,
y datarios, los que entran.
Toman acero en verano,
que ningún metal desprecian:
Dios ayuda al que madruga;
mas no, si es andar con ellas.
Pensóse escapar el sol,
por tener lejos su esfera;
y el invierno, por tomarle,
ocupan llanos y cuestas.
A ninguna parte irás
que de ellas libre te veas:
que se entrarán en tu casa
por resquicios, si te cierras.
Cuando tú no conocieres,
tantas hallarás doncellas:
que los virgos y los dones
son de una misma manera.
Altas mujeres verás;
pero son como colmenas:
la mitad, güecas y corcho,
y lo demás, miel y cera.
Casamiento pedirán,
si es que te huelen hacienda:
guárdate de ser marido,
no te corran una fiesta.
Para prometer te doy
una general licencia,
pues es todo el mundo tuyo,
como solo lo prometas.
Ofrecimientos te sobren,
no haya cosa que no ofrezcas:
que el prometer no empobrece,
y el cumplir echa por puertas.
La víspera de tu santo
por ningún modo parezcas:
pues con tu bolsón te ahorcan
cuando dicen que te cuelgan.
Estarás malo en la cama
los dias todos de feria;
por las ventanas, si hay toros,
meteráste en una iglesia.
Antes entres en un fuego
que en casa de una joyera,
y antes que a la platería
vayas, irás a galeras.
Si entrar en alguna casa
quieres, primero a la puerta
oye si pregona alguno:
no te peguen con la deuda.
Y si por cuerdo y guardoso,
no tuvieres quien te quiera,
bien hechas y mal vestidas
hallarás mil irlandesas.
Con un cuarto de turrón
y con agua y con gragea,
goza un Píramo, barata,
cualquiera Tisbe gallega.
Si tomares mis consejos,
Perico, que Dios mantenga,
vivirás contento y rico
sobre la haz de la tierra.
Si no, veráste comido
de tías, madres y suegras,
sin narices y con parches,
con unciones y sin cejas.
que aun muerto y en el sepulcro
no le ha valido la iglesia.
¿Qué culpa tiene el buen Conde
de los catarros y reumas?
Que él fue fundador del pueblo,
mas no del dolor de muelas.
Pues al buen Pedro Mïago
yo no sé por qué le inquietan,
que él en lo suyo se yace
sin narices ni contiendas.
El ser chato no es pecado:
déjenle con su miseria;
que es mucho que, sin narices,
tan sonado español sea.
Culpa es del lugar, no es suya,
aunque suya sea la pena,
pues sus fríos romadizos
gastan narices de piedra.
Dejen descansar tus muertos,
ciudad famosa y soberbia,
pues mirada sin pasión,
tienes muchas cosas buenas.
Para salirse de ti
tienes agradables puertas,
y no hay conserva en el mundo
que tan lindo dejo tenga.
¿Hay cosa como tu prado,
donde cada primavera
en vez de flores, dan caspa
los árboles, si se peinan?
Yo sí que digo verdades,
que la pasión no me ciega
de ser hijo de Madrid
y nacido en sus riberas.
En cuanto a mudar tus armas,
juzgo que acertado fuera,
porque solos los demonios
traen llamas en sus tarjetas.
La primer vez que las vi
te tuve en las apariencias
por arrabal del Infierno
y en todo muy su parienta.
Mas ya sé por tu linaje
que te apellidas cazuela,
que, en vez de guisados, hace
desaguisados sin cuenta.
No hay sino sufrir agora,
y ser en esta tormenta
nuevo Jonás en el mar,
a quien trague la ballena.
Podrá ser que te vomite
más presto que todos piensan,
y que te celebren viva
los que te lloraron muerta.
També en fa referència Góngora (vid. Aracne fila i fila) a “Ándeme yo caliente y ríase la gente”:
Pues Amor es tan cruel,
Que de Píramo y su amada
Hace tálamo una espada,
Do se junten ella y él,
Sea mi Tisbe un pastel,
Y la espada sea mi diente,
Y ríase la gente.
La música tampoc es queda al marge (vid. la pervivència en l’òpera, en Benjamin Britten…), també podeu fer el rastreig en el cinema. De ben segur trobareu arreu molts exemples d’aquest mite.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fGQfmCGvkck" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
Salve
Recordo aquest mite gracies a la representació que Laura, Rebeca i Jo vam realitzar l’any passat al laberint d’Horta.
La història tràgica d’Ovidi pertany a les metamorfosis. Piram, un jove babilònic s’enamora de Tisbe, veïna seva; però els hi es impossible consolidar el seu amor perquè les seves famílies estan enfrontades i no permeten la seva relació.
Tots dos acorden trobar-se d’amagat. Tisbe arriba la primera i es sorpresa per un lleó que al perseguir-la li estripa el drap i l’impregna amb la sang de la seva darrere víctima. Piram, al arribar i veure el drap tacat de sang es pensa que Tisbe es morta i es suïcida amb el seu propi punyal.
Quan Tisbe arriba i el troba mort es suïcida també sota la morera on havien quedat. A partir de la sang de tots dos, els fruits fins ara blancs de l’arbre seran vermells.
AVE!
Aquest mite sempre m’ha agradat molt. És potser una de les històries d’amor que més ha inspirat al llarg del temps i a algunes de les que han estat grans en la literatura: Tristan i Isolda, Romeu i Julieta, etc.
Ara les respostes a les preguntes:
* Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes et vicini qui Babylonem habitant.
* Ubi est sepulcrum Nini?
Sub arbore.
* Quis est Ninus?
Ninus fuit rex qui Babylonem condidit.
* Cur patres amantium amorem prohibent?
Patres eorum amorem prohibent quod non sunt patres sed custodes.
* Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
Velamen dum in antrum effugit perdit.
Ave!
El mite de Píram i Tisbe l’hem anat veient durant totes els anys aquests de llatí. L’any passat que vam anar al Parc del llaberint, “Les Miníades” interpetades per (Coty, Lina i jo)vam representar el mite de les ratapinyades explicant-nos diferents mites i un d’ells, el meu era aquest mateix de Píram i Tisbe. Aquí us deixo l’enllaç perquè us feu una idea de que va el mite: http://www.youtube.com/watch?v=TsrSJH9VYoI&feature=player_embedded
Aquesta història té una relació molt estreta amb Romeu i Julieta. Piram i Tisbe, eren dos veins ciutadans de Babilonia. Els dos procedien de famílies enfrontades, tot i així s’enamoren. Els pares, no accepten la relació i prohibeixen que es vegin, però són incapassos de deixar estar l’amor que els enfronta.Un bon dia, tots dos van descobrir una esquerda a la pared entre una casa i l’altre, partir de la qual es podien comunicar. Cada dia parlaven,però no es veien.Al dia següent i lamentan-se del seu destí, van decidir quedar per la nit, escapant-se dels seus pares. El punt de trobada, era en un edifici que es trobava als límits de la ciutat, que es deia ‘la Tumba del Nido’ a un arbre determinat que els dos sabien on es trobava, i el que arribàs primer, hauria d’esperar a l’altre…
Acabaré de fer el comentari i la traducció:)
Aqui deixo les respostes al questionari llati sobre Piram i Tisbe:
– Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant.
– Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Ninus est in Babilonia.
– Quis est Ninus?
Ninus Asirius rex est .
– Cur patres amantium amorem prohibent?
Patres eorum amorem prohibent quod non sunt patres sed custodes.
– Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
Suo velamen.
Sempre que treballem aquest mite recordo l’escena de l’any passat al Parc del Laberint amb en Dani i la Rebe, quan vam fer aquella “representació” teatral tan divertida.
* Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe, iuvenum pulcherrimus alter, altera, quas Oriens habuit, praelata puellis, contiguas tenuere domos, ubi dicitur altam coctilibus muris cinxisse Semiramis urbem.
* Ubi est sepulcrum Nini?
Nini est sub umbra arboris: arbor ibi neveis uberrima pomis, ardua morus, erat, gelido cortermina fonti.
* Quis est Ninus?
Ninus Assirius rex fuit.
* Cur patres amantium amorem prohibent?
Notitiam primosque gradus vicinia fecit, tempore crevit amor; taedae quoque iure coissent, sed vetuere patres; quod non potuere vetare, ex aequo captis ardebant mentibus ambo.
* Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
Venit ecce recenti caede leaena boum spumantes oblita rictus depositura sitim vicini fontis in unda; quam procul ad lunae radios Babylonia Thisbe vidit et obscurum timido pede fugit in antrum dumque fugut, tergo velamina lapsa reliquit.
Lida!! Quins vídeos més graciosos!
M’encanta el muntatge amb les nines Barbies, tot i que soni molt infantil 🙂
No se si t’ho he comentat alguna vegada, però, ara farà uns tres anys, al meu grup de teatre(llavors també hi era en Toni) varem representar El Somni d’una Nit d’Estiu de Shakespeare i òbviament al final de la obra també es va representar el mite de Píram i Tisbe és per això que sempre me’s molt fàcil recordar i més tenint en compte que jo mateixa vaig fer de lleó el dia que, l’any passat, varem fer la pràctica compartida al Parc del Laberint. Quins bons records!
Fent referència a l’adaptació del mite dels Beatles haig de dir que és magnífica, genial, espectacular!! tot i que, que puc dir jo, que trobo que tot el que tocaven aquests quatre joves de Liverpool és genial. En Paul McCartney fa de Píram, en John Lennon fa de “bella” Tisbe, en George Harrison, amb la seva dolça timidesa, feia de Lluna i el magnífic Ringo Starr de Lleó, adorable.
Bé, aquí et deixo el questionari respòs:
-Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes amantes qui Babylonem habitant, sunt vivini et se amant sed patres eorum amorem impedunt.
-Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Nini sub arbore sedet.
-Quis est Ninus?
Ninus Nineve fundator est.
-Cur patres amantium amorem prohibent?
Pyramus et Thisbe Patres amorem prohibent cur non sunt patres
intellegunt.
-Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
Thisbe ad salutem currit et velamen dum in antrum effugit perdit.
En quant al poema, haig de dir que m’encanta com Góngora, amb la seva lírica irònica, compara una gran tragèdia com la mort dels amants Píram i Tisbe amb un fet tant banal i quotidià com és mossegar un pastís.
Ja que ara el nostre blog de cinema clàssic esta recent estrenat haurem de fer la feina de trobar fragments de films que tractin sobre el mite de Píram i Tisbe!
Vale!
Salve!
Esta molt ben fet akest video, i la historia em sembla bastan maca!
vale lida 🙂
La història és molt maca, ja que el noi es mata per ella però després la noia està viva i finalment la noia es mata per ell… S’ha de tenir molt valor per fer això.
És molt graciós que surtin Barbies i Kens al video. xd
Vale! 🙂
Salve Lida!
Això ens ho has explicat que el mite de Píram i Tisbe Shkspare el va representar en Romeo i Julieta 🙂
Ave!
Aquí deixo les respostes del qüestionari:
Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe iuvenes amantes sunt.
Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Nini sub arbore est.
Quis est Ninus?
Ninus Assirius rex fuit
En quant a les pervivències del mite en l’actualitat he de dir que les millor són les que es fan a poesia, on s’utilitza el mite per expressar una idea real, demostrant cultura i originalitat.
Vale!
Bé, les preguntes ja han estat respostes, i veig que el darrer comentari que ha escrit l’Oriol, està molt ben respós, així que hi estic d’acord amb les seves traduccions. Per altra banda, m’agradaria comentar els vídeos, que han estat molt bé i expliquen la història de manera simple i clara, tal com ho feia el vídeo que vau grabar al Laberint d’Horta, que contava el mite de “Les filles de Mínias”, on apareix la història dels enamorats.
Pel que fa a la pervivència, volia aportar un fragment del monòleg que vaig fer quan vaig representar “El somni d’una nit d’estiu” amb el meu grup de teatre, el meu paper era el de mur. Recordo que anava tota de blanc i començava dient “Jo sóc el mur…”, també parlava de l’escletxa i entrellaçava els dits per tal que al final, els altres dos actors poguessin interpretar l’escena separada pel mur, amb un petó final entre el que representaven els meus dits.
Una llegenda que també em fa pensar en el mite de Píram i Tisbe és la dels amants de Terol. Enamorats, no van poder demostrar el seu amor i, en la tomba d’ell, ella es va acostar a fer-li un petó i va morir misteriosament. Els elements de l’amor prohibit i les tombes, són claus en les dues històries.
En primer lloc haig de dir, que la llegenda d’aquests enamorats:”Píram i Thisbe”,ha estat un gran triomf i gràcies aquesta llegenda fa que William Shaskespeare s’inspires en l’obra i fes la seva:”Romeu i Julieta”!!!
En segon lloc haig de dir que aquestes històries en passat en la vida real, com aquest model d’aquests dos amants o hi ha un final tràgic on està la mort falsa que fa que hi provoqui la mort veritable dels dos amants
i en tercer lloc finalment,ha estat una gran obra,però l’obra verdaderament es obra quan s’expressa els sentiments dels personatges en 1ª persona i quan s’expressa de forma poètica.Però en general com a obra (teatral o poètica…..),es una obra que ens mostrà la realitat de l’amor i la falsa mort, com a element imprescindible d’un final tràgic.
Ara bé dient tot això espero que sigui de gran utilitat per a tothom!!
Aqui deixo aquestes preguntes coma continuació de la meva explicació:
Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe amantes sunt.
Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Nini sub arbore est.
Quis est Ninus?
Ninus Assirius rex fuit.
Amor,venjança,desti,mort!!!
Salve!
•Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe iuvenes amantes sunt
•Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Nini sub arbore est.
•Quis est Ninus?
Ninus Assirius rex fuit
•Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
Thisbe ad salutem currit et velamen dum in antrum effugit perdit.
Aquest mite m’agrada molt és molt bonic, com els amants viuen el seu amor com poden encara que els pares no hi estuguin d’acord.
Aqui et deixo les preguntes Lida :
* Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Thisbe et Psyramu iuvenes amantes sunt.
* Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Nini sub arbore sedet.
* Quis est Ninus?
Ninus Nineve fundator est.
* Cur patres amantium amorem prohibent?
–
* Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
–
Amor i mort sota la lluna!!
En primer lloc voldira dir,que ha esatt un verdader èxit posar el video en el notre fil de les clàssiques i poder gaudir del video i comentar ho.
En segon lloc aquesta aquest mite:Príam i Thisbe,ha estat un gran inspiració per William Shaskpeare(en Romeu i Julieta). Aquesta obra Roemu i Julieta va ser una isnpiració que es va basar en representar,l’enamoramnet de (Píram i Thisbe) en Romeu i Julieta, com a obra tràgica amb una falsa mort que acaba amb la vida dels dos enamorats.A
Salvete!
Jo, igual que la meva companya Sílvia, he vist que les preguntes estaven respostes i crec que estan bé totes. N’hi ha de més específiques i de més simples però al cap i a la fi estan totes bé. Per això no les respondré ja que no vull que sembli que m’he copiat!
L’altre dia a classe vam llegir en veu alta un fragment d’aquest mite, i jo representava Tisbe… Va ser una manera molt divertida de repassar aquest mite tan bonic!
Crec que ha tingut tanta pervivència perquè és una història d’amor molt bonica… Un amor tant bonic i pur. Un amor que tots voldriem tenir, per això s’ha modernitzat diverses vegades, perquè és un tema que sempre interessarà.
Valete!
Quin mite més bonic Lida! em recordo que l’any passat nosaltres tres, les miniades varem narrar aquest historia al Parc del Laberint i els meus companys van fer d’actors.
Aquest mite va ser narrat per Ovidi en les Metamorfosis.
Píram, un jove babiloni s’enamorà de Tisbe, però els pares d’aquesta no estaven d’acord. De totes maneres ells parlaven a través d’una esquerda en hi havia en la paret de les seves cases.
Un dia tots dos va decidir escapar-se, així que que van quedar de trobar-se en la tomba de Ninus, al costat d’una morera. Quan Tisbe va arribar va veure un lleó i va arrancar a córrer però se li va caure el vel. Al cap d’una estona arribà Píram va veure el vel i va pensar que la seva amada havia mort i llavors es suïcidà. Tisbe al cap d’una estona va tornar al lloc i en veure al seu amat mort també es va suïcidar. La sang dels amants va tenyir de lila l’arbre i és d’aquí que les moreres són d’aquest color.
Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant
– Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Ninus est in Babilonia
– Quis est Ninus?
Ninus Asirius rex est
– Cur patres amantium amorem prohibent?
Patres eorum amorem prohibent quod non sunt patres sed custodes.
– Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
Suo velamen.
* Qui sunt Pyramus et Thisbe?
-Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant.
* Ubi est sepulcrum Nini?
-Sepulcrum Nini sub arbore est.
* Quis est Ninus?
-Ninus Assirius rex fuit
* Cur patres amantium amorem prohibent?
-Pyramus et Thisbe Patres amorem prohibent cur non sunt patres
intellegunt.
* Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
-Velamen dum in antrum effugit perdit.
Lida ja he fet la traducció, l’escric aquí, tot i que demà també la portaré a classe:
Píram i Tisbe
Píram i Tisbe són joves que viuen a Babilonia. Tots dos són veïns(les parets de les cases són contigües)i s’estimen, però els seus pares impedeixen l’amor. Píram i Tisbe parlen a través d’una fina escletxa de la paret.
Píram: Pots escoltar-me, Tisbe?
Tisbe: Puc.
P: Nosaltres som amants, però els nostres pares no ho saben.
T: No només el gran mur, els nostres pares també s’interposen entre nosaltres.
P: Et vull veure, estimada meva!
T: Els nostres pares ens prohibeixen l’amor, però no estan per custodiar-nos.
P: Hem de sortir de casa i quedar.
T: Al sepulcre de Ninus, sota l’arbre, a mitja nit!
Tisbe va ser la primera en deixar enrere la casa, i en arribar al sepulcre de Ninus, va seure sota l’arbre. Però veie una cosa sorprenent! apareguè una lleona ferotge que recentment havia ferit els bous. Tisbe va saludar(?) corrents i va perdre el vel mentre fugia a un amagatall. La lleona va descobrir el vel i el va tacar amb sang de bou. Tisbe restava espantada a l’amagatall. Al mateix temps, Píram deixava enrere la seva casa; descobrí el vel tacat i veiè el rastre del lleó.
‘Pobre Tisbe’ pensava Píram ‘Jo sóc la causa de la teva desgràcia! Jo també he de morir!’ Píram va prendre l’espasa i donà la seva mort. La sang de la ferida sortí amb violència i molts fruits de l’arbre canviaren a color sang.
Tisbe tornà; els fruits de l’arbre, que abans eren blancs, ara eren de color sang. A l’instant veiè el cos exànime de Píram i es suicidà sota l’arbre de Ninus. Aquells fruits de l’arbre que havíen estat blancs, ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
Salve a tothom!!!
Com heu pogut veure he comentat una mica tard,a causa del comentari que no s’has borrava en el ordinador!!Pero per sort,he pogut fer un altre comnetaria com a 5 vegadaaaa!!!
Ara bé haig de dir que,a aquest mite es un dels meus preferits perquè explica la història de dos enamortas que s’estimen i que per culpa de les seves families no es poden veure,nomès es poden estimar i parlar en mig d’un mur.Però aquesta història com ja sabeu no tota història d’amor acava bé,els dos enamorats moren a causa d’una mort falsa i tràgica.Aquest estil de tràgedia William Shaskpeare l’utlitza en la seva obra:”Romeu i Julieta”,aquests dos personatges van ser una gran imitació de,Píram i Thisbe.En una mort falsa i tràgica.
El que ens demostrà en aquest mite,es que l’amor es un dels elements essencials per a la vida i que s’ha de sufrir per obternir-lo però com sempre ha d’haver la mort per damunt de tot(amor,amistad…) que provoca una gran perdua i tràgedia.
Aquesta breu explicació ha sigut una breu presentació i explicació d’aquest mite:Píram i Thisbe”.Espero que ús hagi agradat i aqui ús deixo unes paraules en nom d’aquest gran mite:L’amor aconsegueix el estimar i no estimar,però la mort el que aconsegueix es el dolor i la perdua dels que han estimat …!
Tot hi aixì per acabar el meu comentari haig de dir,que ha estat un gran record recordar-nos d’aquest mite com a element de prova per a les nostres vides,i que malaugradament moltes vegades ens hagi passat !!!
Chaima, no sé per què només a tu et passen aquestes cosres tan estranyes amb els comentaris? Vols dir que poses la paraula clau? Que esperis que s’acabi d’enviar?…
Laura, dues coses a millorar:
. fixa’t en el temps verbal. Vols dir que no has traduït els presents d’indicatiu, que poden ser presents històrics, per passat? Compte!
. Tradueix de nou quod non sunt patres sed custodes (núm. 13).
A classe la pots posar en comú en veu alta. Crec que ara ja pots explicar-nos breument el mite de Píram i Tisbe en LLATÍ! Segur que ho faràs molt bé. Endavant!
Salve!
Uaao Lida es una historia molt bonica, i quan la vas explicar a classe em va encantar, pero el final es molt desgraciat, pero aixo va demostrar que s’estimaven de veritat.
Píram i Tisbe CORRECCIÓ
Píram i Tisbe són joves que viuen a Babilonia. Tots dos són veïns(les parets de les cases són contigües)i s’estimen, però els seus pares impedeixen ek seu amor. Píram i Tisbe parlen a través d’una fina escletxa de la paret.
Píram: Pots escoltar-me, Tisbe?
Tisbe: Puc.
P: Nosaltres som amants, però els nostres pares no ho saben.
T: No només el gran mur, els nostres pares també s’interposen entre nosaltres.
P: Et vull veure, estimada meva!
T: Els nostres pares ens prohibeixen el nostre amor, i no són pares, sinó guardians.
P: Hem de sortir de casa i trobar-nos fora dels murs.
T: Al sepulcre de Ninus, sota l’arbre, a mitja nit!
Tisbe és la primera en deixar enrere casa seva, arriba al sepulcre de Ninus, i seu sota l’arbre. Però quina sorpresa! apareix una lleona ferotge que recentment había ferit uns bous. Tisbe corre a salvar-se i perd el vel mentre fuig a l’interior de la cova. La lleona descobreix el vel i el taca amb sang de bou. Tisbe resta espantada a l’interior de la cova. Al mateix temps, Píram deixa enrere casa seva; descobreix fortuïtament el vel tacat de sang i veu els rastres del lleó.
‘Pobre Tisbe’ diu Píram ‘Jo sóc la causa de la teva desgràcia! Jo també he de morir!’ Píram pren l’espasa i es mata. La sang de la ferida surt amb violència i el fruit de l’arbre canvia radicalment de color amb la sang.
Tisbe torna; veu els fruits de l’arbre que abans eren blancs, ara amb el color de la sang . A l’instant veu el cos exànime de Píram, crida, agafa l’espasa de Píram i es suicida sota l’arbre de Ninus. Els fruits d’aquest l’arbre eren blancs, ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
Aquí us deixo la traducció
Píram i Tisbe són uns joves que habiten a Babilonia. Ambdós són veïns ( les parets de les cases són contugues)i aquests s’estimen però els seus pares impedeixen el seu l’amor. Píram i Tisbe es comuniquen a través d’una delicada esqletxa de la pared.
Píram: Pots escoltar-me, Tisbe?
Tisbe: Puc.
Píram: Som amants però els nostres pares no ho entenen.
Tisbe: No només ens separa un gran mur , sinó que també els nostres pares.
Píram: Et vull veure, estimada meva!
Tisbe: Els nostres pares prohibeixen el nostre amor perqè no són pares sinó guardians.
Píram: Hem de sortir de casa i trobar-nos fora de les muralles.
Tisbe: Al costat del sepulcre de Ninus… sota l’arbre… a mitja nit!
Tisbe és la primera en abandonar casa seva, va arriba al sepulcre de Ninus, i es seu sota l’arbre. Admirable sorpresa! se li apareix una lleona furiosa, que recentment havia atrapat uns bous. Tisbe corre a salvar-se i perd el vel mentre fuig cap a dintre d’una coba. La lleona troba i l’embruta amb la sang del bou.
Tisbe roman espantada. Al mateix temos Píram abandona casa seva furtuitament troba el vel empapat de sang i veu les petjades del lleó. “Pobre Tisbe” Píram va dir ‘ Jo sóc la causa de la teva desgràcia! Jo també he de morir!
Píram pren l’espasa i es mata. La sang brota de la ferida i el fruit de l’arbre canvia radicalment el color amb la sang.
Tisbe torna ; veu els fruits de l’arbre, els quals abans eren blancs, ara amb el color de sang .
De sobte veu el cos mort de Píram, crida, agafa l’espassa de Píram i sota l’arbre de Ninus es va suïcida.
Els fruits d’aquest arbre eren blancs, ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
vale
Piram i Tisbe són uns joves que viuen a Babilònia. Són veïns (les seves parets són contigües) i s’estimen però els seus pares impedeixen el seu amor.
Piram: Pots escoltar-me, Tisbe?
Tisbe: Puc.
Piram: Nosaltres som amants però els nostres pares no ho saben.
Tisbe: No només ens separa un gran mur, sinó que també els nostres pares.
Piram: Vull veure’t, estimada meva!
Tisbe: Els nostres pares ens prohibeixen el nostre amor, perquè no són pares sinó vigilants.
Piram: Hem de sortir de casa i trobar-nos fora de les muralles.
Tisbe: Al sepulcre de Ninus… sota l’arbre… a mitja nit!
Tisbe és la primera que abandona casa seva, arriba al sepulcre de Ninus i seu sota l’arbre. Admirable sorpresa! Apareix una salvatge lleona que, recentment, havia ferit uns bous. Tisbe corre cames ajudeu-me i perd el vel mentre fuig a l’interior d’una cova. La lleona troba el vel i l’embruta amb la sang del bou.
Tisbe roman espantada a la cova. Piram troba a l’atzar el vel ben tacat de sang i veu les petjades del lleó. Piram: “Pobre Tisbe, jo sóc la causa de la teva ruïna! Jo també he de morir!”.
Piram pren l’espasa i es mata. La sang brota de la ferida i el fruit de l’arbre canvia de color radicalment.
Tisbe torna; veu els fruits de l’abre, que abans eran blancs, els veu ara del color de la sang. Tot d’una, veu el cos sense vida de Piram, crida, agafa l’espasa de Piram i es suïcida sota l’arbre de Ninus.
Els fruits d’aquest arbre eren blancs, ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
Traducció:
Píram i Tisbe són uns joves que habiten a Babilònia. Ambdós són veïns ( les parets de les cases són contigües)i aquests s’estimen però els seus pares impedeixen el seu amor. Píram i Tisbe es a través d’una petita escletxa de la paret.
Píram: Pots escoltar-me, Tisbe?
Tisbe: puc.
Píram: som amants però els nostres pares no ho entenen.
Tisbe: No només ens separa un gran mur , sinó que també els nostres pares.
Píram: Et vull veure, estimada meva!
Tisbe: Els nostres pares ens prohibeixen el nostre amor , perquè no són pares sinó vigilants.
Píram: Hem de sortir fora de casa i trobar-nos fora de les muralles.
Tisbe: Al sepulcre de Ninus… sota l’arbre…. a mitja nit.
Tisbe és la primera en abandonar la casa, arribà al sepulcre de Ninus, i seu sota l’arbre. Admirable sorpresa! apareix una salvatge lleona que, recentment,havia ferit uns bous. Tisbe corre ajudeu-me i, quan entra en una cova perd el vel. La lleona trova el vel i l’embruta amb la sang del bou.
Tisbe roman morta de por en la cova. Al mateix temps Píram troba per casualitat el vel tacat de sang i veu les patjades del lleó.. “Pobre Tisbe” Píram va dir ‘ Jo sóc la causa de la teva desgràcia! ? jo també he de morir
Píram agafa l’espassa i es mata. La sang brota de la ferida i canvia radicalment el color amb la sang.
Tisbe torna, veu els fruits, els quals abans eren blancs, ara amb tenen el color de la sang. Tot d’una veu el cos de Píram sense vida, crida, agafa l’espasa de Píram i es suïcida sota l’arbre de Ninus.
Els fruits d’aquest eren blancs, ara tenen el color de la sang. Ara és la morera.
Aquí deixo la meva traducció corregida a classe. Em sento bé amb mi mateixa perquè no l’he fet tant malament, només tenia un parell d’errors.
TRADUCCIÓ:
Píram i Tisbe son uns joves que vivien a Babilònia. Ambdós són veïns (són amos de cases continues) i s’estimen, tot i que els pares d’aquests impedeixen l’amor.
Piram parlava a traves d’una prima fissura en la paret a Tisbe:
PÍRAM: Pots escoltar-me, Tisbe?
TISBE: Puc.
PÍRAM: Nosaltres som amants però els nostres pares no ho comprenen.
TISBE: No només ens separa un gran mur, si no que també els nostres pares.
PÍRAM: Et vull veure, estimada meva!
TISBE: Els nostres pares que prohibeixen l’amor, no són pares si no guardians.
PÍRAM: Hem de sortir de casa i trobar-nos fora de les muralles.
TISBE: En el sepulcre de Ninus…sota l’arbre…a mitja nit!
Tisbe fou la primera en abandonar la casa, en el sepulcre de Nini arribà, sota l’arbre es calmà. Quina admirable vista!, apareix una lleona, que recentment havia ferit uns bous. Tisbe corre a salvar-se i perd el vel mentre fuig cap al interior d’una cova. La forta lleona troba el vel i el profana de sang de bou.
Tisbe resta esgarrifada a la cova. En aquell moment, Píram abandonà la seva casa; troba fortuïtament el vel empapat de sang i veu les empremtes del lleó. “Pobre Tisbe” pensa Píram “jo soc la causa de la teva ruina! Jo també haig de morir!”
Píram agafa l’espasa i es mata. La sang brota de la ferida i el fruit de l’arbre canvia radicalment el color amb la sang.
Tisbe torna; veu els fruits de l’arbre, que abans eren blancs, ara amb el color de la sang.
De sobte veu el cos mort de Píram, crida, agafa l’espasa de Píram i sota l’arbre de Ninus es mata.
Els fruits d’aquest arbre eren blancs, ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
Píram i Tisbe són uns joves que habiten a Babilònia. Ambdós són veïns ( les parets de les cases són contigües)i aquests s’estimen però els seus pares impedeixen el seu amor. Píram i Tisbe es a través d’una petita escletxa de la paret.
-Píram: Pots escoltar-me, Tisbe?
-Tisbe: puc.
-Píram: som amants però els nostres pares no ho entenen.
-Tisbe: No només ens separa un gran mur , sinó que també els nostres pares.
-Píram: Et vull veure, estimada meva!
-Tisbe: Els nostres pares ens prohibeixen el nostre amor , perquè no són pares sinó vigilants.
-Píram: Hem de sortir fora de casa i trobar-nos fora de les muralles.
-Tisbe: Al sepulcre de Ninus… sota l’arbre…. a mitja nit.
Tisbe és la primera en abandonar la casa, arribà al sepulcre de Ninus, i seu sota l’arbre. Admirable sorpresa! apareix una salvatge lleona que, recentment,havia ferit uns bous. Tisbe corre ajudeu-me i, quan entra en una cova perd el vel. La lleona troba el vel i l’embruta amb la sang del bou.
Tisbe roman morta de por en la cova. Al mateix temps Píram troba per casualitat el vel tacat de sang i veu les petjades del lleó.. “Pobre Tisbe” Píram va dir ‘ Jo sóc la causa de la teva desgràcia! ? jo també he de morir
Píram agafa l’espassa i es mata. La sang brota de la ferida i canvia radicalment el color amb la sang.
Tisbe torna, veu els fruits, els quals abans eren blancs, ara amb tenen el color de la sang. Tot d’una veu el cos de Píram sense vida, crida, agafa l’espasa de Píram i es suïcida sota l’arbre de Ninus.
Els fruits d’aquest eren blancs, ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
Aquí deixo el meu resum del mite en llatí. M’he basat bastant en el text que havíem de traduir per a que les frases fossin correctes:
Pyramus et Thisbe sunt amantes iuvenes qui Babylonem habitant et ambo sunt vicini sed patres eorum amorem impediunt.
Pyramus Thisbeque per tenuem rimam loquuntur et ambo competitum domo exire extra que muros convenire debeo ad Nini sepulcrum, sub arbore, media nocte.
Thisbe prima suam domum relinquit. Ad Nini sepulcrum apparet saeva leaena, quae nuper boves agitaverat. Thisbe ad salutem currit et velamen dum in antrum effugit perdit. Lea velamen forte invenit et velamen sanguine bovis foedat.
Dein Pyramus suam domum relinquit; velamen sanguine foedatum forte invenit et leonis vestigia videt. Pyramus inquit ist causa tristis Thisbe ruinae et gladium capit et sibi mortem dat. Sanguis e vulnere erumpit et arboris fructus multo sanguine colorem mutat.
Thisbe revertitur; arboris fructus, qui antea erant candidi, nunc sanguinis colore, adspicit.
Statim Pyrami exanimatum corpus videt et Pyrami gladium capit et sub Nini arbore se occidit.
Eius arboris fructus erant candidi, hodie sanguinis colorem habent. Haec arbor est morus.
Rebeca, ja ho crec que et sents bé! Treballar i esforçar-se té aquests premis. Aquesta sensació no sé si també la té amb Mekki amb els seu mètode odisseic!
Del teu text en llatí hauries de revisar això, ara per ara: competitum domo exire extra que muros convenire debeo ????
què vol dir ist?
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant. Ambo sunt vicini et se amant sed patres eorum amorem impediunt. Pyramus Thisbeque per tenuem rimam loquuntur:
PYRAMUS: Te videre volo, amata mea!
THISBE: Ad Nini sepulcrum … sub arbore … media nocte!
Thisbe ad Nini sepulcrum pervenit. Sed apparet saeva leaena quae nuper boves agitaverat. Thisbe ad salutem currit et velamen dum in antrum effugit perdit. Lea velamen sanguine bovis foedat. Pyramus velamen sanguine foedatum forte invenit et leonis vestigia videt. Pyramus gladium capit et sibi mortem dat. Thisbe revertitur ; statim Pyrami exanimatum corpus videt, Pyrami gladium capit et sub Nini arbore se occidit. Fructus erant candidi, hodie sanguinis colorem habent. Haec arbor est morus.
Optime, Laura! Cave canem!
Ave Lida!
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant.
Ambo sunt vicini (parietes domuum 2 contiguae sunt) et se amant sed patres eorum amorem impediunt.
hisbe prima domum relinquit, ad Nini sepulcrum pervenit, sub arbore sedet. Thisbe ad salutem currit et velamen dum in antrum effugit perdi.
Eodem tempore Pyramus suam domum relinquit; velamen sanguine foedatum forte invenit et leonis vestigia videt.
yramus gladium capit et sibi mortem dat.
Thisbe revertitur; arboris fructus, qui antea erant candidi, nunc sanguinis colore, adspicit.
Pyrami gladium capit et sub Nini arbore se occidit.
Haec arbor est morus.
La pervivència d’aquest mite al llarg del temps ha sigut molt rellevant. Un exemple clar és la quantitat de pelis que s’han fet, com Romeu i Julieta. Aquestes com en el mite acaben en tragèdia.
Crec que aquests mite perdurarà per molt de temps, ja que és una història d’amor i aquest tema és un icon en tots el àmbits, tant amb cinema, cançons, llibres, teatre, etc.
deixo alguns enllaços que he anat trobant sobre Píram i Tisbe i també el tràiler de la pel•lícula de Romeo i Julieta:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/05/08/qui-mexplica-el-mite/
http://www.youtube.com/watch?v=sMel13nY0PE
El resum en llatí podría ser el seügent:
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant. Ambo sunt vicini et se amant sed patres eorum amorem impediunt. Ambo tenuem rimam loquuntur et competitum domo exire extra que muros convenire debeo ad Nini sepulcrum:
Thisbe ad Nini sepulcrum pervenit. Sed apparet saeva leaena quae nuper boves agitaverat. Thisbe ad salutem currit et velamen dum in antrum effugit perdit. Lea velamen sanguine bovis foedat. Pyramus velamen sanguine foedatum forte invenit et leonis vestigia videt. Pyramus gladium capit et sibi mortem dat. Thisbe revertitur ; statim Pyrami exanimatum corpus videt, Pyrami gladium capit et sub Nini arbore se occidit. Fructus erant candidi, hodie sanguinis colorem habent. Haec arbor est morus.
vale
Pyramus et Thisbe sunt vicini et habitant in Babylonia. Se amant sed patres eorum amorem prohibent. Pyramus et Thisbe per tenuem rimam loquuntur.
PYRAMUS: Domo exire extraque muros convenire debemus.
THISBE: Ad Nini sepulcrum … sub arbore … media nocte!
Thisbe ad Nini sepulcrum videt saeva leaena, quae nuper boves agitaverat. Thisbe currit et velamen dum in antrum effugit perdit. Lea velamen invenit et velamen sanguine bovis foedat.
Pyramus velamen sanguine foedatum forte invenit et leonis vestigia videt. Pyramus gladium capit et sibi mortem dat, et sanguis e vulnere erumpit et arboris fructus sanguine colorem mutat.
Thisbe revertitur; statim Pyrami videt, Pyrami gladium capit et se occidit.
Eius arboris fructus erant candidi, hodie sanguinis colorem habent. Haec arbor est morus.
Lina, has de millorar el teu text en llatí; en canvi, has tractat la pervivència del mite, cosa que les teves companyes s’han oblidat.
De mica en mica, s’omple la pica!
Ave Lida!
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant. Ambo sunt vicini et se amant sed patres eorum amorem impediunt. Pyramus et Thisbe per tenuem rimam loquuntur:
PYRAMUS: Domo exire extraque muros convenire debemus.
THISBE: Ad Nini sepulcrum … sub arbore … media nocte!
Thisbe ad Nini sepulcrum pervenit.
Thisbe prima domum relinquit, ad Nini sepulcrum pervenit, sub arbore sedet. Thisbe currit et velamen dum in antrum effugit perdit. Lea velamen invenit et velamen sanguine bovis foedat.
Eodem tempore Pyramus suam domum relinquit; velamen sanguine foedatum forte invenit et leonis vestigia videt.
Pyramus gladium capit et sibi mortem dat.
Thisbe revertitur; arboris fructus, qui antea erant candidi, nunc sanguinis colore, adspicit.
Pyrami gladium capit et sub Nini arbore se occidit.
Haec arbor est morus.
La pervivència d’aquest mite al llarg del temps ha sigut molt rellevant. Un exemple clar és la quantitat de pelis que s’han fet, com Romeu i Julieta. Aquestes com en el mite acaben en tragèdia.
Crec que aquests mite perdurarà per molt de temps, ja que és una història d’amor i aquest tema és un icon en tots el àmbits, tant amb cinema, cançons, llibres, teatre, etc.
Deixo alguns enllaços que he anat trobant sobre Píram i Tisbe i també el tràiler de la pel•lícula de Romeo i Julieta:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/05/08/qui-mexplica-el-mite/
http://www.youtube.com/watch?v=sMel13nY0PE
Píram i Tisbe són dos joves que viuen a Babilònia. Ambos són veïns (les parets de la casa estan a prop) i s’estimen, però els seus pares impedeixen el seu amor.
Píram i Tisbe parlen a través d’una petita esquerda:
Píram: Em pots oir/escoltar, Tisbe?
Tisbe: Puc.
Píram: Nosaltres som amants, i els nostres pares no ho entenen.
Tisbe: I no només les grans parets dels murs, sinó els pares també intervenen entre nosaltres.
Píram: Et vull veure, estimada meva!
Tisbe: Els pares prohibeixen el nostre amor, no son pares són guardians.
Píriam: Per sortir fora de la casa, hem de acoblar les parets.
Tisbe: A la tomba de Nini…sota l’arbre…a mitja nit!
Tisbe surt primera de la casa, arriba a la tomba de Nini, i seu sota l’arbre. Però que vista més meravellosa! Apareix un lleó salvatge, el que agitava els bous últimament. Tisbe va córrer per salvar-se i mentre escapava a la cova perd el vel. La lleona troba el vel i l’embruta amb la sang del bou. Tisbe torna, veu els fruits, els quals abans eren blancs, ara tenen el color de la sang.
“Pobre Tisbe” diu Píram “Jo sóc la causa de la teva desgràcia”! “Jo també he de morir!” Píram pren l’espasa i es mata. La sang de la ferida surt amb violència i el fruit de l’arbre canvia radicalment de color de la sang.
Tisbe torna, i veu els fruits els quals abans eren blancs, ara tenen el color de la sang. Tot d’una veu el cos de Píram sense vida, crida, agafa l’espasa de Píram i es suïcida sota l’arbre de Nini.
Els fruits d’aquest arbre eren blancs i ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
Salve
Recordo aquest mite gracies a la representació que Laura, Rebeca i Jo vam realitzar l’any passat al laberint d’Horta.
La història tràgica d’Ovidi pertany a les metamorfosis. Piram, un jove babilònic s’enamora de Tisbe, veïna seva; però els hi es impossible consolidar el seu amor perquè les seves famílies estan enfrontades i no permeten la seva relació.
Tots dos acorden trobar-se d’amagat. Tisbe arriba la primera i es sorpresa per un lleó que al perseguir-la li estripa el drap i l’impregna amb la sang de la seva darrere víctima. Piram, al arribar i veure el drap tacat de sang es pensa que Tisbe es morta i es suïcida amb el seu propi punyal.
Quan Tisbe arriba i el troba mort es suïcida també sota la morera on havien quedat. A partir de la sang de tots dos, els fruits fins ara blancs de l’arbre seran vermells.
-Aqui deixo les respostes al questionari llati sobre Piram i Tisbe:
– Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant.
– Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Ninus est in Babilonia.
– Quis est Ninus?
Ninus Asirius rex est .
– Cur patres amantium amorem prohibent?
Patres eorum amorem prohibent quod non sunt patres sed custodes.
– Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
Suo velamen.
-Aquesta es la traducció del text:
Piram i Tisbe són uns joves que viuen a Babilònia. Són veïns (les seves parets són contigües) i s’estimen però els seus pares impedeixen el seu amor.
Piram: Pots escoltar-me, Tisbe?
Tisbe: Puc.
Piram: Nosaltres som amants però els nostres pares no ho saben.
Tisbe: No només ens separa un gran mur, sinó que també els nostres pares.
Piram: Vull veure’t, estimada meva!
Tisbe: Els nostres pares ens prohibeixen el nostre amor, perquè no són pares sinó vigilants.
Piram: Hem de sortir de casa i trobar-nos fora de les muralles.
Tisbe: Al sepulcre de Ninus… sota l’arbre… a mitja nit!
Tisbe és la primera que abandona casa seva, arriba al sepulcre de Ninus i seu sota l’arbre. Admirable sorpresa! Apareix una salvatge lleona que, recentment, havia ferit uns bous. Tisbe corre cames ajudeu-me i perd el vel mentre fuig a l’interior d’una cova. La lleona troba el vel i l’embruta amb la sang del bou.
Tisbe roman espantada a la cova. Piram troba a l’atzar el vel ben tacat de sang i veu les petjades del lleó. Piram: “Pobre Tisbe, jo sóc la causa de la teva ruïna! Jo també he de morir!”.
Piram pren l’espasa i es mata. La sang brota de la ferida i el fruit de l’arbre canvia de color radicalment.
Tisbe torna; veu els fruits de l’abre, que abans eran blancs, els veu ara del color de la sang. Tot d’una, veu el cos sense vida de Piram, crida, agafa l’espasa de Piram i es suïcida sota l’arbre de Ninus.
Els fruits d’aquest arbre eren blancs, ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
-Aqui deixo el resum de l’història de Piram i Tisbe en llatí.
-Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant,patres eorum amorem prohibent quod non sunt patres sed custodes.
Thisbe prima domum relinquit, ad Nini sepulcrum pervenit, sub arbore sedet. Sed mirabile visu! apparet saeva leaena, quae nuper boves agitaverat. Thisbe ad salutem currit et velamen dum in antrum effugit perdit. Lea velamen forte invenit et velamen sanguine bovis foedat.
Thisbe territa in antro manet. Eodem tempore Pyramus suam domum relinquit; velamen sanguine foedatum forte invenit et leonis vestigia videt. ‘Tristis Thisbe’, inquit Pyramus, ‘ego sum causa tuae ruinae! Ego quoque mori debeo!’
Pyramus gladium capit et sibi mortem dat. Sanguis e vulnere erumpit et arboris fructus multo sanguine colorem mutat.
Thisbe revertitur; arboris fructus, qui antea erant candidi, nunc sanguinis colore, adspicit. Statim Pyrami exanimatum corpus videt , clamat, Pyrami gladium capit et sub Nini arbore se occidit.
La pervivencia d’aquest mite clàssic a tingut repercussió en la literatura posterior, en obres com Romeu i Julieta, fins al punt de convertir-se en un topic d’amor impossible amb final tràgic.
TRADUCCIÓ:
Píram i Tisbe són dos joves que viuen a Babilònia. Ambdos són veïns (les parets de les cases són contigües) i tot i que s’estimen els seus pares impedeixen l’amor. Píram i Tisbe parlen per una fina escletxa de la pared:
Píram: Em pots escoltar, Tisbe?
TIsbe: Sí que puc.
Píram: Som amants, tot i que els nostres pares no ho sàpiguen.
Tisbe: No només un gran mur, sinó també els nostres pares s’interposen entre nosaltres dos.
Píram: Et vull veure, estimada meva!
Tisbe: Els nostres pares han prohibit el nostre amor, perquè no només són pares sinó també vigilants..
Píram: Hem de sortir de casa i trobar-nos fora de les muralles.
Tisbe: En el sepulcre de Ninus… sota l’arbre… a mitja nit!
La Tisbe és la primera a deixar la casa, i arriba al sepulcre de Ninus, i seu a sota de l’arbre. I quina admirable sopresa! Apareix una lleona ferotge, la qual havia matat recentment a uns bous. Tisbe corre per la seva vida i mentre fuig a una cova perd el vel. La lleona troba, per atzar, el vel, i el taca amb la sang del bou.
Tisbe, espantada, roman a la cova. En el mateix moment Píram deixa casa seva; per atzar troba el vel tacat de sang i veu les petjades de la lleona. “Pobre Tisbe” va dir Píram”, “Jo sóc la causa de la teva desgràcia! Haig de morir també!”
Píram treu la seva espasa i es mata. La sang brota de la ferida i els fruits canvien radicalment el seu color amb la sang.
Tisbe torna; i veu els fruits de l’arbre, que abans eren blancs, ara amb el color de la sang. Veu el cos estàtic inert de Píram, crida, amb l’espasa de Píram sota l’arbre de Ninus es suïcida.
Els fruits d’aquest arbre eren blancs, ara tenen el color de la sang. Aquest arbre és la morera.
RESUM:
Pyramus et Thisbe erant amant. Sui patres prohiberunt amorem. Illi exerunt sui domibus et decreverunt convenire sub arbore media nocte. Thisbe aggressa est ab leona et suum velamen perdidit. Pyramys invenit velamen sanguine foedatum, et ille ipsum vida privavit. Cum Thisbe invenit Pyrami corpus capit gladium et quoque occubuit mortem voluntariam suo amante proxime.
PREGUNTES:
* Qui sunt Pyramus et Thisbe?
Pyramus et Thisbe sunt iuvenes qui Babylonem habitant.
* Ubi est sepulcrum Nini?
Sepulcrum Nini est sub arbore.
* Quis est Ninus?
Ninus est rex assyrius.
* Cur patres amantium amorem prohibent?
Cur patres non volunt amantium amorem.
* Quid perdidit Thisbe dum effugiebat?
Tisbe perdidit suum velamen.
En el Moodle de llatí de segon, rebreu la retroacció de la feinada que heu fet aquí. L’enhorabona als alumnes que us hi heu esmerçat i fins i tot en llatí.
Rebeca, ja tinc ganes d’anunciar públicament el vostre bloc! Quan podrà ser? Això de ser àvia per segona vegada de blocs m’agrada moltíssim. El Fil va tenir Aracne i Aracne té L’empremta d’Orfeu i ara La cinta de Νική!
Salve Lida!
M’ha encantat el vídeo, l’he trobat molt original amb l’he barbies i es veu molt treballat el vídeo, a veure si l’obre de teatre ens surt tan bé com això!
Vale!
Salve Margalida !
Ha quedat molt bé el video,i super original; segur que a nosaltres ens queda igual de bé l’obra de teatre!
Salve Margalida !
Ha quedat molt bé el video,i super original; segur que a nosaltres ens queda igual de bé l’obra de teatre!
VALE!
Salve a tothom!!
En la meva opinió, penso que es un video molt interesant. Vaig llegir per primera vegade el mite de Píram i Tisbe a 1r de batxillerat en anglés, perque teniem un examen del llibre, i vaig treure un 6,5.
Em va agradar moltissim.
Vale a tothom!!! 🙂
Pingback: L’amor a la cartellera teatral de Barcelona | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Pingback: El mite de Tisbe i Píram en Góngora | El fil del mite grec