Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Portaven barba els romans?

Any rere any, es repeteixen a classe les mateixes preguntes i, tot i que en els museus sovint hem vist escultures romanes de rostres barbats i d’altres afaitats, els recordem més aviat, gràcies al cinema, sense barba. Portaven barba, però, els romans?

Santa Bibiana Massimo, Roma. Wikipèdia

Adrià. Santa Bibiana Massimo, Roma. Wikipèdia

Aquesta imatge pertany a l’emperador filohel·lènic Adrià. Sabeu per què portava barba? Adrià es deixava barba, segons el costum grec, perquè tenia un problema facial.

Els antics romans, de fet, es deixaven créixer la barba i els cabells fins a finals del segle III aC en què es va posar de moda afaitar-se la barba i tallar-se els cabells curts o rapats al zero. Calia tenir els serveis d’un barber (tonsor) i el 296 aC Ticinius Mena introdueix a Roma el costum de les barberies.

El que sí és cert que de seguida que tenien el primer pèl blanc, cap als quaranta anys, s’afaitaven tot el rostre per dissimilar els senyals que consideraven de vellesa.

Els joves consagraven la primera barba espessa a una divinitat, tota una festa familiar. Afaitada aquesta es deixaven una barbeta que cuidaven acuradament. Els cabells els podien portar llargs, arrissats, amb un petit serrellet o amb el cap rasurat.

A l’època de l’emperador Adrià, es va tornar a posar de moda el costum de no afaitar-se, moda que durà fins a l’època de Constantí que imposà de nou el costum d’afaitar-se, costum que durà fins al final de l’Imperi romà. Ara bé, les persones que portaven dol i els acusats en un judici per commoure la compassió del jurat es deixaven la barba; els filòsofs seguint un costum grec, també portaven la barba espessa i llarga.

Luci Ver

Fuit decorus corpore, vultu geniatus, barba prope barbarice demissa, procerus et fronte in supercilia adductiore venerabilis.                                                            Història Augusta, Verus 10, 6-7

 Portava barba Juli Cèsar?

Fuisse traditur excelsa statura, colore candido, teretibus membris, ore paulo pleniore, nigris vegetisque oculis, valitudine prospera, nisi quod tempore extremo repente animo linqui atque etiam per somnum exterreri solebat. Comitiali quoque morbo bis inter res agendas correptus est. Circa corporis curam morosior, ut non solum tonderetur diligenter ac raderetur, sed velleretur etiam, ut quidam exprobraverunt, calvitii vero deformitatem iniquissime ferret, saepe obtrectatorum iocis obnoxiam expertusIdeoque et deficientem capillum revocare a vertice adsueverat et ex omnibus decretis sibi a senatu populoque honoribus non aliud aut recepit aut usurpavit libentius quam ius laureae coronae perpetuo gestandae.

SUETONI, De Vita Caesarum, Divus Iulius  1, 45, 1-2

És possible datar una escultura romana a partir del pentinat i la barba? Si teniu l’oportunitat de visitar un museu, poseu-ho en pràctica!

Continuem llegint…

Continuem llegint… Per què l’òliba és l’animal preferit d’Atena-Minerva? Per què els corbs són negres? Quin mite ens ho explica? Quin escriptor llatí i en quin llibre ens ho relata? Quina de les Narracions de mites clàssics és? Ens el contes? Què ens ensenya?…

Saló dels Miralls de Residència Eichstätt a Baviera, Alemània

Fes recerca als nostres blocs i busca’n entrades, recreacions… Comenta totes les referents a aquest mite i ja pots anar pensant en fer la teva recreació (durant 1a avaluació de la 1a part del llibre) i afegir-la a la col·lecció que van començar els alumnes del curs 2008/09.

Carrers amb escriptors hispans de la literatura llatina

Hispània va fornir a Roma homes notables en els àmbits de la ciència, la literatura i la política. Escriptors llatins d’origen hispà són: Sèneca, Lucà, Marcial, Quintilià, Prudenci, Columel·la etc. Què en sabeu d’ells?

Ens ajudeu a localitzar-los en aquest mapa! Si trobeu altres escriptors romans que no siguin d’origen hispà els podeu localitzar aquí!


Mostra Carrers d’escriptors hispans de la literatura llatina en un mapa més gran

Ecce pictura XV. Quae fabula est?

Reprenem un bell i vell costum: Ecce pictura. Quae fabula est?

Observa amb atenció: quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència? Per què encara ens fascina?…

Resolt l’enigma, escriu un diàleg fictici entre els dos personatges d’aquesta pintura. De què podem parlar? Quin àpat fan?…

Continua llegint Narracions de mites clàssics, hi haurà més enigmes pictòrics!

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;

Més de vint alumnes heu triat Grec 1, vet aquí, una vegada ja heu après l’alfabet, els vostres noms en grec per tal d’aprendre a destriar la transliteració de la transcripció i començar, seguint la tradició d’altres anys (Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν;, βλέπετε kaὶ ἀκούετε τάδε, Τίνα ὀνόματα ἐστι;…), a presentar-vos, escriure i a llegir en grec. Per cert, enguany tenim tres alumnes a classe de nom Ariadna! No podeu perdre el fil!

Mireu, escolteu amb molta atenció i comenteu la feina dels alumnes de Grec del curs passat del nostre institut:

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;

Dites gregues i llatines en la celebració del Dia Europeu de les Llengües a l’IPM

Un any més el nostre institut ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües, enguany amb frases fetes en grec, llatí, català, castellà, francès, anglès i alemany. Els alumnes de grec i de llatí han respost molt bé a la iniciativa de l’àrea de Llengües i, amb l’ajut de la Sara Bernad, han aconseguit deixar un mural ben atapeït (i fins el sostre!) de dites en grec clàssic i en llatí.

Els alumnes de Grec de segon hi han participat tot fent l’activitat de la pervivència de les expressions gregues de la pàgina 119 del llibre Grec 2 (Griego 2) de Teide, els de primer no hi han pogut participar perquè encara es barallen amb l’alfabet i en aprendre a llegir i a escriure en grec; però els alumnes de 4t d’ESO de Llatí i els de primer de batxillerat han buscat la frase llatina equivalent a les dites catalanes proposades al Moodle de Clàssiques i l’han escrita en escriptura romana acompanyada d’una il·lustració pertinent. N’han aconseguit ben moltes. Els ajudeu, però, a trobar les que encara falten!

  1. Noli equi dentes inspicere donati “A cavall regalat no li miris el dentat”
  2. Cadente quercu quivis ligna colligit “A l’arbre caigut, tots li fan llenya”
  3. Qua fugiunt hostes, via munienda est “A l’enemic que escapa, pont de plata”
  4. Flamma fumo es proxima “On hi ha fum, hi ha foc”
  5. Aequam memento rebus in arduis servare mentem. “Al mal temps, bona cara”
  6. Scapham scapham dicere. “Al pa, pa, i al vi, vi”
  7. Cena comesa venire. “Arribar a misses dites”
  8. Asinus asinus fricat. “Ases amb ases s’entenen”
  9. Gallus in suo sterquilino plurimum potest “Cada gall en son galliner canta molt bé”
  10. Pares cum paribus facillime congregantur “Cada ovella amb la seva parella”
  11. Et hic soccus, quem cernitis, videtur vobis novus et elegans, sed nemo scit preter me ubi me premat. “Cadascú sap on li fa mal la sabata”
  12. Leve fit, quod bene fertur onus. “Càrrega que plau no pesa”
  13. Qui quaerit, invenit. “Cercant cercant trobem Roma”/ “Qui busca troba”
  14. In scirpo nodum quaerere. “Cercar tres peus al gat”
  15. Auro patent cuncta, et Ditis ianuae. “Clau d’or sobre qualsevol pany” / “No hi ha pany quan la clau és d’or”
  16. Quae uncis sunt unguibus, ne nutrias. “Cria corbs i et trauran els ulls”
  17. Ex magna cena stomacho fit maxima pena. “De bons sopars, n’estan plens els fossars”
  18. De minibus granis fit magnus acervus. “De gra en gra s’omple la taleca”/”De mica en mica, s’omple la pica”
  19. Venit post multos una serena dies. “Després d’una tempesta, ve una bonança”
  20. *Post vinum verba, post imbrem nascitur herba. “El bon vi fa bon llatí”
  21. Sero venientes male sedentes. “El darrer tanca la porta”
  22. Nec sibi nec alteri. “No fa, ni deixa fer”
  23. *Insanus omnis fugere credit ceteros. “El lladre es pensa que tots roben”
  24. Sol omnibus lucet. “El sol ix per a tothom”
  25. Nihil pretiosus tempore. “El temps és or”
  26. Nummus nummum parit. “Els diners van allà on n’hi ha”
  27. Compendia sunt dispendia. “Els estalvis es mengen les estovalles”
  28. Qualis pater, talis filius. “Tal pare, tal fill”.
  29. Tranquillo quilibet gubernator. “En bona mar, tothom és bon mariner”
  30. Inest sua gratia parvis. “En el pot petit hi ha la bona confitura”
  31. Delicias panis non quaerit venter inanis. “En temps de fam no hi ha pa dur”
  32. Inter caecos regnat strabus“En terra de cecs, el borni és el rei”
  33. Extrema sunt vitiosa“Entre poc i massa, la mesura passa”
  34. Inter sacrum saxumque sto“Estar entre l’espasa i la paret”
  35. Cinerem vitans in prunas incidere“Fugir del foc i caure a les brases”
  36. Canes plurimum latrantes, raro mordent“Gos que lladra, no mossega”.
  37. Habitus non facit monachum“L’hàbit no fa el monjo”
  38. Imago animi vultus“La cara és mirall de l’ànima”
  39. Herba cito crescit quae fructum reddere nescit “La mala herba sempre creix”
  40. Aequat omnes cinis “La mort no perdona ningú”
  41. Hic porci cocti ambulant“Lligar els gossos amb llonganisses”
  42. Dum Roma deliberat, Saguntum perit “Mentre Roma consulta, es perd Morvedre”
  43. Melius in oppidulo esse primum quam in civitate secundum“Més val ser cap de sardina que cua de pagell”
  44. Duabus sellis sedere“Nedar entre dues aigües”
  45. Ante victoriam ne canas triumphum“No diguis blat fins que no sigui al sac”
  46. Invenit patella operculum “No hi ha olla ni olleta, que no trobi la seva cobertoreta”
  47. Neque mittatis margaritas vestras ante porcos“No s’ha de fer l’anell d’or per al nas del porc”
  48. Parva saepe scintilla contempta magnum excitavit incendium“Petita brasa crema una casa”
  49. Publica fama non semper vana“Quan el riu sona, aigua porta”
  50. Quod natura non dat, Salmantica non praestat“Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna”
  51. Quo altior gradus, tanto profundior casus“Qui més alt puja, de més alt cau”
  52. Pauca legit, qui pauca serit, paucisque fruetur“Qui no sembra, no cull”
  53. Ventum seminabunt et turbinem metent“Qui sembra cards, espines cull /Qui sembra vents, cull tempestes”
  54. Res valet, ars praestat; si res perit, ars restat “Qui té ofici, té pa”
  55. Qui invenit amicum, invenit thesaurum “Qui troba ver amic, troba tresor”
  56. Si cum claudo cohabites, subclaudicare disces “Qui va amb un coix, al cap d’un any, coix i mig”
  57. Si quis amat piscem, debet sua crura madere“Qui vol peix, que es mulli el cul”
  58. Humescit valide pluvia locus humidus ante“Sempre plou sobre mullat”
  59. Quod senior loquitur, omnes consilium putant“Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d’home vell”
  60. Mobile mutatur semper cum principe vulgus“Tal pastor, tal ramat”
  61. Habes, habeberis/ Tanti quantum habeas sis “Tant tens, tant vals”
  62. Quot homines, tot sententiae“Tants caps, tants barrets”
  63. Mille viae ducunt homines per saecula Romam “Tots els camins van a Roma”
  64. Exigit et a statuis farinas“Treure suc de les pedres”
  65. In scirpo nodum quaerere“Trobar pèls als ous”
  66. Procul ex oculis, procul ex mente“Ulls que no veuen, cor que no plora”
  67. Novo amore veterem amorem tamquam clavo clavum eiciendum putant “Un clau un altre en treu”
  68. Validiora sunt exempla quam verba“Un exemple val per mil paraules”
  69. Unus flos non facit ver “Una flor no fa estiu”
  70. Volenti nihil impossibile. “Voler és poder”

῎Εργου δὲ παντὸς ἢν τις ἂρχηται καλῶς,
καὶ τὰς τελευτὰς εἰκός. (Sòfocles, fr. 831)
Dimidium facti qui coepit habet. (Horaci, Epístoles I, 2, 40)
“Obra començada, mig acabada”
“Obra empezada, medio acabada”
“Besogne commencée, besogne achevée”
“Well begun is half done”
“Frisch gewagt ist halb gewonnen”…

L’enhorabona a tots els participants!

Aprenem l’alfabet amb una Mà de contes!

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.  JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

D’on prové el nostre alfabet? Què vol dir alfabet? Alfabet i abecedari són el mateix? Quines lletres majúscules del nostre alfabet equivalen a les majúscules gregues? Com interpretes aquest diagrama de Venn?…

Alfabetgrec/llatí/cirílic

Yo, desde muy chico, me sentí subyugado por las letras sueltas del alfabeto, por el abecedario, y luego por la palabra escrita, pero no por su sonido, su significado, sino por la grafía, por la representación visual de las letras que componen cada palabra. Mucho antes de sumergirme totalmente en el mar de la poesía, las letras me pinchaban los ojos, me lastimaban las retinas[…] Y dibujé el alfabeto: 25 mayúsculas grandes, en color, inicial cada una de una palabra. Rafael Alberti “El lirismo del alfabeto”. El País, 17-2-1985.

Un any més, hem començat les classes de Grec 1 aprenent l’alfabet grec i vet aquí els vostres dibuixos que em van arribant amb Una mà de contes!

Qui s’anima a pintar les lletres majúscules i minúscules de l’alfabet grec per tal que ens decorin la nostra aula i podem gaudir del bell grafisme de les lletres gregues tot l’any?

Ara ja és l’hora d’aprendre a escriure en grec amb l’ordinador per tal d’escriure en el nostre món digital en grec (blogs, Moodle, Facebook, Twitter, WhatsApp…!

Ja saps per què vols estudiar llengües mortes?

Ahir vàrem tornar a l’institut. Després de la desconnexió estival, avui comencem ben motivats les classes. Un nou curs, noves il·lusions, … i l’eterna pregunta que haureu de respondre: per què estudies llengües mortes? Per a què serveix estudiar llatí, grec…?

Comencem, doncs, benvolguts i estimats alumnes de grec i de llatí, amb aquest poema de Mario Benedetti, tot i que voldria compartir amb vosaltres també els desitjos de Winston Churchill “I would make them all learn English: and then I would let the clever ones learn Latin as an honour, and Greek as a treat” perquè aprendre llatí és realment tot un honor i aprendre grec un plaer. 

LENGUAS MUERTAS
Las trajinadas lenguas muertas
no son tan sólo griego antiguo
latín y sánscrito y sumerio

son asimismo lenguas muertas
o casi muertas / pero nuevas/
el fingimiento el ditirambo
la demagogia el subterfugio
el fanatismo los agüeros

las viejas lenguas eran vivas
cuando vibraban en la gente
y eran el habla del esclavo
del campesino y del apóstol
del artesano y de la puta

las viejas lenguas se murieron
de aburrimiento y de pudor
al recalar en falsos mitos
y amontonarse en los sermones

y sin embargo si les damos
otra vigencia/ otro destino
otro sabor / las lenguas muertas
pueden cambiar de signo y pueden
resucitar al tercer día
MARIO BENEDETTI, Lenguas muertas

El rastre blau de les formigues de Ponç Pons

A principis d’estiu, entre les novetats editorials,  atreta per la coberta “El poeta” de Llorenç Pons Moll, vaig comprar, entre d’altres, El rastre blau de les formigues sense saber-ne aleshores res, simplement perquè en fullejar el llibre publicat en la  col·lecció de poesia dels Quaderns Crema, vaig veure que era del poeta menorquí Ponç Pons. N’hi ha que diuen que és un llibre d’aforismes, segurament un quadern de notes entre el dietari, la poesia i la filosofia, sens dubte són píndoles molt ben trenades d’humanitat i passió cultural.

Ponç Pons a Sa Figuera Verda, Menorca. Fotografia Time Out Barcelona

Poeta i professor, pagès i literat, amant de l’illa i de la natura, i sobretot lector apassionat  “Jo sóc jo i la meva biblioteca” (p. 67) Ponç Pons en la seva recerca de sentit i veritat (“In versu veritas” p. 185) ens recepta amb pulcritud des de la tranquil·la cabana de sa Figuera Verda a l’illa de Menorca “Terra de Muses” (p. 177) savis consells vitals d’austeritat i bonesa immers en cultura “Intent ésser un home natural, com recomanava Rousseau, però amb llibres, música i cine” (p. 165); “Hi ha escriptors que llegeixen. Jo sóc un lector passional i apassionat que, quan no pot més, escriu” (p. 58). “Vivim per escriure versos que donin sentit a viure” (p. 144); “Scribo, ergo sum” (p. 206).  “Qualitat de vida: poder adormir-te llegint i començar el dia escrivint” (p. 20) perquè “Els dies escrits són més viscuts”(p. 31). “Tres somnis de poeta són: viure en una illa literària, tenir una cabana al camp, fer l’amor amb les muses” (p. 10). Fixeu-vos amb quina tendresa defineix la poesia: “La poesia és allò que marca la diferència entre veure ploure i sentir ploure” (p. 123). Com a poeta, tot i que “les corones de llor amb què es premiava antigament l’art dels poetes sembla que aquí són d’espines” (p. 193), sap “Veure el mar a través dels lluminosos ulls cecs d’Homer” (p. 28) sense oblidar, però, que “El Parnàs està ple, saturat, contaminat i és car. Jo visc millor en els afores” (p. 11). Recomana amb fervor la passió ja que en la seva faceta professional bé sap que “L’afectivitat augmenta l’efectivitat i l’únic consell que donaria a qui vulgui ser professor és que s’estimi els alumnes” (p. 64). Tot i que “De la qualitat d’ ensenyança. L’únic Homer que coneixen és Homer Simpson” (p. 114), “Víctimes d’un hedonisme fàcil i vulgar, intent demostrar als alumnes que la cultura és una forma immensa de plaers intel·lectuals” (p. 139). Té molt clar que “La meva feina és ensenyar; la meva vocació, aprendre” (p. 155). Recomana que “Per entendre bé un poeta i descobrir els seus mecanismes de creació se l’ha de traduir” (p. 115) i que “Es comença a traduir per gust, per estimació, per conèixer bé l’altra llengua i aprofundir més la nostra, però s’acaba convertint en una obsessió” (p. 116).

Ponç Pons és tot un humanista, un autèntic savi; bé sap que “Convé tenir referents, mestres, models… i els meus per viure a Menorca són Thoreau, Brenan i Graves” (p. 23) però també Spinoza, Steiner, Chatwin, Shakespeare, Llull, Txékhov, Dante, Cervantes, Kavafis, Homer, Hesíode, Heràclit, Ciceró, Virgili, Ovidi, Horaci, Marc Aureli, Montaigne, Wittgenstein, Camus, Kafka, Novalis, Valéry, Goethe, Virginia Woolf, Fernando Pessoa… A més de les referències bíbliques, els clàssics són un autèntic referent no sols en la forma breu i moral dels seus apotegmes sinó també en el contingut. “Ahir vaig acabar una antologia de poesia llatina i avui, com a homenatge, he sembrat un llorer” (p. 18). El llatí en estat pur és ben present en molts dels seus aforismes: “…et quod temptabant dicere versus erat” (Ovidi) (p. 49); “Universalitzar el localisme, no ser un poeta local. Fugir de solipsismes, ser un creador ple d’amor fati” (p. 9); “Boom turístic: un finis mundi” (p. 124); “Crear un nou Homo sapiens ludens ridens” (p. 147); “Filòsof del verba volant…” (p. 164) o  “mentre el món s’esfondra, construir una frase per no perdre la dignitas hominis” (p. 165); Més que un vell sapiens, ser un Homo discens” (p.172), etc.

Al llibre hi trobem referències clàssiques com “Ha pujat amb il·lusió a l’Olimp i ha descobert que són ruïnes” (p. 48); “La caverna de Plató va ser la primera sala de cine” (p. 59) així com citacions d’Ovidi, Horaci, entre d’altres: “…ara entenc les Tristia d’Ovidi i, com planteja Horaci: “Per què hem de buscar terres/ escalfades per un altre sol?/ ¿Qui deixa la pàtria/ no fuig d’ell mateix?” (p. 51); referències indirectes al pensament heraclitià  (p. 137, 168…) o entrellucar llegendes virgilianes sobre la cria d’abelles (p.156). Feminitza la setència de Terenci  Homo sum, humani nihil a me alienum puto a “Mulier sum et nihil humanum a me alienum puto” (p. 201).

Recomana “Antidepressius naturals. Marc Aureli en pastilles” (p. 160) i als polítics joves “a Sòcrates li agradava ser contradit” (p. 162). Ens confessa “No m’avenc amb Plató… (p. 177). “Plató és l’ajuntament, l’església… Epicur, el camp, la platja” (p. 185). “Sóc un Ulisses que vol regressar a l’illa de la seva infància” (p. 161). “Caront amb un forabord travessant ànimes a un euro” (p. 175).

Ponç Pons convida el lector perquè “Un llibre també depèn de la qualitat del lector” (p. 192).  Clou el llibre “Hi ha tanta Literatura per viure i tanta vida per llegir…” (p. 206). Comenceu, doncs, per tota la literatura, filosofia, cinema, art i música que, des de sota un ullastre i en la cabana de fusta i sense llum artificial en la pau i tranquil·litat del camp menorquí en companyia dels seus animals (un ca, moixos, gallines i de les formigues estiuenques) al llarg de les diferents estacions de l’any, Ponç Pons ha traçat a consciència _”Escriure és traçar un camí de paraules per sortir d’un mateix i arribar als altres” (p.122)_ i amb tinta blava a El rastre blau de les formigues. Us emocionarà!

 “Tothom pot criticar un bon llibre, però pocs el poden escriure” (p. 112).