Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

La RA i les eines digitals ens apropen al passat?

[youtube]https://youtu.be/f8AjruPLx_8[/youtube]

Aquests dies són notícia les diferents recreacions virtuals de la ciutat de Tàrraco, ja sigui amb Realitat Augmentada (RA), amb 3D o amb Google Earth. Espectaculars són les recreacions digitals del documental de RTVE Ingeniería romana “Ciudades I, les reconstruccions d’enginyeria romana en 360º del Laboratori de RTVE  així com l’app per a mòbil Android i iOS “Imageen Reliving History .

Hem visionat de la mà de Isaac Moreno Gallo el primer capítol d’Ingeniería romana dedicat a Tàrraco i hem conegut de quina manera els romans van construir la ciutat de Tàrraco, ens hem passejat per la Tarragona actual i des del present i gràcies a les eines digitals ens hem traslladat virtualment al passat i hem pogut veure com era el circ, l’amfiteatre, la zona de culte de Tàrraco.

Ens ofereixen la Realitat Augmentada i les eines digitals l’experiència de realitzar un viatge al passat? El poder veure com eren els edificis romans de Tàrraco ens apropa al passat i ens fan estimar més la història o suscitar el desig d’aprendre’n? Creus que la digitalització del patrimoni de Tàrraco  ens desperta més interès per conèixer-lo in situ i visitar-lo amb la tauleta o el mòbil a la mà i amb l’APP Imageen? Fes-ne un tastet!

Com era la Tàrraco romana? Quan es funda? On? Per què? Com era la zona de culte? Com era el fòrum de la colònia? Com era la basílica? Quins són els edificis d’oci de Tàrraco? Com descriuries el circ? l’amfiteatre?…

Quina reconstrucció en 360º et crida més l’atenció? Per què? Què has preferit ser un auriga o un gladiador?

Recital bilingüe de poesia epigràfica llatina amb Mònica Miró al Museu Romà de Premià

Els romans eren molt supersticiosos, protegien els seus morts i no volien ser oblidats. Al nostre institut, fa anys que no celebrem la castanyada, però per aquestes dates, a l’àrea de clàssiques, tractem la mort d’una manera o altra. Algun any ha estat una celebració ben sonada, com quan vàrem fer Festes de difunts, festes d’alegria, una exposició a l’edifici Cristòfol Ferrer. La celebració d’enguany crec que  també passarà als annals del nostre centre: Donem veu a les pedres!

Perennia 2015

Quan, fa sols uns mesos, Mònica Miró Vinaixa va publicar Perennia, poc m’imaginava que s’avindria, no un dia sinó dos, a guiar-nos en aquesta aventura compartida amb l’Anna Roig i la Núria Saavedra de les oficines de català de Premià de Mar i Premià de Dalt del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, ni que el Museu Romà de Premià, gràcies a l’entusiasme de Ramon Coll, ens obrís les portes per tal de fer in situ  un recital bilingüe de poesia epigràfica llatina. Tampoc m’imaginava que els alumnes i sobretot els de 4t (optativa 1) volguessin aprendre llatí, tot recitant en veu alta, ni estudiar l’epigrafia romana i el tema de la mort, reproduint també  el seu epitafi:

Carla me fecit

No sé què diran de nosaltres quan jo no formem part del món dels vius, però tots tenim els nostres morts i la mort és la cloenda de la nostra existència. Quin sentit tindria la vida? La nostra societat que ja ha superat el tabú del sexe encara, a diferència de la romana, no ho ha fet respecte a la mort, i avui morim sense deixar rastre. Se’ns redueix, com diu la Mònica a la introducció de Perennia, a unes inicials i a una data, se’ns plora de pressa i se’ns fa el comiat en un parell de dies…

Admiro la Mònica Miró i també l’editora, Matilde Martínez, de Godall  edicions i filla de la llatinista Francesca Sallés Verdaguer (S.T.T.L.), i no sols per publicar el març de 2015 un text bilingüe de poesia epigràfica llatina com és Perennia  (que ja va per la segona edició!) sinó també  per donar veu als morts romans en aquesta gira vertiginosa per tot Catalunya. La Mònica, talment una cantant o una companyia teatral, va donant vida a les pedres, perquè les pedres tenen veu, i donen suport als mots que ens uneixen a vides passades, però també ens ensenyen llatí, cultura romana, dret romà, història de Roma, pensament antic, emocions ben sentides, sentiments a flor de pell, les vides i les misèries de romans i romanes que les van fer gravar quan encara eren de carn i os, que ens han precedit, que ja no hi són i que a través de la paraula encara viuen entre nosaltres i ens mostren les diferents morts i la recerca de la immortalitat per mitjà de la memòria i, a la vegada, ens fan reflexionar sobre la nostra caducitat i ens animem a aprofitar bé la vida.  Carpe diem!

 

IMG_0680

Amb aquesta lectura compartida i en veu alta, a Premià de Mar ens hem volgut afegir a la seva cadena de solidaritat i empatia que ens uneix al passat i ens arrela en el present. Donem veu, amb la Mònica, a les pedres, recordem els romans i les romanes finats i deixem que continuïn ben vius en aquesta nova vida que els concedim mitjançant la paraula. Som agosarats ja que tot just hem après a llegir llatí i ja pretenem recitar epígrafs funeraris en llatí i no a l’aula sinó al Museu Romà de Premià, on encara se sent el brogit de vides passades i on s’han trobat inhumacions adultes i també infantils. Audentes Fortuna iuvat!

En el trànsit de la vida, dilluns i divendres vinent tindrem l’oportunitat de compartir una bella i emotiva estona amb la Mònica. Alumnes de llatí, rapsodes adults de català, llegiu ben alt, doneu vida a qui ja fa força estona que no hi és.  Donem veu a les pedres! Llegim plegats, joves i adults, els epitafis en llatí i en català!

Moltes gràcies a tothom que ho ha fet i ho farà possible!

L’ús dels dispositius mòbils i el mètode Örberg (LLPSI)

El dia a dia, de les meves classes de llatí des de fa un parell d’anys, va bastant lligat al mètode Örberg (LLPSI) i aquest curs en tindrem els resultats ja que per primera vegada el fem servir a l’IPM des de 4t de l’ESO fins a segon de batxillerat. Potser és cantar victòria abans d’hora, però, ara per ara, n’estic molt contenta i haig de dir que els alumnes de segon de batxillerat de Llatí també, ja que han adquirit, si han volgut, perquè no tothom sempre vol, un bon nivell a principi de curs de segon, equivalent al nivell d’altres promocions a finals de curs.

A quart i a primer de llatí inicial (enguany la majoria dels alumnes no han fet llatí),hem començat amb el mètode Örberg (LLPSI) i després de la lectura del text de cada capítol de Familia Romana per se illustrata pars I d’Hans H. Örberg, utilitzem les TIC (Hotpotatoes, Qüestionaris Moodle..) i el treball per competències per fer els pensa A i B; el C el fem oral i  escrit i, com a activitat de síntesi, fem un Kahoot amb ordinador o amb dispositius mòbils. Sovint hi ha tasques cooperatives per tal d’aprendre a treballar en grup.  Els alumnes tot sovint empren els dispositius mòbils per presentar-les, tot i que sigui l’exposició oral a classe. Per exemple, per defensar oralment la tasca del Moodle Colloquium que es correspon a les dues primeres unitats de Familia Romana: uns han fet un vídeo-xat tot conversant en llatí, altres una conversa en llatí amb whatsapp, uns altres a través d’un xat del Facebook, o muntatges audiovisuals enregistrats amb mòbil al jardí de casa o a la parada de l’autobús, i un grup va optar per fer la lectura dramatitzada del seu COLLOQVVIVM a classe. Tots som diferents i tots els treballs també; tanmateix, tots molt interessants! Parlar en llatí a la manera juvenil (errando discitur!) i en els entorns digitals i xarxes socials, treballar en equip, emprar les noves tecnologies, fer un bon ús del mòbil, compartir la feina a la xarxa,…i APRENDRE, en definitiva, les beceroles del llatí!

[youtube]https://youtu.be/4XqOpzp6CI8[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/68tSv2V4N4w[/youtube]

A segon de llatí, hem fet a principi de curs un repàs inicial tot reprenent el fil de primer de Batxillerat a partir del Capitulum XXI i heus ací el Kahoot del Capitulum XXII:

capitulumXXII

I voleu jugar? Nosaltres ho farem la propera classe de llatí!

El projecte El fil de les clàssiques: Moodle, blocs i xarxes socials, nominat al VII Premi Impuls!

La Fundació Impuls, que pretén la promoció social del professorat tot premiant des de l’any 2005 amb els Premis TIC les propostes més innovadores del col·lectiu docent per tal de promoure el bon ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l’aula, acaba de publicar els finalistes del VII Premi Impuls, entre els quals hi ha el nostre projecte: El fil de les Clàssiques, un entreteixit clàssic digital de Moodle, blocs i xarxes socials.

En primer lloc, tot el meu agraïment a la Fundació Impuls i sobretot als  membres del jurat per haver nominat un projecte de clàssiques en un moment difícil per a les humanitats ja que la nova reforma educativa, la LOMCE, ens arracona encara més, tot i que els alumnes de Grec i de Llatí tenen molt clar per què cal estudiar per se aquestes llengües, i si pot ser amb la integració de les TIC, molt millor.

En segon lloc, i no pas el menys important, l’enhorabona a tothom que ho ha fet possible i sou ben molts: a totes les promocions d’alumnes des del curs 2007 fins a l’actualitat sense interrupcions (primera i última generació digital del Cristòfol Ferrer, primera del nou institut fusionat IPM, la del 2014, la del 2015, la que tot just comença); als directors dels tres equips directius (Wolfgang Simón, Bernat Ancochea i Salvador Redón); a l’instigador del primer dels molts blocs, el professor de Català i cap de departament, Joan Marc Ramos; als pares, avis i amants del món clàssic col·laboradors aràcnids; al claustre de l’institut Premià de Mar i als professors (en actiu i jubilats) i alumnes dels centres que col·laboren amb el projecte, amb especial agraïment a la coordinadora pedagògica de l’institut Isaac Albéniz de Badalona, Teresa Devesa, ja que des de les beceroles del projecte som Bona pràctica compartida a Aracne fila i fila.  No puc esmentar tothom que forma el meu PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge), però voldria tenir un record per a Juanvi de Los sueños de Hermes i molta gratitud per als companys de Culturaclasica.com  i de  Chiron i, d’una manera molt especial per al magister Lluís Inclán, que tot i estar jubilat de l’aula, continua ben actiu i és ell qui precisament em va animar a presentar el projecte al VII Premi Impuls.

Arribar a ser nominats al VII Premi Impuls  ja és un gran reconeixement, i per això l’agraïment, tanmateix, esperarem amb candeletes el veredicte del jurat que es farà públic dia 20 d’octubre i, sigui quin sigui, no perdrem la il·lusió per renovar l’educació i lluitar per la defensa de les humanitats i els estudis clàssics en particular, tot demostrant que la nostra herència cultural perviu i s’adapta completament a les necessitats digitals del segle XXI.

Moltes gràcies a tothom, l’enhorabona als altres finalistes i a tots els 240 professors participants. Avant!

P.D. El projecte  Fil de les Clàssiques, TERCER PREMI IMPULS!:  “el tercer proyecto mejor valorado por el jurado ha sido el trabajo presentado por Margalida Capellà del Institut Premia de Mar, El fil de les Clàssiques, un entreteixit clàssic digital de Moodle, blocs i xarxes socials. Los dos representantes de los Institutos Ronda y Premià de Mar recibirán una Tablet como premio”.

Acte de lliurament del premi, dins la V Jornada d’Innovació Educativa organitzada per la Fundació Impuls a l’aula magna de l’IESE dissabte 21 de novembre, després de la conferència “Tomorrow belongs to those who prepare for it!” de Richard Gerver, referent mundial en innovació educativa i autor de dos aclamats best-sellers: “Crear hoy la escuela del mañana” (Ediciones SM) i “El Cambio: aprende a quererlo, aprende a liderarlo” (Editorial Conecta).

Conferència de @richardgerver en el @iesebs de Barcelona #VIIPremisImpuls

Round Table: “Ask the expert: Education o innovation” Richard Gerver. VII Premi Impuls

La XII edició del concurs EIDÉA premia De iure i Reconstrucció històrica


11025229_956938600984602_8258889843332967394_n

El treball de recerca en format bloc de la Maryam Alaoui i de la Xènia Sánchez, De iure, ha obtingut el primer Premi de la Modalitat Social-Humanística de la XII edició del concurs EIDÉA.

http://blocs.xtec.cat/llatijuridic/index/

El treball de recerca  (centaure d’or de Chiron, segon Premi Hèracles de la secció catalana de la SEEC) en format bloc de l’Arnau Lario Devesa Reconstrucció històrica, un nou nivel d’empatia ha obtingut el segon Premi de la Modalitat Social-Humanística de la XII edició del concurs EIDÉA.

L’acte de lliurament dels premis de la XII edició del concurs EIDÉA tindrà lloc al teatre de l’escola Hamelin Internacional Laie el proper dia 15 d’octubre a la tarda.

1r Premi De iure. XII Concurs Eidéa
Maryam Alaui i Xènia Sànchez, acompanyades de la tutora, Margalida Capellà, i del director de l’IPM, Salvador Redón

Arnau Lario agraint el guardó Eidéa, acompanyat de la tutora del treball de recerca, Margalida Capellà, i del director de l’IPM, Salva Redón.

Alumnes premiats, tutors de recerca i familiars del XII concurs Eidéa. Fotografia Hamelin- Laie International School

Les meves felicitacions més sentides i tot el meu agraïment als meus tutorands, Xènia, Maryam i Arnau, que s’han esforçat, fins i tot, més enllà del que em podia arribar a imaginar i encara ara, ja universitaris, continuen amb la seva recerca i publicant nous apunts als seus blocs. També vull donar les  gràcies al jurat del Concurs EIDÉA per premiar les Humanitats i també les TIC, així com un any més la meva tasca tutoritzadora: “Aquests premis no són possibles sense l’empenta de docents com tu. Volem felicitar-te per la tasca de guiar i orientar  les idees, la feina i la creativitat dels teus alumnes.” Enguany és el tercer any que presentem treballs de recerca en format bloc des de l’àrea de clàssiques de l’institut Premià de Mar i, una vegada més, tenim alumnes guardonats en aquest certamen que premia el treball i l’esforç dels joves investigadors de Catalunya, tot valorant, entre d’altres, l’originalitat del tema tractat, el rigor metodològic seguit, la presentació (format digital) i les noves aportacions del treball en el seu camp de realització.

Entre aquests joves investigadors premiats, a l’IPM tenim entre els tres premis de  la Modalitat Social-Humanística  els meus tutorands  de Clàssiques:

  • Maryam Alaoui i Xènia Sánchez pel seu treball De iure (1r premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2015)
  • Arnau Lario Devesa per Reconstrucció històrica, un nou nivel d’empatia (2n premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2015)
  • Nora Domingo i Xènia Serra per Itinerant la Barcelona més clàssica (2n premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2014)
  • Laia Muñoz i Núria Yela per Literatura grega a escena (2n premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2013)
  • Hady Camara i Georgina Tur per Turisme arqueològic al Maresme (3r premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2013)

FELICITER!

N.B.: El curs 2015/16 és un any sabàtic de tutorització de TR de Clàssiques, però a 
partir del gener del 2016 s'acceptaran propostes per tutoritzar TR per al curs 2016/17

Multilingüisme en el Dia Europeu de les Llengües

 Un any més el nostre institut ha volgut celebrar el Dia Europeu de les Llengües, tot i ser dissabte dia 26 de setembre.

Classiques2015DiaEuropeu

Mural de l’àrea de Clàssiques de l’IPM. Dia Europeu de les Llengües 2015

L’àrea de Clàssiques també ha participat en aquest projecte col·lectiu dels departaments de llengües. El llatí i el grec no són llengües mortes, tot i que sovint es qüestiona la seva utilitat i hem de fer un clam políglota, jornades plurilingües…. Ara bé, els alumnes ho tenen clar i així ho expressen tant els de Llatí 2 com els de Grec 2.

Els alumnes de 4t de l’ESO de LLatí i els de primer de batxillerat de clàssiques s’han fet ben visibles amb un magnífic arbre de les llengües europees d’arrel indoeuropea i amb un mural de mots grecs que perviuen en diferents llengües, romàniques i no, i els de llatí han demostrat que moltes de les nostres dites són iguals en català, castellà, francès, italià, … i fins i tot en anglès perquè provenen del llatí i alhora alguna fins i tot de l’antic grec.

Anem a recapitular per tal de lligar el projecte del Dia Europeu de les Llengües amb el currículum de grec i de llatí.

  • On es parla avui grec, una llengua de més de tres mil anys d’història?
  • El grec, en termes de parentiu lingüístic, és la tieta del català i el llatí n’és la mare. Quines són les llengües romàniques o neollatines? Com explicaries aquesta distribució arreu del món? Per què el llatí ha tingut tantes filles i el grec, no? Per què el llatí és la llengua d’Europa?
  • Si ara, parem atenció a l’escriptura. Ens adonem que l’alfabet llatí, l’alfabet grec i l’alfabet ciríl·lic són els alfabets de les llengües d’Europa. Per què? De quin alfabet en deriven el llatí i el ciríl·lic?

 

Ser multilingüe és tot un repte i alhora un regal! Apreneu llengües!

N.B.: Si encara no n’esteu convençuts, us recomano La força de Babel.

El nostre horari en llatí!

Un nou curs i un nou horari! Enguany els alumnes de llatí de 4t també l’han fet, seguint la tradició, en llatí! Alguns han seguit el model, però d’altres com la Carla, motu proprio, ens han regalat aquesta meravella que tenim penjada a l’aula!

horarium

Placetne vobis horarium Latine? El voleu compartir hic et nunc amb nosaltres?

El plaer de conèixer les lletres gregues i llegir en grec!

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

Un any més i malgrat la LOMCE, molts alumnes han triat el Batxillerat Humanístic a l’IPM. Després d’una setmana, tothom ja se sap (amb colzes, a ritme de rap o de cançó grega, amb marques de cotxe…) el nom de les lletres gregues, les majúscules, les minúscules, transcriure el seu nom, tant a mà com amb l’ordinador. És bon bonic i emocionant aprendre a llegir en grec! Quins tresors ens desvetllarà aquesta llengua? Tota una herència cultural! Realment aprendre grec és un plaer!

“I would make them all learn English: and then I would let the clever ones learn Latin as an honour, and Greek as a treat”

Winston Churchill

Amb els tallers d’Una mà de contes, els alumnes de grec de l’IPM heu acabat de saber, un any més, les lletres de l’alfabet grec! Alguns heu demostrat, a més, que sou uns artistes!

Ha estat un plaer o una tortura aprendre les lletres gregues? Ja esteu afectats del virus de l’alfabet i veieu lletres arreu? Quina sensació teniu amb el grec?

“M’he convençut que de tot el que és veritablement simple i bell que ha produït el llenguatge humà, jo no coneixia res abans d’aprendre grec… Sense coneixement de grec no hi ha educació”

Leo Tolstoi

Escriviu el nom de les lletres gregues, les majúscules i les minúscules, tot canviant el teclat de l’ordinador o bé amb aquest editor de textos.

La primera setmana d’un nou curs escolar!

Aquesta setmana he començat amb molta il·lusió un nou curs escolar. Amb enyor d’alumnes que ara ja han abandonat les aules per obrir-se un nou camí envers l’horitzó d’estudis superiors, … Sort que a l’era d’internet continuem estant units -diversos alumnes m’han enviat un missatge d’agraïment camí envers la universitat- i d’altres continuen col·laborant en l’entorn de clàssiques digital de l’IPM.

A mestres i professors tothom ens enveja les vacances, perquè realment no saben que l’enveja que ens han de tenir és per una altra fortuna: els ALUMNES!

Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes! Ara que ja em sé els vostres noms, tant dels nombrosos alumnes de 4t de l’ESO com els de primer de batxillerat de Grec i de Llatí. Els de segon ja hem menjat junts molts modis de sal i els que ens queden!.

Els alumnes que per primera vegada curseu llatí i grec segurament aquesta setmana us han sobtat moltes coses; a la resta, com heu pogut veure, és continuar en la línia endegada a quart de l’ESO i a primer de batxillerat dins un projecte didàctic digital, competencial, amb aprenentatge actiu… que aviat farà vuit anys. Des d’aquí convido als pares i a les mares que el vulguin conèixer, participar, col·laborar que tot és obert a la participació i col·laboració, fins i tot a alumnes i professors d’altres centres, com l’Albéniz de Badalona amb qui fem camí junts gairebé des del primer moment!

Per tant, obriu bé els ulls, pareu bé les orelles i comenceu per aquí: entreu al vostre curs Moodle; però també mireu els nostres blocs, ara també vostres, i d’altres entorns web: xarxes socials, … de ben segur que hi trobareu el vostre camí, sols cal seguir amb entusiasme el fil dels vostres interessos ara que ja sabeu per què voleu estudiar grec i llatí i preparar-vos per conèixer dues noves llengües (el 70% del català és d’arrel llatina i dins aquest un 30% és d’arrel grega), les nostres arrels culturals…!

Els alumnes de segon de batxillerat de Llatí teniu canvis en les lectures prescriptives de les PAU 2016 i els alumnes de primer no us podeu escapar del llatí si no feu matemàtiques perquè ara una o altra matèria són obligatòries en el batxillerat social i humanístic de la LOMCE.

Dissabte vinent és el Dia europeu de les llengües i tot començant a llegir i a escriure en grec i en llatí el celebrarem amb tot un projecte multilingüe de centre! Per començar, podeu compartir les vostres vacances (viatges, lectures, música, pel·lícules… ) si tenen referents clàssics!

Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!

Gràcies, Perico Pastor!

Cultures, La Vanguardia 5/09/15

Llegir l’article sencer aquí

Gràcies a la professora emèrita de llatí Mercè Otero, he pogut llegir aquests mots del pintor, dibuixant i il·lustrador Perico Pastor publicats ahir a Cultures de La Vanguardia. Mots que m’han animat a trencar el silenci estival, que tenia previst per a la setmana vinent amb l’inici del curs escolar, i que m’han donat l’embranzida que necessitava, en aquests temps difícils, per seguir en la línia endegada ara fa gairebé vuit anys amb l’obertura de El Fil de les Clàssiques i una altra manera d’ensenyar grec i llatí a secundària. Només tinc paraules d’agraïment per a Perico Pastor: GRÀCIES i avant! MOLT BON CURS A TOTHOM!