Per fer pràctica amb les alteracions i un piano virtual.
3r ESO. Audicions de cant gregorià per comentar.
Us deixo un enllaç que he trobat molt interessant a L’Abadia benedictina de Santo Domingo de Silos, més concretament a la música (cant gregorià) que allí s’hi fa.
Silos es va fer famòs als anys noranta: “El Monasterio de Santo Domingo de Silos, en Burgos, es el más famoso gracias a un fenómeno musical milagroso que ocurrió a mediados de los noventa, cuando estos monjes benedictinos se convirtieron en número uno de superventas en EE.UU.” (Font: Público.es). Sembla increïble no?!
La idea és que a partir d’aquestes audicions que hi ha en l’enllaç, escolliu la que més us agradi per fer un comentari (aquest comentari l’heu de presentar fet amb ordinador dijous). Per poder-ho fer cal que tingueu en compte quines són les característiques principals del cant gregorià (ho teniu en el llibre) i que comenteu el màxim d’elements (títol, autor, època, gènere, veus, instruments, idioma, tempo, caràcter, dinàmica, textura..).
Us ajudarà repassar:
1. Mapa conceptual dels elements de la música
2. La textura
3. El gènere
Els intervals. Mapa conceptual
Leave a reply
Anomenem interval a la distància en altura que hi ha entre les dues notes. L’interval més petit és el de segona, però la distància sonora entre les notes que el formen pot ser de mig to (o semitò) en el cas dels intervals mi-fa i si-do o bé d’un to en el cas de tots els altres intervals de segona.
Això ho podreu entendre millor si us fixeu en les notes del teclat. Recordeu que les tecles que corresponen a les notes mi-fa i si-do no tenen cap tecla negra entre elles, perquè la distància que les separa no pot ser dividida. En canvi, les tecles que corresponen a la resta de notes estan separades pe una tecla negra que parteix el to que les separa en dos semitons.
Per saber què és un interval i els tipus d’intervals que hi ha aquest mapa conceptual ens anirà molt bé. (Font: Mª Jesús Camino)
I per saber què sabeu i què no sabeu sobre els intervals aquí teniu alguns exercicis. EXERCICIS INTERVALS
Haschivenu
La Dolors ha fet recerca per saber quin és l’origen de la cançó Haschivenu i el seu significat. Aquest és el resultat de la investigació. (gràcies Dolors!)
Forma part del Llibre de les Lamentacions. Es llegeix per recordar la destrucció del Temple i d’altres tragèdies que ha patit el poble d’Israel.
Haschivenu és l’últim cant del llibre. És un cant molt trist en què es demana a Déu la renovació però sense oblidar el passat. La traducció, més o menys, vindria ser:
Haschivenu adonai elekha
Fes que mirem enrera oh senyor cap a tu
vena schuwa chadesh yamenu kekedem
i nosaltres ens hi tombarem. Renova els notres dies com abans
Boig per tu (Sau)
Hola coral! Aquesta és la versió que m’agrada més de les que he trobat. Escolteu-la, val la pena.
IES Narcís Oller: “Els Miserables”
Hola coral! Tal com us vaig dir a Lleida compartirem escenari amb els alumnes del IES Narcís Oller de Valls, i ja us vaig comentar que aquest és un institut on es fa el batxillerat d’arts escèniques i que fan uns muntatges de teatre musical molt xulos.
Enguany estan preparant el musical els Miserables que és una adaptació del musical “Les Miserables” que s’està fent a Londres des de fa mes 25 anys (un espectacle cent per cent recomanable!). Els Miserables és un musical basat en la novel·la romàntica del novelista francès Victor Hugo i publicada l’any 1862.
Aquí us deixo un vídeo de la representació que van fer el 28 de febrer al teatre principal de Valls.
Piano virtual
Amb aquest piano virtual podreu experimentar tot el que expliquem a classe: les alteracions, la distància de to i semitò, les escales, els acords. Podeu escollir entre diferents instruments: piano, orgue, flauta, saxo…. I també podeu fer de compositors afegint diferents bases de ritmes.
Us anirà molt bé tant per aprendre i també per passar una bona estona fent de músics.
Les alteracions. Mapa Conceptual
Ja sabeu que les alteracions són signes que modifiquen l’altura d’una nota. D’alteracions n’hi ha de pròpies, si el col·loquen amb al compàs i la clau, afecten totes les notes del mateix nom de la peça, excepte les precedides per un becaire. Les accidentals s’escriuen davant de la nota i afecten les notes d’igual nom del compàs.
Per repassar el tema de les alteracions (les partitures que toquem n’estan plenes) i mentre jo no aprengui a fer els meus propis mapes, he trobat un magnífic mapa conceptual fet per Mª Jesús Camino que us anirà molt bé.
Per comprendre el tema de les ateracions és fonamental tenir clar la distància entre les notes de l’escala. Entendre la disposició de les notes en el teclat del us ajudarà molt. Si entre dues tecles negres hi ha una negra, la distància entre les tecles blanques és d’un to i la tecla negra divideix el to en dos semitons. Si hi ha dues tecles blanques seguides, hi ha un semitó entre elles, motiu pel qual no s’inclou cap tecla negra al mig.
Amb aquest PIANO VIRTUAL podreu provar tot el que acabeu de veure
Pie Jesu
Es evident que el meu moment especial no té perquè ser el vostre moment especial. I penso que els moments especials els pots trobar o els pots buscar. Molts diumenges al matí busco el meu moment especial mirant de trobar algun canal de televisió on facin algun concert per “perdre el temps badant” ja que per manca de temps no ho puc fer durant la setmana.
Us deixo el meu moment especial d’aquest matí: el “Pie Jesu” del Requiem de G. FAURÉ.
PIE JESU
Pie Jesu Domine, Deu Misericordiòs,
dona eis requiem, dóna’ls repòs,
requiem sempternam. repòs etern,
La versió és del Cor de la Catedral de Winchester. Quina pau escoltar aquesta veu tant celestial!!! Aquesta és una de les obres vocals més belles que ens ha deixat la Història de la Música.
Exercicis 3r. Elements del llenguatge musical
Com vam quedar, us deixo els exercics que haureu de fer després d’haver fet una ullada al Mapa Conceptual. Coma haureu pogut veure és un mapa molt complet i que dóna per molt. No us atabaleu sinó ho enteneu tot, però si que us hauria de quedar una idea general sobre quins són els elements d’anàlisi a l’hora d’escoltar una obra musical i poder-ne fer un comentari.
He pensat que és millor que feu els exercicis per escrit i que m’ho entregueu dilluns, perquè si ho feu via blog no us quedaran les respostes per poder repassar després.
RITME:
- Com representem el ritme?
- Què és el tempo?
- Quants temps té un compàs de 3/4?
MELODIA:
- Com representem la melodia?
- Per a què serveixen les alteracions?
HARMONIA
- Com representem l’harmonia?
- L’harmonia té el seu orígen en la simultaneitat dels………….
- Quantes notes formen un acord tríada?
TEXTURA
- Què entens per textura musical?
- Quins tipus de textura musical hi ha?
- Quantes línies melòdiques (o veus) conformen la textura monòdica?
- Quantes línies melòdiques (o veus) conformen la textura polifònica?
FORMA
- Com definiríes la forma musical?
- Quins tipus de forma musical hi ha?
- Digues el nom de tres formes vocal
- Digues el nom de tres formes instrumentals
DINÀMICA I CARÀCTER
- Com indiquem el tempo d’una obra musical?
- Com es representen els matisos i el caràcter en una obra musical?
La vida és una cançó
Mireu aquest vídeo d’animació o escolteu la música que l’acompanya: “Comptine d’une autre été l’après midi” de Yann Tiersen de la pel·lícula Amelie. M’he quedat extasiada per la música i per les imatges!!
Quin poder té la música!!!!! Quina manera més bonica d’explicar una història. Què ens vol dir?….
What is this note?
Quants de vosaltres no vau saber resoldre l’enigma selvatge de les vacances?. La pista principal era un joc que us vaig deixar en el blog (ja sabeu que si sou xafarders hi podeu trobar pistes moltes vegades).
Però amb What is this note? tindreu l’oportunitat d’aprendre les notes en anglès i repassar la seva posició en el pentagrama. Per aquells que us heu perdut el Dawa’s Xylopot, cal que sapigueu que els anglesos utilitzen les lletres del alfabet per representar les notes. De manera que
A: la B: si C: do D: re E: mi F: fa G: sol
