Aquest és un altre piano virtual amb el que també podreu tocar i fer pràctica amb les alteracions, els intèrvals i les escales. A més, prement una tecla de l’escala i els números que hi ha a la part inferior sentireu tots els acords de cada una de les tonalitata que seleccioneu. No oblideu que en la notació angles la lletra C és el do.
Aquí teniu el fantàstic Bobby Mc. Ferrin fent un experiment amb l’escala pentatònica en un congrès de neurologia. Encara que us sembli impossible no s’ha assajat cap vegada, és a dir, els assitents al congrés canten, utilitzant les 5 notes de l’escala pentatònica, de manera intuïtiva el que Bobby els va proposant improvitzadament. El resultat és sorprenent!
| 2n A | Puntuació | Participació |
| Pol A. | 1+1+1+1 | *+*+* |
| Jordi C. | ||
| Eloi C. | 1+1+1 | * |
| Laura C. | 1 | *+*+* |
| Clàudia C. | ||
| Gerard D. | 1 | *+* |
| Ferran F. | 1+1 | |
| Jonatan L. | 1+1+1+1 | *+*+* |
| Maria M. | 1+1+1+1+1+1+1+1+1 | 1 |
| Adrià P. | ||
| Carlos R. | 1+1+1+1+1+1+1 | 1+* |
| Marta R. | * | |
| Carolina S. | 1+1+1+1+1+1+1+1+1+1 | |
| Marina S. | 1+1+1+1+1+1+1+1+1+1 | * |
| Júlia T. | * | |
| 2n B | ||
| Albert A. | 1 | |
| Guillem A. | ||
| Kevin B. | ||
| Josep Mª C. | * | |
| Robert C. | ||
| Cristina del P. | ||
| Cheyenne I. | ||
| Paula L. | * | |
| Anaïs L. | 1+1+1+1+1+1+1+1+1+1 | * |
| Cristina M. | 1+1+1+1+1 | *+1+* |
| Judit M. | 1+* | |
| Pol O. | 1 | |
| Albert M. | ||
| David P. | 1+1 | |
| Alfredo P. | 1 | 1+*+* |
| Gemma V. | * | |
| 2n C | ||
| Josep A. | 1+1+1 | 1+1 |
| Xavi A. | ||
| Balart O. | ||
| CláudiaC. | 1 | |
| Manel C. | ||
| Mireia C. | ||
| David F. | 1 | |
| Cristina L. | 1+1 | |
| Laia M. | * | |
| Judit O. | 1+1 | * |
| Maria P. | 1+1+1+1 | * |
| Jordi R. | ||
| Ricard S. | 1 | *+* |
| Francesc S. | 1+1+1+1+1+1+1+1+1+1 | *+*+* |
| 3r A | ||
| Jennifer B. | 1+1+1 | |
| 4t ABC | ||
| * | ||
| Laura A. | 1+1+1 | |
| Mercè O. | 1+1+1+1++1+1+1+1+1 | |
| Claudia A. | 1+1+1+1 | * |
| Mireia M. | 1+1+1+1 |
I va de cine!
Prepareu-vos! Aquestes són les cançons que aquesta setmana començarem a tocar a Conjunt Instrumental de 2n (“Bella i béstia són” de la pel·lícula “LA BELLA I LA BÉSTIA”) i a 4t (Comptine d’une autre été: l’après midi, de la pel·lícula “AMELIE”). Totes dues les inclourem en el concert de Primavera.
A treballar!!!
Doncs si!!! Avui és l’aniversari del pare de la Pantera Rosa. Bé… ben bé el pare no…
M’explicaré: “The pink panther” és el títol d’una pel·lícula en què el protagonista, l’inspector Clouseau, ha d’impedir el robatori de la Pantera Rosa, un diamant molt valuòs.
Henry Mancini és el compositor d’aquest tema, “The pink panther” tant fantàstic i de moltes altres bandes sonores i temes tant coneguts
per tots vosaltres com el “Baby elephant walk” de la pel·lícula Hatari, o “Moon River” de la pel·lícula Breakfast at Tiffany’s. Mancini va néixer a Cleveland el 16 d’abril de 1924 i va morir a Los Angeles (la meca del cinema) l’any 1994. Les aportacions de Mancini a la música de cinema són importants ja que ell va ser un dels primers a introduir la frescura de les sonoritats del jazz en la música cinematogràfica.
Nominat 17 vegades als Òscars per la seva música, quatre de les quals es va emportar la preuada estatueta.
En aquest enllaç hi trobareu totes le bandes sonores de Mancini. BANDES SONORES DE HENRY MANCINI
Aquesta setmana us tocarà pensar una mica.
Aquí teniu l’endevinalla: “Instrument musical que provoca ressaca” (6 lletres)
La data de naixement de Bessie Smith (15 d’abril?) és incerta, les partides de naixement no eren gaire habituals entre els negres de Chattanooga, Tennessee, entre 1895 i 1900; en tot cas els seus primer anys transcorren en la més absoluta misèria. Va aprendre a cantar escoltant als músics de carrer i ben aviat va destacar per la seva potent veu de contralt i per la facilitat que tenia per cantar els blues (cants que expressen la tristesa dels esclaus afroamericans) amb sentiment. D’aquí el nom amb què se la coneixia “la reina del blues”.
Com molts dels músics de jazz d’aquesta època, va tenir una vida molt dura. D’una banda la segregació racial a l’Amèrica dels anys 20 era encara molt via.D”altra banda la seva afició a la beguda va fer que en molts casos perdés els contractes per cantar ja que els propietaris dels locals no es refiaven que estiguès prou serena per actuar.
També com altres cantants de jazz que ja han passat per aquest blog (Billie Holiday) va tenir una mort
prematura i plena de rumors sobre les circumstàncies de la mort: va tenir un accident automobilístic i es diu que va morir desagnada perquè no la van voler atendre en l’hospital per a blancs que hi havia més proper.
El 1929 va gravar una pel·lícula “St. Louis Blues”. L’ambientació i l’atmosfera continguda i solemne, ens deixa veure una protagonista desesperada per l’abandonament del seu marit i agafada a l’única que encara li queda: l’alcohol.
Hola coral!
Aquí teniu la notícia de la Trobada de Corals a Lleida al 3cat24.cat i també al diari de Lleida.
També el vídeo que el diari digital Bondia.cat ha penjat. Hi ha les actuacions de Lax’n Busto.
Aquí teniu l’última incorporació al recull de premsa de la Trobada. Al telenotícies comaarques de Lleida van recollir la trobada d’aquesta manera. Ho trobareu en el minut 5’45” del vídeo. Us hi trobeu?
Disfruteu de tot plegat. A mesura que vagi rebent notícies ja ho aniré penjant.
Hi trobareu tot un seguit d’activitats preparades per MªJesús Camino sobre la música a l’Edat Mitjana. Hi ha partitures, activitats sobre les partitures, enllaços a audicions musicals, preguntes sobre la música a l’Edat Mitjana… El títol del treball és “Recorriendo la Història a través de la Interpretación musical”.
Carrera pentatònica.
Aquest és un joc per identificar els 5 sons de les tecles negres. S’han d’ordenar de més greu a més agut.
Beethoven t’ensenya les escales majors.
Les notes disposades en intèrvals de segona forma una successió que s’anomena escala. Hi ha molts tipus d’escala. En el joc anterior hem pogut veure una escala de 5 notes, se’n diu escala pentatònica. La música oriental està basada en les escales pentatònicques.
A Occident les més utilitzades són les anomenades escala Major i escala menor. Aquestes escales estan formades per 8 notes i sempre comencen i acaben per la nota que els dona el nom. L’escala Major que serveix de model és la de Do Major i no té cap alteració. Totes les escales Majors tenen un esquema de tons i semitons idèntica al d’aquesta escala. Per poder mantenir aquest esquem, cal pujar o baixar mig to algunes notes i per fer-ho utilitzem les alteracions.
Amb aquest joc i Beethoven aprendràs quines alteracions tenen les diferents escales Majors.
Billar cromàtic
Un altre tipus d’escala és l’escala cromàtica que és l’escala que conté els dotze semitons i cada nota es troba a la mateixa distància tonal (1 semitò) de l’anterior i la posterior.
En aquest joc es tracta d’identificar el so de cada nota de l’escala cromàtica i col·locarlo en el seu lloc corresponent.
