Canon de J. PACHELBEL

pachelbelEl canon en Re Major de J.Pachelbel és una de les obres del barroc més versionades i m’ha semblat que seria interessant de poder sentir l’original un parell de versions de versions que són força originals i a la vegada molt interessants. Quina és la que més us agrada?

Per cert, sabeu com s’organitza el canon de Pachelbel?  Sabeu qui era J. Pachelbel?

Versió amb instruments originals

Versió hip-hop amb instrument típics de Korea

Versió “divertida”

Gymnopedie: Eric Satie

eric-satie1Compositor i pianista francès, (Honfleur 1886) Erik Satie va escriure les tres Gymnopedies a l’edat de 23 anys. La Gymnopedie era una dansa grega que la ballaven nens despullats, però que jo sàpiga això no té res a veure amb les peces que Satie va escriure amb aquest nom, suposo que el que li va agradar és que és un nom que quan el pronuncies és una mica juganer.

Es diu que era un personatge molt excèntric i extravagant. Sense mare desde molt petit va ser educat pel seu avi i un tiet que el van intruduir en un món de fantasia i històries fabuloses que moltes de les seves obres deixen entreveure. Com que no li agradava gaire treballar i tampoc li agradava estava sotmés a la disciplina i regles del Conservatori de París on estudiava, va preferir substituir les classes  i anar a inspirar-se en els cabarets del barri parisenc de Montmartre ciutat on va morir l’1 de juliol de 1925.

Webs interessant de jazz i pop-rock

el-jazz1Aquest és un petit llistat de webs sobre el jazz i la seva història

Breu història del jazz

El jazzweb: web divulgativa del jazz

Música popular del siglo XX. El jazz

El jazz (en català)

Història multimèdia del jazz

El jazz: un sentimiento

Los orígenes del jazz: interessant recull de videos del Youtube

Aquí hi podreu trobar informació sobre la història del rock

La història del rock

Història del rock. El movimiento más importante del siglo XX

Musica popular del siglo XX. El rock

The Spanish Beatles Page

Història de la música electrònica

Violoncels al metro

Tal com ja us vaig dir fa uns quants dies, hi ha vegades que els moments especials es busquen i d’altres senzillament t’arriben. Aquesta nit m’ha vingut a trobar un moment que va ser molt especial un dia del Nadal del  2007, dia en  què vaig veure aquesta pel·lícula i una conversa d’avui me l’ha fet recordar. És una de les escenes més impactants de la pel·lícula de Pere Portabella “El silenci abans de Bach”: 12 violoncels tocant la el Preludi de la Suite num. 1 per a violoncel de J.S.BACH al metro de Barcelona.

“Romeo i Julieta”: Sergei Prokofiev

Romeu i Julieta és un ballet de Sergei Prokofiev basat en l’argument de l’obra de William Shakespeare. És una de les obres més conegudes i més valorades pel públic. L’obra destaca per la bellesa de les seves melodies, la gran varietat i força rítmica i el caràcter dels temes principals (el cèlebre i sinistre ball dels Capuleto i els Montesco; el delicat tema de Julieta)

Argument:

A la ciutat de Verona hi ha dues famílies enfrontades des de fa generacions: els Capuleto i els Montesco. Els Capuleto fan una festa de disfreces en la qual s’infiltren, amagats rere unes màscares uns quants joves de la família dels Montesco, entre ells l‘únic fill dels Montesco, Romeu. Julieta, la filla dels Capuleto, s’ha promès aquell mateix dia amb el compte Paris però a la festa coneix Romeu de qui queda immediatament enamorada. Aquella mateix nit Romeu visita Julieta i sota el balcó de casa seva li promet amor etern…. I aquesta història que tan bé comença (bé, de fet no tant perquè Julieta ja estava promesa amb Paris) acaba malament del tot ja que moren els dos protagonistes.

És un ballet que realment val la pena de veure, la llàstima és que la manca de temps no ens ho permeti. Mentre tant, i per anar fent boca, us deixo la famosa escena de ball a casa dels Capuleto.

Sergei Prokófiev

Avui dia de Sant Jordi és també l’aniversari del naixement d’un gran músic: Sergei Prokófiev ( Sontsovka 23 d’abril de 1891, Moscou 5 de març de 1953). La seva mare era pianista i ell des de ben petit ja va destacar per les seves qualitats musicals. Tot i que va viure bona part de la seva vida a Rússia, del 1918 al 1933 va viure a Europa fent gires com a pianista i intepretant les seves pròpies composicions (concerts per piano i orquestra, sonates per a piano..).

Com a a compositor va haver de lluitar per aconseguir tenir un estil de composició propi ja que a l’Unió Soviètica en aquell moment el realisme socialista (un corrent que pretenia portar els ideals comunistes al món de l’art) l’obligava a composar segons les seves regles. En no voler-ho fer, va ser censurat i condemnat a manifestar públicament el seu arrepentiment per no escriure tal com li demanva el govern d’aquell moment i obligat a canviar el seu estil i escriure amb un “estil de composició més rus”.

Les seves obres més conegudes són la Simfonia Clàssica, el ballet Romeu i Julieta i el conte musicat En Pere i el llop.pere-i-el-llop1

I com que avui és Sant Jordi i és el dia del llibre, què millor que un conte per celebrar-ho!. Com ja m’imagino que ja sabeu En Pere i el llop és un conte explicat amb música i cada personatge és representat per un instrument. Els personatges principals són Pere (quartet de corda), l’ocell (flauta), el gat (clarinet), l’ànec (oboè), el llop (trompa), l’avi (fagot) i els caçadors (timbales).

L’argument és:

Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell. Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll. Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats. Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”. En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?” En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec. Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo. Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop. Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”. (Font: Atrapasons)

I aquí teniu el conte (Font: Atrapasons) . EN PERE I EL LLOP

També podeu veure una versio d’En Pere i el llop en aquest curt d’animació. PETER AND THE WOLF