Escoltatant i mirant atentament aquests musicogrames acabareu d’entendre què és la Forma Musical.
Musicograma Yesterday
View more webinars from mariacompanycoll.
Musicogrames
Leave a reply
Operació timbals!!! Llista.
Aquí aniré apuntant el nom de tots aquells i aquelles que vulguin tocar timbals. La preferència serà per odre d’entrada.
Ja us avisaré quan hi hagi el càsting. De moment aneu estudiant els primers ritmes que he penjat. Aviat en penjaré alguns més en compas de 6/8 que ja seran més difícils.
| Aumne | curs |
| Gerard D./Adria P | 2n A |
| Marina S. | 2n A |
| Pol O./Albert M | 2n B |
| Claudia C./Julia T | 2n A |
| Ferran F. | 2n A |
| Jonatan L. | 2n A |
| Roger J. | 2n A |
| Marcel C. | 2n B |
| Eudald M /Manel C. | 2n C |
| Oriol B / Javi M | 2n C |
| . |
Timbals. Preparant el casting.
Com que sé que n’hi ha uns quants que esteu neguitosos amb lo dels timbals, us deixo uns quants exercicis per anar preparant el “càsting”. Us heu de posar amb les mans damunt la taula i anar practicant aquests ritmes. Primer heu de repetir cada fragment unes quantes vegades, després ja en podreu fer uns quants de seguits. No sé a quina velocitat ho reproduirà el programa, així que vosaltres ja us adaptareu el tempo. Penseu que primer s’ha de fer a poc a poc i anar augmentant progressivament el tempo.Heu d‘alternar ma dreta i ma esquerra.
També podeu imprimir la pàgina i agafar una bombona d’aigua de les de 5 litres (evidentment ha d’estar buida) i fer pràctiques. També us pot servir una caixa de cartró o una llauna una mica gran.
Deixeu-me el vostre nom i així ja aniré fent llista de candidats i candidates (ja sabeu que necessito igual nombre de noies que de nois)
Que vagi bé!!!
Tchaikovsky i Brahms
Avui és l’aniversari de dos grans músics: Johanes Brahms, alemnay, (177 anys del seu naixement) i Piotr Ilich Tchaikovsky, rus ( 170 anys del seu naixement). A Brahms se’l considera un dels últims compositors del Romanticisme musical, mentre que Thaikosvsky, tot i ser contemporani del Grup dels Cinc (músics nacionalistes russos: M.Balakirev; C. Cui; M. Mussorgsky; N. Rimsky Korsakov i A. Borodin) es considera un músic amb un estil més cosmopolita i amb algunes pinzellades de música russa.
Amb aquest pòster us en fareu cinc cèntims de la seva música (segur que tindreu més d’una sorpresa). Ja sabeu que ho podeu veure més gran fent clic a la pestanya on hi posa “view in full size”
“L’extraterrestre”
Imagineu que és negra nit i que us trobeu passejant per un carrer fosc i solitari… un home alt, amb una complexió física ample, el cabell molt curt, amb unes manasses enormes i amb els trets de la cara molt marcats, llavis gruixuts , expressió seriosa amb cara de “pocs amics” i vestit elegantment se us acosta (vosaltres “cagats” de por)…. i us demana quina hora és amb somriure una mica garrepa però prou afable per pensar que sembla la “Mona Lisa”
Doncs de vegades les aparences enganyen i aquest home (“l’extraterrestre”) hauria pogut ser perfectament Sergei Rachmaninoff (de qui vam celebrar l’aniversari el passat 1 d’abril)
Avui una amiga meva m’ha enviat aquest video que és molt divertit. Quina solució buscaríeu si fossiu pianistes, tinguéssiu les mans petites i haguéssiu de tocar una peça de Rachmaninoff? Mireu que fa l’enginy!!!!
Els elements del llenguatge musical. Mapa conceptual
El llenguatge musical és la representació gràfica del so. El so té quatre qualitats: l’altura (greu/agut), la durada (llarg/curt), la intensitat (fort/fluix) i el timbre (veus/famílies d’instruments). El llenguatge musical representa aquestes quatre qualitats mitjançant els elements propis d’aquest llenguatge (notes, figures, silencis, signes de dinàmica….)
El llenguatge musical té uns elements propis, els elements del llenguatge musical, que són aquells elements que ens serveixen quan volem parlar de la música: el ritme, la melodia, l’harmonia, la textura, la forma i la dinàmica:
Amb aquests mapa conceptual espero que us quedin tots aquests conceptes una mica més clars.
Textura musical. Mapa Conceptual
Com s’organitzen les diferents veus (línies melòdiques) en una obra musical. Què és la textura Monòdica? Quina diferència hi ha amb la textura Polifònica?
(Fet per Mª Jesús Camino)
Com classifiquem la música?. Mapa conceptual del Gèneres Musicals
La música, com la literatura o el cinema, es classifica en el que diem els gèneres musicals. Per saber quins són els gèneres musicals aquí teniu aquest magnífic mapa conceptual fet per Mª Jesús Camino.
Videos d’instruments del Renaixement
És interessant perque veieu com són i com sonen uns quants instruments del Renaixement
Viola de gamba
Llaüt i archillaüt aquí podeu veure el cantant pop Sting interpretant una peça del compositor del renaixement anglès John Dowland
Sacabutx i cornetto
Claveci
Espineta
Danses del Renaixement: pavana i gallarda
Alguns exemples de danses renaixentistes són:
La pavana: dansa lenta i majestuosa. Molt elegant (dansa baixa)
La gallarda: molt més viva. L’home era qui feia exhibició de les seves facultats (dansa alta)
Alessandro Scarlatti i el recitativo accompagnato
Nascut a Palerm el 2 de maig de 1660 i mort a Nàpols el 22 d’octubre de 1725, Alessandro Scarlatti és un compositor que jugà un paper clau en la història de la música sobretot pel que fa al desenvolupament del llenguatge de l’òpera (en va escriure més de 100).
L’òpera és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantat i amb acompanyament orquestral, i amb els element escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Una òpera està dividia en diferents parts (obertura, àries, recitatius…). El recitatiu és una manera d’explicar cantant l’argument d’una òpera i Scarlatti va ser un dels primers en utilitzar el recitatiu acompanyat, recitativo accompagnato, que és el que es canta amb tots els intruments de l’orquestra, a diferència del recitativo secco, que estava cantat només amb l’acompanyament del clavicèmbal i l’orgue.
A més d’òperes, Alessandro Scarlatti, també va escriure molta música vocal com oratoris, madrigals.. i també simfonies, sonates, concerti grossi…
El fragment que us deixo a continuació és l’aria Calde Sangue de l’oratori “Sedecia, rei de Jerusalem”. Està intepretat pel contratenor francès Philippe Jaroussky.
Això si que és un galliner!!!!!
Per saber quin és l’enigma heu d’anar a les preguntes que hi ha en el mateix pòster. Si el voleu fer més gran us heu de posar al canto dret superior i anar a la pestanya on hi posa “full size”. Què hi hagi sort!!