“Berenguer de Palou fou de Catalunya, del comtat del Rossello. Fou un pobre cavaller però culte i bo amb les armes. Bones cançons compongué, i cantava a n’Emersenda d’Avinyó, muller d’Arnau d’Avinyó…” (de les vides de trobadors incloses als cançoners que es conserven).
Els trobadors eren poetes-músics, que aprenien a fons les tècniques de composició dins d’un cicle d’estudis que anomenaven quadrivi. Cantaven en el seu propi idioma els ideals cavallerescos del moment: l’amor a una dama, l’honor, la fidelitat a un rei o a un senyor feudal, la guerra… Intepretaven ells mateixos les seves cançons o bé o feien els ministrers, músics especialistes que estaven al servei de la cort. Els ministrets vivien al castell amb els trobadors.
La cançó Tant m’abelis és una de les poques cançons de trobadors que s’han conservat.
Tot i que en l’Edat Mitjana la música és sobretot vocal i religiosa, també s’escriuen algunes danses com és el cas de les “estampides” (estampies en francès o istampitta en italià). No s’han conservat manuals de dansa que descriguin l’estampida com a dansa, però pel que es coneix, gràcies a les miniatures dels manuscrits i les pintures de l’època, sembla ser que s’havien de fer salts elevats i enèrgics.
L’evolució de la música occidental parteix del cant gregorià que és un cant monòdic que consta d’una sola melodia cantada per tot el cor.
L’evoluciódel cant gregorià i de tota la música posterior està lligada al naixement i al perfeccionament de l’escriptura musical. El desenvolupament de la música va portar la necessitat d’escriure els sons. Guido d’Arezzo en el segle X és qui inventa la notació musical.
A partir d’aquest moment comença el desenvolupament de la polifonia durant l’època de l’ars antiqua (s. XI-XIV), amb els compositors francesos Leonin i Perotin.
El centre principal de l’activitat musical se situa al voltant de la Catedral de Notre Dame de París. Leonin i el seu principal seguidor, Perotin, passaran a la història per ser els primers autors polifònics coneguts. Al voltant d’ells s’hi aplegaran gran quantitat de músics anònims que formaran el que es coneix com a Escola de Notre Dame.
Escoltant i fent els exercicis d’aquesta audició, sabreu quines són les característiques del cant gregorià. Fent clic a “Voir vos resultats” podre saber què heu encertat i què heu fallat.
Tot i que estem en plenes vacances d’agost, aquest és un aniversari que no es pot deixar passar. Ah, i ja sabeu, per veure-ho millor feu un clic a “view full size”.
Cluster és una paraula anglesa que designa un conjunt de notes molt properes que sonen alhora. El compositor americà Henry Cowell va ser el primer en utilitzar-lo en les seves obres.
En un cluster, les notes que el formen ja no tenen valor d’acord. El que compta és l’efecte de taca o bloc sonor, que es pot utilitzar per produir una gamma de sonoritats molt variada.
A Dynamic Motion escrita l’any 1916 tenim la possibilitat d’escoltar i al mateix veure com és una partitura plena de clusters.
Lapublicitat és una activitat comunicativa encaminada a difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s’ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns.
Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes són els millors i alhora reflectir d’una manera idealitzada els ideals del públic a qui s’adreça. Els recursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus: a) RECURSOS RACIONALS: basats en l’argumentació i la informació. b) RECURSOS EMOTIUS: basats en la seducció i l’estímul de les emocions i els sentiments (extret de la Viquipèdia).
Per a un músic com jo, la publicitat és una font de recursos increïble ja que em permet donar a conèixer música que d’altra banda, sinó fos perquè surt a la “tele” no sortiria de l’armari.
Aquest és el cas de l’anunci d’una coneguda marca de cervesa que va patrocinar el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia que es va fer aquesta primavera a Barcelona. La música que se sent a l’spot és la Sonatina (obertura) de la Cantata 106 “Actus Tràgicus” de J.S. Bach.
Bach es trobava en aquell moment a la ciutat de Mühlhausen i es va morir la filla d’un important càrrec públic d’aquella ciutat. Va rebre l’encàrrec d’escriure una oda funerària i el resultat va ser aquesta cantata (també hi ha qui diu que la va escriure amb motiu de la mort d’un oncle seu). L’obra és d’una bellesa indescriptible i és una mostra de les profundes creences religioses que sens dubte tenia el gran músic. (per ampliar informació podeu anar a Efemèrides: 28 de juliol de 1750 mort de J.S.Bach)
Aquí teniu l’anunci. Penseu que és encertada una música com aquesta en un anunci com aquest?… Quins recursos creieu que utilitza, el recursos racionals o els recursos emotius?…
Aquest és un primer treball amb Calameo, un recurs molt interessant per a publicacions digitals. Amb aquesta presentació celebrem l’aniversaride la mort del gran compositor del barroc alemany: J. S.Bach mort a Leipzig el 28 de juliol de 1750.
El dia 20 de Juliol es celebra l’aniversari d’un dels “grans guitarristes” de la història del rock, del soul i de la música llatina: Carlos Santana. Des d’aquí, alguns petits apunts de la seva llarguíssima carrera com a músic i compositor. Feu clic a “View Full Size” per veure-ho millor.
La