Monthly Archives: febrer 2010

Contratenors i castrati

Quan arribem a l’època del Barroc i comencem a parlar dels castrati i veiem la pel·lícula “Farinelli il castrato” a tothom se li posen els pels de punta (especialment als nois…)  en saber per tot el que havien de passar aquells nens quasi adolescents.

Cal que sapigueu  que aquesta pràctica ja es va eliminar el 1902 quan el Papa Lleó XIII va prohibir que aquests cantants cantéssin al cor de la Capella Sixtina. L’últim castrat, Alessandro Moreschi, es va retirar el 1913!!!

El que si que hi ha actualment és un tipus de veu, la de contratenor, que té unes característiques tímbriques similiars. La tècnica que utilitzen aquests cantants és la del falset i la de la veu de cap. Amb aquesta tècnica els contratenors aconsegueixen fer una veu que  aquells que no hi estan acostumats sovint la confonen amb la d’una veu femenina, tot i que són totalment diferents.

No cal dir que la música pop també ha tingut els seus cantants de veu especialment aguda com els australians Bee Gees o actualment Mika. Els germans Gibb (Bee Gees) van fer autèntic furor als anys 70 i recentment la seva música s’ha tornat a posar de moda. Us preguntareu com s’ho fan per cantar unes notes tan agudes?!! Doncs utilitzant la mateixa tècnica que  la de la dels contratenors, fent veu de falset i veu de cap.

Us deixo algunes audicions: 

 “Ave Maria” cantat pel contratenor rus Slava Kagan-Paley

“Se ogni guardo” de A.VIVALDI cantada pel cantant francès Philippe Jaroussky. Tot i que ell mateix es defineix com contratenor, té uns aguts de soprano d’una gran bellesa i dolçor (hi ha que el classifica com a sopranista). Les seves agilitats són perfectes i l’expressivitat amb què intepreta Vivaldi o Handel m’emociona moltíssim.

També us deixo una de les cançons més famoses dels Bee Gees “Staying Alive”

Amb quin d’ells us quedeu.

Endevinalla 2

A veure com aneu d’imaginació? Aquesta setmana també toca endevinalla i també es tracta d’un instrument musical.

“Més ossos tinc que un esquelet,

estesos tots sobre una fusta,

i un saberut amb un palet

me’ls classficia i me’ls ajusta”

Els Top Ten del Barroc

Ja sabeu que el Barroc hi ha un esclat musical impressionant: molts músics i molta música. Així que he decidit posar una llista del que val la pena escoltar per saber de què va això de la “música barroca”.

Per tal que no us feu un embolic classificaré els audicions per gènere:

MÚSICA INSTRUMENTAL:

Per a orquestra

1 concerto grosso.J.S.BACH, “Concert de Brandenburg num 2” (Allegro)  “Concert de Brandenburg num 2” (Allegro) *

2 concert solista . A. VIVALDI,”La primavera” de Les quatre estacions (Allegro) “La primavera””  Les quatre estacions (Allegro) *

3 concert solista . A. VIVALDI,”L’hivern” de Les quatre estacions (Largo) “L’hivern” Les quatre estacions (Largo) 

4 concert solista G.F.HÄNDEL,”Concert per oboè i orquestra” (Adagio) “Concert per oboè i orquestra” *

5 concert solista T. ALBINONI,”Concert per trompeta i orquestra” (Alegro)  “Concert per trompeta i orquestra

6 concert solista G.F. TELEMANN, “Concert per a flauta de bec, fagot i orquestra” “Concert per a flauta de bec, fagot i orquestra

7 concert solista  J.S.BACH,”Concert per a clave i orquestra” (Allegro) “Concert per clave i orquestra” (Allegro”

8 suite J.S.BACH, “Aria” de la Suite num 3 per a orquestra “Aria de la suite num.3 per orquestra” *

9 música de cambra J. PACHELBEL, “Canon en re menor” *

Música per a solista

10 Tocata i fuga J.S.BACH, “Toccata i fuga en re menor” “Tocata i fuga en re menor” *

MÚSICA VOCAL:

A) Música vocal religiosa

11 missa J.S.BACH, “Glòria” de la Missa en si menor” “Gloria” de la Missa en si menor “Missa en si menor” (Gloria) *

12 oratori G. F. HÄNDEL,”Al·leluia de l’oratori “El Messies”  “El Messies” Al·leluia *

B) Música vocal profana

13 òpera A. VIVALDI, “Aria” (per a contratenor) d’Andromeda Liberata “Ària” d’òpera

14 òpera A. VIVALDI,”Ària” d’Orlando Furioso “Orlando Furioso”, ària per a contratenor *

15 òpera G.F. HÄNDEL, “Duet”   L’Allegro “Duet d’òpera”

Händel, Haendel i Handel?

Un 23 de febrer de 1685 naixia a Halle, Alemanya, un dels més grans compositors de la Història de la Música, Georg Friecrich Händel.

Avui no em dedicaré a fer una resenya biogràfica d’ell (si voleu podeu anar a la Wikipèdia i trobareu tota la seva biografia). El que em ve de gust per celebrar els 325 d’aquest jovenet del Barroc serà apuntar algunes anècdotes que a mi em semblen divertides o entretingudes.

1-Händel, Haendel i Handel? Com es deia realment? Bé, podeu escriure el seu nom de les tres maneres. Ell era alemany de naixement però es va nacionalitzar anglès que va ser el país on va viure la major part de la seva vida.

2. El seu pare volia que fos advocat, però ell que ja als 7 anys era un excepcional organista, va haver d’esperar que el seu pare es morís per dedicar-se a l’ofici de músic.

3. Tot i que no és un músic del Renaixement, va anar a Itàlia on va poder estudiar música gràcies a l’ajuda de la família Médici (grans mecenes del Renaixement).

4. A més de músic i compositor (escriu tant música religiosa com profana, així com  tan obres vocals com instrumentals), va ser empresari teatral.  Era tan murri pels negocis que en l’estrena  d’ El Messies i preveient que tindria molt d’èxit, en els anuncis del concert demanava a les senyores que no portessin vestits massa amples (faldilles amb aros i gran volada) perquè així podria vendre més entrades!!

5. El 1751 va perdre la vista i com Bach va morir cec el 1759.

I, evidentment, no podem passar la celebració sense escoltar una mica de música d’ell.  L’any passat els alumnes de l’institut es van fer un tip d’escoltar l’anthem (himne)  a la coronació del rei George II d’Anglaterra, “Zadok the Priest”. Els que sou del Barça ,i els que no ho sou també, sabeu que el 2009 va ser un any gloriós perquè, entre molts altres trofeus, els del FC Barcelona van guanyar la Copa de la Champions.

El que potser no sabeu és que l’Himne de la Champions League es una adaptació d’aquest himne que Händel va escriure l’any 1727 amb motiu de la coronació del monarca anglès. Us deixo els dos himnes pequè pugueu comparar.

Castrats per amor a l’art

“Castrats per amor a l’art”. Aquest és el títol d’una exposició que l’any 2006 es va fer a la Handel House Museum a la ciutat de Londres.

Durant uns 200 anys aproximadament, la veu dels castrats va ser un element imprescindible del Barroc (s. XVI al XVIII). El registre i color  de la seva veu  afegit a les seves habilitats vocals, va fer que Handel i altres compositors creessin obres exclusives per a ells.  Pocs cantants d’avui han aconseguit superar-los en delicadesa, virtuosisme vocal i coneixement de les possibilitats de la veu humana.

L’èxit d’aquest fenómen va coincidir amb la gran època de l’òpera seria, quan la veu irreal dels castrati encaixava a la perfecció en els personatges d’herois mitològics, deus i figures de llegenda.

Eren els preferits del públic. Superaven en potència i riquesa de matisos a les veus femenines. De fet, ells representaven en moltes ocasions papers femenins (com en les òperes i oratoris de Händel). Hem de tenir en copte que a les dones els estva prohibit cantar a l’esglèsia: Mulier taceat in ecclesia, segons una epístola de Sant Pau. 

Val la pena que feu una ullada a tot el que s’explica a “Castrats per amor a l’art”. No cal dir que sempre hi ha aquell element una mica morbós per exemple quan es parla dels castrats i de la seva vida amorosa, però no hem d’oblidar que la música Barroca i més concretament l’òpera barroca, no seria igual sense aquestes veus.

Una pel·lícula que val molt la pena per coneìxer aquesta època i el paper dels castrats en la música és “Farinelli il castrato“. Carlo Broschi, Farinelli, (vegeu “El gran Farinelli, il ragazzo” )va ser un dels castrats més reconeguts d’aquella època i una celebritat del moment equivalent al que avui seria una estrella de Hollywood. Tanta era la seva fama, que fins i tot Isabel de Farnesío esposa de FelipV el va anar a trobar buscant un remei musical a la depressió que patia el seu marit. Es veu que en les llargues nits d’insomni del monarca l’ùnic que el tranquilitzava eren les dolces melodies del cantant (pobre Farinelli!!!). Debia fer-ho molt bé perquè es va quedar a la cort espanyola més de 20 anys. Vegeu “Farinelli cantante privado de la corte espanyola”

Mapa conceptual: Llenguatge Musical

mapa-conceptual-llenguatge

La música és un llenguatge i com a tal té uns elements propis.

En aquest Mapa Conceptual hi trobareu una animació amb explicacions incorporades que us ajudaran a entendre la relació que hi ha entre les qualitats del s0 (altura, durada, intensitat i timbre) i la seva representació gràfica. Aquests elements gràfics són el que en diem els Elements del Llenguatge Musical

Qüestionaris sobre llenguatge musical

És important anar repassant tots els conceptes de llenguatge musical que anem treballant. Aneu fent els diferents exercicis que vaigi penjant, sempre hi ha maneres diferents de preguntar el mateix i així agafareu agilitat mental i pràctica.

Llenguatge Musical 1. Notes, figures i intèrvals

Llenguatge Musical 2. Compassos i signes de prolongació

Llenguatge Musical 3. Escala diatònica, tons i semitons

Llenguatge Musical 4. Alteracions, tipus de semitons i notes enharmòniques

Llenguatge Musical 5. Tempo i signes de repetició

De moment us anirà molt bé fer els exercicis de Llenguatge 1, 2 i 4. Ja em deixareu un comentari per veure com ha anat!!!!

Els Instruments ORFF

Ja fa molt de temps que toquem instruments Orff a l’institut i m’agradaria pensar que tots els que heu passat pel Conjunt Instrumental, coneixeu perfectament com es diu cada un dels instruments de plaques i les característiques que tenen (és així nois i noies?!).

Per si les mosques i com que no n’estic gens segura, us deixo un enllaç a un mapa conceptual sobre els instruments de plaques titulat “Los instrumentos de placas” de la Junta de Andalucia.

I també un questionari força distret per saber si sabeu el que sabeu.