Category Archives: Efemèrides musicals

Edvard Grieg i l’inspector Gadget

edvard-griegAvui es celebra el naixement d’Edvard Grieg nascut a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843. Grieg és el gran protagonista de la música nacionalista a Noruega , pianista i compositor és conegut sobretot per la suite orquestral “Peer Gynt” sobre un argument del dramaturg H.Ibsen.

Peer Gynt és el protagonista d’un conte popular noruec i Edvard Grieg es va inspirar en les aventures i desventures d’aquest noiet trapella per fer una música que en diem descriptiva perquè té la capacitat de descriure diferents situacions, com per exemple el despertar del dia al “Matí” o una persecució d’uns trolls en l’interior d’una cova a ” A la cova del rei de la muntanya”.

Una qüestio abans d’abordar el tema de l’inspector Gadget.

1. Què és el Nacionalisme? El Nacionalisme musical és un moviment que neix a mitjans del segle XIX.  Petites nacions defensaven el seu dret a l’autonomia, emparant-se en la llengua o en raons de tipus històric. Aquest fenòmen va tenir repercussions també en la música i els músics nacionalistes van buscar inspiració en les melodies i els ritmes propis de la seva tradició musical. A Catalunya sorgeix el Nacionalisme musical representant per Enric Morera (1865-1942) que escriu la sardana La Santa Espina, Lluís Millet (1867-1941) que escriu El cant de la senyera o Frederic Mompou (1893-1987), Cançons i danses, entre molts altres.

I quina relacio hi ha entre Edvard Grieg, músic nacionalista nourec, i l’inspector Gadget, personatge protagonista d’un còmic? Doncs, és ben fàcil: la música. És ben curiòs, però amb tots els anys que porto en la docència no hi ha hagut cap any que en posar el fragment del Peer Gynt “A la cova  del rei de la muntanya” no hi hagués algun alumne que em digués que era la música de la sèrie de l’inspector Gadget. I per tal que pugueu comprovar que aquells que ho deien tenien part de raó, us deixo els dos temes perquè en prengueu nota.

Aquest és un curt d’animació 3D de l’assignatura Imatge Sintètica fet per Marcos Ibáñez i Paula Jiménez

El París de Frédéric Chopin

chopin-per-delacroixFRÉDÉRIC CHOPIN va néixer l’1 de març de 1810 a Zelazowa-Wola a 5o kilòmetres de Varsòvia i era fill d’un francès i una polaca. Si bé era polonès de naixement, amb 20 anys es va instal·lar a París i allí va morir un 17 d’octubre de 1849.

França li ha volgut retre un homenatge i durant tots aquests mesos han tingut lloc a Varsòvia tot un seguit de concerts, 120, i ahir diumnege 13 de juny hi va haver l’últim concert d’aquest bicentenari tan especial.

Els músics anonemaven Pianòpolis a la capital de França. Al París de 1832 hi treballaven uns 3000 obrers només en la construcció de pianos (recordem que el piano és l’instrument romàntic per excelència).

París també s’ha sumat a aquest any d’homenatges i es poden seguir les petjades de Chopin per aquesta ciutat al Museu de la Vida Romàntica i a l’exposició que la Cité de la Musique ha dedicat a aquest músic. Partitures i documents reflecteixen, els èxits del músic, els seus concerts, les classes de piano a les grans famílies burgeses, la seva relació amb George Sand, la seva amistat amb el pintor Delacroix (que és l’autor del retrat que hi ha en aquest article).

La Cité de la Musique ha elaborat un passeig virtual interactiu per l’exposició. Val la pena entretenir-s’hi una estona: les fotografies, els dibuixos i retrats, les partitures i sobretot la música!!. A cada pàgina que aneu passant (Presentation; Pianopolis; Artistic and Social Cercles; Chopin’s Workshop, Music Room…) trobareu una selecció de la seva millor música. L’àudio és en francès (amb una mica de ganes es pot entendre) i els escrits en anglès. (PER PODER VEURE-HO HEU D’ANAR A “ACCÉDER AU SITE)

chopin-in-paris1

Richard Strauss: “Odissea a l’espai 2001”

richard-straussRichard Strauss és un compositor i músic post- romàntic . Fou  internacionalment conegut abans dels 21 anys,  destacant principalment les seves òperas, però també els seus  poemes simfònics.

Va néixer a Munich, Alemanya,  l’11 de juny de 1864. El seu pare, Franz Joseph Strauss, era un músic professional de la Orquestra de la Cort de Munich que adorava la música de Haydn, Mozart i Beethoven. Ell fou qui el va iniciar, doncs, en el món de la música, però tan sols en els clàssics  als qui el seu pare admirava. Com Mozart, va començar a composar amb tan sols sis anys d’edat.

L’obra més coneguda pel gran públic és el poema simfonic (obra instrumental que deriva de la simfonia i segueix un argument o història)  “Així parlà Zarathustra” basat en un llibre del poeta i filòsof alemany Nietzsche que porta el  mateix nom.

L’inici d’aquest poema simfònic és el més, i quasibé l’únic, fragment conegut. El motiu és que el director americà Stanley Kubrick el va utilitzar en la seva pel·lícula “2001: Odissea en l’espai”. De ben segur que l’haureu sentit una pila de vegades!!!!

Robert Schumann: 2oo anys

robert-schumann-i-clara-wieck1Tenint en compte que enguany es celebren els 200 anys del naixement de dos grans compositors romàntics, essent una mica agosarats podriem considerar l’any 2010 com  “l’any del romanticisme”.

Com ja sabeu l’1 de març es van iniciar les celebracions dels bicentenari de Fréderic Chopin, i un 8 de juny de 1810 naixia a la ciutat alemanya de Zwickau, Robert Schumann, per molts el geni del Romanticisme.

Com a bon romàntic, el seu intrument preferit va ser el piano i escriu les primeres composicions a l’edat de 7 anys. Pel que fa a la seva labor com a compositor cal destacar les petites peces per a piano, amb noms tan suggerents com Carnaval o Papillon, les simfonies i els concert per diferents instruments.  També va escriure lieds (cançons per veu i piano) i nombroses obres corals acompanyades per piano o orquestra.

Així mateix va ser un crític musical molt ben considerat en la seva època. Als 20 anys coneix Clara Wieck, la millor pianista europea en aquells moments i nena prodigis, amb qui viu una història d’amor digna de pel·lícula (ella era la filla del seu professor de piano, nou anys més petita que ell) . Finalment i sense el consentiment del pare es van casar.

Amb consonància amb l’esperit romàntic de l’època, la vida de Schumann va ser una constant lluita entre l’eufòria creativa i el desequilbri psíquic, provocats per una malaltia maniaco-depressiva. Després d’algun intent de suïcidi (l’any 1854 es va voler ofegar al Rhin) va haver de ser internat en un hospital psiquiatric on hi va morir a l’edat de 46 anys.

ROBERT SCHUMANN IN ZWICKAU: si voleu veure la casa de Schumann a Zwickau i  els instruments de teclat que ell i la seva dona, Clara Wieck, van tocar.

TEST DE PERSONALITAT: CLÀSSIC O ROMÀNTIC?: si voleu saber si sou clàssics o romàntics feu aquest test i sortireu de dubtes.

Amb aquest fantàsic eix cronològic fet pel professor Massimo Pennessi, podreu veure els moments més importants de la biografia de Schumann així com uns quants videos de les seves obres més destacades.

Prince

Avui és l’aniversari de Prince (Minneapolis 7 de juny de 1958) una gran estrella de la música popular. Conegut simplement com “L’artista” (només amb aquest nom ja podeu veure que és únic), és un dels artistes més importants i innovadors que hi ha actualment en el món de la música pop-rock.  Se’l considera el fundador del anomenat “So Minneapolis”. El primer èxit de Prince i que el va fer arribar al cim de la popularitat fou l’àlbum Purple Rain (1984) i la pel·lícula del mateix nom.

El rei del swing: Benny Goodman

benny-goodmanBenny Goodman (Chicago, 30 de maig de 1909– Nova York, 13 de juny de 1986) fou un clarinetista i director d’orquestra de jazz.

Conegut com El rei del swing, és, juntament amb Glenn Miller i Count Basie, un dels representants de l’estil de jazz anomenat swing. Una de les seves cançons més famoses és “Sing, sing, sing (with a swing)” utilitzada en nombroses pel·lícules i musicals.

Goodman va néixer a Chicago. Era el novè de dotze germans i fill d’emigrants jueus procedents de Polònia. El seu pare era sastre (buf!! havia de fer molts trajos per mantenir dotze fills!!!). Va començar a tocar el clarinet als deu anys a la sinagoga (esglèsia dels jueus), i poc després es va unir a la banda del seu barri. El seu debut professional va ser als dotze anys i als catorze va abandonar l’escola per fer-se músic professional

Proclamat Rei del Swing l’any 1938, cal fer constar que fou el primer blanc que va desafiar la segregació racial, integrant primer en el Benny Goodman Quartet (1938) i després en la seva orquestra diversos músics de color com Lionel Hampton (vibràfon); Teddy Wilson (piano); Charlie Christian (guitarra elèctrica) o Cootie Wilson (trompeta).

Si voleu accedir a la seva pàgina oficial podreu sentir una selecció de la seva música i veure una caricatura força divertida d’ell. BENNY GOODMAN OFFICIAL WEBSITE.

A l’orquestra de Benny Goodman hi van tocar músics tant importants com el bateria Gene Krupa. A classe hem vist “Sing, sing, sing” -ell és el bateria-  i  en vam parlar quan vam veure quins són els instruments que formen part d’una big band. los-aristogatos

Avui us proposo un joc d’identificació de personatges amb la pel·lícula d’animació Los Aristogatos. En aquesta pel·lícula hi surt una banda de gats que són músics de jazz. El protagonista, el Gato Jazz, és un homenatge a Louis Armstrong, tots dos toquen la trompeta i l’estil de música que fan és el jazz. Però jo sempre he pensat que hi ha algun altre gat que em recorda a algun altre músic de jazz important. Sabeu a qui em refereixo?

Us deixo els dos videos perquè pugueu disfrutar de la música i pugueu fer un estudi comparatiu. No us perdeu els diàlegs dels gats quan parlen de jazz, és una autèntica classe d’Història de la música sobre les característiques principals d’aquest estil.

Stevie Wonder

stevie-wonderAvui fa 60 anys Stevie Wonder. Nascut el 13 de maig de 1950, és cantant, compositor, productor discogràfic, músico i activista social estadounidenc. Al llarg de la seva carrera, Wonder ha enregistrat  mès de 30 éxits de vendes i ha rebut 24 premis Grammy (un récord per un artista viu) un Òscar i un Globus d’Or

Cec des de petit, Wonder s’ha convertit en un dels artistes més reconeguts i de més èxit en la Motown (discogràfica d’Estats Units especialista en música negra), amb més de 100 milions de discs venuts. Habitualmenta toca el piano, l’harmònica i el teclat, però també toca la bateria, el baix i les congues.

Entre les seves cançons de més èxit hi trobem: ” I just call to say I love you” (de la pel·lícula 10 La dona perfecta) i “You are the sunshine of my life”.

Gabriel Fauré.

g-faureAvui és l’aniversari de G. Fauré que va néixer un 12 de maig de 1845 a la ciutat francesa de Pamiers i va morir a París el 4 de novembre de 1924. Organista i compositor, va escriure moltes obres instrumentals i vocals. Avui el recordarem pel seu magnífic Rèquiem i sobretot per un dels fragments d’aquesta missa de difunts que és el Pie Jesu del qual ja en vaig fer referència fa algunes setmanes en la categoria de“Moments especials”

Escolteu-lo, val la pena!!

Tchaikovsky i Brahms

Avui és l’aniversari de dos grans músics: Johanes Brahms, alemnay,  (177 anys del seu naixement) i Piotr Ilich Tchaikovsky, rus ( 170 anys del seu naixement).  A Brahms se’l considera un dels últims compositors del  Romanticisme musical, mentre que Thaikosvsky, tot i ser contemporani del Grup dels Cinc (músics nacionalistes russos: M.Balakirev;  C. Cui;  M. Mussorgsky; N. Rimsky Korsakov i A. Borodin) es considera un músic amb un estil més cosmopolita i amb algunes pinzellades de música russa.

Amb aquest pòster us en fareu cinc cèntims de la seva música (segur que tindreu més d’una sorpresa). Ja sabeu que ho podeu veure més gran fent clic a la pestanya on hi posa “view in full size”

Alessandro Scarlatti i el recitativo accompagnato

Nascut a Palerm el 2 de maig de 1660 i mort a Nàpols el 22 d’octubre de 1725, Alessandro Scarlatti és un compositor que jugà un paper clau en la història de la música sobretot pel que fa al desenvolupament del llenguatge de l’òpera (en va escriure més de 100).

L’òpera és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantat i amb acompanyament orquestral, i amb els element escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Una òpera està dividia en diferents parts (obertura, àries, recitatius…). El recitatiu és una manera d’explicar cantant l’argument d’una òpera i Scarlatti va ser un dels primers en utilitzar el recitatiu acompanyat, recitativo accompagnato, que és el que es canta amb tots els intruments de l’orquestra, a diferència del recitativo secco, que estava cantat només amb l’acompanyament del clavicèmbal i l’orgue.

A més d’òperes, Alessandro Scarlatti, també va escriure molta música vocal com oratoris, madrigals.. i també simfonies, sonates, concerti grossi…

El fragment que us deixo a continuació és l’aria Calde Sangue de l’oratori “Sedecia, rei de Jerusalem”. Està intepretat pel contratenor francès Philippe Jaroussky.