Avui es celebra el naixement d’Edvard Grieg nascut a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843. Grieg és el gran protagonista de la música nacionalista a Noruega , pianista i compositor és conegut sobretot per la suite orquestral “Peer Gynt” sobre un argument del dramaturg H.Ibsen.

Peer Gynt és el protagonista d’un conte popular noruec i Edvard Grieg es va inspirar en les aventures i desventures d’aquest noiet trapella per fer una música que en diem descriptiva perquè té la capacitat de descriure diferents situacions, com per exemple el despertar del dia al “Matí” o una persecució d’uns trolls en l’interior d’una cova a ” A la cova del rei de la muntanya”.

Una qüestio abans d’abordar el tema de l’inspector Gadget.

1. Què és el Nacionalisme? El Nacionalisme musical és un moviment que neix a mitjans del segle XIX.  Petites nacions defensaven el seu dret a l’autonomia, emparant-se en la llengua o en raons de tipus històric. Aquest fenòmen va tenir repercussions també en la música i els músics nacionalistes van buscar inspiració en les melodies i els ritmes propis de la seva tradició musical. A Catalunya sorgeix el Nacionalisme musical representant per Enric Morera (1865-1942) que escriu la sardana La Santa Espina, Lluís Millet (1867-1941) que escriu El cant de la senyera o Frederic Mompou (1893-1987), Cançons i danses, entre molts altres.

I quina relacio hi ha entre Edvard Grieg, músic nacionalista nourec, i l’inspector Gadget, personatge protagonista d’un còmic? Doncs, és ben fàcil: la música. És ben curiòs, però amb tots els anys que porto en la docència no hi ha hagut cap any que en posar el fragment del Peer Gynt “A la cova  del rei de la muntanya” no hi hagués algun alumne que em digués que era la música de la sèrie de l’inspector Gadget. I per tal que pugueu comprovar que aquells que ho deien tenien part de raó, us deixo els dos temes perquè en prengueu nota.

Aquest és un curt d’animació 3D de l’assignatura Imatge Sintètica fet per Marcos Ibáñez i Paula Jiménez

Richard Strauss és un compositor i músic post- romàntic . Fou  internacionalment conegut abans dels 21 anys,  destacant principalment les seves òperas, però també els seus  poemes simfònics.

Va néixer a Munich, Alemanya,  l’11 de juny de 1864. El seu pare, Franz Joseph Strauss, era un músic professional de la Orquestra de la Cort de Munich que adorava la música de Haydn, Mozart i Beethoven. Ell fou qui el va iniciar, doncs, en el món de la música, però tan sols en els clàssics  als qui el seu pare admirava. Com Mozart, va començar a composar amb tan sols sis anys d’edat.

L’obra més coneguda pel gran públic és el poema simfonic (obra instrumental que deriva de la simfonia i segueix un argument o història)  “Així parlà Zarathustra” basat en un llibre del poeta i filòsof alemany Nietzsche que porta el  mateix nom.

L’inici d’aquest poema simfònic és el més, i quasibé l’únic, fragment conegut. El motiu és que el director americà Stanley Kubrick el va utilitzar en la seva pel·lícula “2001: Odissea en l’espai”. De ben segur que l’haureu sentit una pila de vegades!!!!

Avui és l’aniversari de dos grans músics: Johanes Brahms, alemnay,  (177 anys del seu naixement) i Piotr Ilich Tchaikovsky, rus ( 170 anys del seu naixement).  A Brahms se’l considera un dels últims compositors del  Romanticisme musical, mentre que Thaikosvsky, tot i ser contemporani del Grup dels Cinc (músics nacionalistes russos: M.Balakirev;  C. Cui;  M. Mussorgsky; N. Rimsky Korsakov i A. Borodin) es considera un músic amb un estil més cosmopolita i amb algunes pinzellades de música russa.

Amb aquest pòster us en fareu cinc cèntims de la seva música (segur que tindreu més d’una sorpresa). Ja sabeu que ho podeu veure més gran fent clic a la pestanya on hi posa “view in full size”

Nascut a Palerm el 2 de maig de 1660 i mort a Nàpols el 22 d’octubre de 1725, Alessandro Scarlatti és un compositor que jugà un paper clau en la història de la música sobretot pel que fa al desenvolupament del llenguatge de l’òpera (en va escriure més de 100).

L’òpera és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantat i amb acompanyament orquestral, i amb els element escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Una òpera està dividia en diferents parts (obertura, àries, recitatius…). El recitatiu és una manera d’explicar cantant l’argument d’una òpera i Scarlatti va ser un dels primers en utilitzar el recitatiu acompanyat, recitativo accompagnato, que és el que es canta amb tots els intruments de l’orquestra, a diferència del recitativo secco, que estava cantat només amb l’acompanyament del clavicèmbal i l’orgue.

A més d’òperes, Alessandro Scarlatti, també va escriure molta música vocal com oratoris, madrigals.. i també simfonies, sonates, concerti grossi…

El fragment que us deixo a continuació és l’aria Calde Sangue de l’oratori “Sedecia, rei de Jerusalem”. Està intepretat pel contratenor francès Philippe Jaroussky.