La data de naixement de Bessie Smith (15 d’abril?) és incerta, les partides de naixement no eren gaire habituals entre els negres de Chattanooga, Tennessee, entre 1895 i 1900; en tot cas els seus primer anys transcorren en la més absoluta misèria. Va aprendre a cantar escoltant als músics de carrer i ben aviat va destacar per la seva potent veu de contralt i per la facilitat que tenia per cantar els blues (cants que expressen la tristesa dels esclaus afroamericans) amb sentiment. D’aquí el nom amb què se la coneixia “la reina del blues”.

Com molts dels músics de jazz d’aquesta època, va tenir una vida molt dura. D’una banda la segregació racial a l’Amèrica dels anys 20 era encara molt via.D”altra banda la seva afició a la beguda va fer que en molts casos perdés els contractes per cantar ja que els propietaris dels locals no es refiaven que estiguès prou serena per actuar.

També com altres cantants de jazz que ja han passat per aquest blog (Billie Holiday) va tenir una mort prematura i plena de rumors sobre les circumstàncies de la mort: va tenir un accident automobilístic i es diu que va morir desagnada perquè no la van voler atendre en l’hospital per a blancs que hi havia més proper.

El 1929 va gravar una pel·lícula “St. Louis Blues”. L’ambientació i l’atmosfera continguda i solemne,  ens deixa veure una protagonista desesperada per l’abandonament del seu marit i agafada a l’única que encara li queda: l’alcohol.

Cantant de jazz nascuda al gueto negre de Baltimore el 7 d’abril de 1915. Juntament amb Ella Fitzgerald i Sarah Vaughan és considerada com una de les cantants femenines més importants del jazz i del soul. Va tenir una infància molt difícil: violació, acusacions de prostitució, estades al reformatori, alcoholisme, drogues, presó… fets tots ells que la van portar a una mort prematura l’any 1957 a Nova York(fins i tot moribunda i insconscient al llit de l’hospital, la policia va intentar emmanillar-la acusada de consumir drogues mentre agonitzava).

Hi ha qui afirma que si cantava com cantava era per aquesta vida tan dura i plena de patiments que li va tocar viure. La seva veu aspra (com la de Louis Arsmtrong) però expressiva, i les seves intepretacions plenes de passió, intensitat i sentiment, fan que se la pugui considerar com una de les grans dives del jazz.

I com que quan parlem de música els fets valen molt més que les paraules, us deixo el magnífic “Strange Fruit” . És una canço que parla, amb molta crueltat i sense estalviar detalls, de les execucions que patien els negres als estats del sud dels Estats Units durant els anys d’esclavitud. Aquesta peça es va convertir en l’himne del Moviment pels drets civils als EEUU i fou escollida per la prestigiosa revista Time com la millor canço del segle XX.

Tant important ha estat Lady Day per a la música, que artistes tan coneguts com U2 amb Angel of Harlem o Presuntos implicados amb Alma de Blues, li han dedicat les seves cançons.

Divertiu-vos una estoneta amb Bobby Mc. Ferrin. És un autèntic mestre!!! En aquest video fa unes improvisacions sobre la Partita num. 3 de J.S. Bach