Author Archives: aibanez2

Audició: Stella Splendens

El Llibre Vermell és un manuscrit que es va copiar entre els s. XIV- XVI. És un recull de 10 peces: 3 cànons, 2 cançons polifònique i 5 danses. El propòsit de la colecció era entretindre amb cançons i danses els peregrins que arribaven al Monestir de Montserrat , que era un dels llocs de peregrinatge més importants quan el manuscrit fou copiat. Segons explica el foli 22 (conté 172 folis escrits per davant i per darrere!) els peregrins podien protegir-se durant la nit dins l’esglèsia sempre i quan no molestessin aquelles persones devotes que volguéssin pregar.

Els cants són en català, occità i llatí i tots ells són d’autor desconegut.

L’Stella Splendens és la cançó més coneguda del Llibre Vermell. Ha estat versionada per diferents grups, entre ells la Companyia Elèctrica Dharma.

En Joan sense por

Si voleu descobrir quins són els trucs per perdre el singlot, aneu a viure amb en Joan una aventura entre monstres i bruixes. Resulta que en Joan és un nen que no li té por a res. Fins i tot els monstres que apareixen a la seva habitació a la nit, li fan gràcia. Els monstres decideixen que han de fer alguna cosa i convencen a una bruixa per a que espanti a en Joan. Però en Joan és molt valent i no s’immuta. La bruixa s’enfada tant que li fa un malefici: en Joan tindrà singlot tota la seva vida.

Quin problema! I és que com en Joan no té por de res, el singlot no marxa amb cap ensurt. Llavors… què han de fer? Amb la seva amiga Marta inicien una gran aventura per resoldre el problema

No! No us penseu que m’he tornat boja! Us estic parlant d’un concert que es farà dissabte 16 de gener a les 12h. al Teatre Bartrina de Reus. En Joan sense por és un espectacle de titelles plè de música que agradarà a grans i a petits.

 

(Font: ExploraTarragona)

Per jugar amb les notes, les figures i el compàs

Aquests jocs us serviran per repassar tot el que vam estar treballant el primer trimestre. Es tracta de conceptes bàsics de llenguatge musical: nom i lectura de notes, figures, compassos.

Ja hi hem jugat a classe, i és clar, em direu que és més divertit jugar entre tots plegats! Bé, ho teniu fàcil: us ajunteu uns quants i monteu una timba particular.:-)

En el primer s’han de sumar els valors de le figures i clicar la part del balancí que “pesi” més.

clica

En el segon heu de fer clic en el compàs que tingui el nombre de figures correctes.

clica

“Seqüenza III”, L. BERIO

En aquesta obra Berio fa una dissecció de l’ànima femenina de la dona d’avui dia, portant-la fins a l’exasperació. Berio explota al màxim tots els recursos de la veu humana i incorpora a la partitura tot allò que és més propi de la veu parlada (crits, sanglots, xiuxiueigs…) que de la veu cantada.
En la partitura l’autor dóna indicacions d’expressió tals com: “somniant”, “frenètic”, “desesperat”, “histèric”. Es tracta més d’indicacions emotives que no pas de dinàmica musical com serien pianíssimo o forte.

“Stripsodie”, L. BERIO

Estem davant d’una obra que podríem considerar un “collage” musical, formada a partir de sons onomatopeics extrets del llenguatge del còmic (smash, bang, crack, splash…). Aquests sons són intercalats amb escenes en què l’intèrpret, tot fent, mim, ens indica l’inici i el final de cada escena amb un gest de parèntesi. L’obra qualificada de “divertimento” ja que la finalitat és la de divertit al públic, s’inicia amb el famós crit de Tarzan. Us he posat dues versions: una és un treball molt interessant que uns nens d’una escola de Niza van fer sobre aquesta obra (hi podem veure en color les tires de còmic que ells mateixos han fet) i una altra en què veiem la cantant Cathy Berberian, molt expressiva pel que fa als gestos,  en una interpretació que va fer d’aquesta obra als anys 60.

Titanic

No! No us poseu a plorar encara, que ja hi haurà prou temps! De moment cal que us poseu a treballar!
Titànic és la “pel·lícula” entre les pel·lícules romàntiques que s’han fet en la història del cinema. “My heart will go on” és el tema principal de la Banda Sonora Original (BSO) que James Horner va escriure per aquest film. El director és James Cameron i en la gala dels òscars de l’any 1998 li van concedir 11 estatuetes. No està gens malament, oi?.
James Horner, el compositor, és un dels millors compositors de música cinematogràfica que hi ha actualment i ell ha escrit la música de pel·lícules tan conegudes com tota la saga d’Star Treck, El nen del pijama de ratlles o la recent estrenada Avatar.
No cal dir, però, que un dels motius pels quals la pel·lícula va tenir tant d’èxit va se sens dubte la cançó “My heart will go on” intepretada per Celine Dion.
Per aquells i aquells que us sentiu animats a cantar en la intimitat de la vostra habitació (és tan dificil fer-vos cantar a classe!) us deixo un karaoke amb la lletra i el video. Estaria molt bé que proposessiu al/la professor@ d’anglès de treballar-la a classe.

No oblideu que l’objectiu és estudiar la partitura!

Jiri Kylian “Bella Figura”

Kylian és un dels millors coreògrafs que ha estat al capdavant de la companyia de dansa holandesa Nederlands Dans Theater durant anys.Bella Figura és una de les coreografies que ell va idear per aquesta companyia.

Ell mateix va descriure Bella Figura com: ” És l’obra més pacífica entre totes les que he fet,.. és com un bàlsam. És bondadosa amb els éssers humans i mostra la seva part més bona”

En aquests fragments que veureu cal observar la senzillesa del montatge i la magnífica execució; la unió amb la música, tan important per Kylian, enriqueix l’espectacle i li dóna una tendresa i delicadesa que ens deixen sense paraules a l’hora de definir-lo. El vestuari demostra que, lluny de la idea actual que en la dansa contemporània només veiem cossos nus, un pit nu pot ser estètic sense més, perquè no té perque distreure de la resta, perquè pot ajudar a clarificar la bellesa. Les llargues faldilles vermells que es belluguen amb els moviments i s’inflen amb l’aire en els desplaçaments. I els braços rectes però suaus, gestos clars; canvis de ritme d’acord amb la música; duets i coreografies de grup.

No tinc paraules! Bellíssim!