* Director i guionistes: Norman Jewison, Melvyn Bragg
* Any d’estrena:1973
* Durada:102 min
* Repartiment: Ted Neeley, Carl Anderson, Yvonne Elliman, Barry Dennen,
Bob Bingham, Larry T. Marshall, Joshua Mostel
* País d’origen: Estats Units
* Idioma original: Anglès
* Gènere: Musical (òpera-rock)
ARGUMENT
La pel·lícula comença amb l’arribada de tots els actors en un autobús a un desert israelià. A partir d’allà, a través d’una sèrie de cançons i números musicals, es reprodueixen coneguts passatges de l’ Evangeli que narren la vida de Jesucrist, com l’entrada de Jesús a Jerusalem quan és rebut amb fulles de palmera, l’últim sopar, la traïció de Judes , l’oració a l’hort de Getsemaní , l’arrest de Jesús , la negació de Pere, els interrogatoris de Jesús davant Pilat i Herodes, o la seva passió i mort a la creu.
Judes recrimina Jesús en diverses ocasions i el culpabilitza del que pot succeir a tots. Jesús es mostra angoixat davant l’horrible sofriment pel qual haurà de passar. Maria Magdalena estima Jesús i s’esforçarà a comprendre’l i donar-li suport en els moments més difícils. Els Apòstols són retratats com els fidels amics de Jesús. Per la seva banda, els grans sacerdots Anàs i Caifàs, així com els governants Herodes i Pilat, representaran la part perversa d’aquesta història. Ells portaran injustament Jesús a una cruel flagel·lació i posterior crucifixió. La pel·lícula eludeix la resurrecció i , després de la mort de Jesucrist a la creu, els actors tornen a l’autobús, però no es torna a veure el que va representar Jesús .
Va ser una de les pel·lícules més controvertides de la seva època per presentar els actors com hippies, per presentar la passió de Crist des del punt de vista de Judes, per presentar un Jesús més humà i menys Déu i perquè és una òpera rock; tots els diàlegs són cançons interpretades pels actors en aquest gènere musical .
Trobo excel·lent com està ambientada aquesta pel·lícula. El repte de traslladar el musical al cinema podria haver estat un desastre, amb la dificultat de rodar en la pròpia Jerusalem, però el resultat, ha estat molt satisfactori. La idea de fer un musical sobre les últimes hores de Crist podria haver estat xocant, encara que es va fer i molt bé. En comptes de tenir els típics números musicals, ens ofereix un espectacle mig religiós mig psicodèlic, on gairebé tot el diàleg és cantat.
La banda sonora és espectacular. Les cançons són potents, al igual que les veus, i estan cantades amb molt d’entusiasme i alegria. Algunes d’elles van ser i són molt populars. De fet, van marcar la dècada dels anys 70. Les interpretacions tampoc es queden curtes; el repartiment dels papers va ser molt encertat. En concret, destaco a Carl Anderson (Judes), que considero que desborda talent en la seva actuació. Definitivament, la meva puntuació per a aquest film és un10.
Per cert què té a veure aquesta pel·lícula amb els romans?
Repartiment: Richard Burton, Jean Simmons, Victor Mature, Jay Robinson, Richard Boone, Leon Askin, Michael Rennie, Dean Jagger, Torin Thatcher, Betta St. John, Jeff Morrow, Ernest Thesiger, Dawn Addams, Bess Flowers
Argument
A la Roma de Tiberi, Marcel Gal-li troba Diana en una subhasta d’esclaus. Ella estava enamorada d’ell des que eren nens. Ara ella era la xicota de l’emperador Calígula. Marcel s’enfronta en una violenta subhasta amb Calígula, el fill de Tiberi.
L’emperador, assabentat del problema, castiga Marcel enviant-lo a Palestina. Quan hi arriba, la seva vida canvia per sempre quan, al peu de la creu, guanya la túnica de Crist en un joc d’apostes.
La túnica Sagrada ens explica una història ambientada en els principis del cristianisme. Tracta de l’atracció que un oficial romà sent cap a una túnica i cap a l’home que la va portar (Jesucrist) i de com es veu obligat a triar entre ser cristià o romà.
El missatge de la pel.lícula arriba a l’espectador amb força i fa sentir els sentiments i sensacions del protagonista. És una història realment intensa i molt ben construïda, potser una mica lenta, encara que protagonitzada per bons actors, una gran ambientació i sobretot una molt bona banda sonora que dona un pur sentiment de tristesa . Per últim, diré que té un final sorprenent i poc habitual.
Totalment recomanable per a tots aquells a qui agradi el cinema històric, però sobretot per als amants de les bones històries i ben explicades.
La recomano per al públic a partir de 15 anys, per així aconseguir entendre la pel.lícula en la seva totalitat.
El millor:
– La història. T’hi fiques de ple i pateixes amb el protagonista.
– La banda sonora. Introdueix molt el públic en la història.
El pitjor:
– A vegades perd el ritme i es pot fer una mica lenta.
Ulysses Everett McGill conegut com a Everett, Pete, i Delmar O’Donnel s’escapen d’una presó disposats a recuperar 1,2 milions de dòlars procedents d’un robatori d’un cotxe que Everett va soterrar abans d’haver estat pres.
Tenen només quatre dies per trobar-lo abans que la vall en la qual està amagat el tresor sigui inundada per crear el Llac Arkabutla com a part d’un nou projecte hidroelèctric. Al principi de la seva fuga, troben un cec que viatja sobre un cotxe de pilot manual i viatgen amb ell, que els pronostica el futur, en una similitud a l’oracle de l’Odissea d’Homer.
Quan passen per un riu, Pete i Delmar se senten atrets per la idea del baptisme. Com que el viatge segueix, acompanyaran un jove guitarrista anomenat Tommy Johnson. Quan li pregunten per què era en una carretera en mig del no-res. Tommy els explica que ha venut la seva ànima al diable a canvi de la capacitat de poder tocar la guitarra.
Tommy, que busca una cadena de ràdio per poder tocar la guitarra com bon músic i guanyar diners, explica als tres homes que si s’apunten en guanyaran també. Llavors acompanyen Tommy i enregistren el disc amb el nom del grup The Soggy Bottom Boys, on la cançó “Man of Constant Sorrow” es fa famosa a tot l’Estat.
Després de ser reconegut el cotxe de Tommy amb els tres forasters, se separen i els fugitius continuen les seves aventures. De totes les trobades, una de les més notables és la de les tres sirenes, que els sedueixen i els hipnotitzen (de manera similar a l’Odissea), en la qual transformen Pete en una granota. Una altra trobada és quan coneixen Dan Teague Gran, cec d’un ull (similar amb el Cíclop de l’Odissea d’Homer).
Everett i Delmar arriben a la ciutat natal del primer, només per trobar la dona d’Everett, Penny, que està promesa amb Vernon T. Waldrip, director de la campanya política a governador d’Homer Strokes.
Ella rebutja tornar amb Everett i se n’avergonyia tant que fins i tot havia mentit a les seves filles, dient que havia estat atropellat per un tren. Mirant una pel·lícula, Everett i Delmar descobreixen que Pete encara és viu, i decideixen anar a salvar-lo.
Després, Everett explica que mai no hi havia hagut cap tresor, que només ho havia dit perquè volia ajuda per escapar i així podria tornar amb la seva dona. Pete s’enfada amb el que li diu Everett, principalment perquè ara li han augmentat la condemna a 50 anys. Els personatges principals troben per casualitat una munió de gent enfurida.
Com Everett es baralla amb Pete, per casualitat troben un grup del Ku Klux Klan, que han trobat Tommy i estan a punt de penjar-lo. Els tres es disfressen i planegen un rescat. Big Dan, un dels homes del Klan, revel·la les seves identitats, i el caos continua. Els tres homes escapen amb Tommy, tallant una de les grans creus ardents, que cau sobre el grup del Klan, entre els quals es troba Big Dan.
Everett convenç Pete, Delmar, i Tommy que els ajudi a tornar a conquerir el cor de la seva dona. Ells assisteixen a un sopar de campanya de Stokes en el que ella també assisteix, disfressats de músics. Everett tracta de convèncer la seva dona dient que ell és el mateix, però ella diu que no. El grup improvisa una actuació musical durant la qual la gent els reconeix com els The Soggy Bottom Boys, i embogeixen.
Stokes, els reconeix com el grup que va deshonrar l’Estat, fa parar la música amb crits i bufades, fent enfadar la gent. Després que els revelés les seves opinions racistes, la gent no hi està d’acord. Pappy O’Donnel, el governador de l’Estat, aprofita l’oportunitat i dóna suport als quatre homes, concedint-los un ple perdó a tots, mentre l’esdeveniment sencer s’està enregistrant i s’emet per ràdio.
Penny accepta tornar amb Everett, però ella exigeix que ell trobi el seu anell si vol que es tornin a casar. Aquesta sèrie d’esdeveniments és similar a la tornada d’Odisseu a Ítaca.
Llavors els homes van en busca de l’anell a la vall, mentre queden poques hores per que sigui ple d’aigua. Però quan hi arriben la policia els troba i els arresta amb la intenció de penjar-los, encara que els hagin dit que els perdonaven. Els policies no saben si creure’ls i opten per penjar-los. De sobte, la vall s’inunda i se salven de la forca. Tommy troba l’anell sobre un escriptori, que està flotant a la nova vall, i els quatre tornen a la ciutat.
Aquestapel·lícula basada, com ells mateixos declaren, “molt lliurement” a L’Odissea d’Homer, els germans Coen aconsegueixen una de les cintes més accessibles de la seva filmografia.
En aquesta ocasió, usant maneres narratives molt concretes L’Odissea, i personatges de la mateixa reconeixibles, els germans Coen viatgen al món narratiu dels Estats Units en la dècada dels anys 30 i en plena Depressió.
En un to més mesurat quant al seu clàssic humor negre, l’auge seria potser Fargo, dels Coen baixen el seu intens ritme per poder donar un retrat d’un sud nord-americà que es nega a morir, i que en aquesta cinta ensenya els seus aspectes socials i històrics en una comèdia divertida que funciona a la perfecció i que també agrada a un públic juvenil com es va poder veure per Sant Jordi.
Què t’han semblat les referències implícites a l’Odissea?
Bonum diem!
Aquesta presentació és el resultat d’una inspiració que em va venir un diumenge de tarda cinematogràfica, després de veure una de les dues pel·lícules que us presentaré a continuació.
“Un home que porta una nota en què posa que morirà en 24 hores, agredeix un policia per entrar a la presó i sentir-se protegit. Aquesta mateixa nit, mor en una cel·la ocupada només per ell. L’endemà, diverses persones de la mateixa localitat reben la mateixa nota i moren sota estranyes circumstàncies. “
Aquesta és la introducció al capítol, però en cap cas no mencionen que l’assassí és un obsessionat de la cultura grega i dels mites grecs. Quan era petit a causa d’un incident desafortunat, el porta a l’hospital i allà el visita una professora que li fa el regal més especial que podria haver-li fet. Li regala un llibre de mitologia grega, i en llegir-lo comença a sentir-se identificat amb el mite de Teseu i el laberint, s’identifica amb Teseu i identifica el laberint del mite amb el bosc on va sofrir l’accident i es torna un obsessiu de la cultura grega antiga i tots els seus mites.
El que no queda gaire clar, és que en matar les seves víctimes els hi deixa un tros de corda al voltant del cos, al capítol explica que cada fil de la corda té un significat.
És molt gratificant reconèixer en coses quotidianes com pot ser una sèrie de televisió, coses apreses a classe com són els mites!
Coneixies el mite de Teseu i el laberint? Com va aconseguir Teseu sa i estalvi del laberint? Podries dir quin es el significat de cada fil de la corda? A quin personatge mitològic fa referència?
