Arxiu de la categoria: General

Astèrix i Obèlix en els jocs olímpics

Publicat el per
3

Astèrix i Obèlix en els Jocs Olímpics

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Astérix et Obélix aux Jeux Olympiques
  • Director i guionistes: Frédéric Forestier, Thomas Langmann, i Thierry Arbogast
  • Any d’estrena:  8 de febrer de 2008
  • Durada: 116 min
  • Repartiment: Clovis Cornillac (Astérix), Gérard Depardieu (Obélix), Mónica ruz(Esmeralda), Alain Delon (César), Benoît Poelvoorde (Brutus), Vanessa Hessler (Irina), Santiago Segura (Doctormabus), José García (Lleno de pus), Stéphane Rousseau (Lunatix), Jamel Debbouze (Numeróbis), Michael Schumacher (Michael), Adriana Karembeu (Agecanonix), i Zinedine Zidane (Numeróbis II)
  • Idioma original: Francès
  • Gènere: Aventura i Comèdia

ARGUMENT

Tot comença al petit poble dels indestructibles gals. Alafòlix, jove guerrer intrèpid i romàntic, està enamorat de la princesa grega Irina. Ell, amb en un moment de bogeria, ha de desafiar Brutus, que també competeix pel favor de la princesa. D’aquesta manera els dos participaran en els Jocs Olímpics per la mà de la princesa Irina. Astèrix, Obèlix i Alafòlix, carregats de la famosa poció màgica de Panoràmix, competeixen i aniran passant totes les proves per donar una bona lliçó al Cèsar. Per desgràcia, en començar les proves , Astèrix i Obèlix fan ús de la poció , per la qual cosa se’ls prohibeix el seu ús, però no es rendeixen tant fàcilment.

TRÀILER

CRÍTICA

Astérix en els Jocs Olímpics és una pel·lícula que em va agradar molt quan va sortir, al 2008. Des de petita, cada cap de setmana veia “Astèrix i Obèlix missió Cleopatra”, i quan vaig saber que feien una de nova, no vaig dubtar en anar al cinema.
És una pel·lícula divertida i entretinguda, i em va cridar molt l’atenció el saber que està plena de referents clàssics, com per exemple, els tres jutges: es diuen Alfa, Beta i Òmega.
Sobre els actors, ho fan força bé, ho fan tot com molt natural, sobretot l’Obèlix, és el que més m’agrada.
En quan els Jocs Olímpics és una celebració regular que s’inicia en el 776 a. C. i la seva denominació es deu al lloc de la seva celebració: la vila grega d’Olímpia, l’emplaçament del santuari més important del déu Zeus i situada a la vall de l’Alfeu. Es celebraven cada quatre anys entre els mesos de juny i agost. En canvi, a la pel·lícula, els Gals ho troben com una diversió, van allà per passar-s’ho bé i per ajudar al seu amic,  Alafòlix, que busca l’amor de la princesa Irina.

Mar Acien
4t ESO Llatí

Coriolanus de Ralph Fiennes

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Coriolanus
  • Director: Ralph Fiennes
  • Producció: Ralph Fiennes, Gabrielle Tana, Julia Taylor-Stanley y Colin Vaines.
  • Guionistes: John Logan; basat en l’obra de William Shakespeare.
  • Música: Ilan Eshkeri
  • Vestuari: Bojana Nikitovic
  • Any d’estrena: 20 gener de 2012 (a Regne Unit)
  • Durada: 123 min.
  • Repartiment: Ralph Fiennes (Cayo Marcio Coriolano), Gerard Butler (Tullus), Brian Cox (Menenius), Vanessa Redgrave (Volumnia), Jessica Chastain (Virgilia), James Nesbitt (Sicinius), Lubna Azabal (Tamora), Dragan Micanovic (Titus Lartius), John Kani (general Cominius).
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta és una adaptació cinematogràfica de l’obra “Coriolà” de Shakespeare. Caius Martius «Coriolà» és un temut general romà del segle XXI que està en desacord amb la ciudad de Roma i els seus ciutadans. Sota la pressió de la seva mare Volumnia busca el càrrec de cònsul. Ha de relacionar-se amb les masses per que li cedeixin el vot però ell s’hi resisteix. El públic es nega a votar-lo i Coriolà amb la seva ira sol·licita un motí que fa que l’expulsin de Roma. L’heroi desterrat s’alia amb un dels seus enemics per venjar-se dels ciutadans.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v2VR3S-vouQ[/youtube]

CRÍTICA

La principal semblança entre el Coriolà del segle V aC amb el protagonista de la pel·lícula és la personalitat heroica i valenta que el caracteritza. En la vida de tots dos la mare hi jugà un paper important. Coriolà fou candidat a cònsol tot i que no fou escollit. Coriolà planejà la venjança intentant evitar que el subministrament de blat arribés als plebeus. Així fou desterrat i lluitarà contra el seu propi país. Tant els personatges reals com els de la pel·lícula comparteixen els noms, cosa que els relaciona encara més, i les característiques del seu personatge corresponent: la mare que influencia, Coriolà candidat a senador, en Tullus rei dels enemics i futurs aliats, etc.

Si més no, és una bona representació de com hauria estat la vida de Coriolà si hagués viscut al segle XXI. Amb les armes d’avui dia en comptes d’espases, el vestuari d’avui dia i els costums i ideals de l’actualitat.

Judit Giménez

1r Batxillerat Llatí

Referents clàssics a V de Vendetta

Publicat el per
3

Aquest apunt és per explicar la pel·lícula V de Vendetta, inspirada en herois tràgics grecs, i també per explicar els pocs referents clàssics que hi ha però es poden apreciar fàcilment

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: V for Vendetta
  • Director i guionistes: James McTeigue (director), Andy Wachowski, Lana Wachowski (guionistes)
  • Any d’estrena: 07/04/2006
  • Durada:132 min
  • Repartiment:
  • País d’origen:Regne Unit, Estats Units, Alemanya
  • Idioma original: Anglés
  • Gènere:Thriller, Acció, Fantástic

ARGUMENT:

“V de Vendetta” està ambientada en un futur pròxim: Anglaterra s’ha convertit en un estat totalitari i feixista. La pel·lícula narra la història d’ Evey (Natalie Portman), una jove de la classe treballadora que és rescatada d’una situació de vida o mort per un misteriós emmascarat conegut com V. V és un home summament complex, instruït, extravagant, tendre i intel·lectual, que dedica la seva vida a alliberar els ciutadans de les urpes d’aquells que els sotmeten mitjançant el terror. Però al mateix temps és amarg, solitari i

violent, i està obsessionat per la venjança personal. En la seva recerca per alliberar al poble d’Anglaterra de la corrupció i la crueltat que el seu govern l’ha enverinat, V condemnarà el caràcter tirànic dels seus dirigents i convidarà els ciutadans a unir-se a ell en les tenebres del Parlament el 5 de novembre: el dia de Guy Fawkes. Un dia com aquest de l’any 1605 Guy Fawkes va ser descobert en un túnel sota el Parlament amb 36 barrils de pólvora. En companyia d’altres conspiradors havia planificat el que més tard es coneixeria com «la conspiració de la pólvora» en reacció a la tirania del govern de Jacobo I. Fawkes i la resta de sabotejadors van ser penjats, esventrats i esquarterats, i el seu pla per enderrocar el govern mai va arribar a perpetrar. Reprenent l’esperit d’aquesta rebel·lió i com a commemoració d’aquell dia, V promet consumar la conspiració fallida del 5 novembre 1605 per la qual Fawkes va ser executat: detonar el Parlament. Quan Evey descobreix la veritat sobre el misteriós passat de V, també descobreix la seva pròpia veritat, i es converteix en el seu lleial aliada per executar un pla que pretén encendre la flama d’una revolució, tornar la llibertat i la justícia a una societat asfixiada per la crueltat i la corrupció.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5I-mKP2Hz4Q[/youtube]

 

CRÍTICA

1- En aquest cas el protagonista va ser empresonat per un règim feixista totalitari. Es diu V pel nombre de cel·la en la qual estava tancat (el 5 en nombres romans).

Cartell V de Vendetta

2- Vendetta, a més d’adquirir una gran habilitat dels experiments, és més intel·ligent, pensa més enllà del que el règim vol que pensi, és capaç de burlar totes les seves normes, mantenir ocult, és savi i es pot relacionar amb Ulisses.

3- Podeu veure diferents cartells de la pel·lícula durant tot l’apunt, i com heu pogut llegir abans, podreu veure com està representada la V en números romans al cartell!

 A “V de Vendetta” es poden aprendre alguns referents si els busques bé, ja que a primera vista no te n’adones, però al buscar i identificar algunes parts pots veure que encara que no estigui ambientada en l’època dels romans, hi han petites característiques, com els nombres.

 

Sabeu més referents clàssics que surten a la pel·lícula? Quins?

Abril Ramos, 4 ESO Llatí opt.3

“Pompeia”, de Paul W. S. Anderson

Publicat el per
10

Pompeia (2014)

FITXA TÈCNICA

Nom original: Pompeii

Director i guionistes: Paul W.S. Anderson

Any d’estrena: 2014

Durada: 1h 44min

Repartiment: Kit Harington, Carrie-Anne Moss, Emily Browning, Adewale Akinnuoye-Agbaje, Jessica Lucas, Jared Harris Shuterland, Currie Graham

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Acció, Aventures

ARGUMENT

Una de les zones més perilloses del món és el Mont del Vesuvi que entra en erupció. Un esclau de vaixell que escolta la notícia i fa tot el possible per tornar a casa per salvar a la seva estimada i al seu millor amic, un gran gladiador sense escapatòria del coliseu, situat al centre de la ciutat. Però la batalla contra la mare naturalesa no serà l’única sinó que es creuarà amb un senador sense consciència que manté al poble sota el seu poder.

Aquesta pel·lícula és una història d’amor, lluita i aventures que ens trasllada a un moment que va marcar a l’Antiga Roma.

TRÀILER
[youtube]https://youtu.be/uWUGF0j9WRo[/youtube]

CRÍTICA

Quan vaig saber que anaven a fer una pel·lícula sobre el que va passar a Pompeia, vaig esperar veure una pel·lícula d’acció, però el director es va basar més en la història d’amor entre Milo i Cassia i recorda més aviat les pel·lícules tipus pèplum i de catàstrofe que la realitat pompeiana. El que més crida l’atenció són els efectes especials que estan molt ben fets, tot i que no reflecteixin ben bé el que va passar a Pompeia, l’erupció del volcà, el tsunami, i la lava que envaeix la ciutat. I s’espera molt el que passarà durant la pel·lícula per acabar fonent-se tot en una història d’amor.
Els actors ho fan bastant bé. A mi especialment m’agrada qui fa de Milo, perquè apart l’he vist a Juego de tronos. El que m’ha sorprès que no sortís gaire és el millor amic d’en Milo.
La pel·lícula no està massa bé. Podrien haver rebuscat més en la història romana i haver-ho recreat a la gran pantalla, perquè la gent que vivia a Pompeia va sofrir molt i a la pel·lícula tampoc es veu gaire. El més interessant és el text inicial de Plini: erant qui metu mortis mortem precarentur; multi ad deos manus tollere, plures nusquam iam deos ullos aeternamque illam et nouissimam noctem mundo interpretabantur. La sabríeu traduir? Què significa? Esteu d’acord amb el que diu? Davant d’una catàstrofe per què l’ésser humà prefereix el suïcidi? A quin escriptor llatí us recorda?

Ariadna Zarcos

4t ESO Llatí opt.3

Els amors d’Hèrcules, de Carlo Ludovico Bragaglia

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Gli amori di Ercole (Els amors d’Hèrcules)

Director: Carlo Ludovico Bragaglia

Producció: Grandi Schermi Italiani, Contact Organisation i Paris Productions

Guionistes: Sandro Continenza i Luciano Doria

Música: Carlo Innocenzi i Carlo Franci

Vestuari: Dario Cecchi i Maria Baroni

Any d’estrena: 1960

Durada: 98 min.

Repartiment: Jayne Mansfield, Mickey Hargitay, Massimo Serato, René Dary, Moira Orfei, Gil Vidal, Sandrine, Rossella Como i Andrea Scotti

País d’origen: Itàlia amb la Col·laboració de França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventura, Històric, Fantasia, Pèplum

ARGUMENT:

Mentre Hèrcules estava absent, Èurit, rei d’Ecàlia ordena matar la seva estimada Mègara i a tota la seva gent. Hèrcules emprèn un viatge a aquesta ciutat per trobar venjança, però ignora que Èurit ja no està viu i que ara reina la seva filla Deianira. En arribar a allà, Deianira li diu que l’assassini a ella i deixi al seu poble en pau. Hèrcules s’enamora d’ella i renuncia a la venjança.

Lico, que era ministre d’Èurit, intenta prendre el poder, i contracta a un sicari per a què mati al promès de Deianira, el príncep Aquelou, per acusar més tard a Hèrcules d’haver comès el crim.

L’heroi descobreix la veritat i intenta matar el sicari, però intentant fugir d’Hèrcules, és devorat per l’hidra. La criatura mitològica ataca també Hèrcules, però aconsegueix acabar amb ella després d’una dura baralla de la qual surt ferit de gravetat.
Nemea i altres amazones ajuden Hèrcules i el porten al palau de la reina Hipòlita. Com té per costum fer amb els seus amants, la reina de les amazones pretén transformar en arbre Hèrcules, però Nemea el desperta i l’ajuda a fugir.

En Ecàlia, Lico ha ocupat el tron i té a Deianira com a presonera. Hèrcules reuneix un exèrcit i torna amb ell. Al final Lico mor assassinat per un ciclop que, més tard Hèrcules derrota recuperant així la seva estimada.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Primer de tot, a la pel·lícula observem diverses diferències respecte els personatges “tradicionals” de la història. Aquestes diferències es noten sobretot als següents personatges:

Aquelou: En la tradició clàssica és un déu fluvial, en canvi en la pel·lícula ens el trobem com a un príncep.
Hipòlita: En la tradició clàssica, no rep a Hèrcules ferit, sinó que és ell qui arriba caminant fins al regne d’ella per robar-li el cinturó.
Lico: En la tradició, és regent de Tebas i després usurpador del tron ​​d’aquesta ciutat, en canvi en la pel·lícula, usurpa el tron d’Ecàlia.
Mègara: En la tradició clàssica, Mègara i els fills que ha tingut amb Hèrcules són assassinats per ell mateix durant l’atac de bogeria que li indueix la deessa Hera, i per poder ser perdonat, l’heroi ha de posar-se al servei del rei Euristeu, que li envia els dotze treballs que en principi havien de ser deu, però en la pel·lícula, Mègara és una de les víctimes d’Èurit.
Iolau: En la tradició clàssica, és nebot d’Hèrcules, però en la pel·lícula, Iolau és més vell que Hèrcules.

L’actriu Jayne Mansfield va obtenir permís del seu estudi (20th Century Fox) per treballar durant les primeres setmanes de 1960 en aquesta producció europea. En començar el rodatge, estava al principi de la gestació del seu tercer fill. Pel seu treball en la pel·lícula va rebre un salari de 75.000 dòlars.

La pel·lícula es va estrenar en 6 llocs diferents:

Itàlia—-19 agost 1960
Alemanya Occidental—-23 desembre 1960
França—-28 desembre 1960
Mèxic—-16 setembre 1965
EUA—-1966
Finlàndia—-27 juny 1975
Alemanya de l’Est—-13 juny 1987

La pel·lícula no és del tot dolenta (encara que en molts llocs és una pel·lícula amb una qualificació molt baixa), ja que en aquells temps no tenien tanta tecnologia com ara i per tant, els efectes especials no podien ser perfectes. El tema dels efectes especials ha sigut un dels més criticats de la pel·lícula, ja que a la batalla en què s’enfronten Hèrcules i l’hidra utilitzen aquests efectes. Naturalment que es nota molt que l’escena és falsa i tot el que passa és mentida, però amb el que comptaven en aquella època per a fer una pel·lícula era molt poc.

Per tant, sense tenir en compte les diferències entre la història clàssica “real” i el que passa a la pel·lícula, en general està bé, encara que l’actuació d’alguns personatges a vegades arriba a ser exagerada i molt dramàtica.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Invictus, de Clint Eastwood

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Invictus (The Human Factor)
  • Director i guionistes: Clint Eastwood i Anthony Peckham
  • Any d’estrena: 2009
  • Durada: 134 min.
  • Repartiment: Morgan Freeman, Matt Damon, Tony Kgoroge, Julian Lewis Jones, Adjoa Andoh, Patrick Mofokeng, Matt Stern, Leleti Khumalo, Marguerite Wheatley, Scott Eastwood
  • País d’origen: Estats Units
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama

ARGUMENT

El 1990, després de ser posat en llibertat, Nelson Mandela (Morgan Freeman) arriba a la presidència del seu país i decreta l’abolició de l’Apartheid, sistema polític utilitzat a Sud-Àfrica per jerarquitzar la societat, separant-la per races. El seu objectiu era portar a terme una política de reconciliació entre la majoria negra i la minoria blanca. El 1995, la celebració a Sud-Àfrica de la Copa Mundial de Rugbi va ser l’instrument utilitzat pel líder negre per construir la unitat nacional.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=zk9lt4SkwG4[/youtube]

CRÍTICA

Després de veure aquesta pel·lícula, hem de dir que ens ha agradat, però no tant com altres de Morgan Freeman, el fet del rugbi no ens ha acabat de fer el pes però trobem que unint aquests dos elements, el rugbi i la política humanitària, ha quedat una molt bona pel·lícula. La part de la política aconsegueix el sentiment anti-racista i humanitari i els partits de rugbi que segons hem llegit, la fa una de les millors pel·lícules esportives. El fet de mostrar el pensament universal de Nelson Mandela a través d’un campionat de rugbi a Sud-Àfrica ja la fa excepcional. Qui com Mandela, amb els anys d’amargor que va viure, mai no es va rendir, va tenir la intel·ligència d’oferir tota una estratègia de valors. I per acabar, hem de dir que s’ha de ressaltar un guió brillant en una adaptació al cinema de la novel·la escrita per John Carlin, “Playing the Enemy”.

Amb relació a la pel·lícula i al nom d’aquesta, podem dir que la películ·la rep el nom del poema que Nelson Mandela quan era el presoner 466/64 a Robben Island es va convertir en company inseparable i essencial durant els seus disset llargs anys de captiveri. Invictus és un poema breu del poeta William Ernest Henley. Escrit el 1875 però publicat per primera vegada el 1881 al “Llibre de poemes”. Originalment no tenia títol però va ser Arthur Quiller-Couch qui se’l va afegir. Invictus és un poema que parla de llibertat, de coratge i de resistència davant les adversitats.

Us deixem la versió original del poema:

Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

I també una versió en català:

“Fora de la nit que em cobreix,
Negra com l’abisme de pol a pol,
Agraeixo a qualsevol déu que pogués existir
Per la meva ànima inconquerible.

A les ferotges urpes de la circumstància
Ni he gemegat ni he cridat.
Sota els cops de l’atzar
El meu cap sagna, però no s’inclina.

Més enllà d’aquest lloc d’ira i llàgrimes
És imminent l’horror de l’ombra,
I no obstant això l’amenaça dels anys
Em troba i em trobarà sense por.

No importa com estreta sigui la porta,
Que carregada de càstigs la sentència.
Sóc l’amo del meu destí:
Sóc el capità de la meva ànima. “

[youtube]https://youtu.be/WFzzqssbP_k[/youtube]

Com bé sabreu, ‘invictus’ és una paraula llatina, què vol dir en català? Amb aquest nom també trobem, entre d’altres, la fragància masculina de Paco Rabanne. Sabríeu dir més llocs on surt la paraula ‘Invictus’?

Creieu que Invictus és un bon títol per a aquesta pel·lícula? Creieu que reflecteix el llegat de Nelson Mandela?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n Batx. Llatí

La sèrie que ens explica una part de la història de Roma

Publicat el per
Respon

Roma és una sèrie històrica que es va estrenar l’any 2005 a Estats Units, en concret a la cadena HBO tot i que també van col·laborar la BBC (Regne Unit) i la RAI (Itàlia) Aquesta va constar de dues temporades, la primera de 12 capítols i l’última de 10. Aquesta va acabar l’any 2007.

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Rome

Directors: John Milius, Willia, Mcdonald i Bruno Heller.

Guionistes: Bruno Heller, John Milius, David Frankel, William Macdonald, Alexandra Cunningham, Adrian Hodges.

Música: Jeff Beal

Any d’estrena: 2005

Durada: entre 50 i 60 min.

País d’origen: Estats Units.

Idioma original: Anglès

Gènere: Històric, bèl·lic, drama.

Aquesta era l’entrada que tenia la sèrie:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=6BZmK3_IIZg[/youtube]

La situem al període històric entre la República romana i l’Imperi. Veiem tots el moments violents que van portar a la Guerra Civil a Roma. Podem dir que s’intenta reflectir la lluita de poders que va haver des de la Guerra de les Gàl·lies fins l’assassinat de Juli Cèsar.

La cadena va presentar la sèrie d’aquesta manera:

<< Mig segle abans del naixement del cristianisme, Roma s’ha convertit en la ciutat més poderosa del món, una metròpoli cosmopolita amb un milió de persones i epicentre d’un Imperi d’extensió. Fundada sobre els principis del poder compartit i la feroç competència personal, la República fou creada per impedir que qualsevol home aconseguís un poder absolut. És una societat on els soldats poden pujar per damunt dels plebeus per convertir-se en herois i, fins i tot, en líders de la República. Però, quan la classe dirigent es va fer extravagant i rica, les institucions s’esfondraren erosionades per la corrupció i l’excés, i els vells valors de disciplina espartana i unitat social cediren davant un gran abisme entre classes.

Cartell promocional de la sèrie

PRIMERA TEMPORADA:

La primera temporada comença l’any 52 aC amb el general romà Gai Juli Cèsar derrotant el seu enemic, cabdill de la resistència celta, a la batalla d’Alèsia. El seu èxit desequilibra la batalla del poder contra el cònsol Pompeu Magne, que representa la lluita entre el poble (que dóna suport a Cèsar) i els patricis (a favor de Pompeu).

Cèsar era d’ascendència patrícia i Pompeu d’ascendència plebeia. Aquesta temporada tracta d’aquesta lluita de poders i de Cèsar intentant refundar la República en un Imperi. Es descriu el període de temps a partir del final de la Guerra de les Gàl·lies (58 aC – 49 aC) fins a l’assassinat de Cèsar el 15 de març del l’any 44 aC. Després d’aquests esdeveniments es mostren els primers anys d’Octavi, destinat a convertir-se en el primer emperador de Roma: August.

SEGONA TEMPORADA:

A la segona temporada, veiem reflectida la lluita pel poder entre Octavi i Marc Antoni després de l’assassinat de Cèsar. Ens situem en el període que transcorre des de la mort de Cèsar fins a la victòria final d’Octavi sobre Marc Antoni a Actium el 31 aC. També veiem el suïcidi de Marc Antoni i el nomenament d’Octavi August com a emperador.

Així que podem dir que els principals personatges que trobem són: Juli Cèsar (Ciarán Hinds), August (Simon Woods), Marc Antoni (James Purefoy), Lucius (Kevin McKidd), Titus Pullo (Ray Stevenson) o Bruto (Tobias Menzies).

DIFERÈNCIES ENTRE FICCIÓ I HISTÒRIA:

Hi ha petites diferències entre la sèrie i el que va succeir a la realitat. La cadena el que volia era mostrar una imatge de Roma més real, no tant comercial com la que veiem a algunes pel·lícules més actuals. Es van centrar sobretot en la psicologia dels personatges per “justificar” com ha estat la història.

El temps va més ràpid, per poder abarcar més part de la història. Ja que si s’expliquessin tots els fets de la República mai no arribaríem a conèixer que va passar a l’inici de l’Imperi.

Alguns dels canvis els trobem als personatges, per exemple Lucius i Titus Pullo són figures històriques reals però el seu paper clau en els esdeveniments de la sèrie és fictici. És a dir, els creadors de la sèrie van aprofitar aquest personatges i els van donar una importància que realment no van tenir.

A la realitat també van haver fets importants que a la sèrie no apareixen, en molts casos perquè encara no estan clars del tot. Com per exemple una batalla guanyada per Pompeu o la no aparició de membres d’una facció tradicionalista de Brut i Cato.

Alguns dels personatges

CRÍTICA:

Tot i els petits canvis Roma ens mostra una història més real de la ciutat de les que haviem vist abans. La part positiva d’aquesta sèrie és l’ambientació i la posada en escena ja que ens mostra una Roma com realment podria ser i no la típica ciutat o lluites de les pel·lícules més comercials.

La cadena HBO acostuma a fer molt bones sèries ambientades en altres èpoques i amb Roma no va ser diferent, amb només dues temporades és una de les sèries que ha tingut més reconeixement arribant a guanyar premis importants.

Els personatges, tot i les diferències amb “la vida real” estan molt treballats: Juli Cèsar, Marc Antoni, Octavi… Titus i Lucius sobretot no van ser tan importants a la història, però a la sèrie van explicant de forma testimonial com avança la República i finalment com acaba aquesta amb l’arribada de l’Imperi.

Per últim, jo crec que està molt bé que es gravin aquest tipus de sèries històriques que ens ajuden a situar-nos en el passat i veure com es vivia a una època tan important com va ser el pas de la República a l’Imperi a la ciutat de Roma.

Com veiem la història de Roma ha estat i continua estant a l’ordre del dia tant a la televisió com al cinema. En concret al cinema ara podem trobar dues pel·lícules molt relacionades amb la història de Roma. Aquestes són: “300: l’origen d’un imperi” o “Pompeya.”

I com estem a un blog de cinema deixo el tràiler d’aquesta última aquí per si algú s’anima i ens diu què tal està. 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=hVYETcGaS4Q[/youtube]

Per acabar deixo enllaçat un article del Punt Avui que parla d’aquest pas de la República a l’Imperi i crec que està força bé per entendre millor aquesta etapa.

– Algú ha vist aquesta sèrie? Les diferències entre realitat i ficció creieu que són mínimes o són molt evidents?
– Coneixeu altres sèries o pel·lícules que tractin d’aquesta part de la història de Roma?
– Penseu que és bona idea utilitzar la història real per la ficció?

Yasmina Berkane Pais

2n Batxillerat C

Saint Seiya Omega

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Saint Seiya Omega

Directors: Morio Hatano i Tatsuya Naganime

Guionistes: Reiko Yoshida i Yoshimmi Narita

Música: Toshihiko Sahashi

Any d’estrena: 2012

Durada: 23 minuts (aproximadament)

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Fantasía

ARGUMENT:

La sèrie se centra en la història d’un grup de joves guerrers denominats “sants” o “cavallers”. El protagonista d’aquesta història és el guerrer Koga (Cavaller que porta l’armadura de Pegàs). Aquests guerrers lluiten al costat de la deessa grega Atena, que està reencarnada en una humana amb el nom de Saori. Per tal de protegir la humanitat de les forces del mal que volen dominar la Terra, aquests guerrers tenen batalles molt intenses. Per a les seves batalles, cada sant utilitza la seva energia interior lligada a l’univers, el que anomenen “cosmos”, les seves tècniques especials de lluita, i les seves armadures, totes inspirades en les constel·lacions, les quals els representen com cavallers o Sants d’Atena i els protegeixen en els combats.

La història comença quan Mart, el Déu del Foc i la guerra, descendeix a la Terra amb la intenció d’instaurar un nou ordre i governar així el planeta. En aquell moment Atena i el nen Kōga estan en perill. El Cavaller Llegendari Seiya apareix per lluitar i aconsegueix salvar la deessa i el nen. Kōga és un nen que està criant Saori, però ell no sap que ella és la Deessa Atena. Ell només descobreix que Saori és Atena tretze anys després, quan ella desapareix a causa de Mart que ha tornat, després d’haver-se recuperat totalment de les lesions causades per la lluita contra Seiya.

Aquest anime és un spin-off inspirat en el clàssic manga i anime Saint Seiya, el qual va ser creat, escrit i il·lustrat per l’autor japonès Masami Kurumada. Cronològicament la història de la sèrie, està situada tretze anys després dels esdeveniments narrats al final de la sèrie original, en la qual el guerrer Seiya era el protagonista.

CRÍTICA:

A inicis del 2012, s’havien realitzat molts rumors a internet sobre la producció d’un nou anime relacionat amb Saint Seiya. Això es va mantenir com especulació fins a mitjans de febrer quan Toei Animation, l’estudi que produeix l’anime, va comunicar de manera oficial, la creació d’aquesta sèrie, la qual portaria el títol de la sèrie original més el sufix Omega representat en el signe grec Ω.

Els fans del Saint Seiya original van reaccionar de forma moderada, ja que no volien fer-se il·lusions quan potser la nova història els defraudaria. I efectivament una vegada emesa la sèrie hi va haver dos tipus de reaccions:                                                                 – Un grup de fans van reaccionar positivament a l’emissió del primer capítol de Saint Seiya, ja que els agradava tenir aquella sensació de retorn a la infancia, i creien que la història no estava malament del tot.                                                                                         – Els altres seguidors de la sèrie original creien que era quasi una falta de respecte la creació d’aquesta nova història, perquè creien que l’anime no tenia suficient qualitat per a igualar al seu precedent. A més, creien que la història i els diàlegs eren una mica infantils.

I en aquest últim punt crec que no els hi falta raó, perquè suposo que tant la productora com la cadena que emet la sèrie han intentat fidelitzar persones amb menys edat per poder tenir una audiència més àmplia i variada.

Parlant de la sèrie en si hi ha un aspecte molt curiós i són els atacs. Cada atac d’element del cosmos pot tenir un avantatge contra un altre element del cosmos segons les seves qualitats naturals, encara que si el cosmos d’un guerrer és més poderós que el cosmos de l’altre guerrer aquest avantatge s’anul·la gràcies al nivell de cosmos. Els elements esmentats en la sèrie són: foc, vent, tro, terra, aigua, foscor i la llum. Cadascun d’ells té les seves qualitats i els seus punts forts i febles. L’element de la llum és el més fort amb diferència, ja que no posseeix cap desavantatge davant altres atacs d’elements, però és el més difícil de trobar-se en algun sant.

Canviant de tema un altre cop, a Amèrica del Sud hi va haver una polèmica molt gran perquè la televisió que va comprar els drets per emtre allà aquest anime no va posar als dobladors de l’anterior sèrie, els de tota la vida. Aquests dobladors no treballaven perquè el pressupost pel doblatge era molt baix. Però després d’una queixa massiva per part dels seguidors de la sèrie la cadena va ampliar el pressupost i varen arribar a un acord amb els dobladors.

Finalment, dir que Namco Bandai Games va anunciar a finals de març de 2012 que Saint Seiya Omega seria adaptada per a un videojoc i a la tardor del 2012 va sortir a la venda al Japó.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

La història romana al cinema

Publicat el per
1

A partir del treball Història de Roma en el cinema, nosaltres hem seleccionat quatre pel·lícules que encara no teníem a La cinta de Νίκη i que tracten episodis de la història de Roma (Horacis i Curiacis, Porsenna, Coriolà,…):

Esperem que us agradin i que us ajudin a entendre millor la història de Roma!

Alina Roman i Àngela Clavero

1r de Batx. Llatí i Grec

Lemnos, la tragedia del engaño

Publicat el per
2

Lemnos, la tragedia del engaño

Lemnos és un projecte de llargmetratge, amb guió i direcció d’Alejandro Lorenzo Lledó, basat en la tragèdia grega  Filoctetes  de Sòfocles i amb actors que prometen. Tot un reguitzell d’associacions li donen suport i esperem que ben aviat en puguem gaudir per això, no sols des de Chiron sinó també des de La cinta de Νίκη ens afegim a tan esplèndida iniciativa.

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: Lemnos, la tragedia del engaño
  • Director i guionistes: Alejandro Lorenzo Lledó
  • Any d’estrena:
  • Durada: 100 minuts
  • Repartiment: Marc Clotet (Neoptòlem), Jacob Torres (Filoctetes), Alex Brendemühl (Odisseu), Marc Pujol (Alceu).
  • País d’origen: Espanya
  • Idioma original: Castellà
  • Gènere:

    • Tragèdia grega

ARGUMENT:

Odisseu i Neoptòlem viatgen a l’illa de Lemnos, en el desè any de la guerra de Troia, per aconseguir la decisiva intervenció de Filoctetes, propietari de l’arc d’Hèracles. Renunciant al seu sentit de l’honor i de la justícia, Neoptòlem utilitza l’engany i l’astúcia per robar l’arc, infligint a la seva ànima una ferida inesborrable.

TRÀILER: (A l’espera de l’original)
[youtube]http://youtu.be/QeNuTFRhCKE[/youtube]

NOTÍCIES:
Lemnos conta per primer cop al cinema la missió que va marcar el destí de la guerra de Troia i ens transporta a un món mític d’herois llegendaris, armes sobrenaturals i llocs inexplorats. Els déus romanen impassibles al dolor humà. Els corruptes són premiats i els febles repudiats. Les grans certeses han desaparegut i la supervivència esdevé una aventura .

Lemnos ocupa el buit del cinema espanyol pel que fa a les adaptacions d’obres grecollatines. S’erigirà com la primera tragèdia grega del cinema espanyol. I vol ser-ho respectant l’esperit de l’obra original, però adaptant-la al llenguatge del cinematògraf i potenciant els paral·lelismes amb l’actualitat en un diàleg viu amb el passat.

Es constitueix com un producte audiovisual de qualitat, que emocioni i commogui amb les adversitats, anhels i somnis dels personatges i sigui un vehicle per a la imaginació . Pretén ser una obra innovadora que fascini i enriqueixi l’espectador i agiti les seves consciències i que serveixi també de reivindicació del nostre patrimoni grecollatí, posant de relleu la modernitat de l’antiguitat, font inesgotable de respostes a les qüestions fonamentals de l’ésser humà, especialment en moments de crisi i incertesa com l’actual.
Lemnos vol transcendir els estrictes límits de la pantalla de cinema per esdevenir un esdeveniment amb repercussió en els altres àmbits de la vida cultural. A l’exhibició en cinemes i festivals de cinema se sumarà la difusió de la pel·lícula en instituts, universitats, festivals de teatre grecollatí, museus, centres de cultura, establint un intercanvi fructífer amb alumnes, professors, associacions i institucions.

Les grans obres són aquelles capaces de conjugar diversos nivells d’interpretació i de reunir entre els seus espectadors diferents sensibilitats i inquietuds. Lemnos és la pel· lícula de l’aficionat o de l’amant del cinema, de l’ inexpert en el món antic o de l’estudiós de l’antiguitat, del qual desitja veure una història ben narrada en imatges i sons, l’estudiant o l’adult, del que vol evadir-se del present i submergir-se en un fascinant món mític de déus i homes, desitjós de trobar i deixar-se delectar amb la claredat i transparència d’un bell film bell.

Lemnos presenta un conflicte ètic i moral sobre el sentit de la justícia .
Quan Odisseu, cap grec i màxim representant del poder de l’exèrcit, transmet a Neoptòlem l’engany a aplicar per robar l’arc que té Filoctetes, determinant per a la conquesta de Troia, postil·la : “potser hagin altres formes més honrades d’actuar, però ara hem de ser espoliadors de tan valuosa arma”. A canvi, rebrà grans premis: glòria, reconeixement, riqueses. Per a Odisseu les persones són mitjans per aconseguir un guany. Neoptòlem enganyarà i robarà a Filoctetes, però descobrirà un ésser humà admirable. Un ésser noble i sincer, abandonat malalt per l’exèrcit grec i que ara torna a ser maltractat. La tragèdia de Neoptòlem és ser honrat en un món corrupte. Haver estat elegit per decidir la guerra de Troia i pensar en solucions justes. En definitiva, tenir consciència.

Mentre esperem amb candeletes que Lemnos sigui ben aviat una realitat i li puguem dedicar-li una entrada completa amb tràiler i crítica inclosa, després d’anar a veure-la al cinema, podeu seguir la seva evolució al blog de la pel·lícula i a les xarxes socials (Facebook i Twitter).