Arxiu de la categoria: General

Avatar de James Cameron

Publicat el per
4

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Avatar
  • Director: James Cameron
  • Any d’estrena: 2009
  • Durada: 162 min.
  • Repartiment:  Sam Worthington, Zoe Saldana, Michelle Rodríguez, Sigourney Weaver, Stephen Lang, Giovanni Ribisi, Joel David Moore, C. C. H. Pounder, Wes Studi
  • País d’origen:  Estats Units
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Ciència-Ficció

ARGUMENT

Jake Sully, un mariner veterà de guerra i ferit en combat que queda paraplègic, és seleccionat per participar en el programa “Avatar” ocupant el lloc que, com a científic, exercia el seu germà bessó recentment mort. D’aquesta manera, Jake és traslladat a Pandora, una lluna del planeta Polifem l’atmosfera del qual és tòxica per als humans i que, a més d’albergar una sorprenent biodiversitat, està habitada pels na’vi, una raça humanoide de pell blava i amb alguns trets felins. Els humans es troben en conflicte amb els nadius del clan Omaticaya, ja que estan assentats al voltant d’un gegantí arbre, conegut per ells com arbre Mare, que cobreix una immensa veta d’un mineral molt cotitzat: el unobtainium. L’existència d’aquest mineral ha portat a una empresa privada a crear un projecte d’explotació de recursos minerals, dirigit per Parker Selfridge i pel coronel Milers.

TRÀILER

CRÍTICA

En aquesta pel·lícula apareix el tòpic horacià del “Beatus ille”, dels èpodes 2 d‘Horaci, Trobem el tòpic, doncs es tracta d’una tribu que viu a Pandora, un lloc idíl·lic, on els seus habitants estan en contacte amb la natura. Per altre banda, hi ha els humans, que viuen a la terra i només pensen en els seus interessos, en aquest cas només volen aconseguir un mineral molt cotitzat i per aconseguir-ho entraran a les seves terres destruint tot el que troben davant.

Avatar té certes semblances amb la colonització d’Amèrica, on els espanyols van conquerir per la força aquest continent i es van emportar les riqueses dels pobres indígenes, que també vivien en contacte amb la natura.

Un altre referent que apareix està relacionat amb Pandora, el nom del lloc on viuen els Omaticaya. Pandora és també la primera dona que va crear Zeus, com a càstig a Prometeu per haver robat el foc.  Es va casar amb Epimeteu, germà de Prometeu, a qui Zeus li va entregar una caixa. Ella, que a més de ser molt bella era molt tafanera, va obrir la caixa, que contenia tots els mals. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l’únic que va aconseguir que hi restés va ser l’esperança. A Avatar, Pandora és un lloc perfecte, meravellós. Fa honor al seu nom? Què significa en grec Pandora? És possible un món perfecte com el fascinant món de Pandora creat a la pel·lícula Avatar? Conèixer el mite grec de Pandora ajuda a opinar millor sobre Avatar? Quina relació hi podeu establir amb el mite de la caverna de Plató?…

Andrea i Irina Balart

2n batx. C

Gorilas en la niebla de Michael Apted

Publicat el per
Respon

 FITXA TÈCNICA

 

ARGUMENT

La inexperta Dian Fossey viatja a Àfrica per estudiar la vida dels goril·les de muntanya. Allà es converteix en una experta zoòloga i veu com els pocs animals que queden són massacrats per caçadors desaprensius, I  dedica la resta de la seva vida a protegir-los i cuidar-los. Aconsegueix muntar un parc nacional a les muntanyes on viuen els goril·les i aconsegueix fer-se famosa gràcies als documentals divulgatius sobre els goril·les que grava per National Geographic al costat de Digit, el goril·la dominant del primer grup que va estudiar i amb el qual entaula una estreta relació. La mort d’aquest goril·la a les mans dels furtius li causa una gran commoció, empitjorant el seu enfrontament amb els caçadors de les tribus dels voltants del parc.

TRÀILER

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula està relacionada amb el tòpic horacià Beatus ille, que apareix en l’èpode 2, ja que Dian Fossey viatja a Àfrica, abandonant la vida urbana i establint-se en un món en ple contacte amb la naturalesa. Per tant veiem que la pel·lícula compleix fidelment amb el tòpic horacià, que alabava el camp i les seves virtuts.

Realment compleix el tòpic horacià? Quin és el verdader significat que li dóna Horaci al tòpic?  Vosaltres heu vist aquesta pel·lícula? Estaríeu disposats a abandonar la ciutat per entrar en contacte amb la natura, com ho va fer Dian Fossey?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C

Jo, Claudi d’Herbert Wise

Publicat el per
3

Fitxa Tècnica

Nom original: I, Claudius

Director i guionistes: Herbert Wise (director), Jack Pulman, Robert Graves (Guionistes).

Any d’estrena: 1976

Durada: 13 capítols d’un total de 650 min.

Repartiment: Sian Phillips (Livia), Derek Jacobi (Claudi), John Hurt (Calígula) i Brian Blessed (August).

País d’origen: Anglaterra

Idioma original: Anglès

Gènere: Ficció històrica

Jo, Claudi és una de les sèries que millor ens mostra els cicles de poder a la Roma imperial i les conspiracions i traïcions que  els romans feien per arribar al poder, una lluita constant entre aquest per l’ambició de controlar els destins de l’imperi més poderós de l’època antiga.

 Argument

Jo, Claudi segueix la història de Roma, explicada per l’emperador Claudi, des de la mort de Marcel ( nebot d’August) fins la mort del mateix Claudi, passant per l’època dels emperadors Tiberi i el boig Cal·lígula a través d’una infinitat de traïcions i conspiracions que van caracteritzar la Roma imperial durant tota la seva història.

Tràiler

Crítica

Opinió Pública: He buscat opinions de diferents periòdics espanyols per conèixer si aquesta sèrie és veritablement una bona producció. M’ha cridat l’atenció un article de “El País” que diu: ” Uno de los mejores productos televisivos de la historia, magnífica descripción de los entresijos del poder.La serie no ha envejecido nada “. Per veure l’article complet Aquí

Opinió personal: M’ha agradat investigar coses d’aquesta sèrie ja que és una sèrie que mostra molt bé la lluita pel poder i explica com era la Roma més secreta, amb les seves conspiracions i traïcions que van marcar la seva història. Jo diria que seria l’equivalent a la sèrie actual de “Joc de trons” (Game of thrones), que també tracta de la lluita pel poder, al segle XX.
Si la voleu veure sencera la trobareu aquí.

Carlos Thiriet Chaparro   4 E Llatí                                                                                                          Ins Premià de Mar

Una vida senzilla d’Ann Hui

Publicat el per
1

 FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Chun Tao-Chung és una dona que fa seixanta anys que treballa per a la família Leung. Roger és l’únic membre de la família que encara viu a Hong Kong i un dia, en tornar de treballar, Roger descobreix que Tao ha patit un vessament cerebral i la porta a l’hospital. Quan ella li diu que vol deixar la seva feina i marxar a una residència, ell li troba una habitació en un centre dirigit per un vell amic. En aquest geriàtric dominava l’amuntegament de persones i la manca de privacitat. A força de dedicar temps i atenció a les necessitats i desitjos de Tao, Roger descobreix què significa per a ell la criada.

Aquesta pel·lícula és una història molt humana, tendra i commovedora sobre la relació de tota una vida entre Roger, un productor de cinema de mitjana edat, i Tao, la serventa que s’ha ocupat de cuidar en Roger des que era un nen i de servir la seva família durant més de 60 anys. Quan Tao decideix jubilar-se i sense cap familiar que pugui fer-se’n càrrec, Roger decideix que és el moment de tornar tants anys de servei i es bolca en ella com si es tractés de la seva pròpia mare.

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/pFBLHvoP95A[/youtube]

CRÍTICA

  • “Una de mis películas favoritas del año.”
                                                          Roger Ebert: “A simple life” Chicago Sun-Times
  • “La Sra. Hui, una de las escasas directoras de éxito de Hong Kong, adapta una historia real, y la película conserva el sabor de lo cotidiano: el drama simplemente se desarrolla, sin momentos explosivos, pero no sin emoción”
  • “Uno no puede sino asombrarse ante el tacto, la precisión, la elegancia y el palpable y legítimo humanismo de la mirada de Anne Hui a la hora de abordar un tema y unas relaciones que, sin duda, hubiesen sido material abrasivo en manos de un director occidental”
                                                                Jordi Costa, “Devolver el amor”. Diari El País
  • “No sorprende la cantidad de premios que ha ganado «Una vida sencilla», sobre todo su prodigiosa actriz principal (…) “
                                  Federico Marín Bellón: “El triunfo de la bondad” Diario ABC
  • “Estupenda (…) Si me preguntan por una película con verdadero espíritu de navidad, les recomendaría ‘Una vida sencilla’ sin dudar (…) “
                    Salvador Llopart: “Una vida sencilla: calor humano”La Vanguardia

Arran de comentar a classe el poeta llatí Horaci, vàrem conèixer aquesta pel·lícula oriental amb pervivència horaciana. Precisament, per això, ens agradaria deixar l’opinió que la nostra professora va deixar en forma de comentari en l’article del nostre company Eric, tot animant-nos també a obrir-ne un apunt aquí, a  La cinta:
“Eric, quan vares fer aquest apunt i vares exposar-lo a classe, jo no havia vist la pel·lícula d’Ann Hui, tot un referent del cinema asiàtic. Avui l’he vista gràcies al teu suggeriment i m’ha agradat molt. Tot i ser completament de cultura oriental, a més del tòpic horacià de la frugalitat que comentes també li afegiria el de la inexorabilitat de la mort i el del Carpe diem, quan Ah Tao consenteix en seguir donant diners a un dels seus companys de la residència perquè se’ls gasti amb dones de la vida mentre encara pugui. És una pel·lícula (més aviat és cinema documental) molt humana i feta amb molt pocs mitjans; però amb una actriu principal, Deabie IP, mereixedora, entre d’altres, del guardó a la Millor Actriu Internacional del Cinema de Venècia. Crec que és una pel·lícula que si la veieu per Nadal o Cap d’Any us farà pensar més en la vida senzilla, en la frugalitat, en els llaços afectius que uneixen els humans… “

No us la perdeu!

A simple life

Marta Verde i Nora Domingo

2n batx C Llatí

Pinotxo

Publicat el per
2

Pinocchio

FIXTA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Un ancià anomenat Geppetto crea un titella de fusta anomenada Pinotxo. L’inventor vol que Pinotxo sigui un nen de veritat. La Fada Blava fa realitat el desig de Geppetto i dóna vida al titella, però conservant el seu cos de fusta. La fada assigna a Mag Nat com a consciència de Pinotxo, perquè l’allunyi dels problemes i l’aconselli en situacions difícils. Mag Nat no és escoltat per Pinotxo, que passa per diversos problemes per tornar amb el seu pare Geppetto i ser un nen de veritat.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mGlO5JpVlwU[/youtube]

CRÍTICA:

Tendre adaptació del conte de l’italià Carlo Collodi per part de la factoria Disney, que posseeix molta cura en els mínims detalls, inoblidables cançons, entre elles la guanyadora de l’Oscar “L’Estrella Blava (When You Wish Upon A Star)”, un càlid ús del color i una extraordinària animació per explicar-nos una història centrada en l’aprenentatge vital.

Al costat del gran treball en l’apartat tècnic, Walt Disney vol destacar el valor de l’obediència, a més vol tenir en compte l’aprenentatge del nen. Els personatges resulten bastant aconseguits amb el gat Fígaro o el gitano Strómboli. La imatge més impressionant de la pel·lícula i que encara posa el pèl de punta als nens és la transformació en ruc d’Arna a l’Illa del Plaer. Veritablement terrorífica. No us recorda en certa manera aquesta transformació a la que experimenta Luci a L’ase d’or d’Apuleu?

A la mitologia grega, Pigmalió veu realitzat el seu somni: l’escultura pren vida i esdevé la seva esposa. Més de dos mil anys després, i amb només dos canvis menors -d’escultor a fuster, i del desig d’una muller al d’un fill Carlo Collodi aprofitarà aquesta trama per regalar-nos dos dels personatges més entranyables de la literatura infantil: Geppetto i Pinotxo.

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat

Grec

 

Ròmul i Rem (1961), de Sergio Corbucci

Publicat el per
2

FITXA TÈCNICA

Nom original: Romolo e Remo (en anglès, Duel of the Titans)
Director i guionistes: Sergio Corbucci com a director i com a guionistes: Sergio Corbucci, Ennio De Concini, Sergio Prosperi, Franco Rossetti, Duccio Tessari

Any d’estrena: 1961

Durada: 108 min

Repartiment: Steve Reeves, Gordon Scott, Virna Lisi, Franco Volpi, Laura Solari, Piero Lulli, José Greci, Gianni Musi

País d’origen: Itàlia i França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventures, Acció, Drama

ARGUMENT

Després d’uns minuts inicials en què Rea Sílvia abandona els bessons, Ròmul i Rem i aquests són alletats per una lloba i després recollits per Fàustul, passen vint anys i Ròmul i Rem, desconeixent els seus orígens, segueixen sent pastors i lladres en el territoris d’Alba Longa, governada per Amuli. Quan pel moribund Fàustul, qui els ha criat durant anys, s’assabenten que el seu naixement està envoltat de misteri, l’ànim de Rem s’encén d’ambició i d’orgull. Els dos bessons assalten i incendien Alba Longa i rapten Júlia, la filla del rei dels Sabins. A causa de la ràbia d’un d’ells s’acaben separant i un d’ells mor, Rem. Acaba amb una veu en off que li dóna un to èpic: “Aquí termina la leyenda y empieza la historia de la ciudad más bella del mundo, la ciudad eterna, Roma”.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

 

CRÍTICA

Ròmul i Rem és un dels mites més coneguts de la història de Roma. La pel·lícula explica molt bé aquest mite fundacional de Roma. Està molt ben ambientada, tot i que tampoc es pot esperar una gran ambientació de decorats d’una època, la de l’any 754 aC, de la qual no se’n sap massa cosa. Els personatges protagonistes (Steve Reeves i Gordon Scott) ho fan força bé, tot i que no poden exhibir tant els seus músculs com en altres pel·lícules amb aventures molt més fantàstiques. En aquesta pel·lícula, en canvi, mostren molts aspectes psicològics com la por, el patiment, la llibertat, la lluita, l’amor, la guerra…

Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita. En la pel·lícula es poden diferenciar diferents etapes dels germans bessons, des que neixen fins que un d’ells, Rem, acaba sent assassinat pel seu germà Ròmul.

Tot i que és un pèplum d’aventures, ocupa un lloc de cabdal importància ja que el seu argument s’ajusta a la llegenda fundacional romana.

Maria Cancio

4t ESO, Llatí

Atila: home o dimoni, de Pietro Francisci

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Attila.

  • Director: Pietro Francisci.

  • Any d’estrena: 1954.

  • Durada:  100 minuts.

  • Repartiment: Anthony Quinn, Sophia Loren, Irene Papas ,Henri Vidal, Ettore Manni.

  • País d’origen: Itàlia.

  • Idioma original: Italià.

  • Gènere: Aventures i història.

ARGUMENT

La història es basa en l’any 450 dC. Els huns un poble de bàrbars irresistible dels deserts llunyans d’Àsia, impulsat per una fam insaciable de presa, s’està movent cap a les riques terres de l’oest de Germània. Són conduïts per un cap salvatge, el nom és tan parlat com el diable, com una amenaça com una espasa, es Atila.

Ezio, el general romà nascut a Pannònia, l’única persona que sap que Atila va ser una continuació de la legació amb els huns durant anys. Portava un missatge de l’imperi romà de Ravenna per al rei dels Huns Rua juntament amb el seu company Prisco. Després d’arribar al seu lloc, Ezio assabenta que el rei va morir. Bleda és la persona que està a favor de la pau i la tolerància, però Attila és de la persuasió contrària.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iNpnqnmFG4E[/youtube]

CRÍTICA

Atila és una pel·lícula que tracta sobre l’Imperi Romà. En la pel·lícula es veu com la tribu dels huns comparteix rei, un que és diplomàtic, Bleda, i l’altre que és despietat, Atila. És una pel·lícula una mica antiga i per tant no hi ha molts efectes especials i els que hi ha no són molt bons. Però encara que sigui antiga, no és del tot dolenta i mostra bastant bé com vivien i els costums dels Huns.

Hi ha algunes escenes en les que ets fiques molt en la pel·lícula, i això és gràcies a la bona actuació dels actors. Encara que també hi ha escenes que són una mica avorrides. És una bona pel·lícula per passar l’estona i aprendre una mica d’història, encara que no sapiguem si la història que ens expliquen es verídica o no, ja que en moltes pel·lícules canvien la història per fer-la més atractiva o per no fer la pel·lícula tan llarga i que no es faci pesada.

En definitiva, és una bona pel·lícula que no és tant dolenta com sembla. Jo pensava que m’avorriria mirant-la però em vaig entretenir bastant. Si voleu una pel·lícula una mica més moderna podeu veure Atila l’Hun de Dick Lowry.

Paula Contreras, 4t ESO Llatí opt.3.

Any u de Harold Ramis

Publicat el per
Respon

 

 

FITXA TÈCNICA

– Nom original: Year one

– Director i guionistes: Harold Ramis (director) / Harold Ramis, Gene Stupnisky, Lee Eisenberg (guionistes)

– Any d’estrena: 2009

– Durada: 97 minuts

– Repartiment:

· Jack Black: Zed

· Michael Cera: Oh

· Olivia Wilde: Princesa Inanna

· June Raphael: Maya

· David Cross: Cain

· Paul Rudd: Abel

· Juno Temple: Eema

· Christopher Mintz-Plasse: Isaac

· Eden Riegel: Lilith

· Hank Azaria: Abraham

· Bill Hader: Xaman

· Oliver Platt: Sum sacerdot

· Vinnie Jones: Sargon

– País d’origen: Estats Units

– Idioma original: Anglès

– Gènere: Comèdia

ARGUMENT

Any u és una comèdia en la qual Zed i el seu únic amic Oh hauran de fugir de la seva tribu ja que en Oh va menjar un fruit sagrat, acció prohibida estrictament per la tribu. A partir d’aquí, aquests dos viuran moltes aventures, coneixeran a Cain i a Abel i presenciaran el famós assassinat, o visitaran la ciutat de Sodoma per a rescatar a les seves estimades de les mans dels esclavistes.

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/4H_Eepvg3aU[/youtube]

CRÍTICA

Potser no té massa que veure amb Roma i la seva història però si que ens parla de costums d’aquella època i la manera que nosaltres creiem que vivien, tot amb un toc d’humor. En un principi se suposa que ens trobem en la prehistòria, en un bosc, però molt poc després ens podem adonar que han barrejat la prehistòria amb fets de la bíblia, fusionant dos conceptes incompatibles l’un amb l’altre. Dit d’una altre manera, la pel·lícula no està dissenyada en un sol corrent cronològic, sinó en dos, els primers moments ens trobem en una tribu sense civilitzar, (en la prehistòria), però pocs minuts després l’escenari s’ha convertit en l’assassinat dels dos germans (Cain i Abel), (fet de la bíblia).

Com a crítica personal crec que és una bona pel·lícula si t’agrada l’humor estúpid i fets històrics i religiosos, potser no són massa precisos en alguns detalls, però sí que representa bé la nostra visió de com eren les grans ciutats d’antany, ja que segons molts historiadors, ciutats com Roma o Sodoma i Gomorra estaven submergides en el vici i els diners. Però també a inclòs el poble marginat per els cristians, el poble dels jueus, presentant-nos costums d’aquesta cultura tan odiada.

Per altra banda, el film també a afegit altres personatges no relacionats del tot amb la bíblia cristiana, sinó amb el folklore jueu, com per exemple la primera dona creada per Déu, Lilith.

La seva història explica que va ser la primera dona que va crear Déu, a partir de fang, com Adan, però els problemes entre ells (sexuals) van fer que Lilith fugís de l’Eden pronunciant el nom màgic de Déu.

Al sortir-ne, va caure a les proximitats del Mar Roig, refugi de molts dimonis, als quals es va entregar per a procrear els anomenats lilim. Més tard tres àngels la van anar a buscar, però ella es negà, per lo qual Déu la castigà amb la mort de cent dels seus fills, des d’aquell moment, les tradicions jueves expliquen que Lilith es venja matant nens menors de vuit dies.

Raül Àlvarez, 4t ESO Llatí opt.3

La Luna de Bertolucci

Publicat el per
Respon

Luna

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Tracta de la particular relació entre Caterina, una famosa cantant d’òpera que porta a l’extrem la seva passió professional i el seu narcisisme artístic, i el seu conflictiu fill Joe, adolescent sumit en una profunda crisi existencial per la absència paterna i una mare absent. Després de la inesperada mort del marit de la cantant, mare i fill viatgen a Itàlia, on la cantant té prevista una atrafegada gira. Aquest viatge funciona a la pel·lícula com un punt d’inflexió a partir del qual els fets comencen a precipitar-se. Censurada a molts països per la seva temàtica de droga i incest, la cinta ens presenta  una dona que, atordida després de descobrir l’addicció del seu fill, tracta d’ arribar-hi com sigui. Potser guiada per aquest impuls permetrà també que l’afecte entre tots dos es transformi en una relació incestuosa.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

CRÍTICA

 Aquesta pel·lícula està relacionada amb Èdip, ja que tant el noi de la pel·lícula com Èdip van tenir una relació incestuosa amb la seva mare. La diferència és que Èdip no sabia que era la seva mare i que l’home que havia assassinat era el seu pare, rei de Tebes.  També està relacionat amb el complex d’Èdip, una etapa dels nens quan són petits (entre els 3 i sis anys) en què se senten atrets per la seva mare i el seu pare el consideren com un rival. En el cas de la pel·lícula el noi no només se sentirà atret per la seva mare quan és petit sinó també quan és un adolescent i arribarà a tenir una relació amb ella.

Trobem diferents etapes del complex d’Èdip a la pel·lícula: la primera etapa correspon a la infància del subjecte amb la mare. El subjecte entra en contacte amb la realitat circumdant (objectes, ambient, persones) de la qual té una imatge difusa; etapa anomenada estadi del mirall (6 a 18 mesos), caracteritzada per aquesta visió fragmentada de la realitat que té el subjecte. Més tard, el nen té com a primer objecte de desig a la seva mare, la té a prop, però la figura del pare sorgeix com a rival. Ell és qui la pren. El trauma que provoca en el nen contemplar les relacions sexuals dels seus pares, les quals interpreta com lluita, són representades en la cinta com el ball al ritme de twist, el pare amb el ganivet i el peix, etc. Es refugia en l’àvia i ha de deixar a la seva pròpia mare gaudir del pare.

La segona etapa correspon a la mort del pare. Joe està en l’edat de transició entre la pubertat i l’adolescència. En aquest període el subjecte veu accentuades les seves contradiccions, conflictes d’identificació i busca apropar efectivament i sense enfrontaments tant al pare com a la mare  Ella ja no està tan a prop com en la infància. La desaparició del pare porta a Joe a una intensa recerca de la imatge paterna, tempestuosa fins a derivar en l’addicció a l’heroïna.

La tercera etapa es podria anomenar d’unió amb la mare. El pare difunt ja no és obstacle per a Joe qui té el camp lliure i, en aquest propòsit, la mare l’eleva de categoria. És l’etapa més substancial de la pel·lícula on tenen lloc les relacions incestuoses amb la seva mare.

L’última etapa és la del descobriment del pare o superació del complex d’Èdip. Joe descobreix el seu veritable pare i increpa perquè la seva mare li havia ocultat.

Vosaltres heu vist aquesta pel·lícula? Per què creieu que la pel·lícula s’anomena la Luna? Coneixeu altres pel·lícules que tractin sobre el complex d’Èdip? Com s’anomena l’altre famós complex? Heu llegit l’Èdip rei de Sòfocles? Creieu que aquest tipus de pel·lícules haurien d’estar censurades?

Irina i Andrea Balart

2n. Batx. C

The Passion of the Christ

Publicat el per
1

 FITXA TÈCNICA

  • Nom original: The Passion of the Christ
  • Director: 
  • Any d’estrena: 2004
  • Durada: 126 min.
  • Repartiment: James Caviezel, Maia Morgenstern, Christo Jivkov, Francesco De Vito, Monica Bellucci, Mattia Sbragia, Luca Lionello, Hristo Shopov, Claudia Gerini, Fabio Sartor.
  • País d’origen: Estats Units, Itàlia
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama, Històric, Biogràfic

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula representa molt bé la vida de Jesús, sobretot durant les seves últimes dotze hores de vida com a humà. Veiem com al principi de la pel·lícula, se li apareix el diable dient-li si sap el patiment que l’espera a la vida.

Jesús és presentat davant Pilat  que és un governador romà a Palestina. Ell escolta les acusacions contra Jesús i creu que tenen molt a veure amb la política. Decideix delegar aquesta situació al Rei Herodes, qui decideix enviar-lo a mans de diverses autoritats romanes per tal que sigui jutjat.

Al cap d’uns dies, Pilat fa escollir al poble qui ha de sobreviure, si Jesús o l’assassí Barrabàs. Al final, el resultat va ser que Jesús havia de ser condemnat. El governador romà creu que matar el pobre home és massa i que ja havia pagat pels seus actes, però el poble volia que es produís una mort i ell va haver d’acceptar-ho.

Hi ha una escena a la pel·lícula en què es veu a Jesús carregant la creu fins al lloc on ha de ser crucificat. Quan ja està lligat a la creu preparat per ser mort, diu: “Tot està acabat, a les teves mans lliuro el meu esperit”, “Omnia finitur manus tuas commendo spiritum meum”, dirigint-se a la seva mare, Maria.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8X4TIsx0Fb8[/youtube]

CRÍTICA

La pel·lícula està molt ben ambientada i reflecteix molt bé com va ser la vida de Jesús, encara que molts fets que apareixen a la pel·lícula tothom els coneixia. La utilització d’una mena de “Flaishbacks” que ens fan veure molts moments que va passar amb la seva mare, fan que t’interessis més per la pel·lícula i que comprenguis molt millor la situació de Jesús en aquella època.

Penso que, independentment que una persona sigui religiosa o no, pot gaudir molt d’aquesta creació del director Mel Gibson, ja que és una mena de documental històric que reflecteix molts aspectes com el patiment, la crueltat, el sacrifici, la humilitat, la por i la mort. A més a més, hi ha molts referents clàssics amb l’aparició de personatges i paisatges romans.

Un fet que afavoreix molt la pel·lícula és que la podem trobar en llatí, arameu i hebreu, que són algunes de les llengües que es parlaven a l’època.

Quines expressions llatines que encara s’utilitzen avui heu entès?

Andrea Torrente, 4t ESO