Arxiu de la categoria: General

En el Dia Mundial del Docent: Merlí a TV3

Publicat el per
15

Avui, dilluns 5 d’octubre, se celebra des del 1994 el Dia Mundial del docent, coincidint que avui fan el quart capítol de la nova sèrie de TV3 Merlí, he pensat que podríem buscar els referents clàssics de Merlí; però, Qui és Merlí? (Per als que no el coneixeu encara):

Merlí Bergeron (Francesc Orella) és un professor de filosofia que  tria un grup d’alumnes de batxillerat per ser els peripatètics del segle XXI. Com si es tractés d’un nou Aristòtil, el Merlí els ensenya a qüestionar les coses, a reflexionar…. Però el seu caràcter irònic i irritant és polèmic dins de l’institut, perquè no tots els professors estan disposats a aguantar les seves manies… Ni tampoc el seu fill, en Bruno Bergeron (David Solans) que és l’alumne més difícil que ha tingut mai, i amb qui intentarà recuperar la relació.

Merlí

Merlí, un profe molt especial, i els seus alumnes

Aquesta sèrie està plena de referents clàssics i des d’aquí us repto a que la veieu (o per la televisió, o per  TV3 a la carta o per YouTube) i m’escriviu als comentaris tots els referents clàssics que hi trobeu.

D’aquí fins que acabi la temporada (13 episodis) aniré completant tots el referents clàssics que hi apareixen. Per anar fent boca, mireu com explica en Merlí el mite de la caverna de Plató a l’Ivan, un alumne que no va a l’institut perquè pateix d’agorafòbia (mot que ve del grec, eh!):

I tornant al dia del docent, m’agradaria saber si coneixeu pel·lícules o sèries sobre professors. En coneixeu alguna? M’expliqueu quin paper fa el docent? N’hi de professors de Llatí, Grec, Filosofia…? A quin professor de pel·lícula us recorda Merlí?

Animeu-vos a mirar la sèrie i comenteu, un bloc s’alimenta dels comentaris!
Us encantarà Merlí amb els seus trucs així com ho fa amb els seus alumnes?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de 1r de Batxillerat Humanístic

Els múltiples referents de la mort de Juli Cèsar

Publicat el per
4

Per poder explicar-ho tot correctament, primer he de recordar qui va ser Juli Cèsar. Es tracta de Gai Juli Cèsar, un líder polític i militar molt important.

Ara bé, el que avui tractaré més profundament és la seva mort: va ser assassinat per unes seixanta persones, la major part senadors, que volien restaurar la legitimitat i la legalitat a la república, provocant-li 23 ferides, encara que només una d’elles va resultar mortal. S’ha de dir una dada curiosa: l’última ferida va ser causada pel Brut, el seu fill, acabant el seu pare els últims moments de la seva vida dient-li: tu també, Brut? Així escenifica William Shakespeare, inspirat en una versió de l’historiador Suetoni, la mort del dictador romà i la punyalada final de Marc Juni Brut.

A la sèrie Forever, més precisament a l’últim capítol de la primera temporada, fan una menció especial de Juli Cèsar. Pels que no hàgiu vist aquesta sèrie, tracta d’un home anomenat Henry Morgan que treballa de metge forense i —aquí ve el que és bo— és immortal. Sí, com llegiu. La seva primera mort va ser fa uns 200 anys, mentre treballava com a metge en un navili d’esclaus africans; desapareix cada cop que mor i apareix a l’aigua nu, clar, on va ser la seva primera mort. Llavors, en no haver mort definitivament mai, té molts més coneixements i habilitats que cap altre metge. Morgan sempre ha estat fugint de tots els llocs quan moria, per no ser descobert, excepte quan es va casar amb Abigail i van trobar un nadó en un camp de concentració alemany durant la Segona Guerra Mundial, ja que aquests dos van ser les úniques persones que van descobrir la seva immortalitat i el van acceptar. De la mateixa manera, durant la sèrie ha trobat  un altre immortal com ell, anomenat Adam.

Doncs bé, a l’últim capítol, troben un punyal del 44 a. C., inclús especifiquen més, del 15 de març. D’aquesta manera, l’especialista al que visiten, els explica que va ser un dels punyals que va ferir Juli Cèsar. Aquest mateix punyal, a més, va ser la primera arma que va matar per primer cop l’anomenat anteriorment Adam, el que ens fa pensar que potser podria haver estat Juli Cèsar en una altra època, tot i que no ho deixen clar. La mala notícia és que mai ho sabrem, ja que la sèrie ha estat cancel·lada.

I ara, (el millor per al final), Game of Thrones, un altre cop. Els que no hàgiu visualitzat l’últim capítol de l’última temporada emesa de Game of Thrones i tingueu intenció de fer-ho, que s’aturin aquí o passaran un estiu horrible amb aquest spoiler. En aquest capítol del que us parlo, assassinen  Jon Snow, un dels protagonistes més importants de la sèrie —us podeu imaginar com estem els fans—. Però, sabeu com? De la mateixa manera que a Juli Cèsar, tots els companys de la Guàrdia de la Nit l’apunyalen, donant-li el cop de gràcia el petit Olly, que estimava molt i era el seu jove protegit. Proveu la tercera opció al minut 55 aquí per poder veure les similituds. És important recalcar com diuen: per a la Guàrdia, com els senadors, que ho feien per a la república.

Creieu que és possible conèixer la història de la mort de Juli Cèsar amb el cinema? Quina pel·lícula, sèrie… la reflecteix millor? Sabeu de cap altre referent cinematogràfic a la seva mort? Informeu-vos i comenteu!

Noelia Nistal García, 1r de Batxillerat Científic.

L’oracle a Matrix

Publicat el per
Respon

Avui mentre mirava la pel·lícula Matrix m’he adonat que té moltíssims referents clàssics i he volgut investigar quins eren. M’ha cridat molt l’atenció una escena que està inspirada en l’oracle de Delfos.

Powered by emaze

Què opineu d’aquesta pel·lícula? Quins referents clàssics hi veieu? Creieu que en algun moment necessitaríem l’oracle a la nostra vida?

Ariadna Zarkos

1r de Batxillerat Grec 1

Referents clàssics de les pel·lícules de Harry Potter

Publicat el per
2

És increíble com una saga tan comú, i que estem farts d’escoltar per tot el món, pot tenir tal quantitat de referents clàssics. La saga, de la qual us parlem, és Harry Potter.

El famós gos d’Hades, Cancerber apareix en la primera pel·lícula com a guardià de la pedra filosofal, i per poder dormir, Harry utilitza la música, tal com va fer Orfeu per rescatar Eurídice. Un altre referent clàssic que apareix en aquesta primera pel·lícula, són els Centaures que van ajudar a Harry quan Voldemort estava a l’aguait.

D’altra banda, en la quarta pel·lícula d’aquesta saga, apareix un referent molt destacat, Pegàs. Apareix en Harry Potter com Abraxan, un cavall volador que guiava els carruatges de l’Acadèmia Beauxbatons.

Prosseguint amb el quart llibre, trobem dos referents més. El primer és el mitològic món marí, ple de sirenes i tritons. En la pel·lícula, tots dos són guardians d’una de les proves que implicava salvar un ésser estimat de les profunditats marines.

El segon, és el famós laberint del minotaure. Aquest mite es veu reflectit en l’última prova del torneig dels tres mags. Aquests hauran d’introduir-se en un laberint en el qual trobaran, a més d’altres objectes, un boggart convertit en esfinx.

I per acabar, un últim referent que hem trobat en Harry Potter, no ha estat en una de les pel·lícules, sinó en el sisè llibre, el Príncep Mestís. En un moment de la història, Dumbledore i Harry han de trobar un Horrocrux (objectes que poden guardar un fragment de l’ànima) i per a això han de travessar un llac ple de inferis (cadàvers), i ho fan a sobre d’una barca. El més curiós, és que abans d’arribar han de pagar amb sang. Això és una mica més tenebrós que el que feia Caront amb les seves víctimes, ja que elles, només havia de pagar una moneda grega!

Coneixeu més referents clàssics a Harry Potter? L’Ariadna Ruiz se n’ha oblidat algun? Mireu el seu emaze i comenteu.

Powered by emaze

Rebeca Barroso García, Ana Mª Falcón Durán
2n de Batxillerat i Ariadna Ruiz de 1r de Batxillerat Humanístic

Hècuba, un somni de passió

Publicat el per
2

 

FITXA TÈCNICA

Títol original

Hècuba, un somni de passió

Any

2006

Durada

82 min.

País

Espanya 

Director

José Luis López-Linares, Arantxa Aguirre

Guió

Arantxa Aguirre

Fotografia

Teodoro Delgado, Miguel Sales

Repartiment 

Documentary

Productora

López-Li Films S.L. / Fundació AISGE

Gènere

Documental | Teatre. Documental sobre cinema

Premis 2006: Premi Goya: Nominada a millor documental

SINOPSI

El que solem identificar amb la professió d’actor té molt poc a veure amb el que és realment aquesta professió. Trenta-sis actors espanyols reflexionen sobre el seu treball i contraposen les seves experiències. Com a fil conductor, el contrast entre les veus dels veterans i les imatges dels joves estudiants de teatre, per als que tot és possible encara. Entre els nombrosos actors entrevistats es troben Javier Bardem, Antonio Banderas, Victoria Abril, Carmen Maura, Fernando Fernán Gómez, José Luis López Vázquez, José Coronado, Emma Suárez, Alberto San Juan, Ariadna Gil, Ana Belén, Pilar López de Ayala i moltíssims altres.

TRÀILER

[youtube width=”550″ height=”450″]

Hécuba, un sueño de pasión from Sergio Deustua Jochamowitz on Vimeo.

[/youtube]

CRÍTICA i OPINIÓ

Concha Velasco ha interpretat d’Hècuba fins a fer-se una amb la reina troiana convertida en esclava pels vencedors de la guerra. Hècuba concentra el seu immens sofriment per la mort dels seus fills en la crueltat de la seva venjança, i l’actriu vallisoletana està esplèndida en el paper d’aquesta anciana assenyada, intel·ligent i digna a la qual les últimes urpades del seu cruel destí inunda d’una còlera res irracional que la converteix en una Nèmesi justiciera sense ni una mica de pietat.

L’impressionant final, en què els crits d’Hècuba, negada de dolor i penediment, es confonen amb l’udol de la gossa en què la van convertir els déus segons la versió mitològica ovidiana.

Imad Tmara i Sergio Fernández

2n Batxillerat C

También la lluvia

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT:

El director de cinema Sebastián  i el productor Costa arriben amb el seu equip a Cochabamba, Bolivia, on volen filmar una pel·lícula sobre el primer viatge de Colom al Nou Món, la imposició sobre els nadius i la rebel·lió que això va provocar. Limitat pel pressupost, en Costa decideix filmar a Bolívia, el país més pobre de Sud-amèrica, on troben treballadors locals encantats de guanyar dos dòlars al dia com a extres a la pel·lícula i disposats, a més, a ajudar en el muntatge dels sets. Costa s’estalvia milers de dòlars contractant extres perquè facin tasques que haurien de fer treballadors especialitzats.

Sebastián contracta Daniel pel paper de Hatuey, el cabdill Taíno que va encapçalar la rebel·lió contra els espanyols, i a la seva filla Belén també en un paper destacat. En la primera trobada Costa desconfia d’en Daniel i s’oposa a contractar-lo. Sebastián no sap que el Daniel lidera les manifestacions contra la privatització de l’aigua a Bolívia. La filmació comença amb bon peu, tot i els problemes que causa l’alcoholisme de l’actor Antón, (Karra Elejalde) que fa el paper de Colom, però Costa s’intranquil·litza quan s’adona de la implicació del Daniel en la revolució. Aquest fa creure a en Costa que obeirà les seves insistents peticions perquè deixi de manifestar-se, però continua participant-hi fins que és ferit i empresonat. El director, Sebastián, pateix un conflicte moral i comença a dubtar que la filmació es pugui acabar, però el productor, que ha subornat la policia per alliberar Daniel temporalment fins que hagin filmat una escena clau, el tranquil·litza. En acabar de filmar l’escena la policia arriba a la jungla boliviana per detenir de nou Daniel, però els extres assetgen els agents i Daniel aconsegueix d’escapar.

Aquella nit els actors principals, Juan i Alberto, veuen les notícies sobre la violència a Cochabamba i s’espanten fins al punt d’exigir fugir de Colòmbia. Sebastián els prega que s’hi quedin i ells, encara que no ben convençuts, accepten. L’endemà, mentre els actors i l’equip es preparen per anar a filmar, la dona d’en Daniel, Teresa, es presenta davant Costa i li prega desesperadament que l’ajudi a trobar la seva filla Belén, de qui ha perdut el rastre en les protestes i de qui li han dit que ha estat ferida i necessita tractament en un hospital. La insistència de la Teresa apel·la a la consciència d’en Costa, qui tot i les crides d’en Sebastián perquè marxin a l’aeroport amb la resta de l’equip i els actors decideix ajudar-la. Després de conduir amb la Teresa a través dels obstacles d’una Cochabamba en plena revolució aconsegueixen salvar la vida de la Belén encara que queda ferida d’una cama. Mentrestant, la resta de l’equip de filmació es troba un bloqueig militar i tots excepte Antón abandonen Sebastián i tornen a casa. Poc després la companyia multinacional de l’aigua marxa de Colòmbia i s’acaba la revolució, però Cochabamba queda en ruïnes després del conflicte. Costa mostra esperança que la pel·lícula es podrà acabar i en Daniel, ple d’emoció, li dóna un flascó amb aigua boliviana en agraïment dels seus esforços salvadors.

TRÀILER:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/FaiuQX1epts[/youtube]

CRÍTICA:

“También la lluvia” va ser ben rebuda per part de la crítica, ja que la majoria de crítiques que van rebre van ser positives. És bona i complexa pel·lícula, ja que és un gran assoliment enfilar diverses pel·lícules en una sola, amb un resultat de construcció estructural gairebé perfecte. Icíar Bollaín potser ha realitzat una de les seves millors pel·lícules en la seva carrera.

Sabríeu dir-me quin referent clàssic trobem en aquesta pel·lícula?

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat

Llatí

Xena- La princesa guerrera

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Xena: Warrior Princess
  • Director i guionistes:  John Schulian (Creator), Robert G. Tapert (Creator), Garth Maxwell, Rick Jacobson, Mark Beesley, Josh Becker, Charles Siebert, T.J. Scott, Michael Hurst,Andrew Merrifield, John Fawcett, Michael Levine, Oley Sassone, Robert G. Tapert,Doug Lefler, Gary Jones, Charlie Haskell, John Laing, Jace Alexander, Stephen L. Posey, John T. Kretchmer, Bruce Campbell, Paul Lynch, Renée O’Connor, Chris Graves, Chris Martin-Jones

Guió: R.J. Stewart, Steven L. Sears, Robert G. Tapert, Chris Manheim, Adam Armus , Nora Kay Foster, John Schulian, Paul Robert Coyle, Joel Metzger, Hilary Bader, George Strayton, Terence Winter, Liz Friedman, Emily Skopov, Tom O’Neill, Josh Becker, Peter Allan Fields, Jeff Vlaming, Chris Black ,Carl Ellsworth, Melissa Good, Vanessa Place

  • Any d’estrena: 1995
  • Durada: 45 min.
  • Repartiment: Lucy Lawless, Renée O’Connor, Ted Raimi, Karl Urban, Hudson Leick, Bruce Campbell, Alexandra Tydings, Adrienne Wilkinson, Marton Csokas, Danielle Cormack, Darien Takle
  • País d’origen:  Estados Unidos 
  • Idioma original:  Anglès
  • Gènere:  Acció | Mitologia

ARGUMENT

Sèrie de TV (1995-2001). 6 temporades. 134 episodis. Xena (Lucy Lawless) és una bella guerrera els orígens de la qual es remunten a l’antiga Grècia. Sempre acompanyada de la seva fidel amiga Gabrielle (Renée O’Connor) i del seu poderós disc màgic, protagonitza nombroses aventures que la porten a recórrer diferents regions en la seva eterna lluita contra el mal.

Aquesta pel·lícula té relació directa amb el déu Ares, el qual se li atribueix la guerra, i és un personatge escollit gràcies a la tasca que Xena duu a terme dia a dia. Xena al principi era una guerrera cruel i princesa dels exèrcits d’Ares.

Ares, el déu de la Guerra, intentarà que Xena s’aliï a ell en tot moment, ja que no hi ha ningú com ella per dirigir els seus exèrcits. Una característica important d’aquesta sèrie és l’aparició d’éssers mitològics personificats com els déus de l’Olimp (Zeus, Afrodita,Llauris, Cupido, Posidó, etc.), herois com Hèrcules i Ulisses, personatges històrics com Juli Cèsar, Cèsar August, Calígula, Craso,Cleòpatra i altres personatges variats com Odín, Llucifer, Valquirias etc.

TRÀILER

CRÍTICA

  • Pensar en Xena: la princesa guerrera es recordar aquellas mañanas de verano cuando las cinco cadenas importantes de España, por aquel entonces, destinaban varias horas a programas dedicados para el público más joven para mantenerlos entretenidos.

OPINIÓ PERSONAL

La sèrie de Xena té un valor especial molt sentimental per a mi. Em va tocar veure-la quan anava d’institut (la qual no vaig passar molt bé) i significava una fuita de la realitat. Em va sorprendre moltíssim que s’usés com a base la mitologia grega (ja que m’encanta). I per llavors tenia uns bons efectes especials i una acció molt bona. A més de quedar embaladit amb els paisatges de Nova Zelanda (on es filmava la sèrie).

No obstant això, deixant els meus sentiments a un costat aquesta sèrie realment mereix la pena veure’s pel que és i el que va significar per a la televisió. Si bé és cert que les primeres dues temporades (concretament la primera) poden fer l’efecte que la sèrie és absurda, infantil i fins a en moments ridícula… una vegada arribada la tercera temporada tot canvia. Es converteix en una sèrie que realment impressiona pel contingut de moltes de les seves històries i el complicat que arriben a ser els seus personatges principals.
Poden estar segurs que de no haver estat per aquesta sèrie, moltes sèries d’actualitat no existirien o haguessin trigat molt a aconseguir-se. Als que dubtin sobre la sèrie o solament van arribar fins al contingut “superficial” de la mateixa, han de donar-li una oportunitat i se sorprendran del molt que gaudiran amb ella.
Imad Tmara i Sergio Fèrnandez
2n de Batxillerat

Àtila

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Sign of the Paguen

Any: 1954

Durada: 92 min.

País : Estats Units

Director: Douglas Sirk

Guió: Barré Lyndon & Oscar Brodney

Música: Frank Skinner & Hans J. Salter

Fotografia: Russell Metty

Repartiment:  Jeff Chandler, Jack Palance, Ludmilla Tcherina, Rita Gam, Jeff Morrow, George Dolenz, Eduard Franz, Alexander Scourby

Productora: Universal International Pictures

Gènere: Aventures | Biogràfic. Antiga Roma

ARGUMENT:

És una miniserie de dos capítols on es novel·la la vida del famós guerrer Àtila el Huno, des de la seva infància fins a la seva mort, passant per les èpoques de major transcendència, les seves invasions sobre els imperis romans d’Orient i Occident, la seva relació d’amistat-rivalitat amb el magister militum, Flavi Aeci, i els seus enamoriscaments.

TRÀILER:

CRÍTICA:

En primer lloc, és cert que la pel·lícula té  alguns “errors històrics però val la pena perquè ens apropa una mica als problemes que realment va haver d’enfrontar l’Imperi Romà d’Occident a mitjans del segle V. El general Flavi Aeci va existir, com també aquest romà anomenat Orestes que va ser Secretari privat d’Àtila; i en general, molt del que es diu en la pel·lícula va ser així. L’interessant de la pel·lícula és veure el maneig polític que fa Aeci per treure’s de damunt als huns (un dels problemes que tenia Roma per aquell llavors).

El pretext, o la negativa de  Valentiniano III d’oferir-li a Àtila a la seva germana com a esposa és històric, i va ser ella la que va decidir atacar occident en el 451. En segon lloc, la pel·lícula té bones escenes de lluita i un vestuari més que correcte.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta miniserie està be si es vol passar una bona estona, però si un vol saber sobre el veritable Àtila, seria millor buscar un llibre d’història o una enciclopèdia. Entenc que s’hagin pres llibertats, tant per qüestions de temps com pel fet que desconeguem molt sobre Àtila i dels hun, però hi ha unes altres que fan que es perdi credibilitat.

1-L’home de confiança del rei hun es diu Orestes (un nom grec).

2-Encara que els romans s’havien cristianitzat feia un temps (es fa esment d’això), encara veiem escenes d’orgies i hi ha estàtues de déus pagans. No apareix el papa sant Lleó a cap moment. A més la capital de l’Imperi d’Occident estaba en Ravenna en aquesta època.

Malgrat això, el telefilm rescata fets o personatges que probablement la majoria de l’audiència no conegués abans, com el conflicte entre Àtila i el seu germà Bleda, la seva aliança inicial amb Roma, les seves campanyes inicials contra l’Imperi d’Orient i la figura de Flavio Aeci.

Les actuacions, l’escenografia i la fotografia són bones. Les “coreografies” de les escenes de combats (encara que els exèrcits hunseren molt més grans) també estan ben realitzades i emocionen (no sé si s’ajusta a com van ser les veritables batalles).

Altres pel·lícules  d’Àtila:

Atila: home o dimoni, de Pietro Francisci

Atila l’Hun de Dick Lowry

Imad Tmara i Sergio Fernàndez

2n Batxillerat

Jo, Robot

Publicat el per
Respon

 

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Jo, Robot

Any: 2004

Duració: 115 minuts

País d’origen: Estats Units

Director: Alex Proyas

Guió: Jeff Vintar

Repartiment:  Will Smith, Bridget Moynahan, Alan Tudyk, James Cromwell, Bruce Greenwood, Shia LaBeouf, Chi McBride, Terry Chen, Fiona Hogan i Adrian Ricard.

Idioma original: Anglès

Gènere: Ciència-ficció, Acció

ARGUMENT:

L’acció està ambientada en un futur relativament proper, l’any 2035, en el qual els robots formen part de la vida quotidiana a la terra i la principal força laboral de l’espècie humana. La companyia dedicada a la venda i disseny / construcció de Robots és USR per les seves sigles en anglès United States Robotics (Robòtica dels Estats Units). El detectiu Spooner, és un home que odia els robots, a causa d’un incident que va tenir amb un d’ells. A més, és un amant del passat, usant encara una moto de gasolina, uns tennis esportius de principis del segle XXI, o un equip de música molt antic.

La història comença amb el presumpte suïcidi d’Alfred J. Lanning, enginyer dissenyador de robots i co-fundador de la companyia, creador del model NS-5 i amic de Spooner. Això fa sospitar al detectiu, qui entrarà en contacte amb Susan Calvin, robopsicóloga cap de l’empresa, la qual no cessarà de repetir que un robot, com implica la seva programació, no pot matar ni permetre que un home mori.

L’estranya actitud independent del robot NS5 al qual Lanning deia Sonny fa sospitar al detectiu Spooner, qui sent augmentar la seva desconfiança cap a tot robot. L’atac que pateix a mans d’un grup de robots no fa més que confirmar el seu odi i desconfiança cap a tots els autòmats.

Però diferents situacions en què es veu embolicat Spooner li fan canviar les seves sospites, alhora que la doctora Calvin descobreix que quan Lanning va construir a Sonny el va dotar d’un segon cervell positroni, permetent desobeir les tres lleis de la robòtica. Finalment Spooner descobreix que l’ordinador central de la companyia, VIKI, un cervell que dirigeix ​​a tot aquest món altament mecanitzat (Chicago, Nova York i Washington), està tramant alguna cosa: per protegir la humanitat de si mateixa i del seu instint d’autodestrucció, VIKI té en marxa una autèntica rebel·lió de robots.

Amb la inesperada ajuda de NS5, Spooner aconsegueix desbaratar la rebel·lió i retornar el control de les seves vides als humans.

TRÀILER:

CRÍTICA:

És una pel·lícula on es barreja tot l’univers robòtic en què es plantegen jocs de lògica i moral amb el cinema d’acció. L’argument és senzill però gràcies als magnífics efectes especials han fet que la intriga de la pel·lícula sigui més interessant i entretinguda. Aquesta pel·lícula està relacionada amb Prometeu, el mite del creador. La figura de Prometeu, que es correspon amb el que s’anomena un heroi cultural, està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l’aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l’home i l’aparició de la dona.

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat Humanístic

Beowulf

Publicat el per
Respon

 

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT:

A Dinamarca, el rei Hrothgar ha construït una nova sala de celebracions anomenada Heorot. Una celebració duta a terme en el seu interior pertorba al monstre Grendel, qui adolorit pel soroll acudeix a aquesta per assassinar la majoria dels festejantes. Hrothgar desafia Grendel, però el monstre abandona la sala en comptes de lluitar contra ell. En tornar al seu cau, Grendel és amonestat per la seva mare per atacar als éssers humans i, possiblement, convidant a la retribució. Ella es calma al saber que Grendel no va atacar a Hrothgar. L’endemà al matí, Hrothgar tanca Heorot i proclama que està disposat a donar la meitat de l’or existent en el seu regne a qualsevol home que sigui capaç d’assassinar a Grendel. Més tard Beowulf i els seus homes, després d’arribar en vaixell des Geatland, ofereixen eliminar a Grendel. Beowulf convenç a Hrothgar de reobrir Heorot i deixar que els homes de Beowulf romanguin amb ell en aquest lloc. Unferth, el conseller del rei, repta la credibilitat de l’heroisme èpic de Beowulf. Per convèncer, aquest últim li explica una llarga història sobre com va aconseguir matar a diverses serps marines durant una competició de natació en l’oceà. Hrothgar ofereix a Beowulf a banyar-se d’or, pres del drac Fafnir, com a recompensa per la mort de Grendel. En aquest moment, Beowulf es troba més enfocat a la jove reina, Wealtheow.

Aquesta tarda, Beowulf li demana als seus homes que cantin en veu alta. Després es despulla per tal de lluitar contra Grendel en igualtat de condicions -això a causa que Grendel tampoc posseeix cap vestidura i decideix dormir fins que arribi el monstre. Com era d’esperar, Grendel s’enforisquèix novament pel soroll produït en Heorot. Al seu arribo, Beowulf ho enfronta. Després que Beowulf comença a atacar amb sorolls per ferir la sensibilitat de l’oïda del monstre, Grendel tracta de fugir encara que és capturat per Beowulf, qui li arrenca el seu braç esquerre. Grendel fuig ferit a la seva cova, on li diu el nom del seu assassí a la seva mare abans de morir. Després de conèixer el destí del monstre, Beowulf és proclamat un heroi. Aquesta nit, una conversa privada entre Hrothgar i Wealtheow, indirectament, revela que Hrothgar va ser el pare de Grendel. Aquesta també és la raó per la qual Wealtheow s’ha negat a dormir amb el seu marit i el motiu que el rei no tingui hereu.

Enfurismada per la mort del seu fill, la mare de Grendel vola a Heorot. Beowulf no és percata de l’atac al quedar-se adormit. Quan desperta, troba que tots els seus homes han estat assassinats, i la seva pell va ser penjada en les bigues del bar. Només el seu amic Wiglaf va sobreviure, ja que es trobava en una platja preparant els seus vaixells per partir. Beowulf acudeix amb Hrothgar per notificar-li que la mare de Grendel és, en efecte, l’últim dels monstres en el regne. Unferth es disculpa amb Beowulf per haver dubtat d’ell, i li ofereix la seva espasa Hrunting per a ser usada en el combat contra la mare de Grendel.

Beowulf i Wiglaf emprenen la recerca de la cova de la mare de Grendel. En trobar-la, Beowulf s’endinsa en la cova per trobar un immens tresor al seu interior. La mare de Grendel apareix en escena en forma d’una bella dona. Ella li ofereix a Beowulf la fama i el poder, a canvi d’un altre fill. També li demana que li doni la banya d’or d’Hrothgar, amb la promesa que Heorot serà segur mentre es trobi en la seva possessió. Beowulf cau en la temptació de la bruixa i, per tant, tria no assassinar-la i donar-li l’artefacte.

Beowulf torna a Heorot, afirmant que va assassinar a la mare de Grendel. Porta amb si el cap de Grendel com a prova dels seus fets. També els avisa a tots que va perdre l’espasa de Unferth i la banya d’Hrothgar durant la batalla. En privat, Hrothgar assenyala certes incoherències en la història relatada per Beowulf i li pregunta si, efectivament, va matar a la mare de Grendel. Quan Beowulf no dóna una resposta directa, Hrothgar conclou que el que més el preocupava era la mort de Grendel: amb Grendel assassinat, la seva mare ja no és maledicció per a ell. Després de la conversa, el rei Hrothgar nomena a Beowulf, hereu al tron. Després salta des del balcó, per morir davant la sorpresa i horror de tots. Beowulf és coronat rei i pren a Wealtheow com la seva esposa.

Molts anys transcorren després. El rei Beowulf és incapaç de gaudir del seu poder i glòria, i la seva relació amb Wealtheow s’ha tornat freda i distant. Quan l’esclau d’Unferth troba la banya d’Hrothgar en un turó prohibit, Beowulf entén que la mare de Grendel ha eliminat la seva negociació, i Heorot està en perill una vegada més. Aquesta nit, Beowulf veu en somnis al seu fill, procreat per la bruixa. El fill, que apareix com un drac daurat, amenaça de matar l’esposa de Beowulf i al seu jove amant Ursula. L’endemà al matí, abans de l’alba, un drac ataca a un poble fora de Heorot. El drac li dóna un missatge a Unferth per ser lliurat a Beowulf, el qual esmenta: “Els pecats dels pares!”. Beowulf s’adona que l’única manera de salvar el seu regne és assassinar a la bruixa i el seu fill de nou. Abans de marxar, s’acomiada d’Ursula i Wealtheow.

Beowulf i Wiglaf viatgen a la cova de la bruixa i Beowulf s’enfronta a ella en un intent de restablir el tracte, però és massa tard: El seu fill, amb la forma d’un drac, es troba combatent amb l’exèrcit de Beowulf. Després derrotar-ho, el drac vola al castell de Beowulf, però abans aquest s’aferra al seu llom. Des d’aquest lloc, comença a ferir al drac amb un ganivet i el llança al mar, en un va intent per matar-ho. El drac emprèn de nou el vol i amb Beowulf encara aferrat al seu llom, arriba als murs del castell intentant incinerar. Beowulf, recordant el que Hrothgar li va dir abans, branda la seva espasa en el punt feble del drac, és a dir la gola, amb el que el despullarà de la seva capacitat de transpirar foc. En l’intent, Beowulf perd un braç i l’altre es crema en el procés. El drac tracta de destruir un dels murs del castell, en un esforç final per matar les dues dones. Desesperat, Beowulf intenta, en diverses ocasions, prendre el cor del drac per clavar-li el ganivet. Mortalment ferits, tots dos cauen a les costes properes a la platja del regne. El drac torna a la seva forma original d’un noi daurat, tal com en els somnis de Beowulf. Wiglaf arriba a la platja, només per escoltar les últimes paraules de Beowulf. Abans de morir, Beowulf deixa el regne a Wiglaf, qui després prepara un funeral per incinerar les restes de Beowulf en un pot. Mentre la incineració està realitzant-se, Wiglaf s’adona de la presència de la mare de Grendel, la qual emergeix del mar per besar el cadàver de Beowulf. La banya d’Hrothgar torna a les costes, procedent de les profunditats del mar, i és pres per Wiglaf.

TRÀILER:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/DaShOr5AeKA[/youtube]

CRÍTICA:

La pel·lícula té escenes d’acció fascinants i sobretot molt ben il·lustrades. A l’hora d’adaptar el poema original, del qual es va perdre gran part al s. XVIII, els guionistes es troben amb dues opcions; la translació literal, omplint els buits dels fragments desapareguts, o la modernització del mateix, intentant acostar els personatges a una mentalitat més contemporània i, d’aquesta manera, fent-los més accessibles al públic actual. Aquesta obra pertany a un poema èpic, anomenat Beowulf, el final del poema parla del lament per la mort de Beowulf, fet que està relacionat amb el tòpic “ tempus fugit” (el temps vola) i “memento mori” (recorda que has de morir).

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat

Llatí