La llegenda del Minotaure (2006)

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Minotaur ( La llegenda del Minotaure)
  • Director i guionistes:  Jonathan English,  Nick Green, Stephen McDool
  • Any d’estrena:  2006
  • Durada: 93 min.
  • Repartiment:  Tom Hardy, Michelle Van Der Water, Tony Todd, Lex Shrapnel, Jonathan Readwin,Rutger Hauer, Maimie McCoy, Lucy Brown, James Bradshaw, Fiona Maclaine, Claire Murphy
  • País d’origen:  Regne Unit
  • Idioma original:  Angles
  • Gènere: Terror, Monstres i  Mitologia

ARGUMENT

Cada cinc anys, el petit poble coster en el que habita Theo, s’enfronta a la tragèdia del segrest de nou joves que són joves regalats al Minotaure, deu al que veneren els despiadats soldats del rei Deucalió, i que habita en els ciments de un palau llunya. Theo, valent i audaç , aconsegueix introduir-se en el vaixell que transporta la nova remesa de màrtirs per rescatar a la jove que estima, quedant abandonat a la seva sort, junt amb els seus companys, en el laberint que custodia el Minotaure…

TRÀILER

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/jpP7wSw9nww[/youtube]

CRÍTICA

La pel·lícula no és dolenta, només té algunes coses que es podrien millorar, com la seva duració, massa curta per explicar una història tan bona com la del Minotaure, i l’altra cosa, és que l’han intentat fer-la com semblant a un film de terror. La pel·lícula consta de dues claríssimes parts, la primera explica el mite del Minotaure, que per cert encara que sigui d’un temps curt ho explica molt bé, i la segona és la barreja entre terror i aventura quan els nois ja estan a dins del laberint enfrontant-se a allò desconegut. El monstre en els plans llargs apareix molt malament digitalitzat i en els plans curts és substituït per un remei de cuir artesanal de mobilitat ortopèdica. En els personatges i l’ambientació de les escenes podem apreciar que el físic i la mentalitat no encaixen amb l’època que volen representar.

El mite del Minotaure encara espera aquella pel·lícula a gran escala que ens apropi a la seva història, i ens endinsi en aquesta.

Alexia Álvarez Pàmies

4t B d’ESO (Opt. llatí)

‘Game of Thrones’ també és clàssic!

A l’última tasca que es va obrir —Familia mea, gens mea!— vam haver de fer un arbre genealògic sobre la nostra família o sobre una fictícia. Jo, gran fan de la sèrie de HBO ‘Game of Thrones’, vaig escollir la meva casa preferida, la Targaryen, per fer-ho. Per als que no hàgiu gosat veure aquesta meravellosa sèrie, us explico: es tracta d’una sèrie de televisió estatunidenca de fantasia medieval, drama i aventures, creada per David Benioff i D. B. Weiss per a la cadena HBO. Està basada en les exitoses novel·les Cançó de gel i foc, de l’escriptor George R. R. Martin. La seva trama es centra en les violentes lluites dinàstiques de les diferents famílies o cases nobles per el control del Tron de Ferro del continent de Ponent. El passat dilluns 13 es va estrenar la cinquena temporada de la sèrie, i totes les xarxes socials (i els fans) es van tornar bogos a la desitjada nit del debut.

Aquest és el mapa de la sèrie. A més, a dalt a la dreta, podeu veure la relació entre les diferents cases de ‘Game of Thrones’.

Tot i que potser d’entrada no ho hàgiu pensat, també té referents clàssics, com tot a aquesta vida:

  • El conegut Mur, que és la immensa muralla de gel que separa els Set Regnes de les terres salvatges, ve del Mur d’Adrià, que marcava la final de l’Imperi Romà i frenava les tribus bàrbares del nord del que avui és el Regne Unit.
  • Un dels personatges més estimats de la saga, Tyrion, també està entre una d’aquestes referències romanes: el petit dels Lannister podria ser Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, al que es va apartar del poder durant molts anys per les seves deformitats físiques. Calígula el va fer senador i va arribar a ser emperador en l’època en què Roma va conquistar Britannia i el César es va descobrir com un gran estratega militar i polític molt estimat pel poble. A més, a Líban hi ha una ciutat anomena Tir. Els d’allí, s’anomenen Tyrius i, curiosament, Tyrion és allò que prové de Tir.
  • El foc valyri és verd i té la major capacitat destructiva de tot Ponent. Crema inclús a l’aigua, el que li atorga un poder quasi màgic. A la realitat, l’imperi bizantí va usar, durant anys, una arma molt semblant coneguda com foc grec. Aquesta substància química cremava sobre i sota l’aigua, fluid que inclús augmentava el seu poder i, gràcies a ell, l’imperi bizantí va aconseguir aturar, en diverses ocasions, l’expansió de l’Islam. Encara avui, es desconeix la seva fórmula creada per alquimistes d’Alexandria. Per això, sempre que es fa referència als fets històrics de ‘Game of Thrones’, es compara amb la batalla de les Aiguesnegres i el setge a Desembarcament del Rei al que va patir Constantinoble per part del Califat.
  • Es diu també que Valyria és l’Antiga Grècia o Roma i que el mapa de ‘Game of Thrones’ és el d’Anglaterra invertit.

Doncs bé, després de veure tots el referents que té, espero que us hagin entrat ganes de veure aquesta majestuosa sèrie i, si en trobeu cap altre, feu-m’ho saber amb un comentari!

Noelia Nistal García, 4t. C. Optativa 3.

La fuente de las mujeres

FITXA TÈCNICA

Títol original: La source des femmes

Any: 2011

Duració: 136 min.

País:  Francia 

Director: Radu Mihaileanu

Guió: Radu Mihaileanu, Alain-Michel Blanc

Música: Armand Amar

Fotografia: Glynn Speeckaert

Repartiment: Hafsia Herzi, Leïla Bekhti, Zinedine Soualem, Sabrina Ouazani, Malek Akhmiss, Saad Tsouli

Productora: Coproducció  Bélgica-Francia-Italia; Elzévir Films / Europa Corp. / Indigo Film

ARGUMENT

 En un petit poble d’Orient Mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a buscar aigua, sota un sol ardent, a la font que neix a la part alta d’una muntanya. Leila, una jove casada, proposa a les altres dones una vaga de sexe: no mantindran relacions sexuals fins que els homes col·laborin amb elles en el transport de l’aigua fins al llogaret.

TRÀILER

CRÍTIQUES

OPINIÓ PERSONAL

La font de les dones és una pel·lícula que explica una història d’entre dones amb la complicitat d’alguns homes.

Aquesta pel·lícula ens mostra la capacitat de la dona per transformar la realitat, la seva fortalesa per afrontar els conflictes, la seva passió per la vida, la seva audàcia per resoldre les dificultats, la seva alegria, la seva capacitat d’aguant i sofriment també ens mostra l’autoritat de les tradicions i de l’ordre patriarcal que reprimeix i esclavitza a moltes dones.

La lluita diària entre marits i esposes. L’exotisme del lloc, l’Atles Marroquí, les gents amb la seva manera de vida real, les friccions diàries en un lloc remot però que també succeeix a la nostra ciutat o poble, ens fan seguir sense pausa el curiós i senzill guió. Recomanada per a feministes, admiradors del Magrib, cinèfils que estiguin farts del cinema tòpic, i altres variades persones que desitgin gaudir d’un drama molt bé ambientat mes a baix de Ceuta.

Imad Tmara i Sergio Fernàndez

2n Batxillerat Humanístic

L’Odissea en altres pel·lícules infantils i juvenils

En aquest treball, seguint la pervivència de l’Odissea en el cinema, he fet una petita comparació entre la història de la pel·lícula l’Odissea i les pel·lícules: Alícia en el país de les Meravelles, Robin Hood, El Mag d’Oz, Germà Ós, Stuart Little i Shrek. Aquí us deixo uns enllaços d’altres treballs on podeu trobar més informació, les pel·lícules comparades són: Simbad, On estàs, germà?, Els Simpsons, Els Ocells i Penèlope.

Powered by emaze

Ari Vila 1r Batx. Humanístic

Aníbal, el pitjor malson de Roma (2006)

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Aníbal ( Aníbal: el pitjor malson de Roma)
  • Director i guionistes:  Edward Bazalgette,Matthew Faulk, Mark Skeet
  • Any d’estrena:  2006
  • Durada: 89 min.
  • Repartiment:  Alexander Siddig, Emilio Doorgasingh, Mido Hamada, Hristo Mitzkov, Shaun Dingwall, Tristan Gemmill, Ben Cross, Valentin Ganev, Bashar Rahal, Rob Dixon
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original:  Angles
  • Gènere: Acció, Drama, Biogràfic, Històric.

ARGUMENT

Aníbal, el pitjor malson de Roma, explora la vida d’un dels majors estrategues de la història.  Aníbal va aconseguir  frenar l’avanç de l’Imperi romà, portar a les seves tropes a través dels Pirineus i els Alps, davant les mateixes portes de Roma, tot desafiant  l’enemic de la seva pròpia terra. Aquesta fabulosa superproducció anglesa de la BBC (British Broadcasting Corporation)  combina per a tots els públics el drama de la història amb les últimes investigacions històriques i  l’art de les animacions digitals.

TRÀILER

CRÍTICA

Aníbal va ser un dels majors conductors d’homes que mai ha existit, i també un dels pocs grans líders militars. Aquesta modesta producció televisiva és una bona manera d’apropar-nos a la seva figura. Té alguns errors de ambientació que no són adients, i algunes llicències històriques, però en general és bastant respectuosa, la reconstrucció de la Batalla de Cannas, és la major  obra d’Aníbal, ja que és magnífica!
Aníbal Barca es probablement l’únic o un dels pocs grans conquistadors amb una intel·ligència superlativa i  amb capacitat de superació, (vencedor dels Alps i gran estratega de Cartago) que ens ha arribat en exclusiva per les fonts dels seus enemics romans, que el van odiar com a la pesta, encara i així, no deixaven de respectar-lo, i en no pocs casos, admirar-lo. A  més Corneli Nepote el va batejar com el més gran general que havia existit.

Alexander Siddig encapçala aquest repartiment d’un producte digne, però  que li  falta pressupost per establir unes cotes, que el portin a un nivell més elevat, recreant batalles tan apocalíptiques com la de Zama, on bona part del Mediterrani estava en joc.

Dintre del seus límits, aquest apropament a l’enemic a les seves portes, es digne d’elogi, i admirable en les seves pretensions, encara que Aníbal Barca i la seva  època continua esperant aquella pel·lícula o sèrie televisiva a gran escala que ens apropa a aquell futur fenomen terrible i fascinant que va ser la segona guerra Púnica.

Alexia Álvarez Pàmies

4t B d’ESO (Opt. llatí)

Ròmul i Rem (1961), de Sergio Corbucci

FITXA TÈCNICA

Nom originalRomolo e Remo (en anglès, Duel of the Titans)
Director i guionistes: Sergio Corbucci com a director i com a guionistes: Sergio Corbucci, Ennio De Concini, Sergio Prosperi, Franco Rossetti, Duccio Tessari

Any d’estrena: 1961

Durada: 108 min

Repartiment: Steve Reeves, Gordon Scott, Virna Lisi, Franco Volpi, Laura Solari, Piero Lulli, José Greci, Gianni Musi

País d’origen: Itàlia i França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventures, Acció, Drama

ARGUMENT

Després d’uns minuts inicials en què Rea Sílvia abandona els bessons, Ròmul i Rem i aquests són alletats per una lloba i després recollits per Fàustul, passen vint anys i Ròmul i Rem, desconeixent els seus orígens, segueixen sent pastors i lladres en el territoris d’Alba Longa, governada per Amuli. Quan pel moribund Fàustul, qui els ha criat durant anys, s’assabenten que el seu naixement està envoltat de misteri, l’ànim de Rem s’encén d’ambició i d’orgull. Els dos bessons assalten i incendien Alba Longa i rapten Júlia, la filla del rei dels Sabins. A causa de la ràbia d’un d’ells s’acaben separant i un d’ells mor, Rem. Acaba amb una veu en off que li dóna un to èpic: “Aquí termina la leyenda y empieza la historia de la ciudad más bella del mundo, la ciudad eterna, Roma”.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

 

CRÍTICA

Ròmul i Rem és un dels mites més coneguts de la història de Roma. La pel·lícula explica molt bé aquest mite fundacional de Roma. Està molt ben ambientada, tot i que tampoc es pot esperar una gran ambientació de decorats d’una època, la de l’any 754 aC, de la qual no se’n sap massa cosa. Els personatges protagonistes (Steve Reeves i Gordon Scott) ho fan força bé, tot i que no poden exhibir tant els seus músculs com en altres pel·lícules amb aventures molt més fantàstiques. En aquesta pel·lícula, en canvi, mostren molts aspectes psicològics com la por, el patiment, la llibertat, la lluita, l’amor, la guerra…

Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita. En la pel·lícula es poden diferenciar diferents etapes dels germans bessons, des que neixen fins que un d’ells, Rem, acaba sent assassinat pel seu germà Ròmul.

Tot i que és un pèplum d’aventures, ocupa un lloc de cabdal importància ja que el seu argument s’ajusta a la llegenda fundacional romana.

Maria Cancio

4t ESO, Llatí

Coriolanus de Ralph Fiennes

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Coriolanus
  • Director: Ralph Fiennes
  • Producció: Ralph Fiennes, Gabrielle Tana, Julia Taylor-Stanley y Colin Vaines.
  • Guionistes: John Logan; basat en l’obra de William Shakespeare.
  • Música: Ilan Eshkeri
  • Vestuari: Bojana Nikitovic
  • Any d’estrena: 20 gener de 2012 (a Regne Unit)
  • Durada: 123 min.
  • Repartiment: Ralph Fiennes (Cayo Marcio Coriolano), Gerard Butler (Tullus), Brian Cox (Menenius), Vanessa Redgrave (Volumnia), Jessica Chastain (Virgilia), James Nesbitt (Sicinius), Lubna Azabal (Tamora), Dragan Micanovic (Titus Lartius), John Kani (general Cominius).
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta és una adaptació cinematogràfica de l’obra “Coriolà” de Shakespeare. Caius Martius «Coriolà» és un temut general romà del segle XXI que està en desacord amb la ciudad de Roma i els seus ciutadans. Sota la pressió de la seva mare Volumnia busca el càrrec de cònsul. Ha de relacionar-se amb les masses per que li cedeixin el vot però ell s’hi resisteix. El públic es nega a votar-lo i Coriolà amb la seva ira sol·licita un motí que fa que l’expulsin de Roma. L’heroi desterrat s’alia amb un dels seus enemics per venjar-se dels ciutadans.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v2VR3S-vouQ[/youtube]

CRÍTICA

La principal semblança entre el Coriolà del segle V aC amb el protagonista de la pel·lícula és la personalitat heroica i valenta que el caracteritza. En la vida de tots dos la mare hi jugà un paper important. Coriolà fou candidat a cònsol tot i que no fou escollit. Coriolà planejà la venjança intentant evitar que el subministrament de blat arribés als plebeus. Així fou desterrat i lluitarà contra el seu propi país. Tant els personatges reals com els de la pel·lícula comparteixen els noms, cosa que els relaciona encara més, i les característiques del seu personatge corresponent: la mare que influencia, Coriolà candidat a senador, en Tullus rei dels enemics i futurs aliats, etc.

Si més no, és una bona representació de com hauria estat la vida de Coriolà si hagués viscut al segle XXI. Amb les armes d’avui dia en comptes d’espases, el vestuari d’avui dia i els costums i ideals de l’actualitat.

Judit Giménez

1r Batxillerat Llatí

“Pompeia”, de Paul W. S. Anderson

Pompeia (2014)

FITXA TÈCNICA

Nom original: Pompeii

Director i guionistes: Paul W.S. Anderson

Any d’estrena: 2014

Durada: 1h 44min

Repartiment: Kit Harington, Carrie-Anne Moss, Emily Browning, Adewale Akinnuoye-Agbaje, Jessica Lucas, Jared Harris Shuterland, Currie Graham

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Acció, Aventures

ARGUMENT

Una de les zones més perilloses del món és el Mont del Vesuvi que entra en erupció. Un esclau de vaixell que escolta la notícia i fa tot el possible per tornar a casa per salvar a la seva estimada i al seu millor amic, un gran gladiador sense escapatòria del coliseu, situat al centre de la ciutat. Però la batalla contra la mare naturalesa no serà l’única sinó que es creuarà amb un senador sense consciència que manté al poble sota el seu poder.

Aquesta pel·lícula és una història d’amor, lluita i aventures que ens trasllada a un moment que va marcar a l’Antiga Roma.

TRÀILER
[youtube]https://youtu.be/uWUGF0j9WRo[/youtube]

CRÍTICA

Quan vaig saber que anaven a fer una pel·lícula sobre el que va passar a Pompeia, vaig esperar veure una pel·lícula d’acció, però el director es va basar més en la història d’amor entre Milo i Cassia i recorda més aviat les pel·lícules tipus pèplum i de catàstrofe que la realitat pompeiana. El que més crida l’atenció són els efectes especials que estan molt ben fets, tot i que no reflecteixin ben bé el que va passar a Pompeia, l’erupció del volcà, el tsunami, i la lava que envaeix la ciutat. I s’espera molt el que passarà durant la pel·lícula per acabar fonent-se tot en una història d’amor.
Els actors ho fan bastant bé. A mi especialment m’agrada qui fa de Milo, perquè apart l’he vist a Juego de tronos. El que m’ha sorprès que no sortís gaire és el millor amic d’en Milo.
La pel·lícula no està massa bé. Podrien haver rebuscat més en la història romana i haver-ho recreat a la gran pantalla, perquè la gent que vivia a Pompeia va sofrir molt i a la pel·lícula tampoc es veu gaire. El més interessant és el text inicial de Plini: erant qui metu mortis mortem precarentur; multi ad deos manus tollere, plures nusquam iam deos ullos aeternamque illam et nouissimam noctem mundo interpretabantur. La sabríeu traduir? Què significa? Esteu d’acord amb el que diu? Davant d’una catàstrofe per què l’ésser humà prefereix el suïcidi? A quin escriptor llatí us recorda?

Ariadna Zarcos

4t ESO Llatí opt.3

Saint Seiya Omega

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Saint Seiya Omega

Directors: Morio Hatano i Tatsuya Naganime

Guionistes: Reiko Yoshida i Yoshimmi Narita

Música: Toshihiko Sahashi

Any d’estrena: 2012

Durada: 23 minuts (aproximadament)

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Fantasía

ARGUMENT:

La sèrie se centra en la història d’un grup de joves guerrers denominats “sants” o “cavallers”. El protagonista d’aquesta història és el guerrer Koga (Cavaller que porta l’armadura de Pegàs). Aquests guerrers lluiten al costat de la deessa grega Atena, que està reencarnada en una humana amb el nom de Saori. Per tal de protegir la humanitat de les forces del mal que volen dominar la Terra, aquests guerrers tenen batalles molt intenses. Per a les seves batalles, cada sant utilitza la seva energia interior lligada a l’univers, el que anomenen “cosmos”, les seves tècniques especials de lluita, i les seves armadures, totes inspirades en les constel·lacions, les quals els representen com cavallers o Sants d’Atena i els protegeixen en els combats.

La història comença quan Mart, el Déu del Foc i la guerra, descendeix a la Terra amb la intenció d’instaurar un nou ordre i governar així el planeta. En aquell moment Atena i el nen Kōga estan en perill. El Cavaller Llegendari Seiya apareix per lluitar i aconsegueix salvar la deessa i el nen. Kōga és un nen que està criant Saori, però ell no sap que ella és la Deessa Atena. Ell només descobreix que Saori és Atena tretze anys després, quan ella desapareix a causa de Mart que ha tornat, després d’haver-se recuperat totalment de les lesions causades per la lluita contra Seiya.

Aquest anime és un spin-off inspirat en el clàssic manga i anime Saint Seiya, el qual va ser creat, escrit i il·lustrat per l’autor japonès Masami Kurumada. Cronològicament la història de la sèrie, està situada tretze anys després dels esdeveniments narrats al final de la sèrie original, en la qual el guerrer Seiya era el protagonista.

CRÍTICA:

A inicis del 2012, s’havien realitzat molts rumors a internet sobre la producció d’un nou anime relacionat amb Saint Seiya. Això es va mantenir com especulació fins a mitjans de febrer quan Toei Animation, l’estudi que produeix l’anime, va comunicar de manera oficial, la creació d’aquesta sèrie, la qual portaria el títol de la sèrie original més el sufix Omega representat en el signe grec Ω.

Els fans del Saint Seiya original van reaccionar de forma moderada, ja que no volien fer-se il·lusions quan potser la nova història els defraudaria. I efectivament una vegada emesa la sèrie hi va haver dos tipus de reaccions:                                                                 – Un grup de fans van reaccionar positivament a l’emissió del primer capítol de Saint Seiya, ja que els agradava tenir aquella sensació de retorn a la infancia, i creien que la història no estava malament del tot.                                                                                         – Els altres seguidors de la sèrie original creien que era quasi una falta de respecte la creació d’aquesta nova història, perquè creien que l’anime no tenia suficient qualitat per a igualar al seu precedent. A més, creien que la història i els diàlegs eren una mica infantils.

I en aquest últim punt crec que no els hi falta raó, perquè suposo que tant la productora com la cadena que emet la sèrie han intentat fidelitzar persones amb menys edat per poder tenir una audiència més àmplia i variada.

Parlant de la sèrie en si hi ha un aspecte molt curiós i són els atacs. Cada atac d’element del cosmos pot tenir un avantatge contra un altre element del cosmos segons les seves qualitats naturals, encara que si el cosmos d’un guerrer és més poderós que el cosmos de l’altre guerrer aquest avantatge s’anul·la gràcies al nivell de cosmos. Els elements esmentats en la sèrie són: foc, vent, tro, terra, aigua, foscor i la llum. Cadascun d’ells té les seves qualitats i els seus punts forts i febles. L’element de la llum és el més fort amb diferència, ja que no posseeix cap desavantatge davant altres atacs d’elements, però és el més difícil de trobar-se en algun sant.

Canviant de tema un altre cop, a Amèrica del Sud hi va haver una polèmica molt gran perquè la televisió que va comprar els drets per emtre allà aquest anime no va posar als dobladors de l’anterior sèrie, els de tota la vida. Aquests dobladors no treballaven perquè el pressupost pel doblatge era molt baix. Però després d’una queixa massiva per part dels seguidors de la sèrie la cadena va ampliar el pressupost i varen arribar a un acord amb els dobladors.

Finalment, dir que Namco Bandai Games va anunciar a finals de març de 2012 que Saint Seiya Omega seria adaptada per a un videojoc i a la tardor del 2012 va sortir a la venda al Japó.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic