Ben-Hur, de William Wyler

Publicat el 31 octubre 2012 per nuriayela12

FITXA TÈCNICA

Nom original: Ben-Hur una historia de Cristo.
Director: William Wyler.
Guionistes: Karl Tunberg, Maxwell Anderson, Christopher Fry i Gore Vidal
Any d’estrena: 1959.
Durada: 212 minuts.
Repartiment: Charlton Heston, Jack Hawkins, Stephen Boyd, Haya Harareet, Sam Jaffe, Hugh Griffith i Finlay Currie.
País d’origen: Estats Units.
Idioma original: Anglès.
Gènere: acció, aventures, drama, històric i romàntic.

ARGUMENT

La història es desenvolupa a la província de Judea, l’any 30. L’imperi romà és l’amo i senyor de la majoria de poblacions descobertes al món, d’entre elles Judea, a la qual els romans governaven amb duresa. Els habitants esperen amb ànsia l’arribada d’un nou Messies que alliberarà el poble jueu dels romans.

El nostre protagonista és Judà Ben-Hur (Charlton Heston), un príncep ric que comercia amb espècies d’Orient a Roma, un home respectat i creient. La situació és tèrbola i es preveu un aixecament violent contra el poder romà, els romans respondran a aquesta amenaça enviant dues legions dirigides pel cap militar Messala (Stephen Boyd), vell amic de l’infància d’en Ben-Hur.

En Judá Ben-Hur veu a Messala com un amic i una possibilitat de canvi pel seu poble, una espurna d’esperança per l’enteniment, el raonament i el respecte. Però per altra banda Messala veu el seu vell amic com l’home que assenyalarà els enemics jueus de Roma per la seva amistat passada. No obstant, Ben-Hur s’hi nega i Messala entrat en còlera, trenca la relació.

Ben-Hur haurà d’anar en compte d’ara en endavant, ja que ha donat una negativa a algú important que li pot portar molts problemes. Però li vindrà un cop de mala sort; la seva única germana, Tirzah, es recolza al llindar del terrat de casa seva i una teula es desprèn mentre passava la comitiva que duia el governador, provocant que rebin un cop ell i el seu cavall. Aquest accidental incident fa que Ben-Hur, la seva germana i la seva mare acabin presoners a causa de que el seu teòric amic Messalla l’acusa d’atemptar contra el nou governador de Judea, Valeri Grato. Judá és enviat al port de Tir, sense cap mena de judici, com a galiot en una galera. Ben-Hur jura venjar-se de Messala encara que li dugui tota la vida aconseguir-ho.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Ql0c4JD-93c[/youtube]

És una petita introducció a la pel·lícula, no he posat el tràiler original ja que se sentia malament.

CRÍTICA

És difícil escriure sobre una pel·lícula que quasi tothom ha vist i que sempre ha comptat amb el recolzament del públic, així s’entén que s’hagi reproduït nombroses vegades a la gran pantalla i passat que passi per la petita en nombroses ocasions, sobretot en dates tan senyalades com ara Nadal o Setmana Santa, dates molt apropiades per veure-la donat el seu contingut.

Ben-Hur és colossal en tots els sentits de la paraula i el fet de que es segueixi parlant d’ella no és tant sols per les escenes espectaculars, com ara la carrera de quadrigues que desprès de 60 anys encara deixa amb la boca oberta sinó perquè tot el conjunt té una perícia vital i una complexitat expositiva que la situen a primera línia de les produccions cinematogràfiques.

La pel·lícula aconsegueix aplegar dos dels grans mèrits del cinema mundial: entreteniment i qualitat cinematogràfica i ho presenta amb tot el sentit de l’espectacle possible. A més a més, la pel·lícula enfronta l’heroi amb les seves pors i el seu patiment i això ho acompanya amb detalls magistrals al llarg de tot el relat. També suma un missatge religiós gens ocult que no distreu i que enllaça perfectament amb la història.

Ben-Hur va guanyar onze Oscars, s’entén el perquè, ja que l’espectacle magnífic. A més va establir un precedent en quant als gallardons que li van ser atorgats, que no va ser revocat fins als anys 90 en què Titànic els va igualar. A dia d’avui segueix vigent encara que també igualat per la pel·lícula El senyor dels anells: El retorn del Rey.

Per finalitzar es podria dir que la pel·lícula es pràcticament perfecta.

Segur que heu vist alguna vegada aquesta pel·lícula, què us sembla? La pel·lícula es troba totalment submergida en l’època romana.

Quina altra carrera immortalitzada pel cinema podríem relacionar amb la cursa de quadrigues de Ben-Hur, quines semblances i quines diferències hi aprecieu?

Núria Yela
2n de Batxillerat Llatí i Grec

The Wicker Man

Publicat el 26 maig 2012 per nuriayela12

FITXA TÈCNICA

Nom original: The Wicker Man.
Director i guionista: Neil LaBute.
Any d’estrena: 2006.
Durada: 102 min.
Repartiment: Nicolas Cage, Ellen Burstyn, Kate Beahan, Frances Conroy, Leelee Sobieski, Molly Parker i Diane Delano.
País d’origen: Amèrica.
Idioma original: Anglès.
Gènere: Terror i suspense.

ARGUMENT

Fa dies el meu pare em va recomenar una pel·lícula que segons ell era molt bona. L’hagués mirada amb més atenció, l’únic que tracta sobre un tema una miqueta inquietant…

Un policia rep una carta d’una antiga amiga seva que viu en una illa a les costes d’Escòcia, explicant-li que la seva filla havia desaparegut feia dues setmanes i que si us plau la podria ajudar a trobar-la. El protagonista va a l’illa però no només la desaparició de la nena era estranya, sinó que no hi havia cap home de punta a punta. Comença a trobar moltes pistes que li fan obrir els ulls a una realitat molt més preocupant: la nena no estava morta, però ell aviat ho seria. Les dones d’aquell estrany lloc l’havien enganyat perquè hi anés, en teoria a buscar la desapareguda, però l’objectiu que tenien era que ell tingués relacions amb elles i després l’oferirien als Déus de l’agricultura. Això ho feien un cop a l’any per assegurar-se la descendència. Quan ell se n’assabenta de tot, no pot marxar de l’illa i el cremen viu dintre una mena d’estàtua de fusta, amb la qual totes les dones fan un ritual, un ball per a tenir bones collites durant l’any següent.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MtE8DhotNXk[/youtube]

CRÍTICA

Aquesta història és molt semblant al mite de les dones Amazones, que no permetien cap home a la seva tribu i només els necessitaven un o dos cop a l’any per mantenir l’espècie i després , si el nadó era un nen, l’abandonaven . Les Amazones eren dones fortes, guerreres i sobretot dedicades a l’agricultura. A més he de dir que el ritual- festa del final s’assembla al que feien els druïdes celtes per demanar fertilitat als camps. Hi ha moltes semblances entre les tres històries i segurament si mirés la pel·lícula amb més atenció en trobaria moltíssimes més. Em sap molt greu, però deixo aquesta feina per vosaltres, ja que només de pensar-hi, em vénen esgarrifances!!!

Jessica Rubricatus Mcdaid,

1r Batx. Llatí i Grec de l’Ins Miquel Martí i Pol.

Quod sumus

Juno

Publicat el 16 abril 2012 per nuriayela12

Director: Jason Reitman
Actors/Actrius: Ellen Page, Allison Janney, J.K. Simmons, Olivia Thirlby, Michael Cera, Jason Bateman, Jennifer Garner
Gènere: comèdia
País: Estats Units
Any: 2007

Juno és una pel·lícula molt bonica sobre una adolescent que ha de combatre un embaràs, donar el seu bebè en adopció, passar l’últim any d’institut i continuar la relació amb el pare del seu fill. Li pregunten en una escena si es deia Juno pel planeta i ella contesta que és perquè el seu pare és un fanàtic dels mites clàssics. El seu nom queda molt ben reflectit en el personatge, ja que és molt protectora, es dedica a assegurar el futur del fill que tindrà, igual que la deessa Juno, Hera en la mitologia grega; el pare, en canvi, busca altres noies i Juno està molt gelosa, tot i que mai li mostra la seva ràbia, sinó que sempre ho comenta a les seves amigues ( igual que Hera, quan dolguda , comenta a les altres deesses les infidelitats de Júpiter/ Zeus). Finalment la història acaba molt bé: ells acaben junts i s’estimen molt, el bebè viurà feliçment amb la seva nova mare i tots dos comencen una nova vida dedicada a la música i l’amor.

M’encanta aquesta pel·lícula per moltes raons: la lluita, la responsabilitat d’una adolescent que no busca el camí més fàcil, l’ajut sempre dels pares i la comprensió de la seva amiga. La meva primera filla es dirà Juno, com la deessa i sobretot, pel significat que té per mi tota la història d’aquesta adolescent.

Jessica Rubricatus Mcdaid
1r Batx. Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Elektra versus Electra

Publicat el 23 març 2012 per nuriayela12

Director: Rob Bowman
País: Estats units
Any: 2005
Gènere: Acció i fantasia
Protagonistes: Jennifer Garner i Goran Visnjic
Elektra és una dona que viu dins del misteri: els seus pares varen ser assassinats, ella va morir misteriosament, però de la mateixa manera va ressuscitar. Torturada per tot això, només viu per venjar la mort dels seus pares i no pot controlar aquest desig. S’entrena en la disciplina del ninjutsu, i el seu mestre és un sensei , tot i així no pot controlar la seva fúria. La necessitat d ‘Elektra de venjar aquest crim la força a l’exili i es converteix en una assassina, la millor. De la mà d’una jove adolescent de 13 anys, Abby, una noia que s’assembla molt a ella, i del seu pare , Mark, intentarà redimir-se.
D’aquesta Elektra ens parla l‘Electra clàssica, filla de Clitemnestra i Agamèmnon. Ella també va ser testimoni de la mort del seu pare a mans de l’amant de la seva mare , Egist. Ella també viu per a venjar aquesta mort i intentarà redimir-se salvant el seu germà Orestes, legítim hereu del tron de Micenes.
La nostra Elektra es converteix en una assassina professional, l’altra incita el seu germà a matar els assassins del seu pare. Hi participa i pateix els mateixos remordiments…La salvació de totes dues ve donada per l’aparició dels sentiments, per l’objectiu de salvar Abby i Mark, filla i pare, adolescent de 13 anys molt semblant a ella mateixa i al seu antic enamorat.
En el seu camí, Elektra es troba amb personatges sobrenaturals que tenen vida pròpia, amb un dimoni que propaga malalties, el Tifó … Quina casualitat, en tenim un mitològic que per la seva forma titànica omple de mal tota la terra!!! A l’altra Electra, ella i el seu germà són perseguits per les Erínies, divinitats que castiguen els homicidis de família. En el seu camí, Elektra té l’ajut del poder conegut com Kimagure: l’habilitat de predir els esdeveniments abans que ocorrin i aquest l’ajuda; l‘oracle a qui consulta Orestes i Electra els marca el camí, el destí, han de fer el que cal. Els remordiments són la seva redempció i la seva salvació.

Núria Lozano Martell

1r Batxillerat B.

Paranormal Activity 2

Publicat el 18 març 2012 per nuriayela12

Quan estava veient Paranormal activity 2, em vaig adonar d’una paraula en llatí, no li vaig prestar molta atenció, però quan vaig recordar les classes de la Lida, vaig tornar cap enrere per agafar-la i d’questa manera que tots pogueu veure aquesta paraula i intentar endevinar el seu significat.

Una de les teories més comunes que he vist se suposa que la paraula gravada a la porta és Meus. Si això és cert, llavors no tenim una resposta simple i senzill per a vosaltres. Meus en llatí significa “meu”. Tenint en compte que estem tractant amb una mena de dimoni aquí, no seria massa desgavellat pensar que utilitza Amèrica i posseïa ja Kristi va sortir del soterrani, “meu” té molt sentit.

Algunes persones han determinat que “Melk” és en realitat una traducció estranya de Moloc, que era un antic déu semític que es va especialitzar polzades … el sacrifici de nens. Si es presta atenció, es pot escoltar algun esment del fet que el dimoni que posseïa Katie se li va prometre el primer home nascut en la família. Així que tenint Hunter nadó sens dubte encaixa en aquest mes de Moloc.

Què creieu que vol dir a la pel·lícula?meus o melk?

Què opineu de Moloc? Què en sabeu?

Elisa Moya
Llatí 4t ESO B Llatí

The Hours ( Les Hores) de Stephen Daldry

Publicat el 5 febrer 2012 per nuriayela12

Director: Stephen Daldry
Gènere: Drama
Nacionalitat: Americana
Protagonistes: Nicole Kidman, Julianne Moore i Meryl Streep.

Argument: Tres dones de diferents èpoques, Virgina Woolf, gran escriptora, Laura Brown, mestressa de casa, i Clarissa Vaughan, editora, viuen unes hores crucials de les seves vides, totes tres unides per la lectura de la novel·la “Mrs Dalloway” i totes tres a la recerca de la felicitat i intentant canviar el seu destí.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=O1Dj-v7L7RI[/youtube]

A l’assignatura de “Literatura Castellana” van veure la pel·lícula “Les Hores”. Els professors, el Joan Carrillo i la Rocío, ens van llençar un repte: Hi trobarien pervivència clàssica? Ecce!!!!

Segons la mitologia Grega, les Hores (Talo , Auxo i Carpo) són tres divinitats filles de Zeus i Temis que representen el cicle de la vegetació: Brollar, créixer i fructificar respectivament. Els seus atributs es poden relacionar amb les protagonistes de la pel·lícula de dues maneres diferents.
Podem dir que cada una de les Hores és una de les tres dones diferents: Talo, “brollar”, la relacionem amb Virgínia Woolf. Virgínia crea un llibre, una història que ha perdurat al llarg dels anys. Ha creat una vida amb aquesta novel·la, però el fet que l’obra hagi perdurat és gràcies a Auxo, “créixer”. Auxo correspon a Laura Brown, la que fa que aquesta novel·la sigui gran, igual que totes les persones que la van llegint.Carpo,”fructificar” és, finalment, Clarissa. Clarissa crea la flor que Virgínia va cultivar i que Laura va fer créixer. Ella dóna vida a la història que un dia es va escriure, la viu, molts anys després de que aquella vida, la SEVA vida, fos escrita.
També podem relacionar cada divinitat amb una fase del dia de les tres dones. Quan es lleven, “brollen” aquell dia que els marcarà per sempre. Es desperten i pensen en la vida que tenen i la vida que realment els agradaria tenir, “brollen” el seu futur. A partir d’aquí comencen a “créixer”. Viuen el seu dia però sense treure’s del cap aquella falsa felicitat a la que estan sotmeses, i pensen si realment val la pena haver-ho de aguantar. Pensen, plantegen, planegen i decideixen. I en aquesta decisió és quan “fructifiquen”. Al final del dia ho veuen tot més clar, arriben a la decisió final, la que arrossegaran fins la fi dels seus dies.