Bloc amb recursos educatius per explicar el món des d'una perspectiva geogràfica.
Articles per Sonia Ruiz
Pràctica 12: Geografia electoral
014 anys
1. Aplicar la Llei d’Hondt per a determinar els diputats i les diputades que obté cada partit per a cada circumscripció electoral
- Diputats per circumcripció: Annex del Real decret 1329/2011, de 26 de novembre de dissolució del Congrés dels diputats i del Senat
- Total de vots per província, Ministerio del Interior.
- En un full de càlcul de Google docs fer els càlculs pertinents (total vots de tots els partits a la circumcripció, dividit tants cops com diputats-es li corresponen). En negreta anar destacant la xifra que comporta l’obtenció d’un diputat.
- En l’article de la pràctica 12, al Google site de cadascú, inserir el full de càlcul.
2. Comentar el repartiment territorial del vots de les Eleccions General del 2011.
- Visitar la web “Cifras y votos” d’Esri.
- Inserir el mapa dels resultats electorals 2011 al teu Google site
- Comentar el repartiment territorial del vot de totes les formacions polítiques que van obtenir representació al Congrés dels Diputats.
El resultat al vostre Google site hauria de ser semblant al que apareix en aquest post de la pràctica 12 del geobatcubelles, només que afegint els comentaris corresponents.
De la definició d’Estat
014 anys
Convé distingir les formes més importants d’aplicació que rep el concepte d’Estat: l’Estat-nació, l’Estat-poder, l’Estat-aparell i l’Estat-territori.
Estat-nació: vincle social que es genera per la pertinença a un mateix territori, a través del qual s’adquireix una cultura comú. Quan coincideix domini territorial i consciència socio-cultural, es tracta d’un Estat-nació.
Estat-poder: constitueix l’àmbit operatiu de les relacions polítiques, des d’on s’imposaran sobre el conjunt de la societat les idees econòmiques, polítiques i ideològiques per les quals es guiarà l’Estat-territori.
Estat-aparell: format pels mecanismes i els instruments per a l’administració de l’Estat, és a dir, de la gestió d’un poder delegat. L’organització de l’Estat assumeix, com a mínim, un doble objectiu: per una banda, cerca la coherència social, i per l’altra, fa de dinamitzador social, mitjançant una gestió que eviti el conflicte i aglutini en el seu si les diversitats ideològiques-culturals contingudes en el seu si, ja siguin els nacionalismes interns, els problemes ètnics, religiosos i ideològics en general.
Estat-territori: unitats geopolítiques básiques de la divisió de l’espai terrestre mundial, amb una part de l’espai marí.
TRADUCCIÓ AL CATALÀ I ADAPTACIÓ A PARTIR DE SÁNCHEZ, Joan Eugeni. Geografia política. Síntesis. Madrid. 1992. Cap. 4. El ámbito funcional en geografía política. Del Estado a lo local. Pàg. 87-131.
Pràctica 10: mapa de les àrees urbanes de Catalunya
014 anys
per Sonia Ruiz
a 2bat 2011-12
A l’apartat d’urbanització, al subapartat 10 es pot consultar la informació sobre la jerarquia urbana catalana. La darrera pràctica d’aquesta avaluació consisteix en identificar aquestes àrees al mapa de fusion tables elaborat a la pràctica 8. Com que no podem editar i traçar línies i polígons als mapes de fusion tables, exportarem la imatge i l’editarem en un programa d’edició d’imatges.
La jerarquia de la xarxa urbana catalana
- En el nivell més alt: Àrea metropolitana de Barcelona.Amb més del 60% de la població catalana. Exerceix funcions de centralitatadministrativa, econòmica i de serveis.És constituïda per una conurbació central (Barcelona i municipis més propers, comBadalona, Hospitalet, Sant Adrià,Sta.Coloma…) i dues corones de poblacions enles comarques veïnes. La segona corona inclou Mataró, Granollers, Terrassa,Sabadell, Martorell, Vilanova i la Geltrú… (ciutats industrials i capitals decomarca).
- En el segon nivell: Capitals de província (Tarragona, Lleida, Girona) poblacionsdels voltants.
- Tercer nivell: Ciutats mitjanes capitals comarcals, amb forta influència(supracomarcal) en el seu entorn: Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada,Puigcerdà, Vilafranca del Penedès…
- Quart nivell: Capitals de comarca més petites o nuclis subcomarcals importants(turisme, indústria), com la Seu d’Urgell, Berga, Roses, Palamós, Amposta,Cambrils…
Activitat TIC d’avui dimecres 18 de gener de 2012
014 anys
Avui tinc una sortida amb els de 1r de batxillerat. Molt probablement arribaré puntual per fer la nostra sessió d’avui a l’aula d’informàtica. A les 14h, estigueu a l’aula 213, i si jo no hi sóc, entreu i comenceu a treballar. Més tard o més d’hora arribaré i val la pena anar fent feina.
Igualment, us avanço en què consisteix la pràctica 8: l’evolució de l’índex d’urbanització al món. Cal cercar la informació necessària per a fer:
1. A Google docs, Gràfic que mostri l’evolució de l’índex d’urbanització en els darrers anys al món. (% de població vivint en assentaments urbans “urban population”).
2. En un mapa de Fusion Tables, la distribució de l’index d’urbanització per estats, per l’any més recent que estigui disponible. Recordeu que cal analitzar les dades per a decidir els intervals, i els colors/símbols del marcador a Fusion Tables.
3. Inserir tots dos en un nou article al vostre dossier digital amb el comentari corresponent.
Ja sabeu que les dades cal que siguin d’un organisme internacional reconegut: Nacions Unides (o bé la seva agència per als assentaments urbans), o bé El Banc Mundial. També teniu l’opció de Gapminder, però aquesta opció encara no l’hem treballar com a font de dades.
