A l’apartat d’urbanització, al subapartat 10 es pot consultar la informació sobre la jerarquia urbana catalana. La darrera pràctica d’aquesta avaluació consisteix en identificar aquestes àrees al mapa de fusion tables elaborat a la pràctica 8. Com que no podem editar i traçar línies i polígons als mapes de fusion tables, exportarem la imatge i l’editarem en un programa d’edició d’imatges.

La jerarquia de la xarxa urbana catalana

  1. En el nivell més alt: Àrea metropolitana de Barcelona.Amb més del 60% de la població catalana. Exerceix funcions de centralitatadministrativa, econòmica i de serveis.És constituïda per una conurbació central (Barcelona i municipis més propers, comBadalona, Hospitalet, Sant Adrià,Sta.Coloma…) i dues corones de poblacions enles comarques veïnes. La segona corona inclou Mataró, Granollers, Terrassa,Sabadell, Martorell, Vilanova i la Geltrú… (ciutats industrials i capitals decomarca).
  2. En el segon nivell: Capitals de província (Tarragona, Lleida, Girona) poblacionsdels voltants.
  3. Tercer nivell: Ciutats mitjanes capitals comarcals, amb forta influència(supracomarcal) en el seu entorn: Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada,Puigcerdà, Vilafranca del Penedès…
  4. Quart nivell: Capitals de comarca més petites o nuclis subcomarcals importants(turisme, indústria), com la Seu d’Urgell, Berga, Roses, Palamós, Amposta,Cambrils…