Països on les llengües indoeuropees són majoritàries (verd fort)
o gaudeixen de reconeixement oficial malgrat no ser-ho (verd fluix)
o tot i no ser llengües oficials tenen una minoria de parlants (turquesa).
El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.
En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·leni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees. La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.
De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.
Compara aquests dos mapes i raona la resposta:
Llengües indoeuropees ca. 500 aC.
LLengües indoeuropees actuals
Do de llengües és un espai d’Oriol Munné a Catalunya Ràdio en què parla amb un especialista convidat i fan una radiografia ràpida i amena d’una de les 6.000 llengües que encara es parlen al món. En aquest UMapper hi trobareu les llengües tractades semanalment a Do de llengües i en comentari respondreu les qüestions següents: Quines llengües provenen del llatí? Quina curiositat us ha agradat més dels programes emesos sobre les llengües romàniques? Què us ha cridat més l’atenció del grec? Quina de les llengües pertanyents a la família indoeuropea us ha semblat més interessant? Quina pertany al grup indoari? Quines pertanyen al grup germànic? i al grup eslau? i al cèltic?… Què us sembla que un programa de ràdio tracti aquest tema per a tots els oients?
