Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Tres blocs de l’IPM són finalistes del IX Premi Espiral Edublogs

En primer lloc, ENHORABONA a tots els organitzadors, membres del jurat, participants i sobretot als finalistes del IX Premi Espiral Edublogs!

Entre els blocs dels alumnes de Secundària que han arribat a la fase final a l’espera que dia 15 de maig es publiquin els blogs guanyadors d’aquesta novena edició del Premi Espiral Edublogs hi ha els blocs de Clàssiques de l’IPM: El fil del mite grec i, entre els blocs de batxillerat, Literatura grega a escena i L’univers clàssic dels nostres mots.

Blocs d’ alumnes de secundària:

 Blocs d’alumnes de Batxillerat:

Continueu treballant, alumnes i col·laboradors, i molta sort per a la final, però haver arribat fins a aquí en un premi com aquest és tot un reconeixement a l’esforç i un orgull per al nostre centre (i especialment per a l’àrea de Clàssiques i els seus blogs)! Avant!

“Maillol i Grècia” al Museu Marès de Barcelona

"Mediterrània",  Museu Marès 2015

“Mediterrània”, Museu Marès 2015. Fotografia El Fil de les Clàssiques

En el Museu Frederic Marès de Barcelona, a tocar de la catedral, es pot visitar fins el 31 de gener del 2016 l’exposició comissionada per Àlex Susanna Maillol i Grècia. La mostra repassa el viatge que l’any 1908 va realitzar a Grècia l’escultor, pintor i gravador Arístides Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1861– 1944). En aquest viatge per la Mediterrània (Marsella, Nàpols…) fins a Grècia (acròpolis d’Atenes, Eleusis, Delfos, Olímpia…), va poder contemplar les escultures clàssiques de l’art grec, va refermar el seu ideal estètic de les formes nues i planes, sense detalls anatòmics. Aquest cànon artístic de Maillol que ell definia com a “plena tridimensionalitat” va acabar tenint una importància determinant en l’escultura moderna del segle XX i, molt particularment, en l’escultura noucentista i postnouncentista catalana.

Maillol amb un model a Fàleron, Grècia. ©Harry Kessler, Fundació Dina Vierny-Museu Maillol

En el pati del Museu Marès, sota l’ombra dels porxos a tocar dels jardins de l’il·luminat pati amb refrescant font i columna romana, s’hi pot contemplar temporalment la superba escultura ‘Mediterrània‘ del 1905.

Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició "Maillol i Grècia". Fotografia El Fil de les Clàssiques

Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició “Maillol i Grècia”. Fotografia El Fil de les Clàssiques

L’escultura ‘Leda’ de Maillol (1900) / PAU CORTINA (ACN)

A l’interior del museu, en l’espai temporal, s’hi poden veure 23 obres inèdites de petit format (bronze, marbre, terracota, i guix), provinents de la Fundació Dina Vierny-Musée Maillol de París i d’algun col·lecionista particular, i també plànols, dietaris i quaderns del viatge a Grècia i algunes de les fotografies (més d’una cinquentena) que li va fer el comte Harry Kessler (amic de l’artista, editor i mecenes de l’escriptor Hugo von Hofmannsthal) durant el viatge.

Arístides Maillol al santuari de Delfos Grècia, 1908. Fotografia: Harry Kessler.

També es poden contemplar dos olis de Maillol fets a Grècia i un curtmetratge ‘Aristide Maillol, sculpteur’, una versió reduïda de l’entrevista que el cineasta Jean Lods va fer-li a l’escultor el 1943 al seu taller de Banyuls de la Marenda, a la Catalunya nord, un any abans de morir. Veient el documental es fa palès que els turons de Banyuls i els pendents de les vinyes estan miraculosament emparentats amb les seves escultures i amb Grècia.

Maillol coneixia bé les seves arrels i les proclamava. No us perdeu aquesta petita però entranyable exposició ni la seva actualitat a la xarxa #maillol. Aprofiteu la visita a l’exposició per visitar el fons del Museu Frederic Marès que té moltes altres peces de Grècia i Roma i obres del mateix Marès amb la petja de Maillol.

Per Sant Jordi, referents clàssics!

Sant Jordi també és un bon moment per participar arreu i no oblidar-nos dels referents clàssics!

    • Alguns ja heu enviat via Facebook les vostres participacions al Certamen literari de Sant Jordi de l’Ajuntament de Premià de Mar.
    • Ja podeu comentar el Fotorelat “Un matí de comèdia” o bé “Premià romà” que més us agradi:

portada sites

Si no participeu aquest Sant Jordi, és perquè no voleu i potser el drac que ens ha fet la Valèria s’enfadi.

Drac de Sant Jordi. Valeria me fecit

El Dia de Sant Jordi els alumnes de Classical Culture ens representaran Orfeu en anglès! Per no perdre la tradició, també jugarem a Eco y Narciso, el joc d’etimologies grecollatines.

Bona Diada de Sant Jordi amb molts referents clàssics, llibres i roses!

SANT JORDI 2015

L’alè perfumat de la primavera,
pinta les roses amb pinzells acolorits.
Per Sant Jordi, les noies, portaran
una rosa transparent al fons dels ulls.
I llibres, llibres, omplint els carrers.
Molts amb l’olor de la tinta fresca encara.
Altres, vells coneguts, estimats.
I Roses i llibres. Colors, històries, poemes
sota el llenç blau, esclatant del cel.
Pepita Castellví

P.D.: En el bloc de l’institut hi trobareu les fotografies i el vídeo.

Auricoma et tres ursi

Després de les vacances de Setmana Santa, a quart de l’ESO reprenem les classes amb nous textos en llatí sense deixar de recordar la feina feta amb Auricoma et tres ursi. Vet aquí un tastet!

Ecce!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/8eSiAKxHQMI[/youtube]

Amb el taller de contes il·lustrats d’Una mà de contes de tv3:

Auricoma1

Treball de Valentina V., 4t ESO Llatí opt.3

auricoma Treball de Boutaina, Blanca et Alexia, 4t ESO Llatí opt. 3

liana2lianaaaa1

Liana et Nais me fecerunt

Hem col·laborat a Infinita Fabula III Familia Ursi et Iulia

Ara és l’hora de Minerva et Arachnē!

Dia Mundial de la Poesia amb referències clàssiques

Dia Mundial de la Poesia

Si dia 17 us va passar per alt el Dia de la poesia catalana a Internet, fa temps que celebrem tal dia com avui a El Fil de les Clàssiques el Dia Mundial de la Poesia.

Ja se sap que llegir i escriure poesia és tot un plaer, però no a l’abast de tothom; per tant, tal com ja ha fet la Pepita Castellví, us animo, poetes i poetesses, a deixar en comentari el poema amb referències clàssiques que vulgueu compartir amb tots nosaltres i també us animo a escriure un poema sobre un mite, un personatge grec o romà, un edifici clàssic, un sentiment com l’amor, el desamor, l’amistat… Tot és començar i anar estirant del fil, les paraules, autèntics bàlsams, sortiran soles. Ho proveu? S’acosta Sant Jordi i, si és inèdit, el podreu presentar al Certamen Literari, si voleu, o publicar-lo a Aracne fila i fila!

EL TEU NOM

Busco el teu nom en la llarga línia de l’horitzó.
El busco en el passat, en els records,
en els dies que corren sense parar.
El busco en els somnis oblidats.
En la lluïssor d’una mirada,
en les paraules a l’atzar.
En el xiuxiueig de les fulles dels arbres,
en l’espai que els núvols deixen al descobert.
En la blavor del mar, en el daurat del sol.
El busco en la fantasia, en la imaginació
El busco… el busco…

Pepita CASTELLVÍ

També podeu aprofitar per introduir un poema de Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map tal com us animem la Iria i l’Omaima a Oda a una urna griega.

I de la poesia grega què en sabeu? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

Gaudiu de la poesia avui i sempre!

La pedra mil·liar de Can Ferrerons

Al Museu Romà de Premià, hi ha exposat el mil·liari trobat a Can Ferrerons, tal com vàrem poder contemplar el dia de la seva recent inauguració.

Saps què és un mil·liari? Quina era la seva finalitat? Per què aquesta pedra mil·liar trobada a Premià és rellevant? A quina via romana pertanyia? Quina informació ens dóna? Per què porten el nom de l’emperador? Per quin emperador (o emperadors) es creu que el mil·liari de Premià fou sufragat i, per tant, dedicat? La pedra mil·liar, trobada a Can Ferrerons, quan perd la seva utilitat com a mil·liari, quin ús acaba tenint? Quants mil·liaris romans s’han trobat a El Maresme? Es conserven? On? Què és el Camí del Mig?…

La planta octagonal de Can Ferrerons s’obre al públic: Museu Romà de Premià

Museu Romà de Premià

image009

Avui, idus de març, i sense fer cas als auguris s’ha inaugurat el Museu Romà de Premià.  Des de les 12,00 del migdia s’han fet a l’exterior del jaciment (c/ Enric Granados, 115, de Premià de Mar) diferents activitats adreçades a tots els públics i contextualitzades en el món romà. Amb retard, com acostuma a passar, s’ha fet l’acte oficial d’inauguració i han començat les visites al jaciment en torns de 50 persones.

DSC_0255

El jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic de gran singularitat a Catalunya. Es tracta d’un edifici de planta octagonal d’època romana tardana que no té paral·lel amb cap altre jaciment arqueològic descobert fins ara. L’espai que es pot visitar consta d’uns 550 m². Els treballs de condicionament per a la visita al pública es van iniciar durant la tardor de l’any passat i han tingut un cost de 164.954,28€. Aquesta obra s’inclou dins el Pla de Barris, i compta amb una subvenció del Departament de Cultura d’un 50%. A més, rebrà una subvenció de 52.340€ per part de la Diputació de Barcelona.

Els alumnes de llatí de l’institut Premià de Mar hem vist la descoberta del jaciment, i mentre els anys han anat passant l’hem anat coneixent i descobrint de la mà de Marta Molina, d’Anton Torrents, de Ramón Coll, de Marta Prevosti, Josep Font, Isabel Rodà… l’hem visitat amb el profesor Robert Delord i els alumnes francesos de Grenoble, fins i tot va venir la televisió, han sorgit articles als nostres blocs, thinglinks, treballs de recerca com el de Rubén Florencio, Hady Camara & Georgina Tur  i premis per Sant Jordi i per Treballs de Recerca (Hèracles 2012, Projecte de Recerca Jove, Baldiri Reixac…)

Quinze anys de records personals inesborrables lligats a un jaciment a qui desitjo la millor de les bones fortunes.

Moltes gràcies alumnes per participar-hi avui activament, com l’Arnau Lario i el Guillem Acien, o bé per interessar-vos pel passat romà de Premià. Avui sé que a Premià tenim el futur romà assegurat, tot i que encara hi ha molta feina a fer!

Museu Romà de Premià de Mar
Enric Granados 115
Visites concertades: museuroma@premiademar.cat
Telèfon 93 752 91 97

Les restes trobades a Can Ferrerons es poden veure a Arqueologia de Premià al MEP i un tastet a Aracne.

Lola Busquets entrevista Ramon Coll al programa Tot d’una de Ràdio Premià del 13 de març de 2015:

Tota l’actualitat de Can Ferrerons a Premià Notícies

Idibus Martiis MMDCCLXVIII a.u.c. i a
Vila Primilia.

Un matí de comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat

Lisístrata i Càsina

Un any més hem pogut gaudir del teatre grecollatí. Enguany hem anat tots al teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat i en comptes d’una tragèdia grega i una comèdia romana com anem fent des de fa anys i panys, hem assistit a una representació d’una comèdia grega en català, la sempre vigent Lisístrata a càrrec del Grup de Teatre i Música de 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona i una comèdia en castellà de Plaute, Càsina, passada de moda pel que fa a l’argument però paradigmàtica per entendre l’art plautí, a càrrec del grup Komos del IES Distrito Marítimo de València.

Casina-de-plauto

Lisístrata

Com a mallorquina m’ha fet molta gràcia que a la Lisístrata Cinèsias i Mirrina parlessin en mallorquí i que la traducció de Càsina fos a càrrec de Joan Carles Simó. Per cert, aquí la trobareu en francès!

Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.

Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!

Espero amb candeletes els vostres comentaris de valoració, així com  els diferents apunts a Aracne fila i fila i pel que fa a la Lisístrata al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena. Sara Bernad ahir ja va publicar algunes fotografies al Facebook Fildelesclàssiques.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=CjXkMmapjWI[/youtube]

Les edats de la dona en la poesia grega

Per celebrar el Dia Internacional de la Dona, enguany també em plau compartir hic et nunc la presentació que va acompanyar la conferència Les edats de la dona en la poesia grega, concretament en l’Antologia Palatina, dins del curs d’actualització organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’IEC: Les edats del món, les edats dels homes… Els epigrames funeraris hel·lenístics de l’Antologia Palatina, recopilats per A.S.F. Gow i D.L.Page, esdevenen, tot i la ficció literària, testimonis interessants pel que fa a les dones gregues ja que faciliten dades sobre el nom de la finada, la família, la ciutat, les causes de la mort, qualitats ideals i també l’edat (nenes, joves donzelles, casades i velles), ara bé dels 286 epitafis sols 68 van destinats a dones i malauradament a diferència dels masculins els femenins són menys explícits. Quan pensem en l’esperança de vida de la dona grega, cal tenir en compte que aleshores com ara les dones vivien més que els homes però sobretot vivien molt menys: l’esperança de vida femenina a l’època hel·lenística era de 36 anys per a les dones i un any més per als homes, sols menys d’un 1% de la població arribava als 80 anys.

Tot i la meva recerca, en l’Antologia Palatina, no hi ha cap epigrama a l’estil de “A la edad de las mujeres” de Quevedo que ens parli de totes les edats de la dona amb uns quants versos, per això a tall de conclusió vaig demanar a la Pepita Castellví que ens fes un poema:

LES TEVES EDATS

Sols fa un moment que has obert els ulls,
sols un moment que encara eres somni.
Els dies s’enfilen un darrere l’altre
i passa el temps: un, dos, cinc anys…
Infància esplendorosa plena de jocs.

Bella i jove, a l’hora blava
del matrimoni, bella i dolça.
I ara, ja has complert el teu destí.
Entre els teus braços, gronxant-lo
tendrament, dorm el teu petit nadó.

Ara ja no hi ha converses de noietes.
La llar, els fills, s’emporten les xerrades,
els jocs, cap a uns altres horitzonts.

I un dia, sense avisar, t’arriba la vellesa
mentre el sol envermelleix els núvols,
i pinta la teva vida amb colors d’or i aram.

PEPITA CASTELLVÍ