Tag Archives: Poesia

Ut pictura poiesis

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia (#DiaMundialPoesia) i per commemorar aquesta diada un any més, ens unim a les activitats del Departament de Català i Clàssiques de l’institut Premià de Mar, principalment l’exposició Expopoètica que també podeu gaudir de manera digital, audiovisual i a la Biblioteca Martí Rosselló.

Participeu també tot completant aquest Padlet amb diferents definicions de poesia (vostres o de poetes) tot seguint la diapositiva del poeta i escriptor mallorquí Miquel Bauçà i Rosselló, professor de Llengua i Literatura Catalanes del nostre centre, aleshores Cristòfol Ferrer.

Made with Padlet

També podeu seguir una antiga tradició i introduir un poema de la Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map.

I de la poesia grega què en sabeu (vid. Topobiografies de poetes gregues)? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? Qui és la musa de la poesia? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

IMPORTÀNCIA DELS POETES. MOLTS POBLES PRETENEN SER LA PÀTRIA D’HOMER

Saxa et solitudines uoci respondent, bestiae cantu flectuntur atque consistunt: nos non poetarum uoce moueamur? Homerum Colophonii ciuem esse dicunt suum, Salaminii repetunt, Smyrnaei suum esse confirmant itaque etiam delubrum in oppido dedicauerunt, permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt. (Extret de CICERÓ, Discurs a favor del poeta Àrquias, 8, 19.)

Ut pictura poiesis! Gaudiu de la poesia avui i sempre! Animeu-vos a escriure el vostre poema per presentar-lo al Certamen literari de Sant Jordi i comenceu a escalfar motors per fer una lectura pública de l’Odissea d’Homer el proper 24 de març!

Alumnes de Grec de l’IPM llegiran en català el cant VI de “L’Odissea”

Ecce pictura. Quae fabula est?

Continuem amb la lectura setmanal de Narracions de mites clàssics.

Ecce pictura. Quae fabula est?

img_2618

Valeria (@valr_kuni) me fecit. October MMXVI

Quina pervivència té? És un mite encara vigent? Per què? S’ha de dir sempre la veritat?

Llegiu amb atenció aquest poema Arrapant-se cruel al rostre de Minerva d’Antoni Prats (21, febrer, 1946)

ARRAPANT-SE cruel al rostre de Minerva
el corb seguit esquinça els ulls renovellats.
Mai més podrà pensar-se la deessa
veient un fil trempat de llum llarguíssima.
Mai més.

(Corb fastigós, oh quant t’estime!)

I ens queda tot,
un tot que no vol ja ser més:
mans, tantes mans i noms i veus.

Per fi, la nit es cansa de ser nit.
Sovint no troba el pany o perd les claus.
Sovint s’oblida de la casa.

En podem fer també nosaltres de recreacions?

Fem un Kahoot del mite de Coronis!

coronis

Dia Mundial de la Poesia amb referències clàssiques

Dia Mundial de la Poesia

Si dia 17 us va passar per alt el Dia de la poesia catalana a Internet, fa temps que celebrem tal dia com avui a El Fil de les Clàssiques el Dia Mundial de la Poesia.

Ja se sap que llegir i escriure poesia és tot un plaer, però no a l’abast de tothom; per tant, tal com ja ha fet la Pepita Castellví, us animo, poetes i poetesses, a deixar en comentari el poema amb referències clàssiques que vulgueu compartir amb tots nosaltres i també us animo a escriure un poema sobre un mite, un personatge grec o romà, un edifici clàssic, un sentiment com l’amor, el desamor, l’amistat… Tot és començar i anar estirant del fil, les paraules, autèntics bàlsams, sortiran soles. Ho proveu? S’acosta Sant Jordi i, si és inèdit, el podreu presentar al Certamen Literari, si voleu, o publicar-lo a Aracne fila i fila!

EL TEU NOM

Busco el teu nom en la llarga línia de l’horitzó.
El busco en el passat, en els records,
en els dies que corren sense parar.
El busco en els somnis oblidats.
En la lluïssor d’una mirada,
en les paraules a l’atzar.
En el xiuxiueig de les fulles dels arbres,
en l’espai que els núvols deixen al descobert.
En la blavor del mar, en el daurat del sol.
El busco en la fantasia, en la imaginació
El busco… el busco…

Pepita CASTELLVÍ

També podeu aprofitar per introduir un poema de Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map tal com us animem la Iria i l’Omaima a Oda a una urna griega.

I de la poesia grega què en sabeu? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

Gaudiu de la poesia avui i sempre!

Les edats de la dona en la poesia grega

Per celebrar el Dia Internacional de la Dona, enguany també em plau compartir hic et nunc la presentació que va acompanyar la conferència Les edats de la dona en la poesia grega, concretament en l’Antologia Palatina, dins del curs d’actualització organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’IEC: Les edats del món, les edats dels homes… Els epigrames funeraris hel·lenístics de l’Antologia Palatina, recopilats per A.S.F. Gow i D.L.Page, esdevenen, tot i la ficció literària, testimonis interessants pel que fa a les dones gregues ja que faciliten dades sobre el nom de la finada, la família, la ciutat, les causes de la mort, qualitats ideals i també l’edat (nenes, joves donzelles, casades i velles), ara bé dels 286 epitafis sols 68 van destinats a dones i malauradament a diferència dels masculins els femenins són menys explícits. Quan pensem en l’esperança de vida de la dona grega, cal tenir en compte que aleshores com ara les dones vivien més que els homes però sobretot vivien molt menys: l’esperança de vida femenina a l’època hel·lenística era de 36 anys per a les dones i un any més per als homes, sols menys d’un 1% de la població arribava als 80 anys.

Tot i la meva recerca, en l’Antologia Palatina, no hi ha cap epigrama a l’estil de “A la edad de las mujeres” de Quevedo que ens parli de totes les edats de la dona amb uns quants versos, per això a tall de conclusió vaig demanar a la Pepita Castellví que ens fes un poema:

LES TEVES EDATS

Sols fa un moment que has obert els ulls,
sols un moment que encara eres somni.
Els dies s’enfilen un darrere l’altre
i passa el temps: un, dos, cinc anys…
Infància esplendorosa plena de jocs.

Bella i jove, a l’hora blava
del matrimoni, bella i dolça.
I ara, ja has complert el teu destí.
Entre els teus braços, gronxant-lo
tendrament, dorm el teu petit nadó.

Ara ja no hi ha converses de noietes.
La llar, els fills, s’emporten les xerrades,
els jocs, cap a uns altres horitzonts.

I un dia, sense avisar, t’arriba la vellesa
mentre el sol envermelleix els núvols,
i pinta la teva vida amb colors d’or i aram.

PEPITA CASTELLVÍ

“Els ametllers de Sarrià”, de Josep Carner

 

Els ametllers han tornat a florir! És temps d’enyor i de poesia!

Ja que el gener és tan clar,
deixeu-me ara cantar,
amb veu molt pia,
dels ametllers que hi ha
perduts per Sarrià
la lletania.

Un ametller, l’hereu,
flors davant mar ja treu
a la carena:
primera flor que hom veu!
Voldria anar a ton peu
una sirena.

Oh presoner diví!
ametller d’un jardí
de faç malalta!
Llences flors a desdir,
només que de sentir
un nen que salta.

Tu ets l’ametller més franc:
on t’improvises, blanc,
ningú et cobeja;
ets al pendís de fang
penjat sobre un barranc
que el tren sacseja.

Tu, el més dolç arbrissó,
t’enroses, bon minyó,
com de carícies,
sens esma, sens corcó,
ametller del racó
d’unes novícies.

Ametller temorenc!
Rerassagat d’un reng,
ton cor esvara
l’argila, que es fa un trenc,
i el garrofer negrenc
i l’atzavara.

Tu ets el més humanal:
vora un porxo lleial
hom et destria;
davant el dolç brancal,
fas un vel nupcial
per la masia.

Ametller d’un gran hort:
la col, d’un aire absort,
les bledes, manses,
el gos i sa consort,
el vell penell retort,
miren com danses.

Josep Carner, Arbres 

Música de poetes: Els ametllers de Sarrià, Guillermina Mota.

Per què Carner estima els ametllers?  Quants ametllers descriu i què representa cadascun? Saps què eren en la mitologia abans de ser arbres? Què representa l’ametller?

Si Carner «parla de les persones per mitjà dels arbres». Amb quin ametller t’identifiques? o potser prefereixes ser un altre arbre? Bé saps per Ovidi que darrere de molts arbres s’hi amaga un personatge mitològic!

Tindrem enguany poesia? Per què l’ametller plau tant als escriptors i als poetes? Almenys gaudiu de la bellesa i de la flaire de la florida!

 

El rastre blau de les formigues de Ponç Pons

A principis d’estiu, entre les novetats editorials,  atreta per la coberta “El poeta” de Llorenç Pons Moll, vaig comprar, entre d’altres, El rastre blau de les formigues sense saber-ne aleshores res, simplement perquè en fullejar el llibre publicat en la  col·lecció de poesia dels Quaderns Crema, vaig veure que era del poeta menorquí Ponç Pons. N’hi ha que diuen que és un llibre d’aforismes, segurament un quadern de notes entre el dietari, la poesia i la filosofia, sens dubte són píndoles molt ben trenades d’humanitat i passió cultural.

Ponç Pons a Sa Figuera Verda, Menorca. Fotografia Time Out Barcelona

Poeta i professor, pagès i literat, amant de l’illa i de la natura, i sobretot lector apassionat  “Jo sóc jo i la meva biblioteca” (p. 67) Ponç Pons en la seva recerca de sentit i veritat (“In versu veritas” p. 185) ens recepta amb pulcritud des de la tranquil·la cabana de sa Figuera Verda a l’illa de Menorca “Terra de Muses” (p. 177) savis consells vitals d’austeritat i bonesa immers en cultura “Intent ésser un home natural, com recomanava Rousseau, però amb llibres, música i cine” (p. 165); “Hi ha escriptors que llegeixen. Jo sóc un lector passional i apassionat que, quan no pot més, escriu” (p. 58). “Vivim per escriure versos que donin sentit a viure” (p. 144); “Scribo, ergo sum” (p. 206).  “Qualitat de vida: poder adormir-te llegint i començar el dia escrivint” (p. 20) perquè “Els dies escrits són més viscuts”(p. 31). “Tres somnis de poeta són: viure en una illa literària, tenir una cabana al camp, fer l’amor amb les muses” (p. 10). Fixeu-vos amb quina tendresa defineix la poesia: “La poesia és allò que marca la diferència entre veure ploure i sentir ploure” (p. 123). Com a poeta, tot i que “les corones de llor amb què es premiava antigament l’art dels poetes sembla que aquí són d’espines” (p. 193), sap “Veure el mar a través dels lluminosos ulls cecs d’Homer” (p. 28) sense oblidar, però, que “El Parnàs està ple, saturat, contaminat i és car. Jo visc millor en els afores” (p. 11). Recomana amb fervor la passió ja que en la seva faceta professional bé sap que “L’afectivitat augmenta l’efectivitat i l’únic consell que donaria a qui vulgui ser professor és que s’estimi els alumnes” (p. 64). Tot i que “De la qualitat d’ ensenyança. L’únic Homer que coneixen és Homer Simpson” (p. 114), “Víctimes d’un hedonisme fàcil i vulgar, intent demostrar als alumnes que la cultura és una forma immensa de plaers intel·lectuals” (p. 139). Té molt clar que “La meva feina és ensenyar; la meva vocació, aprendre” (p. 155). Recomana que “Per entendre bé un poeta i descobrir els seus mecanismes de creació se l’ha de traduir” (p. 115) i que “Es comença a traduir per gust, per estimació, per conèixer bé l’altra llengua i aprofundir més la nostra, però s’acaba convertint en una obsessió” (p. 116).

Ponç Pons és tot un humanista, un autèntic savi; bé sap que “Convé tenir referents, mestres, models… i els meus per viure a Menorca són Thoreau, Brenan i Graves” (p. 23) però també Spinoza, Steiner, Chatwin, Shakespeare, Llull, Txékhov, Dante, Cervantes, Kavafis, Homer, Hesíode, Heràclit, Ciceró, Virgili, Ovidi, Horaci, Marc Aureli, Montaigne, Wittgenstein, Camus, Kafka, Novalis, Valéry, Goethe, Virginia Woolf, Fernando Pessoa… A més de les referències bíbliques, els clàssics són un autèntic referent no sols en la forma breu i moral dels seus apotegmes sinó també en el contingut. “Ahir vaig acabar una antologia de poesia llatina i avui, com a homenatge, he sembrat un llorer” (p. 18). El llatí en estat pur és ben present en molts dels seus aforismes: “…et quod temptabant dicere versus erat” (Ovidi) (p. 49); “Universalitzar el localisme, no ser un poeta local. Fugir de solipsismes, ser un creador ple d’amor fati” (p. 9); “Boom turístic: un finis mundi” (p. 124); “Crear un nou Homo sapiens ludens ridens” (p. 147); “Filòsof del verba volant…” (p. 164) o  “mentre el món s’esfondra, construir una frase per no perdre la dignitas hominis” (p. 165); Més que un vell sapiens, ser un Homo discens” (p.172), etc.

Al llibre hi trobem referències clàssiques com “Ha pujat amb il·lusió a l’Olimp i ha descobert que són ruïnes” (p. 48); “La caverna de Plató va ser la primera sala de cine” (p. 59) així com citacions d’Ovidi, Horaci, entre d’altres: “…ara entenc les Tristia d’Ovidi i, com planteja Horaci: “Per què hem de buscar terres/ escalfades per un altre sol?/ ¿Qui deixa la pàtria/ no fuig d’ell mateix?” (p. 51); referències indirectes al pensament heraclitià  (p. 137, 168…) o entrellucar llegendes virgilianes sobre la cria d’abelles (p.156). Feminitza la setència de Terenci  Homo sum, humani nihil a me alienum puto a “Mulier sum et nihil humanum a me alienum puto” (p. 201).

Recomana “Antidepressius naturals. Marc Aureli en pastilles” (p. 160) i als polítics joves “a Sòcrates li agradava ser contradit” (p. 162). Ens confessa “No m’avenc amb Plató… (p. 177). “Plató és l’ajuntament, l’església… Epicur, el camp, la platja” (p. 185). “Sóc un Ulisses que vol regressar a l’illa de la seva infància” (p. 161). “Caront amb un forabord travessant ànimes a un euro” (p. 175).

Ponç Pons convida el lector perquè “Un llibre també depèn de la qualitat del lector” (p. 192).  Clou el llibre “Hi ha tanta Literatura per viure i tanta vida per llegir…” (p. 206). Comenceu, doncs, per tota la literatura, filosofia, cinema, art i música que, des de sota un ullastre i en la cabana de fusta i sense llum artificial en la pau i tranquil·litat del camp menorquí en companyia dels seus animals (un ca, moixos, gallines i de les formigues estiuenques) al llarg de les diferents estacions de l’any, Ponç Pons ha traçat a consciència _”Escriure és traçar un camí de paraules per sortir d’un mateix i arribar als altres” (p.122)_ i amb tinta blava a El rastre blau de les formigues. Us emocionarà!

 “Tothom pot criticar un bon llibre, però pocs el poden escriure” (p. 112).

La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal

Vaig treballar uns anys més tard en el mateix institut que l’escriptor i poeta Valerià Pujol, el Jaume Almera de Vilassar de Dalt, vaig fer classe de grec a una neboda seva, vaig conèixer els companys que el pujaven a coll-i-bé perquè ell pogués fer la classe i, en canvi, no coneixia aquest llibre seu de versos La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal. En comptes de silenci, em plau celebrar el Dia Mundial de la Poesia compartint uns versos  aquí, així com  els mots introductoris de l’estimat professor Sebastià Serrano: “Ulisses podria representar aquesta persona que sempre tira endavant gràcies al fet que la seva creativitat li forneix les seves estratègies adequades. El poeta fa com Ulisses i ens fa viure en cada poema una vida possible, de la qual sempre se’n surt per passar a una altra.”

Lament /La ment

Cavalls de desgavell renillen pels hostatges
ombrívols de frisança.
La lassitud de l’aire
convida al lent refugi de palmeres.
Secreta perspectiva d’espectacle
el nostre cos
entre regust de pell i ciclorama.
Renill-renou: impacte
per cambres d’horabaixa.

Desfici tardoral
mentre els arbres
despullen la presència de l’aire.
Codi balder de la cambra
a la cambra tancada.
Oracle impenitent
a la tarda de Delfos.
Lament
a la vella olivera i al tresor atenenc.
Tot espars
visible-inabastable
com un joc de baralla…

Valerià Pujol

La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal, 1982

Premi Carles Riba 1983

Els llibres de l’Óssa menor, Ed. Proa 1984


N.B.: Bé, ara ja sabeu perquè l’institut de Premià de Dalt es diu Valerià Pujol!


Polifem, gegant enamorat

Villa Del Casale Vestibolo Di Polifemo

Polifem és el gegant més conegut de la mitologia grega. És el protagonista d’una de les aventures de l’heroi grec Odisseu, més conegut amb el nom d’Ulisses. Ens l’explica Homer a l’Odissea I 71 i IX 187  i Virgili a l’Eneida III 628-681. Aquest ciclop és fill de Posidó i de la nimfa Toosa, filla de Forcis. És un gegant horrible, alt i pelut, amb un ull rodó enmig del front, és un pastor que viu en una cova i devora carn crua, tot i que coneix el foc. De l’episodi homèric, Eurípides en el seu drama satíric  El Ciclop ens conta la seva aventura amb Odisseu i el presenta com a antropòfag. Té captius a la seva gruta Ulisses i alguns dels seus companys fins que s’embriaga per beure massa vi. Ulisses el deixa cec amb una estaca. No és insociable del tot perquè, quan Ulisses s’escapa, crida els altres ciclops perquè li donin un cop de mà, tot i que no se sap fer entendre.

Ara bé, després d’Homer, Polifem esdevé l’heroi enamorat de la nereida Galatea. Filoxen de Citera és el culpable d’haver transformat el ciclop en un ésser enamoradís i tendre. És ben estrany com un ésser tan horrible i salvatge com ens el presenta Homer pot sucumbir també a l’amor! Pobre Polifem! Ell tot galant es va enamorar de qui no tocava, de la més bella, de la més coqueta, de Galatea; però la nimfa marina el trobava massa pallús, massa babau. Així Teòcrit ens ho explica en el seu Idil·li onzè. La bella i la bèstia! (val a recordar Psique i Cupido a L’ase d’or). De fet, Galatea estava enamorada del jove i bell Acis que va ser transformat en un riu. Ovidi (a les Metamorfosis,  XIII 759 i en l’adaptació de Narracions de mites clàssics ho hem vist a “Escil·la i Glauc” ed. Teide pàg. 158) reprèn el mateix tema. Teòcrit i Ovidi van explicar aquesta història d’amor no correspost. Mentre Teòcrit es va fixar en un Polifem desconsolat que pateix mal d’amor, és refusat per Galatea i opta per cantar les seves penes com a remei terapèutic (qui canta els mals espanta!); Ovidi va destacar el Polifem més cruel: empipat i gelós mata Acis amb una roca i els déus compadits el transformen en un riu.

Paisatge amb Polifem de Nicolàs Poussin. Museu Hermitage

Aquest ciclop ha gaudit d’una llarga tradició literària en el cinema, el l’art, en la música, en el còmic, en les rondalles catalanes i en tota la literatura:

A tall d’exemple:

La Fábula de Polifemo y Galatea, del màxim representant de la poesia culterana,  Luis de Góngora y Argote, publicada el 1613, consta de 504 hendecasíl·labs en octaves (11A-11B-11A-11B-11A-11B-11C-11C) sobre el tema d’Acis, Galatea i la venjança de Polifem tot seguit uns quants que descriuen Polifem. Com el descriu?  En quin autor antic s’inspira Góngora? Com descriuries la seva llengua?

Un monte era de miembros eminente
este que, -de Neptuno  hijo fiero,
de un ojo ilustra el orbe de su frente,
émulo casi del mayor lucero-;
cíclope, a quien el pino más valiente,
bastón le obedecía, tan ligero,
y al grave peso junco tan delgado,
que un día era bastón y otro cayado.

Negro el cabello, imitador undoso
de las obscuras aguas del Leteo,
al viento que lo peina proceloso,
vuela sin orden, pende sin aseo;
un torrente es su barba impetüoso,
que -adusto hijo de este Pirineo-
su pecho inunda, o tarde, o mal, o en vano
surcada aun los dedos de su mano. […]

En català, a Camí de Sirga de Jesús  Moncada; a L’ull de Polifem de Teresa Costa- Gramunt (Arola editors, 2004): vid. El vel d’Harmonia.

De ben segur has sentit més d’una vegada El gegant de l’ull al front:

Quin Polifem t’agrada més? Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Què n’opines de tot plegat?

J.V. Foix a la carta!

Les figures literàries també anomenades figures estilístiques o retòriques permeten al poeta, al literat o al publicista jugar amb el llenguatge i transgredir-ne les normes.

En  homenatge  blocaire en el vint-i-cinquè aniversari de la mort de J.V. Foix, els seus versos a la carta ens serviran per posar nom a algunes de les figures retòriques d’origen grecollatí. Posem fil a l’agulla i amb aquests versos del poeta de Sarrià  n’heu d’esbrinar el nom, el perquè  i el seu origen etimològic (i si conté un ètim grec, no us oblideu d’escriure’l també  en grafia grega):

 

1. Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir. (J.V.Foix)

2. Balla damunt la palla. (J.V.Foix)

3. És quan plou que ballo sol. (J.V. Foix)

4. i empaito la masovera, i entre pineda i garric. (J.V. Foix)

5. I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estil pogués fer presoner
. (J.V. Foix)

6. el casalot de pirata és un ample gira-sol. (J.V. Foix)

7. Quan érem prop de Talabra algú ens cridava pel nom:

Era una pedra, era un arbre, un casull entre vinyots. (J. V. Foix)

8. És quan dormo que hi veig clar. (J.V. Foix)

9. M’exalta el nou i m’enamora el vell. (J.V. Foix)

10. Foll d’una dolça metzina (J.V.  Foix)

 

Quins poemes de  J.V.Foix a la carta hi has trobat?  Quins estan musicats?  Quin t’ha agradat més? Aquest tastet de versos a la recerca de figures retòriques t’ha despertat el desig de seguir llegint la seva obra? La coneixies?…

N.B.: Al Facebook Fildelesclassiques Aracne en homenatge de F.V. Foix hem actualitzat el mur i ho hem anunciat  amb aquest vers que també ens caracteritza: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

Vid. Aracne fila i fila J.V.Foix roman i tot canvia, potser també hi trobaràs, entre altres referents, una figura literària!

Nis i Euríal, l’amistat proverbial

Euríal i Nis (1827) de Jean-Baptiste Roman, Louvre

 

“A la amistad”

Contienden por morir en importuna

porfía Orestes i el focense amigo;

Niso se ofrece al rútulo enemigo,

i acompaña del teucro la fortuna.

En la fee de Damón sospecha alguna

no sufre Pithias, aunque ve el castigo,

ni rehúsa baxar Theseo contigo,

Piríthoo fiel, a la infernal laguna.

Pólux con Cástor parte el don divino,

i porqu’ el Orco satisfecho quede,

muriendo compra la fraterna vida.

Teme vivir el jouen prenestino

faltando Caspio. Tales cosas puede

de la amistad la fuerça no vencida.

Juan de Arguijo núm 57 ed. Vranich

En aquest sonet, intitulat A la amistad, Juan de Arguijo esmenta la proverbial parella virgiliana Nis i Euríal entre un llistat d’amics fidels. Coneixes la història? (Virgili, Eneida IX 176-502). Què té de proverbial? Quina altra pervivència ha tingut? Coneixes les altres parelles d’amics? Què és per a tu l’amistat? Quin personatge voldries que fos el teu bessó en aquest tema?…

Si vols repassar la lectura PAU de l’Eneida, fes aquest qüestionari en línia.