Category Archives: Història i compositors

Els Grans de la música

He trobat aquesta fantàstica presentació en format Flipbook. L’ha fet la professora  Lola Villalba del bloc “Allegro Cantabile”. Està ple d’informació pels que hi volgueu passar una bona estoneta. Si no teniu tant de temps, feu una ullada als compositors i als seus noms, segur que en coneixereu més d’un.

Aniversari: Luciano Berio

L.BerioAvui és l’aniversari de Luciano Berio (Oneglia, Itàlia, 24 d’octubre de 1925- 27 de maig de 2003), hauria fet 85 anys. Fou un dels principals compositors representants de l’avantguarda musical europea, sobretot pels seus treballs en la música experimental i la música electrònica.

Com a compositor, cal destacar la sèrie d’obres per a instruments solistes que va titular Sequenza. En cada una d’elles experimenta amb tots els recursos que ofereix cada instrument i el resultat són un conjunt d’obres d’un gran virtuosisme. Aquest és el cas de la Sequenza III en la que investiga totes les possibilitats d’emissió de la veu humana entre les quals, a més de cantar,  utilitza crits, gemeces, estossecs, xiuxiuegs, rialles… és a dir tot allò que es pot fer amb la veu humana i que habitualment no havia estat inclòs en una partitura fins el moment en que Berio ho va fer.

TimeLine: el Renaixement

Aquesta és la meva primera presentació amb aquest recurs. És interessant perquè permet posar áudio, video i text amb tota mena d’explicacions a peu de foto. Per treure-hi tot el suc possible, heu d’anar clicant totes les entrades i se us obrirà un desplegable amb tota la informació corresponent.

Hi ha tota mena de detalls des dels inicis del Renaixement amb el naixement de Leonardo da Vinci fins a finals del segle XVI i principis  del Barroc amb el naixement de la primera òpera l’Euridice de Jacopo Peri.

timerimerenaixement

Aniversari: Paul Dukas

dukasAvui dia 1 d’octubre Paul Dukas, compositor francès de l’escola impressionista, hauria fet 235 anys. Va néixer a París l’1 d’octubre de  1865 i va morir a la mateix ciutat el 17 de maig de 1935, és a dir va viure 70 anys.

Una de les obres més populars d’aquest compositor fou L’aprenent de bruixot. Aquesta és la història d’un bruixot, el seu ajudant i una escombra.

L’obra és un poema simfònic basat en una balada del poeta i escriptor alemany Goethe. Descriu les aventures de l’aprenent de bruixot, que en quedarse sol al laboratori, converteix una escombra en la seva criada perquè li porti aigua per fer neteja. L’escombra, molt obedient, comença a fer viatgesinstrumenten_fagot amunt i avall carregada amb ferrades d’aigua, però quan l’Aprenent la vol aturar se n’adona que no sap com fer-ho perquè no coneix la fòrmula i l’aigua ho comença a inundar tot. Talla l’escombra a trossos però això encara ho complica més perquè cada tros es converteix en una nova escombra que no para de portar aigua. L’arribada del Bruixot posa fi a tant desesperada situació

Descripció musical: una llarga introducció ens ambient en el laboratori ple d’esperits invisibles. El tema intepretat pels fagots representa l’escombra. La corda representa el bruixot tan en els moments d’alegria com en els moments de més desesperació. Unes fanfàrries amb els instruments de metall, representen la impotència de l’aprenent per controlar la situació. Les trompes les sentim quan talla l’escombra. Les anades i vingudes de l’escombra estan descrites en forma de cànon. Tota la secció de metall en plè  interpreta la fòrmula màgica del Bruixot quan desfà l’encanteri.

Aniversari: G. Gershwin

gershwinGeorge Gershwin va néixer a Nova York, el 26 de setembre de 1898 i va morir a Califòrnia l’11 de juliol de 1937. Fill d’emigrants russos d’orígen jueu, és un dels millors músics estadounidencs del segle XX. D’entre totes les seves composicions cal destacar Rhapsody in blue (per piano i banda de jazz), l’òpera Porgy and Bess (ambientada en una comunitat negra a l’estat de Carolina del Sud a principis dels anys 30) i la música per a la pel·lícula Un americà a París (que va escriure després del seu viatge a París i que descriu totes les impressions d’un americà mentre camina per la ciutat, sent el soroll dels carrers i les botzines dels cotxes)

L’estil de Gershwin està profundament influenciat per la música de jazz i pels músicals de Broadway que en aquell moment estaven en plena efervescència.

El protagonista d’Un americà a París és el fantàstic ballarí Gene Kelly. Un petit tast amb aquest vídeo.

Ah!!! Sabeu qui és el músic que s’amaga entre les peces d’aquest puzzle?????!!!!!!!! (el requadre de colo blau que apareix el podeu arrossegar i amagar)

Aniversari Rameau

rameauJean-Philippe Rameau, va néixer a Dijon el 25 de setembre de 1683 i va morir a Paris, un 12 de setembre de 1764. Fou compositor, clavecinista i teòric musical del barroc francès.

Va escriure nombròs repertori per a clavecí,  instrument que ell dominava a la perfecció, però també va destacar per la qualitat i la quantiat d’òperes que va escriure.

Les seves òperes, clarament diferenciades de l’estil operìstic italià, es caracteritzen per incloure el ballet d’una forma molt destacada. De fet l’òpera francesa era coneguda com a òpera-ballet justament per donar més importància als números dansats que als números cantats.

Rameau va ser un mestre en la composició d’òperes-ballet (en va escriure 31). Totes elles tenen una música bellíssima, però aquí en destacaré una: Les indes galants (Les índies galants). Aquesta òpera descriu les aventures amoroses dels protagonistes en diferents països exòtics (Turquia, Pèrsia, l’Imperi inca, Amèrica del nord). La música és elegant, amb un estil barroc francés ple d’ornaments (coneguts com a  roulades) i la posta en escena molt visual.

Ja que eren òperes on la dansa era l’element més present, he seleccionat dues escenes: la primera amb un estil barroc molt modernitzat i la segona una escena d’indis molt divertida.