Com que sóc com una nena amb sabates noves, aquest cap de setmana m’he dedicat a explorar les possibilitats de Glogster. Aquí en teniu una petita mostra. Per poder escoltar la música i veure el video haureu de tenir una mica de paciència.
Avui dia de Sant Jordi és també l’aniversari del naixement d’un gran músic: Sergei Prokófiev ( Sontsovka 23 d’abril de 1891, Moscou 5 de març de 1953). La seva mare era pianista i ell des de ben petit ja va destacar per les seves qualitats musicals. Tot i que va viure bona part de la seva vida a Rússia, del 1918 al 1933 va viure a Europa fent gires com a pianista i intepretant les seves pròpies composicions (concerts per piano i orquestra, sonates per a piano..).
Com a a compositor va haver de lluitar per aconseguir tenir un estil de composició propi ja que a l’Unió Soviètica en aquell moment el realisme socialista (un corrent que pretenia portar els ideals comunistes al món de l’art) l’obligava a composar segons les seves regles. En no voler-ho fer, va ser censurat i condemnat a manifestar públicament el seu arrepentiment per no escriure tal com li demanva el govern d’aquell moment i obligat a canviar el seu estil i escriure amb un “estil de composició més rus”.
Les seves obres més conegudes són la Simfonia Clàssica, el ballet Romeu i Julieta i el conte musicat En Pere i el llop.
I com que avui és Sant Jordi i és el dia del llibre, què millor que un conte per celebrar-ho!. Com ja m’imagino que ja sabeu En Pere i el llop és un conte explicat amb música i cada personatge és representat per un instrument. Els personatges principals són Pere (quartet de corda), l’ocell (flauta), el gat (clarinet), l’ànec (oboè), el llop (trompa), l’avi (fagot) i els caçadors (timbales).
L’argument és:
Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell. Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll. Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats. Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”. En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?” En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec. Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo. Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop. Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”. (Font: Atrapasons)
I aquí teniu el conte (Font: Atrapasons) . EN PERE I EL LLOP
També podeu veure una versio d’En Pere i el llop en aquest curt d’animació. PETER AND THE WOLF
Doncs si!!! Avui és l’aniversari del pare de la Pantera Rosa. Bé… ben bé el pare no…
M’explicaré: “The pink panther” és el títol d’una pel·lícula en què el protagonista, l’inspector Clouseau, ha d’impedir el robatori de la Pantera Rosa, un diamant molt valuòs.
Henry Mancini és el compositor d’aquest tema, “The pink panther” tant fantàstic i de moltes altres bandes sonores i temes tant coneguts
per tots vosaltres com el “Baby elephant walk” de la pel·lícula Hatari, o “Moon River” de la pel·lícula Breakfast at Tiffany’s. Mancini va néixer a Cleveland el 16 d’abril de 1924 i va morir a Los Angeles (la meca del cinema) l’any 1994. Les aportacions de Mancini a la música de cinema són importants ja que ell va ser un dels primers a introduir la frescura de les sonoritats del jazz en la música cinematogràfica.
Nominat 17 vegades als Òscars per la seva música, quatre de les quals es va emportar la preuada estatueta.
En aquest enllaç hi trobareu totes le bandes sonores de Mancini. BANDES SONORES DE HENRY MANCINI
La data de naixement de Bessie Smith (15 d’abril?) és incerta, les partides de naixement no eren gaire habituals entre els negres de Chattanooga, Tennessee, entre 1895 i 1900; en tot cas els seus primer anys transcorren en la més absoluta misèria. Va aprendre a cantar escoltant als músics de carrer i ben aviat va destacar per la seva potent veu de contralt i per la facilitat que tenia per cantar els blues (cants que expressen la tristesa dels esclaus afroamericans) amb sentiment. D’aquí el nom amb què se la coneixia “la reina del blues”.
Com molts dels músics de jazz d’aquesta època, va tenir una vida molt dura. D’una banda la segregació racial a l’Amèrica dels anys 20 era encara molt via.D”altra banda la seva afició a la beguda va fer que en molts casos perdés els contractes per cantar ja que els propietaris dels locals no es refiaven que estiguès prou serena per actuar.
També com altres cantants de jazz que ja han passat per aquest blog (Billie Holiday) va tenir una mort
prematura i plena de rumors sobre les circumstàncies de la mort: va tenir un accident automobilístic i es diu que va morir desagnada perquè no la van voler atendre en l’hospital per a blancs que hi havia més proper.
El 1929 va gravar una pel·lícula “St. Louis Blues”. L’ambientació i l’atmosfera continguda i solemne, ens deixa veure una protagonista desesperada per l’abandonament del seu marit i agafada a l’única que encara li queda: l’alcohol.
Cantant de jazz nascuda al gueto negre de Baltimore el 7 d’abril de 1915. Juntament amb Ella Fitzgerald i Sarah Vaughan és considerada com una de les cantants femenines més importants del jazz i del soul. Va tenir una infància molt difícil: violació, acusacions de prostitució, estades al reformatori, alcoholisme, drogues, presó… fets tots ells que la van portar a una mort prematura l’any 1957 a Nova York(fins i tot moribunda i insconscient al llit de l’hospital, la policia va intentar emmanillar-la acusada de consumir drogues mentre agonitzava).
Hi ha qui afirma que si cantava com cantava era per aquesta vida tan dura i plena de patiments que li va tocar viure. La seva veu aspra (com la de Louis Arsmtrong) però expressiva, i les seves intepretacions plenes de passió, intensitat i sentiment, fan que se la pugui considerar com una de les grans dives del jazz.
I com que quan parlem de música els fets valen molt més que les paraules, us deixo el magnífic “Strange Fruit” . És una canço que parla, amb molta crueltat i sense estalviar detalls, de les execucions que patien els negres als estats del sud dels Estats Units durant els anys d’esclavitud. Aquesta peça es va convertir en l’himne del Moviment pels drets civils als EEUU i fou escollida per la prestigiosa revista Time com la millor canço del segle XX.
Tant important ha estat Lady Day per a la música, que artistes tan coneguts com U2 amb Angel of Harlem o Presuntos implicados amb Alma de Blues, li han dedicat les seves cançons.
“L’art de dirigir consisteix en saber quan s’ha d’abandonar la batuta per no molestar l’orquestra”: H. von Karajan
Nascut a Salzburg un 5 d’abril de 1908 i fill d’una família de l’alta burgesia austríaca, Herbert von Karajan és una de les grans figures de la direcció orquestral del s. XX. Les gravacions que Karajan va fer al davant de l’Orquestra Filarmònica de Berlín són nombrosíssimes ja que va dirigir aquesta formació durant 35 anys. Té prop de 900 gravacions de música i al món ha venut 200 milions de discos.
En plena època de transició del disc de vinil al disc compacte, es diu que ell va fer allargar la durada del
Cd de 60 a 74 minuts per tal que capigués tota la 9ª Simfonia de Beethoven en un sol disc.
Cuidava molt l’estètica i el seu aspecte com podeu comprovar en aquesta pàgina que van fer els seus admiradors amb motiu del centenari del seu naixement l’any 2008.
Aquí el teniu dirigint la Marxa Radetzky de J. Strauss al concert de Cap d’any del 1987. Com ja sabeu el dia 1 de gener es celebra cada any a Viena el concert de Cap d’any i les peces que tanquen el concert són la “Marxa Radetzky” i el Vals el “Danubi Blau”, totes dues d’ Strauss. La Marxa compta amb la participació del públic, que com veureu aplaudeix amb moltes ganes.
Sergei Rachmaninoff es considerat un dels pianistes més brillants del s. XX. Nascut a Semiònovo (Rússia) l’1 d’abril de 1873 i mort a Beverly Hills el 1943, les seves composicions són considerades la màxima expressió del Romanticisme musical de finals del segle XIX.
Va nèixer en una família de tradició musical (el seu avi era violinista) i les primeres lliçons les va rebre de la seva mare. Als nou anys va entrar al Conservatori de Sant Petesburg d’on el van expulsar perquè se saltava quasi totes les
classes, es portava malament quan hi anava i fins i tot va arribar a falsificar les notes. Quina joia! Com per prendre’l com a model!
Sortosament ens ha quedat la seva obra per comprovar que la música amanseix les feres: aquí teniu el tercer moviment del seu Concert per a piano i orquestra num. 3 considerat com un dels concerts més dificils dins del repertori pianístic. Escolteu quina energia desprén i penseu en la dificultat que implica tocar a tanta velocitat.
Finale: Alla breve (tercer moviment) del Concert per piano i orquestra num. 3 de S.RACHMANINOV
Jugueu vosaltres mateixos a saber què sabeu i què no sabeu sobre tots els protagonistes del mes de març que, tal com us vaig dir, a donat per molt. Ja em direu si heu estat capaços de respondre les preguntes sense clicar l’ajuda de la pista. És només un joc!
A Rohrau, un poblet prop de Viena, un dia com avui 31 de març però de 1732 naixia el compositor Franz Joseph Haydn. Ès un dels tres compositors més importants del Classicisme musical juntament amb Mozart i Beethoven.
D’orígen humil, va ser el segon dels dotze fills d’un fabricant de rodes de carro (una bona feina en aquella època en què penseu que no hi havia cotxes). Quan era només un infant, la seva privilegiada veu li obrí les portes a l’educació musical com a cantor de la Catedral de Viena.
Va treballar tota la vida per a tres prínceps de la família Esterhàzay. Els compositors del s. XVIII treballaven com a servidors a la cort o amb famílies aristocràtiques, com és el cas de Haydn i tenien la mateixa consideració social que un criat. A més d’escriure simfonies, òperes, operetes per al teatre de titelles, misses, música de dansa que li manava el príncep (com que era un criat no podia decidir què havia d’escriure i en qualsevol moment havia d’estar a disposició del príncep) havia d’encarregar-se dels músics de la cort i de tots els problemes que sorgíssin entre ells.
Va escriure 106 simfonies (Mozart en va escriure 41 i Beethoven 9) per la qual cosa se’l coneix com “el pare de la simfonia”.
Algunes de les seves simfonies contenen certs elements descriptius cosa que ha fet que siguin especialment conegudes pel gran públic. Aquest és el cas de la simfonia num. 101 també anomenada “El rellotge” perquè el segon moviment té un acompanyament que recorda el tic-tac del rellotge.
Simfonia num. 101 “El rellotge” de F.J. Haydn
1. Per saber més coses de Haydn, Mozart i Beethoven. EL CLASSICISME I ELS SEUS COMPOSITORS
2. Com és com sona una orquestra simfònica? L’ORQUESTRA SIMFÒNICA: PRESENTACIÓ I AUDICIÓ EN FLASH
3. Vols saber com és una partitura d’una simfonia? “HEROICA” : SIMFONIA NUM. 3 DE L.V. BEETHOVEN
Un 21 de març de l’any 1685 naixia a Eisenach (Alemanya) Johan Sebastian Bach. Organista i compositor -tocava també el clave, el violí, la viola de gamba i a més era un gran improvisador- fou membre de la família de músics més gran que ha existit a la història amb més de 35 compositors i molts altres destacats intèrprets. La seva música és considerada el cim de la música barroca i un dels pilars més destacats de tota la música universal.
No es tracta en aquest moment de parlar de la seva llarga vida (va viure 65 anys), ni de la seva extensa família (va tenir 20 fills) ni de la seva prolífica obra, entre la qual podríem destacar les més 260 cantates i moltíssima música per a orquestra, orgue i altres instruments.
La meva intenció és que poseu el nas en aquest fantàstic i immens univers musical bachià fent un petit tast de la seva música.
1. Què és una fuga?. QUÈ ÉS UNA FUGA?
2. Bach en versió jazzística. BACH I EL JAZZ