Category Archives: Audicions musicals

Audició: Missa de Notre-Dame

L’ars nova és el període musical que es desenvolupa durant el segle XIV-XV. Com el seu nom indica, la música es converteix en un “art nou”, en oposició a l'”art antic”. En aquesta etapa la polifonia es desenvolupa i neixen formes com el motet i el cànon.

El personatge més destacat de l’ars nova va ser el compositor francès Guillaume de Machaut, autor de la Missa de Notre-Dame.

Audició: Tant m’abelis

Berenguer de Palou fou de Catalunya, del comtat del Rossello. Fou un pobre cavaller però culte i bo amb les armes. Bones cançons compongué, i cantava a n’Emersenda d’Avinyó, muller d’Arnau d’Avinyó…” (de les vides de trobadors incloses als cançoners que es conserven).

Els trobadors eren poetes-músics, que aprenien a fons les tècniques de composició dins d’un cicle d’estudis que anomenaven quadrivi. Cantaven en el seu propi idioma els ideals cavallerescos del moment: l’amor a una dama, l’honor, la fidelitat a un rei o a un senyor feudal, la guerra… Intepretaven ells mateixos les seves cançons o bé o feien els ministrers, músics especialistes que estaven al servei de la cort. Els ministrets vivien al castell amb els trobadors.

La cançó Tant m’abelis és una de les poques cançons de trobadors que s’han conservat.

Audició: Estampida reial

Tot i que en l’Edat Mitjana la música és sobretot vocal i religiosa, també s’escriuen algunes danses com és el cas de les “estampides”  (estampies en francès o istampitta en italià). No s’han conservat manuals de dansa que descriguin l’estampida com a dansa, però pel que es coneix, gràcies a les miniatures dels manuscrits i les pintures de l’època, sembla ser que s’havien de fer salts elevats i enèrgics.

Audició: Viderunt omnes (Leonin)

L’evolució de la música occidental parteix del cant gregorià que és un cant monòdic que consta d’una sola melodia cantada per tot el cor.

L’evolució del cant gregorià i de tota la música posterior està lligada al naixement i al perfeccionament de l’escriptura musical. El desenvolupament de la música va portar la necessitat d’escriure els sons. Guido d’Arezzo en el segle X és qui inventa la notació musical.

A partir d’aquest moment comença el desenvolupament de la polifonia durant l’època de l’ars antiqua (s. XI-XIV), amb els compositors francesos Leonin i Perotin.

El centre principal de l’activitat musical se situa al voltant de la Catedral de Notre Dame de París. Leonin i el seu principal seguidor, Perotin, passaran a la història per ser els primers autors polifònics coneguts. Al voltant d’ells s’hi aplegaran gran quantitat de músics anònims que formaran el que es coneix com a Escola de Notre Dame.

Aquí teniu la seva obra més coneguda.

Clusters

Cluster és una paraula anglesa que designa un conjunt de notes molt properes que sonen alhora. El compositor americà Henry Cowell va ser  el primer en utilitzar-lo en les seves obres.

En un cluster, les notes que el formen ja no tenen valor d’acord. El que compta és l’efecte de taca o bloc sonor, que es pot utilitzar per produir una gamma de sonoritats molt variada.

A Dynamic Motion escrita l’any 1916 tenim la possibilitat d’escoltar i al mateix veure com és una partitura plena de clusters.

Jaques Offenbach i el Can-can

joffenbachNascut a la ciutat de Colonia, Alemanya, el 20 de juny de 1819 i mort a París, el 5 d’octubre de 1889, Jaques Offenbach es considera el creador de l’opereta moderna i de la comèdia musical. Violoncelista i compositor és una de les figures més influents de la música popular europea del segle XIX.

Com molts dels compositors de música culta que van visitant aquest bloc, és més conegut per la seva música del que us pugueu pensar. Sobretot cal destacar dues obres: l’opereta còmica Els contes de Hoffmann i l‘Orfeu als inferns.

Una barcarola és una cançó folklòrica cantada per gondoliers venecians i per tant té un ritme que recorda el remar d’un petit vaixell o una gòndola.  El tempo de les barcaroles sol ser moderat i en compàs de 6/8.  Una barcarola és també una peça musical escrita en aquest estil com és el cas de la “Barcarola” dels Contes de Hoffman per a dues sopranos i orquestra.

La segona obra de Jaques Offenbach i conegudíssima pel gran públic és el Galop Infernal (més conegut com “Can-can“).  L’escena, que pertany a l’òpera còmica Orfeu als Inferns, mostra una enorme bacanal que estan celebrant els deus de l’Olimp a l’infern.

I un tercer vídeo, el famòs Can-can de la pel·lícula Moulin Rouge. El can-can és un ball ràpid i viu. de reputació escandalosa. Les seves principals característiques són els moviments provocatius, les patades altes i l’aixecament de  faldilles. Aquest ball neix a París en el segle XIX , el ballaven les ballarines de la famosa sala de ball el Moulin Rouge de París i fou immortalizat en lòpera d’Offenbach de la qual ja hem parlat.

Tomas Luis de Victoria

tomas-luis-de-victoriaAvui se celebra el naixement de Tomàs Luis de Victoria (Àvila el 1548, Madrid 1611). Victòria és el compositor de música religiosa més important del Renaixement espanyol. Als 15 anys va ser enviat a Roma becat per Felip II, on va rebre la influència del compositor italià Palestrina. Totes les seves obres van seguir les indicacions del Concili de Trento i gairebé no va compondre música profana perquè creia que la música havia de servir només per lloar Déu.

La música renaixentista es va veure profundament afectada per la divisió que es va produir en l’esglèsia cristiana occidental, cosa que va conduir a la Reforma protestant. Aquest trencament fou iniciat durant el segle XVI per Martí Luter (1483-1543), gran amant de la música que creia totalment amb el poder eduatiu de la música.

Amb la intenció de frenar la Reforma, l’esglèsia catòlica va celebrar un Concili a la ciutat italiana de Trento (1545-1563). En aquest concili es van posar regles a la vida eclesiàstica. A nivell musical es van prendre les següents mesures:

reforma-protestant1contrarreforma-catolica1

Una de les obres més conegudes de Victòria és l’Ave Maria, un motet a quatre veus mixtes. En aquest motet es pot apreciar el treball de composició que va fer l’autor combinant la textura polifònica imitativa (com en el “gratia plena”) amb la textura polifònica homofònica (fixeu-vos amb els versos “Sancta Maria, mater Dei” i “ora pro nobis”). Victòria, músic de la Contrarreforma Catòlica, segueix les indicacions del Concili de Trento en què s’aconsella utilitzar una polifonia poc complexa per tal que els fidels puguin seguir i entendre el text.

Edvard Grieg i l’inspector Gadget

edvard-griegAvui es celebra el naixement d’Edvard Grieg nascut a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843. Grieg és el gran protagonista de la música nacionalista a Noruega , pianista i compositor és conegut sobretot per la suite orquestral “Peer Gynt” sobre un argument del dramaturg H.Ibsen.

Peer Gynt és el protagonista d’un conte popular noruec i Edvard Grieg es va inspirar en les aventures i desventures d’aquest noiet trapella per fer una música que en diem descriptiva perquè té la capacitat de descriure diferents situacions, com per exemple el despertar del dia al “Matí” o una persecució d’uns trolls en l’interior d’una cova a ” A la cova del rei de la muntanya”.

Una qüestio abans d’abordar el tema de l’inspector Gadget.

1. Què és el Nacionalisme? El Nacionalisme musical és un moviment que neix a mitjans del segle XIX.  Petites nacions defensaven el seu dret a l’autonomia, emparant-se en la llengua o en raons de tipus històric. Aquest fenòmen va tenir repercussions també en la música i els músics nacionalistes van buscar inspiració en les melodies i els ritmes propis de la seva tradició musical. A Catalunya sorgeix el Nacionalisme musical representant per Enric Morera (1865-1942) que escriu la sardana La Santa Espina, Lluís Millet (1867-1941) que escriu El cant de la senyera o Frederic Mompou (1893-1987), Cançons i danses, entre molts altres.

I quina relacio hi ha entre Edvard Grieg, músic nacionalista nourec, i l’inspector Gadget, personatge protagonista d’un còmic? Doncs, és ben fàcil: la música. És ben curiòs, però amb tots els anys que porto en la docència no hi ha hagut cap any que en posar el fragment del Peer Gynt “A la cova  del rei de la muntanya” no hi hagués algun alumne que em digués que era la música de la sèrie de l’inspector Gadget. I per tal que pugueu comprovar que aquells que ho deien tenien part de raó, us deixo els dos temes perquè en prengueu nota.

Aquest és un curt d’animació 3D de l’assignatura Imatge Sintètica fet per Marcos Ibáñez i Paula Jiménez