Arxiu d'etiquetes: referents clàssics

Referents clàssics a Philomena

Publicat el per
5

Philomena

Ahir vaig anar a veure al cinema la pel·lícula de Philomena de Stephen Frears (2013), basada en la novel·la, inspirada en fets reals, The Lost Child of Philomena Lee de Martin Sixsmit. El nom de Philomena em va recordar el grec. Per cert, saps què significa aquest antropònim i quins són els seus ètims (no t’oblidis d’escriure’ls en grec)?

A la vegada, em va fer recordar la història llegida a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi: Filomela. Creus que hi té alguna relació?

En el decurs de la pel·lícula, a més, es va fer servir el llatinisme ”Quid pro quo”. Saps què significa? És usat correctament en aquest film? Sabríeu incorporar-lo en un petit diàleg com si fos el guió d’una pel·lícula?

 Lourdes Caparrós 2n Batx Llatí

L’ alfabet Grec a Prison Break

Publicat el per
1

[youtube]http://youtu.be/AL9zLctDJaU[/youtube]

Prison Break, és una sèrie de televisió dramàtica de molt èxit, nord-americana que va estrenar la cadena Fox el 29 d’agost de 2005 i va acabar el 24 de maig de 2009 a la seva quarta temporada. Va ser creada per Paul Scheuring.

photo Prisonbreak_zps652f72fe.jpg

L’argument és el següent:
Lincoln Burrows és acusat de ser l’autor d’un crim que ell diu no haver comès: assassinar a Terrence Steadman, el germà de la vicepresidenta dels Estats Units. Lincoln és sentenciat a mort i és enviat a la Penitenciària Estatal Fox River, per complir allà la seva condemna fins al dia de la seva execució. Michael Scofield, el germà menor de Lincoln, està convençut de la innocència del seu germà i elabora un pla d’escapament de la presó. Després d’haver planejat la fugida, Michael roba un banc a mà armada perquè empresonin Fox River. Dins de la presó ha de dur a terme el seu pla, però ha de superar obstacles, sobreviure a la presó i aliar-se amb altres presos per poder escapar amb el seu germà de la presó abans de la data d’execució. Michael té planejada la fugida amb molta perfecció, el mapa de la presó i altres coses necessàries per quan surtin d’allà estan tatuades al seu cos. En aquests tatuatges hi és tota la informació que necessiten perquè el seu pla surti a la perfecció. Mentrestant, a fora de la presó l’advocada Veronica Donovan, amiga d’infància dels germans fa tot el possible per aclarir la conspiració que va portar a Lincoln a la presó, però els agents secrets d’una organització coneguda com La Companyia, fan l’impossible per obstaculitzar el treball de Veronica.

Nosaltres ens centrarem en el capítol número 20 de la segona temporada, quan ja estan fora de la presó. Com hem dit abans, tots els passos a seguir després de la fugida estan tatuats al cos del personatge principal, en Michael, és a dir, porta tatuat al cos petites imatges o paraules “claus” per tal que quan surti de la presó amb el seu germà pugui mirar aquests tatuatges i recordar quins són els moviments que han de realitzar una vegada fora. I en aquesta part és on entra en escena l’alfabet grec, ja que aquests tatuatges estan ordenats gràcies a aquest l’alfabet. És a dir, sap quin és el següent pas que ha de realitzar després d’escapar perquè en els tatuatges que té hi ha una lletra de l’alfabet grec. O sigui que el tatuatge que conté la imatge o paraula clau per realitzar el primer pas porta la lletra alfa, com veurem a aquesta captura de pantalla feta del les còpies en paper que té la policia dels tatuatges.

Lletra alfa

Tatuatge del primer pas que ha de dur a terme Michael Scofield

A la imatge es pot veure com, a més d’haver-hi el necessari perquè en Michael recordi el que ha de fer a continuació, també hi ha la primera lletra de l’alfabet grec. Per tant, només mirant la lletra de l’alfabet grec que hi ha en cada un dels tatuatges que té repartits pel cos pot saber l’ordre que ha de seguir per tal que el pla que ha preparat surti a la perfecció.

Un altre exemple seria l’òmega, última lletra de l’alfabet, és a dir, últim pas del seu pla. Aquí la captura de pantalla d’un altra còpia idèntica dels tatuatges de Michael:Lletra omega

Tatuatge de l’últim pas que ha de realitzar Michael Scofield

Aquestes còpies dels tatuatges reals del Michael han estat extrets de l’apartament on va viure els mesos previs a l’entrada a la presó per treure d’allà el seu germà. Mentre preparava aquest pla va fer uns esbossos dels tatuatges que pretenia fer-se, i d’aquí vénen aquests papers on estan dibuixats els tatuatges.

Per comprovar la validesa del que estem dient, qualsevol persona pot anar al capítol 20 de la segona temporada, titulat Panamà i avançar fins al minut 11:50 més o menys, que és on surt aquesta part.

Com podem veure, un altre exemple dels recursos de l’abecedari grec en sèries de televisió americanes.

Per finalitzar, seria recomanable que visitéssiu aquest enllaç per aprendre l’alfabet grec d’una forma més divertida que la tradicional. També podeu aprendre coses de l’alfabet grec a través d’aquest rap de Deka, un alumne de la Margalida que no sabia com aprendre’s l’alfabet i ara ens ajuda a tots a memorizar-lo. A més, podeu mirar aquest curiós apunt sobre l’alfabet grec a la publicitat.

Coneixeu aquesta sèrie? Quina opinió us mereix? Sabíeu de l’existència d’aquest detall?

Coneixeu cap altra sèrie en la qual es faci referència al món clàssic grec com en les que surten en aquests dos apunts del nostre bloc Aracne fila i fila (1, 2)?

Victor Huete i Xavier Gras 
Alumnes de 2n de Batxillerat

Percy Jackson y el ladrón del rayo (2010)

Publicat el per
37


Percy Jackson y los Dioses del Olimpo El Ladrón poster.jpg Rayo

FITXA TÈCNICA

 Nom original: Percy Jackson y el ladrón del rayo                                                   Director i guionistes: Chris Columbus                                                                            Any d’estrena: 2010                                                                                                        Durada: 118 minuts                                                                                                  Repartiment:

 País d’origen: Estats Units                                                                                          Idioma original: Anglès                                                                                               Gènere: Fantasia/aventura

ARGUMENT

Perseu Jackson “Percy”, un jove adolescent, és a una excursió amb l’escola al museu d’art grec quan és atacat per una fura. Allà és on comencen tots els problemes. Al sortir del museu s’adona que el seu millor amic és un faune i aquest li explica que ell, el protagonista, és un semidéu fill de Posidó. D’ara ençà, Perseu ha de viure a un campament de mestissos, com ell, on, de camí, són atacats per un minotaure.

En aquest campament descobreix que el seu mestre és realment un centaure. Hades, qui s’havia endut la mare de Perseu durant l’atac del minotaure, apareix en una foguera acordant amb Percy que ell li tornarà la mare si li duu el llamp de Zeus. És doncs quan Percy i els seus amics Anabeth (“filla” d’Atena, tot i que aquesta no en podia tenir) i el faune s’aventuren a la recerca del llamp de Zeus. On hauran de fer front a altres reptes i essers mitologics com Medusa, trobar les perles de Persèfone i, fins i tot, arriben a visitar l’Olimp

TRÀILER

CRÍTICA

Apareix l’espasa Anaklusmos, que és la que Posidó va donar al protagonista. És una espasa de bronze que esdevé boli i que només pot fer mal éssers immortals. Aquesta espasa tan curiosa mai pot perdre’s ja que sempre apareix a la butxaca de Perseu en forma de bolígraf. En la mitologia es diu que Zoé l’entregà a Hèracles perquè pogués vèncer el drac Ladon i aconseguir la Poma d’or. Més tard Zoé serà desterrada pel seu pare per haver ajudat un heroi.

És una pel·licula realment entretinguda. Introdueix de manera molt atractiva a la mitologia amb l’aparició de personatges com centaures, el gos Cerber, Medusa, el barquer Caront, un faune i tots els déus de l’Olimp.  La películ·la barreja personatges de la mitologia clàssica amb activitats i zones de l’època actual, cosa que trobo molt atractiva. 

Personalment m’ha agradat i us la recomano tant a joves com a adults, juntament amb la segona part “Percy Jackson i el mar de los monstruos” Què opineu vosaltres? L’havíeu vist abans?

 

Judit

Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco

Publicat el per
12

 

 

FITXA TÈCNICA

Nom original: Saint Seiya

Any d’estrena: 1986

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Animació, acció i aventura

 

ARGUMENT

La sèrie tracta de cinc nois que són destinats a diferents llocs del món, amb la missió d’entrenar-se en l’art de la lluita i guanyar així la valuosa armadura, com ha prova de la seva valentia i força, i així poder protegir la deessa Atena.

La sèrie es divideix en 4 sagues: Saga del Santuario, Saga de Asgard, Saga de Poseidón i Saga de Hades i altres pel·lícules individuals a part. Començaré introduint vídeos de capítols de la primera i haureu d’identificar els referents clàssics.

 

TRÀILER

A continuació, us deixo el vídeo introductori, seguit d’un capítol. Alerta!!!, que aquí ja hi apareix algun referent clàssic.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Br5HLUbA8Gg[/youtube]

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=y7tI811Rtcw[/youtube]

 

CRÍTICA

Hola a tots els aràcnids cinèfils, primer de tot he de dir que és el meu primer article a La Cinta de Níke, així que espero estar a l’alçada d’altres apunts tan bons que m’he arribat a llegir en aquesta pàgina.

Per cert, hi ha algú que li agradin els dibuixos manga? A mi m’agraden moltíssim, i per això he fet aquest article sobre ” Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco”. Coneixeu aquesta sèrie?

És una de les sèries que més m’agraden i us puc ben assegurar que en tinc de tot a la meva habitació, com pòsters, figures, còmics, pel·lícules… Però el que em crida més l’atenció d’aquests dibuixos és que posseeix un munt de referents clàssics, com per exemple, la invenció que dóna el creador de posar-li noms a les armadures, com la de Pegàs.

Des del meu punt de vista, crec que estem davant d’una sèrie d’animació de luxe. Destaco sobretot el domini que ha tingut el creador de barrejar gran quantitat de mitologies, com la mitologia nòrdica, japonesa, xinesa, budista… Però per sobre de tot és la clàssica que es manté com a rerefons. Crec que és una sèrie que està molt ben documentada i ambientada. Per altra banda, penso que els dibuixos també són una eina didàctica per tal d’adquirir molts coneixements. I per últim, recomano aquesta sèrie sobretot a les persones que s’estimen la cultura clàssica.

Sabríeu identificar els referents clàssics d’aquest primer capítol?

 

Sara Bernad,

2n de Batxillerat de Llatí i Grec.