Pervivència de la Ilíada en la televisió i el cinema

Bon dia, som en Raül Àlvarez i en Carlos Thiriet i en aquest apunt explicarem la perviència que té el poema èpic de La Ilíada d’Homer en el cinema i en sèries de televisió.

La Ilíada és una epopeia escrita en vers pel poeta grec Homer, del qual no es tenen clars els seus orígens. En aquesta es narren els esdeveniments de la guerra de Troia, un conflicte semi-mitològic que, segons la llegenda, va ocórrer durant el principi del segle XII a.C., encara que els historiadors antics no es van posar d’acord i alguns parlen de mitjans del segle XIII a.C.

A continuació analitzarem una sèrie de pel·lícules i sèries ambientades en la guerra de Troia, és a dir, en la Ilíada.

Helena de Troia (1955): Pel·lícula estadounidense que es centra més en la ciutat de Troia abans de la guerra, doncs relata com Paris rapta  Hèlena per la seva gran bellesa, a la qual arriba degut a un naufragi mentre viatjava a Grècia per pactar la pau. L’obra es centra sobretot en els fets de Briseida (l’esclava que Agamèmnon roba a Aquil·les, cosa que produeix el desacord entre ells dos) i el comiat d’Hèctor i Andròmaca (Hèctor sap, degut a una profecia, que morirà en la batalla, pel qual tem pel futur de la seva esposa i el seu fill, Astíanax, doncs sap que si els aqueus guanyen, acabaran com esclaus), i la mort del propi Hèctor.

La ira de Aquil·les (1962): Pel·lícula italiana en la qual ensenya el desè any de la guerra de Troia, en el qual la tensió entre Aquil·les i Agamèmnon augmenta pel fet de Briseida. Els aqueus comencen a perdre força contra els troians pel enfrontament, cosa que produeix una profunda divisió en el campament grec.

Hèlena de Troia (Tv, 2003): Aquesta és una sèrie estadounidense basada en La Ilíada, òbviament. Però no segueix íntegrament el procés del poema èpic, (relació entre aspecte d’un personatge en la Ilíada i en la mini-sèrie, diferents aspectes diferents entre les dues obres, etc).

Per exemple, en la sèrie, l’actor que fa d’Aquil·les és calb i de composició robusta, en canvi, en la Ilíada, Homer el descriu com un home amb cabell i poc robust.

També han canviat alguns aspectes de la seva personalitat, doncs en el poema, Aquil·les és un guerrer noble i fort, amb un codi moral molt característic i, en el fons, sent amor per Pàtrocle i els seus companys guerrers, però en la sèrie té una personalitat privada d’amor i ressentit profundament pel sentiment de venjança.

També omet personatges molt importants en la trama del poema, doncs Pàtrocle no surt, cosa bastant estranya, doncs és el desencadenant de la fúria d’Aquil·les.

Al cap i a la fi, són aspectes que no importen massa, doncs la mini-sèrie s’enfoca en la vida d’Hèlena, situada cronològicament al final de la guerra de Troia.

Troia (Pel·lícula, 2004): Segurament aquesta és la recreació més coneguda de la Ilíada, encara que tingui moltes diferències amb el poema homèric, de les quals després parlarem.

En aquesta pel·lícula, protagonizada per Brad Pitt (Aquil·les) i Orlando Bloom (Paris), Aquil·les és un soldat de l’exèrcit d’Agamèmnon, que vol conquerir tot el món hel·lè. Per altra banda, els germans Paris i Hèctor, fills de Príam (rei de Troia), es troben a Esparta celebrant una pau que han signat amb el rei de la poderosa polis, Menelau, que és germà d’Agamèmnon.

Però llavors Paris té una trobada amorosa amb Hèlena, l’esposa de Menelau, i decideix portar-la amb ell a Troia. En cap moment es fa referència al judici de Paris, i per tant no sabem si Paris era estimat per Hèlena a causa de l’ajuda d’Afrodita o per algun altre motiu.

 A l’inici de la pel·lícula podem veure una lluita interna d’Aquil·les, que no sap si escollir la glòria i la mort en Troia o una vida feliç i en pau al seu hogar. Finalment, malgrat les insistències de la seva mare Tetis, decideix anar a la guerra.

En el primer dia de guerra, Menelau va retar Paris a lluitar per Hèlena, i aquest va acceptar. Quan Menelau estava a punt de matar Paris, Hèctor l’atravessà amb la seva espasa i el matà, fet que a la història d’Homer no succeeix. També és assassinat Agamèmnon durant el saqueig de Troia per Briseida, que té un romanç amb Aquil·les.

La pel·lícula també ens mostra l’heroi Eneas com un jove que sembla no haver utilitzat mai una espasa, fet totalment contradictori amb la versió homèrica, en la qual el troià és un dels enemics més temibles dels aqueus. La diferència més important és que en la producció cinematogràfica no surt cap déu, i en la història d’Homer ells també prenen part en la lluita.

Quina us sembla la millor recreació de l’obra d’Homer? Creieu que pot tenir pervivència en altres àmbits com la literatura o l’art? Quines altres pel·lícules o sèries relacionades amb la Ilíada coneixeu?

Raül Àlvarez i Carlos Thiriet, alumnes de grec de 1r de Batxillerat

Star Wars

 

FITXA TÈCNICA

Nom original: Star Wars
Director i guionistes: George Lucas
Any d’estrena: 25 de maig de 1977
Repartiment: Hayden Christensen, Ewan McGregor, Natalie Portman, Ian McDiarmid, Samuel L. Jackson, Jimmy Smits, Anthony Daniels, Kenny Baker, Frank Oz, Christopher Lee,Peter Mayhew, Andrew Secombe, Silas Carson, Keisha Castle-Hughes, Trisha Noble, Bruce Spence, Temuera Morrison, Ahmed Best, Joel Edgerton, George Lucas
País d’origen: Estats Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

L’argument de les pel·lícules es situa “fa molt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana …” (de la nostra) (aquesta frase que apareix habitualment al principi de qualsevol història relacionada). Allà s’ha donat durant segles un enfrontament entre el “costat lluminós de la Força” (representat pels Jedi, protectors de la galàxia) i el “costat fosc” (representat pels Sith).

En conclusió aquesta seqüela ens explica com la República, que està formada per la majoria dels sistemes planetaris de la galàxia, s’enfronta a una terrible guerra, en part pels manejos de Darth Sidious (un misteriós mestre Sith, que és part del costat fosc de la força). Narren l’aprenentatge d’un jove Jedi (Cavaller del costat lluminós) d’Anakin Skywalker, i la seva perversió al costat fosc, ja que aquest cau per temptacions fortes per a l’ésser humà, en aquest cas els sentiments humans. Alhora, es narra la desaparició de la corrupta República Galàctica, i la seva substitució per un Imperi Galàctic opressor (que recorda a l’Antiga Roma), amb el seu emperador Palpatine (mestre Sith, Darth Sidious) i el seu aprenent Darth Vader (Anakin Skywalker). Igualment aquesta seqüela ens porta a reflexió de les temptacions més profundes de l’amor cap a una persona molt propera, i que aquestes no són realitzades a la nostra manera.

En la trilogia original, els cavallers Jedi han estat exterminats, i només un petit grup de rebels resisteix encara a l’Imperi. L’existència d’una terrible arma imperial, l’Estrella de la Mort, causa el reclutament d’un jove Luke Skywalker (fill d’Anakin) per part de l’Aliança Rebel, i el seu entrenament al Jedi per part d’Obi-Wan Kenobi i posteriorment per Yoda .

Els films de la saga estan fets de tal manera que siguin una sola història relatada en sis episodis:

  1. L’Amenaça Fantasma (The Phantom Menace 19 de maig de 1999)
  2. L’Atac dels Clons (Attack of the Clons 16 de maig de 2002)
  3. La Venjança dels Sith (Revenge of The Sith 19 de maig del 2005)
  4. Una Nova Esperança (A New Hope 25 de maig de 1977)
  5. L’Imperi Contraataca (The Empire Strikes Back, 21 maig de 1980)
  6. La Tornada del Jedi (Return of the Jedi 25 de maig de 1983)

ORIGEN

Les pel·lícules de Star Wars tenen una certa familiaritat amb les pel·lícules de tai txi, així com amb la mitologia romana. Aquesta coincidència no és casual, ja que Lucas, antropòleg de formació, Joseph Campbell.

Un dels punts més importants de les pel·lícules de Star Wars és que Lucas va saber crear un món ple de tecnologia que sembla que hagi estat usada durant anys i que semblava real, i combinar-ho amb aspectes tradicionals, com l’existència de dos ordres guerreres, els Jedi i els Sith, així com les seves respectives filosofies, l’ús d’armes de contacte com el sabre de llum, l’existència d’una república i d’un imperi, i la política.

 

CRÍTICA

És una pel·lícula molt interessant, on apareixen molts personatges diferents físicament. És una saga molt bona, ja que cada vegada que acabas de veure una de les pel·lícules, tens ganes de veure les altres. Jo sóc fanàtic a aquesta saga gràcies al meu pare, és una saga que la veus més d’una vegada. Per mi la millor pel·lícula és ” La venjança dels sith” i és una saga en què tens algun personatge preferit, en el meu cas és Anakin Skywalker. Estic molt entusiasmat en què surti la propera pel·lícula que és d’aquí poc i aniré a veure-la amb el meu pare al cinema.

 

RESUM DELS 6 CAPÍTOLS

 

Les batalles entre els Jedi vs els Sith

Dani Jarque

2n Batx. Humanístic-social

Simbad, la llegenda dels set mars

FITXA TÈCNICA

  • Nom originalSinbad, Legend of the Seven Seas.
  • Director i guionistes: Directors: Patrick Gilmore, Tim Johnson. Guionistes: John Logan.
  • Any d’estrena: 2003.
  • Durada: 88 minuts.
  • Repartiment:  Brad Pitt (Simbad), Catherine Zeta-Jones (Marina), Michelle Pfeiffer (Eris), Joseph Fiennes (Proteu), Dennis Haysbert (Kale), Timothy West (Dimas), Adriano Giannini (Rata), Raman Hui (Jin), Chung Chan (Li), Jim Cummings (Luca), Conrad Vernon (Jed), Andrew Birch (Grum & Chum).
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglés.
  • Gènere: Animació, aventura i comèdia.

ARGUMENT

Tot comença quan Simbad, un lladre dels mars, intenta robar el Llibre de la Pau al seu amic de quan eren petits, Proteu, que es dirigia cap a la ciutat de Siracussa. Mentre estava intentant robar-li el llibre la deessa grega del caos i la discòrdia, Eris, envia un dels seus monstres que s’emporta a Simbad cap a les profunditats del mar on tindrà una trobada amb la deessa i aquesta li dirà que robi el Llibre de la Pau per ella.

Més endavant Eris roba el llibre fent-se passar per Simbad quan es troba ja a Siracussa i Simbad és condemnat a mort tot i que Proteu demana ocupa el seu lloc perquè així Simbad pugui anar al Tàrtar, el regne d’Eris, a recuperar el llibre. Durant aquest viatge coneixerà millor a Marina, l’esposa de Proteu, i tan ells com tota la tripulació passaran mil i una aventures.

TRÀILER

 

CRÍTICA 

A mi personalment aquesta pel·lícula m’agrada molt, ja que no és la típica de dibuixos i té aventures, amor, comèdia… La vaig veure ja fa bastant de temps però no m’havia fixat mai en el fet que l’antagonista fos la deessa grega Eris i altres referents clàssics que es poden trobar durant el film, com per exemple les sirenes o l’au roc.
Aquesta pel·lícula va ser nominada a diversos premis entre ells quatre nominacions als premis Annie. Si ens endinsem cap a la cultura grega, podríem trobar algunes semblances amb el protagonista de l’Odissea, Ulisses, i Simbad, com per exemple que tots dos estan molt lligats al mar i que durant els seus viatges passen mil i una aventures amb criatures mitològiques i vencen els seus reptes de manera astuta.
L’any 2002 l’estudiant de 2n de batxillerat de l’IES Mediterrània del Masnou Sílvia Serrano Vallbuena va fer un estudi comparant els dos herois, Simbad i Ulisses, i les seves respectives històries, Simbad el Marí i Odissea, arribant a la conclusió que Simbad el Marí, literatura àrab posterior a l’Odissea, rep molta influència de la literatura grega, ja que és la mateixa història explicada en un entorn social diferent més adaptada a la religió i costums àrabs en què els herois s’esforcen per vèncer els obstacles que se’ls hi presenten, les dues obres tenen una intenció semblant, ja que les dues ens volen fer entendre que els déus tenen un gran poder sobre els humans i el seu destí i, per tant, ens mostren en certa manera quin ha de ser el comportament humà.

Què penseu vosaltres sobre les pel·lícules d’animació que fan referència a éssers mitològics? Què sabríeu dir sobre les sirenes? I sobre Eris? Veieu algun altre ésser mitològic al tràiler? Què és una au roc? Sabríeu trobar més semblances amb l’Odissea? Heu vist la pel·lícula? Heu llegit els llibres que he esmentat?…

Clàudia Cazaux Cuberas

2n batx C Grec2

Referents clàssics a Supernatural

Supernatural és una sèrie de televisió estadounidense creada en el 2005 i encara en producció (porten deu temporades i en faran més).

D’esquerra a dreta, John, Sam i Dean Winchester

Òbviament no us revelaré cap tipus d’spoiler sobre la trama de la sèrie, només em referiré al contingut clàssic d’aquesta i potser revelaré algun que altre argument d’algun capítol, però, ho torno a repetir, sense dir res sobre la història, però si esteu interessats en veure-la, no llegiu aquest apunt.

Supernatural tracta sobre la història de dos germans (Dean i Sam Winchester), els quals “resolen” casos sobrenaturals, tal i com el títol indica, No us imagineu que són policies d’una agència secreta o alguna cosa per l’estil, doncs no és res més lluny de la realitat. Són caçadors i maten ésser no-animals (ni humans, ni gossos, només monstres) gairebé sempre.

El perquè de la realització d’aquest apunt de llatí sobre aquesta sèrie és molt senzill, està plena de llegendes, cites en llatí i déus de totes les religions, bàsicament és la nostra realitat, però amb tots els monstres creats pel folklore i les diferents cultures que han existit al llarg del temps (licantrops, vampirs, wèndigos, etc). Començaré pel principi, en l’univers de Supernatural, existeixen multitud de monstres de conte, però els més abundants són els dimonis, ànimes torturades en l’infern que acaben convertint-se en aquests éssers, representats en la sèrie com un fum negre que posseeix a la gent entrant per la boca. Per quin motiu us explico això?  Perquè, si un dimoni posseeix algú, el procediment lògic és exorcitzar-lo, això només es pot fer mitjançant un text en llatí, el qual és el següent:

Exorcizamus te, omnis immundus spiritus, omnis satanica potestas, omnis incursio infernalis adversarii, omnis legio, omnis congregatio et secta diabolica… 
Ergo, draco maledicte et omnis legio diabolica, adjuramus te … cessa decipere humanas creaturas, eisque æternæ perditionìs venenum propinare… 
Vade, satana, inventor et magister omnis fallaciæ, hostis humanæ salutis… 
Humiliare sub potenti manu Dei; contremisce et effuge, invocato a nobis sancto et terribili nomine… quem inferi tremunt… 
Ab insidiis diaboli, libera nos, Domine. 
Ut Ecclesiam tuam secura tibi facias libertate servire, te rogamus, audi nos.

Aquest és el text rutinari que utilitzen per a exorcitzar un dimoni, però com aquest hi ha més variants.

A part de dimonis, el món de Supernatural, com ja he dit, està ple d’éssers de fantasia i horror, però els que ens interessa no són ni els dracs, vampirs, etc, són els déus. Aquest univers creat per la mà d’Eric Kripke és la mar d’estrany, doncs els déus existeixen, però han perdut gairebé tot el que tenien en un passat molt llunyà. Això ho expliquen molt bé en diferents episodis, però el que té més relació amb el que haig d’explicar és el capítol en el qual els protagonistes són Zeus, Prometeu i Artemisa. Els que esteu familiaritzats amb la mitologia sabreu que Zeus i Prometeu no són precisament els millors amics, doncs Prometeu va robar als déus el foc, cosa que a Zeus no li va fer massa gràcia, condemnant-lo a passar l’eternitat encadenat a l’Elbrús, mentre una àguila es menja el seu fetge pel dia, i aquest es regenera durant la nit.

Zeus té forma humana, però llança llampecs         

Artemisa empunyant el seu arc

 En aquest cas, la llegenda és la mateixa (encara que no es mencioni el fet que Prometeu sigui el creador de l’home), però en lloc d’estar encadenat a una muntanya, està encadenat a morir cada dia de l’any i reviure hores després. Com és normal, a la llarga se n’oblida de qui és en realitat. És un episodi molt interessant que a la vegada ajuda a conèixer més d’aquest mite, clar que en la sèrie s’inventen alguna que altra cosa, com per exemple un romanç entre Prometeu i Artemisa, o un fill entre aquest i una mortal que rep la mateixa maledicció. Podem veure que han modernitzat bastant bé el mite als nostres temps.

Resultado de imagen de prometeo supernatural

Podem veure en aquesta imatge la clara referència que fan al mite, doncs una àguila s’està menjant el fetge de Prometeu.

La norma general de la sèrie és respectar el màxim possible els mites clàssics, però per a tal que sortís un personatge que, en condicions normals, no pogués sortir, van fer alguns canvis, per exemple en el cas de Cronos, doncs hauria d’estar empresonat al Tàrtar, però en lloc d’estar-hi, van optar per a ometre el seu passat, dotant-lo amb el poder de viatjar pel temps, però per a seguir immortal, ha de robar el “temps” d’algun humà, convertint-lo en una mòmia.

Cronos en el moment de robar el temps d’un sense sostre

Com això ja es va tornant massa llarg, faré un resum dels déus i éssers relacionats amb el món clàssic que surten representats en la sèrie:

Mercuri: És un cambrer que obeeix les ordres d’altres déus pagans, com per exemple de Kali, de la cultura hindú. Té la qualitat de la súper velocitat, doncs era conegut com el déu dels missatgers i el comerç.

Veritas: Deessa romana de la veritat, representada com una presentadora de televisió, fa que tots els que demanin la veritat, la tinguin, ocasionant més d’una mort per la crua veritat.

Lilith: La primera dona del folklore jueu, representada com el primer dimoni creat per Lucifer.

Plutó: Déu romà de l’inframón, representat com un comerciant d’objectes sobrenaturals molt valuosos.

Vesta: Deessa romana de la llar, representada com una dona que, al passar el temps, les persones la van deixar de seguir, sobrevivint a base de cors humans.

Cal·líope: Deessa grega de la música i les arts, representada en l’especial 200 episodis, on es realitza una obra escolar de Supernatural per motius que no us explicaré. S’alimenta de les persones després que aquestes escriguin, dibuixin, etc, una obra molt bona per a ella.

En conclusió, obviament Supernatural té molt més contingut que aquest, però és massa llarga com per analitzar hic et nunc tot els referents clàssics que conté. Personalment, és una de les meves sèries preferides, crec que ha modernitzat molt bé els mites, encara que alguns s’han modificat per a que encaixés en el context de la trama. Si us interessa veure morts, éssers fantàstics i una trama bastant interessant, encara que a la llarga una mica repetitiva, aquesta és la vostra sèrie.

Raul Àlvarez Cuenca

1r Batxillerat Humanístic

Fairy Tail, un anime ple de referents clàssics!

Fairy Tail és manga d’aventures i acció creat per Hiro Mashima, el qual té una adaptació a anime. El manga va començar a serialitzar-se el 23 d’agost de 2006 a la revista Shonen Magazine de l’editorial Kodansha i actualment hi ha aproximadament un total de 50 volums, amb un total de més de 400 capítols.

En aquesta sèrie, hi podem trobar un munt de referents clàssics i a continuació en trobareu alguns dels que he trobat:

Xènia Serra
2n Batxillerat