Arxiu mensual: maig de 2014

La llegenda d’Eneas

Publicat el per
1

La llegenda d'Eneas

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: La Leggenda di Enea
  • Director: Giorgio Venturini. 
  • Guionistes: Albert Band, Ugo Liberatore, Luigi Mangini, Arrigo Montanari, Nino Stresa (Poema épico: Publius Vergilius Maro)
  • Any d’estrena: 1962.
  • Durada: 95 min
  • Repartiment: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Ofrei, Giacomo Rossi-Stuart, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band. 
  • País d’origen: Itàlia.
  • Idioma original: italià.
  • Gènere: Fantàstic, aventures. Antiga Roma.

ARGUMENT:

Eneas, fill de la deessa Venus i un mortal, Anquises, és gendre de Príam, rei de Troia. Quan la ciutat és destruïda ell sobreviu. L’esperit del seu pare li mostra quina és la seva missió perquè no es perdi la nissaga del seu poble. S’ha d’adreçar al Laci i fundar allà una ciutat que serà gran i poderosa. El camí no serà fàcil i s’enfrontarà a una sèrie de vicissituds, però la revelació de l’oracle de la futura glòria de Roma és un dels motors principals per continuar avançant. Així Eneas es converteix, junt amb altres fugitius de Troia que el seguiran, en l’heroi fundador del que serà l’Imperi Romà.

TRÀILER:

[youtube]http://youtu.be/A2XVz7hx5VY[/youtube]

CRÍTICA: 

La llegenda d’Eneas és una bona pel·lícula, original i entretinguda, tot i que no deixa de ser una antiga i això influeix a la meva opinió sobre ella. Durant la història, que es feia una mica lenta a moments degut al vocabulari i escenes concretes de la trama, vaig detectar una sèrie de problemes que sortien del context històric.

Per començar, els fundadors de la ciutat de Roma van ser els bessons Ròmul i Rem, i aquesta es va formar arrel d’un homicidi ja que es diu que Ròmul va ser el primer rei de Roma, però que al poc temps va matar al seu germà bessó Rem i es va apoderar del regne.

També hi ha alguns errors sobre les dates de la fundació de Roma i petits detalls que, torno a repetir, surten del context històric.

Tot i així és una pel·lícula prou bona per la data en la que es va rodar i pels amants de les pel·lícules de romans és molt recomanable.

A la pel·lícula idealitzen constantment l’heroi, mostrant tots els aspectes que es consideraven positius del poble romà, remarcant l’esforç i la voluntat de treball i superació de les dificultats.

Finalment em queda dir que és una pel·lícula amb força acció que enganxa al públic a mirar-la però té un petit inconvenient, si no ets un fidel seguidor d’aquest tipus de pel·lícules potser no li acabes de trobar l’encant.

Júlia Calvo
4rt ESO, Llatí opt.3

300 l’origen d’un imperi

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

El 490 aC, durant la Batalla de Marató, el rei persa Darios I el Gran és ferit mortalment pel general atenenc Temístocles en presència del seu fill Xerxes I. Quan torna a Pèrsia, el comandant de la seva flota, la reina Artemísia I el convenç de venjar-se dels grecs i el converteix en un Rei-Déu. Deu anys més tard envaeix Grècia. Mentre Leònides i els seus 300 espartans atrapen Xerxes a les Termòpiles, els atenencs, Temístocles al capdavant, combaten per mar al cap d’Artemísion. Uns dies més tard les flotes s’enfronten en la gran Batalla de Salamina, que té lloc una mica abans de la de Platea.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=My9jSBnHLfY[/youtube]

CRÍTICA

Seguint la línia de la primera pel·lícula (“300”), aquesta segona entrega fa honor al “rigor històric” que els caracteritza. Deixant de banda els ingents errors històrics, m’horroritza el fet que els guionistes i productors prefereixin l’acció, el sexe i la sang en detriment del realisme, la sobrietat i la simplicitat que caracteritzaven les guerres en aquell moment. D’altra banda, entenc que és més atractiu veure guerrers seminus combatint individualment en combats viscerals a càmera lenta, ja que si el film es cenyís a la simple realitat, els espectadors no trigarien a caracteritzar-lo de “documental” o d'”avorrit”. No és estrany, doncs, que a la pàgina de la Viquipèdia utilitzin la paraula “ciència ficció” per definir la pel·lícula.

Però el pitjor de tot no és què fan per augmentar els beneficis (a més de tots els elements anteriors, cal sumar-hi moments d’explícita invenció), sinó que aquestes pel·lícules fetes amb ànim de lucre fan molt mal a les ments dels espectadors, ja que aquests es fan una idea equivocada del món antic en general. És, sincerament, molt trist que quan desfilis per un festival de reconstrucció històrica, com per exemple la Magna Celebratio, vestit de soldat romà et diguin coses com: “Espartanos, cuál es vuestro oficio?”, o “aú, aú, aú!”.

Tot i això, aquest film proporciona una bona estona d’acció i guerra que, si no t’hi mires molt, és molt entretinguda. A més, com a punt positiu vull afegir que la, diguem-ho així, “història alternativa” que s’explica al film és complexa i diferent. Si no us molesta molt el que s’explica als dos primers paràgrafs, és una bona manera de passar una bona tarda.

Arnau Lario Devesa
1r Batx. Grec i Llatí

Avatar de James Cameron

Publicat el per
4

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Avatar
  • Director: James Cameron
  • Any d’estrena: 2009
  • Durada: 162 min.
  • Repartiment:  Sam Worthington, Zoe Saldana, Michelle Rodríguez, Sigourney Weaver, Stephen Lang, Giovanni Ribisi, Joel David Moore, C. C. H. Pounder, Wes Studi
  • País d’origen:  Estats Units
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Ciència-Ficció

ARGUMENT

Jake Sully, un mariner veterà de guerra i ferit en combat que queda paraplègic, és seleccionat per participar en el programa “Avatar” ocupant el lloc que, com a científic, exercia el seu germà bessó recentment mort. D’aquesta manera, Jake és traslladat a Pandora, una lluna del planeta Polifem l’atmosfera del qual és tòxica per als humans i que, a més d’albergar una sorprenent biodiversitat, està habitada pels na’vi, una raça humanoide de pell blava i amb alguns trets felins. Els humans es troben en conflicte amb els nadius del clan Omaticaya, ja que estan assentats al voltant d’un gegantí arbre, conegut per ells com arbre Mare, que cobreix una immensa veta d’un mineral molt cotitzat: el unobtainium. L’existència d’aquest mineral ha portat a una empresa privada a crear un projecte d’explotació de recursos minerals, dirigit per Parker Selfridge i pel coronel Milers.

TRÀILER

CRÍTICA

En aquesta pel·lícula apareix el tòpic horacià del “Beatus ille”, dels èpodes 2 d‘Horaci, Trobem el tòpic, doncs es tracta d’una tribu que viu a Pandora, un lloc idíl·lic, on els seus habitants estan en contacte amb la natura. Per altre banda, hi ha els humans, que viuen a la terra i només pensen en els seus interessos, en aquest cas només volen aconseguir un mineral molt cotitzat i per aconseguir-ho entraran a les seves terres destruint tot el que troben davant.

Avatar té certes semblances amb la colonització d’Amèrica, on els espanyols van conquerir per la força aquest continent i es van emportar les riqueses dels pobres indígenes, que també vivien en contacte amb la natura.

Un altre referent que apareix està relacionat amb Pandora, el nom del lloc on viuen els Omaticaya. Pandora és també la primera dona que va crear Zeus, com a càstig a Prometeu per haver robat el foc.  Es va casar amb Epimeteu, germà de Prometeu, a qui Zeus li va entregar una caixa. Ella, que a més de ser molt bella era molt tafanera, va obrir la caixa, que contenia tots els mals. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l’únic que va aconseguir que hi restés va ser l’esperança. A Avatar, Pandora és un lloc perfecte, meravellós. Fa honor al seu nom? Què significa en grec Pandora? És possible un món perfecte com el fascinant món de Pandora creat a la pel·lícula Avatar? Conèixer el mite grec de Pandora ajuda a opinar millor sobre Avatar? Quina relació hi podeu establir amb el mite de la caverna de Plató?…

Andrea i Irina Balart

2n batx. C

Heidi d’Isao Takahata

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: アルプスの少女ハイジ
  • Director: Isao Takahata
  • Any d’estrena: 1974
  • Episodis: 52
  • Repartiment: Sélica Torcal, Marisa Marco, Conchita Núñez, Joaquín Vidriales, Pilar Quintana, Ana María Saizar, Maite Santamarina, Angelina Gatell
  • País d’origen:  Japó
  • Idioma original: japonès
  • Gènere: Drama, Infantil, Animació

 

ARGUMENT

Heidi, una nena de cinc anys i òrfena de pare i mare, és portada per la seva tia Dete a les muntanyes de Suïssa a viure amb el seu avi quan considera que ja ha complit el seu deure. Al principi, el “Vell dels Alps”, com és conegut en el poble, no està molt content per haver de cuidar de la nena. No obstant això, la tendresa de la seva néta fa que a poc a poc vagi canviant de caràcter, no només amb ell sinó amb la resta de la gent també. Heidi ha descobert una vida meravellosa a la muntanya i no se’n vol anar, es fa amiga d’un pastoret anomenat Pedro i junts passen agradables passeigs a les muntanyes amb les cabres. Heidi aviat es guanya l’estima de tots, sobretot l’àvia de Pedro, una velleta dèbil i cega. Malauradament, s’emporten una gran decepció quan Dete torna un dia per emportar-se Heidi amb ella, ja que assegura que ha trobat un treball molt bo a la ciutat de Frankfurt i allí Heidi farà de companya a la filla del senyor Sessemann. A la ciutat, Heidi descobreix que Clara va en cadira de rodes. Té molt bon cor i de seguida es fan amigues. En aquesta nova casa Heidi haurà d’aguantar la senyoreta Rottenmeier, amb qui no tindrà mai bona relació. Quan finalment torna a viure amb el seu avi en els Alps, Heidi rebrà la visita de Clara i la seva àvia. A les muntanyes passarà un miracle que serà una gran alegria per a tothom: per salvar una cabreta la Clara s’aixeca de la cadira de rodes i camina pel seu propi peu.

TRÀILER

CRÍTICA:

En aquest anime japonès podem apreciar un conegut tòpic horacià: el Beatus ille, que apareix als èpodes 2 d’Horaci.

Per començar podem veure com la sèrie mostra les millors qualitats del camp, la pau, la tranquil·litat, el benestar. Heidi arriba a estimar el camp amb el seu avi i no se’n vol anar a la ciutat transitada amb la seva tieta.

Per altra banda, hi ha Clara, la noia que està en cadira de rodes i que no pot caminar. A la ciutat se sent pressionada pels seus familiars que constantment intenten que camini. Un dia, decideix anar al camp amb la Heidi i quan veu que una cabreta s’està a punt de fer mal, s’aixeca de la cadira de rodes sense ajuda de ningú. L’aire del camp fa que la noia s’acabi curant.  En canvi, per la senyoreta Rottenmeier, el camp és un lloc ple d’insectes estranys i de fems d’animals.

Andrea i Irina Balart

2n batx. C

Gorilas en la niebla de Michael Apted

Publicat el per
Respon

 FITXA TÈCNICA

 

ARGUMENT

La inexperta Dian Fossey viatja a Àfrica per estudiar la vida dels goril·les de muntanya. Allà es converteix en una experta zoòloga i veu com els pocs animals que queden són massacrats per caçadors desaprensius, I  dedica la resta de la seva vida a protegir-los i cuidar-los. Aconsegueix muntar un parc nacional a les muntanyes on viuen els goril·les i aconsegueix fer-se famosa gràcies als documentals divulgatius sobre els goril·les que grava per National Geographic al costat de Digit, el goril·la dominant del primer grup que va estudiar i amb el qual entaula una estreta relació. La mort d’aquest goril·la a les mans dels furtius li causa una gran commoció, empitjorant el seu enfrontament amb els caçadors de les tribus dels voltants del parc.

TRÀILER

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula està relacionada amb el tòpic horacià Beatus ille, que apareix en l’èpode 2, ja que Dian Fossey viatja a Àfrica, abandonant la vida urbana i establint-se en un món en ple contacte amb la naturalesa. Per tant veiem que la pel·lícula compleix fidelment amb el tòpic horacià, que alabava el camp i les seves virtuts.

Realment compleix el tòpic horacià? Quin és el verdader significat que li dóna Horaci al tòpic?  Vosaltres heu vist aquesta pel·lícula? Estaríeu disposats a abandonar la ciutat per entrar en contacte amb la natura, com ho va fer Dian Fossey?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C

Jo, Claudi d’Herbert Wise

Publicat el per
3

Fitxa Tècnica

Nom original: I, Claudius

Director i guionistes: Herbert Wise (director), Jack Pulman, Robert Graves (Guionistes).

Any d’estrena: 1976

Durada: 13 capítols d’un total de 650 min.

Repartiment: Sian Phillips (Livia), Derek Jacobi (Claudi), John Hurt (Calígula) i Brian Blessed (August).

País d’origen: Anglaterra

Idioma original: Anglès

Gènere: Ficció històrica

Jo, Claudi és una de les sèries que millor ens mostra els cicles de poder a la Roma imperial i les conspiracions i traïcions que  els romans feien per arribar al poder, una lluita constant entre aquest per l’ambició de controlar els destins de l’imperi més poderós de l’època antiga.

 Argument

Jo, Claudi segueix la història de Roma, explicada per l’emperador Claudi, des de la mort de Marcel ( nebot d’August) fins la mort del mateix Claudi, passant per l’època dels emperadors Tiberi i el boig Cal·lígula a través d’una infinitat de traïcions i conspiracions que van caracteritzar la Roma imperial durant tota la seva història.

Tràiler

Crítica

Opinió Pública: He buscat opinions de diferents periòdics espanyols per conèixer si aquesta sèrie és veritablement una bona producció. M’ha cridat l’atenció un article de “El País” que diu: ” Uno de los mejores productos televisivos de la historia, magnífica descripción de los entresijos del poder.La serie no ha envejecido nada “. Per veure l’article complet Aquí

Opinió personal: M’ha agradat investigar coses d’aquesta sèrie ja que és una sèrie que mostra molt bé la lluita pel poder i explica com era la Roma més secreta, amb les seves conspiracions i traïcions que van marcar la seva història. Jo diria que seria l’equivalent a la sèrie actual de “Joc de trons” (Game of thrones), que també tracta de la lluita pel poder, al segle XX.
Si la voleu veure sencera la trobareu aquí.

Carlos Thiriet Chaparro   4 E Llatí                                                                                                          Ins Premià de Mar

Una vida senzilla d’Ann Hui

Publicat el per
1

 FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Chun Tao-Chung és una dona que fa seixanta anys que treballa per a la família Leung. Roger és l’únic membre de la família que encara viu a Hong Kong i un dia, en tornar de treballar, Roger descobreix que Tao ha patit un vessament cerebral i la porta a l’hospital. Quan ella li diu que vol deixar la seva feina i marxar a una residència, ell li troba una habitació en un centre dirigit per un vell amic. En aquest geriàtric dominava l’amuntegament de persones i la manca de privacitat. A força de dedicar temps i atenció a les necessitats i desitjos de Tao, Roger descobreix què significa per a ell la criada.

Aquesta pel·lícula és una història molt humana, tendra i commovedora sobre la relació de tota una vida entre Roger, un productor de cinema de mitjana edat, i Tao, la serventa que s’ha ocupat de cuidar en Roger des que era un nen i de servir la seva família durant més de 60 anys. Quan Tao decideix jubilar-se i sense cap familiar que pugui fer-se’n càrrec, Roger decideix que és el moment de tornar tants anys de servei i es bolca en ella com si es tractés de la seva pròpia mare.

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/pFBLHvoP95A[/youtube]

CRÍTICA

  • “Una de mis películas favoritas del año.”
                                                          Roger Ebert: “A simple life” Chicago Sun-Times
  • “La Sra. Hui, una de las escasas directoras de éxito de Hong Kong, adapta una historia real, y la película conserva el sabor de lo cotidiano: el drama simplemente se desarrolla, sin momentos explosivos, pero no sin emoción”
  • “Uno no puede sino asombrarse ante el tacto, la precisión, la elegancia y el palpable y legítimo humanismo de la mirada de Anne Hui a la hora de abordar un tema y unas relaciones que, sin duda, hubiesen sido material abrasivo en manos de un director occidental”
                                                                Jordi Costa, “Devolver el amor”. Diari El País
  • “No sorprende la cantidad de premios que ha ganado «Una vida sencilla», sobre todo su prodigiosa actriz principal (…) “
                                  Federico Marín Bellón: “El triunfo de la bondad” Diario ABC
  • “Estupenda (…) Si me preguntan por una película con verdadero espíritu de navidad, les recomendaría ‘Una vida sencilla’ sin dudar (…) “
                    Salvador Llopart: “Una vida sencilla: calor humano”La Vanguardia

Arran de comentar a classe el poeta llatí Horaci, vàrem conèixer aquesta pel·lícula oriental amb pervivència horaciana. Precisament, per això, ens agradaria deixar l’opinió que la nostra professora va deixar en forma de comentari en l’article del nostre company Eric, tot animant-nos també a obrir-ne un apunt aquí, a  La cinta:
“Eric, quan vares fer aquest apunt i vares exposar-lo a classe, jo no havia vist la pel·lícula d’Ann Hui, tot un referent del cinema asiàtic. Avui l’he vista gràcies al teu suggeriment i m’ha agradat molt. Tot i ser completament de cultura oriental, a més del tòpic horacià de la frugalitat que comentes també li afegiria el de la inexorabilitat de la mort i el del Carpe diem, quan Ah Tao consenteix en seguir donant diners a un dels seus companys de la residència perquè se’ls gasti amb dones de la vida mentre encara pugui. És una pel·lícula (més aviat és cinema documental) molt humana i feta amb molt pocs mitjans; però amb una actriu principal, Deabie IP, mereixedora, entre d’altres, del guardó a la Millor Actriu Internacional del Cinema de Venècia. Crec que és una pel·lícula que si la veieu per Nadal o Cap d’Any us farà pensar més en la vida senzilla, en la frugalitat, en els llaços afectius que uneixen els humans… “

No us la perdeu!

A simple life

Marta Verde i Nora Domingo

2n batx C Llatí

Pinotxo

Publicat el per
2

Pinocchio

FIXTA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Un ancià anomenat Geppetto crea un titella de fusta anomenada Pinotxo. L’inventor vol que Pinotxo sigui un nen de veritat. La Fada Blava fa realitat el desig de Geppetto i dóna vida al titella, però conservant el seu cos de fusta. La fada assigna a Mag Nat com a consciència de Pinotxo, perquè l’allunyi dels problemes i l’aconselli en situacions difícils. Mag Nat no és escoltat per Pinotxo, que passa per diversos problemes per tornar amb el seu pare Geppetto i ser un nen de veritat.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mGlO5JpVlwU[/youtube]

CRÍTICA:

Tendre adaptació del conte de l’italià Carlo Collodi per part de la factoria Disney, que posseeix molta cura en els mínims detalls, inoblidables cançons, entre elles la guanyadora de l’Oscar “L’Estrella Blava (When You Wish Upon A Star)”, un càlid ús del color i una extraordinària animació per explicar-nos una història centrada en l’aprenentatge vital.

Al costat del gran treball en l’apartat tècnic, Walt Disney vol destacar el valor de l’obediència, a més vol tenir en compte l’aprenentatge del nen. Els personatges resulten bastant aconseguits amb el gat Fígaro o el gitano Strómboli. La imatge més impressionant de la pel·lícula i que encara posa el pèl de punta als nens és la transformació en ruc d’Arna a l’Illa del Plaer. Veritablement terrorífica. No us recorda en certa manera aquesta transformació a la que experimenta Luci a L’ase d’or d’Apuleu?

A la mitologia grega, Pigmalió veu realitzat el seu somni: l’escultura pren vida i esdevé la seva esposa. Més de dos mil anys després, i amb només dos canvis menors -d’escultor a fuster, i del desig d’una muller al d’un fill Carlo Collodi aprofitarà aquesta trama per regalar-nos dos dels personatges més entranyables de la literatura infantil: Geppetto i Pinotxo.

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat

Grec

 

Ròmul i Rem (1961), de Sergio Corbucci

Publicat el per
2

FITXA TÈCNICA

Nom original: Romolo e Remo (en anglès, Duel of the Titans)
Director i guionistes: Sergio Corbucci com a director i com a guionistes: Sergio Corbucci, Ennio De Concini, Sergio Prosperi, Franco Rossetti, Duccio Tessari

Any d’estrena: 1961

Durada: 108 min

Repartiment: Steve Reeves, Gordon Scott, Virna Lisi, Franco Volpi, Laura Solari, Piero Lulli, José Greci, Gianni Musi

País d’origen: Itàlia i França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventures, Acció, Drama

ARGUMENT

Després d’uns minuts inicials en què Rea Sílvia abandona els bessons, Ròmul i Rem i aquests són alletats per una lloba i després recollits per Fàustul, passen vint anys i Ròmul i Rem, desconeixent els seus orígens, segueixen sent pastors i lladres en el territoris d’Alba Longa, governada per Amuli. Quan pel moribund Fàustul, qui els ha criat durant anys, s’assabenten que el seu naixement està envoltat de misteri, l’ànim de Rem s’encén d’ambició i d’orgull. Els dos bessons assalten i incendien Alba Longa i rapten Júlia, la filla del rei dels Sabins. A causa de la ràbia d’un d’ells s’acaben separant i un d’ells mor, Rem. Acaba amb una veu en off que li dóna un to èpic: “Aquí termina la leyenda y empieza la historia de la ciudad más bella del mundo, la ciudad eterna, Roma”.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

 

CRÍTICA

Ròmul i Rem és un dels mites més coneguts de la història de Roma. La pel·lícula explica molt bé aquest mite fundacional de Roma. Està molt ben ambientada, tot i que tampoc es pot esperar una gran ambientació de decorats d’una època, la de l’any 754 aC, de la qual no se’n sap massa cosa. Els personatges protagonistes (Steve Reeves i Gordon Scott) ho fan força bé, tot i que no poden exhibir tant els seus músculs com en altres pel·lícules amb aventures molt més fantàstiques. En aquesta pel·lícula, en canvi, mostren molts aspectes psicològics com la por, el patiment, la llibertat, la lluita, l’amor, la guerra…

Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita. En la pel·lícula es poden diferenciar diferents etapes dels germans bessons, des que neixen fins que un d’ells, Rem, acaba sent assassinat pel seu germà Ròmul.

Tot i que és un pèplum d’aventures, ocupa un lloc de cabdal importància ja que el seu argument s’ajusta a la llegenda fundacional romana.

Maria Cancio

4t ESO, Llatí

Atila: home o dimoni, de Pietro Francisci

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Attila.

  • Director: Pietro Francisci.

  • Any d’estrena: 1954.

  • Durada:  100 minuts.

  • Repartiment: Anthony Quinn, Sophia Loren, Irene Papas ,Henri Vidal, Ettore Manni.

  • País d’origen: Itàlia.

  • Idioma original: Italià.

  • Gènere: Aventures i història.

ARGUMENT

La història es basa en l’any 450 dC. Els huns un poble de bàrbars irresistible dels deserts llunyans d’Àsia, impulsat per una fam insaciable de presa, s’està movent cap a les riques terres de l’oest de Germània. Són conduïts per un cap salvatge, el nom és tan parlat com el diable, com una amenaça com una espasa, es Atila.

Ezio, el general romà nascut a Pannònia, l’única persona que sap que Atila va ser una continuació de la legació amb els huns durant anys. Portava un missatge de l’imperi romà de Ravenna per al rei dels Huns Rua juntament amb el seu company Prisco. Després d’arribar al seu lloc, Ezio assabenta que el rei va morir. Bleda és la persona que està a favor de la pau i la tolerància, però Attila és de la persuasió contrària.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iNpnqnmFG4E[/youtube]

CRÍTICA

Atila és una pel·lícula que tracta sobre l’Imperi Romà. En la pel·lícula es veu com la tribu dels huns comparteix rei, un que és diplomàtic, Bleda, i l’altre que és despietat, Atila. És una pel·lícula una mica antiga i per tant no hi ha molts efectes especials i els que hi ha no són molt bons. Però encara que sigui antiga, no és del tot dolenta i mostra bastant bé com vivien i els costums dels Huns.

Hi ha algunes escenes en les que ets fiques molt en la pel·lícula, i això és gràcies a la bona actuació dels actors. Encara que també hi ha escenes que són una mica avorrides. És una bona pel·lícula per passar l’estona i aprendre una mica d’història, encara que no sapiguem si la història que ens expliquen es verídica o no, ja que en moltes pel·lícules canvien la història per fer-la més atractiva o per no fer la pel·lícula tan llarga i que no es faci pesada.

En definitiva, és una bona pel·lícula que no és tant dolenta com sembla. Jo pensava que m’avorriria mirant-la però em vaig entretenir bastant. Si voleu una pel·lícula una mica més moderna podeu veure Atila l’Hun de Dick Lowry.

Paula Contreras, 4t ESO Llatí opt.3.