Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco

 

 

FITXA TÈCNICA

Nom original: Saint Seiya

Any d’estrena: 1986

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Animació, acció i aventura

 

ARGUMENT

La sèrie tracta de cinc nois que són destinats a diferents llocs del món, amb la missió d’entrenar-se en l’art de la lluita i guanyar així la valuosa armadura, com ha prova de la seva valentia i força, i així poder protegir la deessa Atena.

La sèrie es divideix en 4 sagues: Saga del Santuario, Saga de Asgard, Saga de Poseidón i Saga de Hades i altres pel·lícules individuals a part. Començaré introduint vídeos de capítols de la primera i haureu d’identificar els referents clàssics.

 

TRÀILER

A continuació, us deixo el vídeo introductori, seguit d’un capítol. Alerta!!!, que aquí ja hi apareix algun referent clàssic.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Br5HLUbA8Gg[/youtube]

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=y7tI811Rtcw[/youtube]

 

CRÍTICA

Hola a tots els aràcnids cinèfils, primer de tot he de dir que és el meu primer article a La Cinta de Níke, així que espero estar a l’alçada d’altres apunts tan bons que m’he arribat a llegir en aquesta pàgina.

Per cert, hi ha algú que li agradin els dibuixos manga? A mi m’agraden moltíssim, i per això he fet aquest article sobre ” Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco”. Coneixeu aquesta sèrie?

És una de les sèries que més m’agraden i us puc ben assegurar que en tinc de tot a la meva habitació, com pòsters, figures, còmics, pel·lícules… Però el que em crida més l’atenció d’aquests dibuixos és que posseeix un munt de referents clàssics, com per exemple, la invenció que dóna el creador de posar-li noms a les armadures, com la de Pegàs.

Des del meu punt de vista, crec que estem davant d’una sèrie d’animació de luxe. Destaco sobretot el domini que ha tingut el creador de barrejar gran quantitat de mitologies, com la mitologia nòrdica, japonesa, xinesa, budista… Però per sobre de tot és la clàssica que es manté com a rerefons. Crec que és una sèrie que està molt ben documentada i ambientada. Per altra banda, penso que els dibuixos també són una eina didàctica per tal d’adquirir molts coneixements. I per últim, recomano aquesta sèrie sobretot a les persones que s’estimen la cultura clàssica.

Sabríeu identificar els referents clàssics d’aquest primer capítol?

 

Sara Bernad,

2n de Batxillerat de Llatí i Grec.

Trapecio (Trapeze), de Carol Reed

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Trapeze.
  • Director: Carol Reed.
  • Guionistes: Max Catto, Liam O’Brien, James R. Webb, Ben Hecht i Wolf Mankowitz.
  • Any d’estrena: 1956.
  • Durada: 105 minuts.
  • Repartiment: Burt Lancaster (Mike Ribble), Tony Curtis (Tino Orsini), Gina Lollobrigida (Lola), Katy Jurado (Rosa), Thomas Gomez (Bouglione), Johnny Puleo (Max), Minor Watson (John Ringling North), Gérard Landry (Chikki), Jean-Pierre Kérien (Otto) i Sid James (Snake Charmer).
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: anglès.
  • Gènere: Drama.

 

ARGUMENT

Els trapezistes Orsini i Rible tenen un dels millors números aeris de tots els temps, han estat dels pocs que han aconseguit fer el triple salt mortal, fins que arriba el dia en què Orsini mor. Mike Ribble desprès de patir un accident que el deixarà tocat de la cama acaba treballant com a tramoista a un circ de França.

Anys més tard arribarà al circ Tino, el fill del gran trapezista Orsini que buscarà en Mike, el company del seu pare, perquè li ensenyi a executar la gran acrobàcia que és el triple salt.

Mentre els dos trapezistes treballen per perfeccionar el número, apareixerà Lola, una noia que vol triomfar al món del circ gràcies a la seva gran bellesa. Ella serà qui s’interposarà entre el duo de trapezistes sembrant la discòrdia.

 

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4x2Qhjy6gz0[/youtube]

 

CRÍTICA

“Reparto de lujo y director de prestigio para un interesante drama circense (…) sin llegar a la altura de la mítica cinta “El mayor espectáculo del mundo”, pero con escenas llenas de interés” (Fernando Morales: Diario El País)

És una pel·lícula amb grans actors. L’actuació de Burt Lancaster és brillant, es nota la seva passada experiència com a trapezista. Tony Curtis també té molta destresa a l’hora d’enfilar-se al trapezi i Gina Lollobrigida interpreta a la perfecció el seu paper: el d’una dona extremadament seductora que és capaç de portar de cap a dos homes i aconseguir els seus propòsits professionals manipulant-los fins a l’últim extrem. També cal destacar el paper de l’actriu Katy Jurado, que encara que sigui secundari és desenvolupat amb destresa, es pot veure en els seus ulls un gran amor i devoció no correspostos.

La filmació d’aquesta pel·lícula en format Cinemascop és de gran encert, ja que totes les seqüències de circ, i especialment dels trapezistes, són de gran espectacularitat, inclosos els enquadraments i moviments de càmera en les altures del trapezi.

Endinsada plenament el món del circ i molt ben ambientada al Paris dels anys 50, el director Carol Reed sap dirigir amb gran mestria aquest triangle amorós, a més de trio artístic a la pista. Hi ha sentit del ritme, una posada en escena magnífica i un guió ben construït equipara la perillositat del trapezi circense amb la pròpia perillositat de les relacions humanes i sentimentals.

 

Quins elements van restar dels circs romans als circs d’abans? Quines semblances hi trobeu?

Com són els circs d’ara? Hi heu anat alguna vegada?

 

Núria Yela,

2n de Batxillerat Llati i Grec.

El show de Truman, de Peter Weir

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: The Truman Show.
  • Director: Peter Weir.
  • Productors: Edward S. Feldman, Scott Rudin, Andrew Niccol i Adam Schroeder.
  • Guionistes: Andrew Niccol.
  • Any d’estrena: 1998.
  • Durada: 103 minuts.
  • Repartiment: Jim Carrey, Laura Linney, Ed Harris, Noah Emmerich i Natascha McElhone.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Drama i comèdia.

 

ARGUMENT

Truman Burbank és un home corrent i ingenu que ha viscut tota la seva vida a Seaheaven, un d’aquests típics pobles on mai no passa res interessant, on té uns veïns encantadors, jardins perfectes… Té una vida de somni amb la seva perfecta esposa i mestressa de casa, Meryl, que treballa a més a més com a infermera. No obstant, de sobte, uns estranys successos el fan sospitar de que alguna cosa anormal està passant. Això s’ajuntarà amb les ganes de veure món de Truman, de sortir d’aquella ciutat on ha viscut tota la vida, però sobretot el que voldrà és  trobar una noia, Sylvia, la mirada de la qual el va embruixar en la seva joventut. Però sembla que tots els esdeveniments vagin dirigits a que ell s’hagi de quedar allà on és.

 

TRÀILER

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=c3gI9ms8Fdc[/youtube]

 

CRÍTICA

Crítica de Carlos Boyero: Diario El Mundo. “Muy de vez en cuando, se da el milagro de que a un guionista de raza se le ocurra un argumento insólito, cae en manos de un director de altura y los espectadores podemos disfrutar de lo nunca visto y oido”.

Crítica de Ángel Fdez. Santos: Diario El País.“Brillante.”

Inspirat en el reality show Big Brother, o com és més conegut aquí a Espanya Gran Hermano, “El Show de Truman” és, a les portes del 2012, molt més actual i revolucionària del que va ser en el moment de la seva estrena. El que fa és bàsicament portar el concepte anterior a l’extrem, acabant per ser un cant a la vida i una crítica sense quarter al poder de la televisió i la lluita per les audiències, però sobretot un retrat de l’ésser humà amb tot el bo i el dolent que tenim, que és molt.

Es tracta d’un film molt diferent als quals estem acostumats a dia d’avui, és molt innocent i pacífic, també atrevit en criticar un fenomen televisiu com va ser i continua sent el reality show, i també molt original ja que no té res a veure amb la monotemàtica en els films d’aquests moments, que es resumeixen en acció, sexe i violència. És maco que hi hagi pel·lícules que t’emocionin i et facin pensar, topar-te amb un tema innovador i fresc.

Per primera vegada, en la carrera de Jim Carrey, el seu histrionisme li queda a la perfecció. La seva actuació va d’acord amb tot el món en què viu i en què pràcticament és un producte més de màrqueting. L’evolució del seu personatge queda perfectament captada en una interpretació plena de matisos en què l’actor demostra que és molt millor del que ens havia fet creure amb els seus papers de pallasso. Atenció a la forma de saludar cada matí als seus veïns, la mateixa que fa servir al final amb reverència inclosa i de connotacions molt diferents. Poques vegades se’ns ha eriçat la pell com el moment de la llibertat de Truman, perquè representa la nostra pròpia.

Sabeu a què em refereixo amb la última frase? Efectivament, estableixo relació entre el film i el mite de la caverna de de Plató. “El Show de Truman” consta d’un alt contingut filosòfic, aquest s’inicia quan Truman comença a tenir inquietuds i es va desenvolupant a mesura que la trama avança.

Coneixeu algun altre exemple, ja sigui cinematogràfic o bé de la societat, en el que la figura del mite de la caverna de Plató sigui present?

Què representaria la figura de Truman a la pel·lícula? I el plató del show? Creieu que és moralment correcte el que fa el director del reality show, decidint, manipulant i actuant com una mena de déu?

Si heu vist la pel·lícula, quina sensació us ha deixat després de veure-la? Heu arribat a dubtar de que el món en el que viviu, el món que coneixeu sigui real?

 

Núria Yela,

2n de batxillerat Llatí i Grec.