La flota artesanal europea pide una mayor protección en la reforma pesquera
0La flota artesanal europea ha pedido hoy un mayor reconocimiento y protección en la reforma de la Política Pesquera Común (PPC) que negocian los Veintisiete, según recoge una declaración conjunta presentada en Bruselas.
Representantes del sector pesquero artesanal, incluido el gallego, han denunciado el “marco político injusto y desequilibrado” que sufren desde la creación de la PPC, que hace que “la mayor parte de las cuotas y el dinero de los contribuyentes de la UE” vaya a parar a las grandes operaciones de pesca industrial. Esa situación ha conllevado el aumento de la capacidad de captura de la flota de altura, en perjuicio de la pesca de bajura sostenible, según denuncian las organizaciones que suscriben la declaración.
“No nos sentimos representados adecuadamente por nuestros gobiernos nacionales, por los representantes del sector pesquero de Bruselas ni por la UE”, denuncia la declaración, aprobada en un Congreso celebrado en Bruselas el pasado fin de semana, pero hecha pública hoy.
El portavoz de la asociación gallega Asoar-Armega, José Luis Rodríguez, ha dicho a Efe que la flota artesanal de los distintos estados miembros afronta “dificultades comunes muy similares”, empezando por la falta de definición de lo que se considera “flota artesanal”, y continuando por la falta de ayudas específicas. Además se denuncia la inexistencia de estudios en cada país miembro para conocer el estado de las reservas, algo que ayudaría a planificar las campañas, explica.
En particular, la declaración reclama que la nueva política pesquera “incluya un inventario detallado de la sobrecapacidad, garantizando que se evalúa en relación con el estado de las poblaciones de peces” para ciertas pesquerías.
Los estados miembros, considera, tienen que poner en marcha planes de acción para reducir la capacidad de la flota y cambiar a métodos de captura de “bajo impacto”.
El documento reclama asimismo que se tenga en cuenta el papel que realizan en la protección del entorno los pescadores artesanales y los mariscadores, que representan el 80 % de la flota pesquera en número de barcos.
Por todo ello se pide que la reforma pesquera garantice un acceso preferente a quienes pescan de manera sostenible, que contribuya a la reducción del exceso de capacidad de la flota, que ponga fin a las subvenciones a prácticas insostenibles y que restablezca el buen estado de mares y océanos.
Entre los firmantes figuran la asociación de pescadores artesanales de Galicia (Asoar-Armega), las rederas gallegas, la cofradía de pescadores de Denia (Alicante) y la organización Ondarroa 12 milla.
Los representantes de esa flota tienen previsto entregar el texto esta semana a eurodiputados españoles y europeos, incluidos el presidente de la comisión de Pesca del Parlamento Europeo, Gabriel Mato, la eurodiputada del PNV Izaskun Bilbao y la del PP Carmen Fraga.
También harán llegar el documento a la comisaria europea de Pesca, Maria Damanaki.
La pesca
2En aquest reportatge del programa de TVE “El escarabajo verde” es tracten algunes qüestions que condicionen l’activitat pesquera a l’Estat espanyol. Aquesta activitat ve marcada per la Política Pesquera Comuna, que actualment s’està negociant als organismes de la UE. Es pren com a referència el port de Burela a Lugo, i d’altres de més petits, com Barquero per a mostrar les diferències entre la pesca costanera tradicional i la d’arrossegament. Al llarg d’aquest documental trobarem respostes a qüestions com:
1. Quins són els reptes de la Política Pesquera Comuna (PPC)?
2. Quin és el parer dels armadors entrevistats sobre el repartiment de quotes a la UE?
3. Com s’entén que les ajudes europees estiguin promovent a la vegada el desballestament de vaixells així com la seva modernització?
4. En el món de la pesca, per què es donen pavellons o banderes de conveniència?
5. Segons les organitzacions ecologistes, per què es donen els descartis?
6. Segons les organitzacions ecologistes, com es pot solucionar el problema dels descartis?
7. Segons els científics consultats, quins són els indicadors de la sobreexplotació dels recursos pesquers?
8. Per què els armadors volen portar abord els científics?
Comenta els gràfics següents
Les quotes pesqueres a la UE 2012
Un cop consultada tota aquesta informació, per on penses que passaria la solució per tal d’assolir una activitat pesquera sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental?
MESURES DE MERCAT PROPI
0MARIA CARRERAS
En diverses rodes de premsa al territori, Unió de Pagesos va presentar, el 30 d’octubre, el document ‘Mesures catalanes per consolidar la pagesia professional’, que recull les propostes sindicals que també van lliurar als partits polítics amb representació al Parlament amb l’objectiu que les incorporin als seus programes polítics de cara a les eleccions autonòmiques del 25 de novembre. El document posa sobre la taula la falta de viabilitat de moltes explotacions agràries degut, entre d’altres factors, a la reducció dels ajuts percebuts, a l’augment continuat dels costos de producció o al retrocés dels preus percebuts a causa, sobretot, de l’abús de la posició de domini de l’oligopoli de la distribució. El coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, tradueix aquest escenari en una xifra molt explícita: “En els últims deu anys, la renda agrària ha disminuït un 43%. Això vol dir que les polítiques i els mecanismes que s’han aplicat fins ara no han funcionat”. El sindicat incideix en propostes sobre els mercats i el finançament per revertir aquesta situació.
MESURES DE MERCAT • Unió de Pagesos demana al futur Govern que endegui una campanya per acabar amb els abusos i competències deslleials en els mercats. “La pagesia catalana viu, principalment, de la venda dels seus productes. Per tant, s’han de corregir les deficiències del mercat en relació amb la seva gestió, i cal aconseguir que la distribució i l’agroindústria compleixin; per fer-ho, ja tenim lleis, però s’han d’aplicar i posar sancions en cas de pràctiques il·legals”, diu Caball. Com a proposta innovadora, el sindicat demana que s’estableixi una legislació catalana de contractes agroalimentaris. “Hauria de servir per garantir contractes justos entre el productor i el comprador, i es traduiria en més estabilitat a l’hora de produir i en unes rendes més altes per a la pagesia”, explica el coordinador nacional. I afegeix: “Un motiu important que explica la davallada de la renda agrària és que la llei de l’oferta i la demanda no acaba de funcionar”. Per millorar-la, el sindicat considera que les explotacions necessiten participar en l’obtenció del valor afegit i, per aconseguir-ho, calen mesures per ampliar, millorar i consolidar els productors que venen directament les seves produccions, així com una important promoció de les produccions de qualitat o d’origen certificat, de la producció ecològica i de la integrada.
FINANÇAMENT • La principal proposta d’Unió de Pagesos en aquest apartat és la creació d’una entitat pública de finançament per donar liquiditat al sector agrari. Segons el document: “Tot i ser un dels sectors amb menys problemes d’impagats patim com mai una restricció d’accés al finançament”. Aquesta entitat pública hauria de possibilitar l’accés de la pagesia a les opcions financeres necessàries per poder desenvolupar la seva activitat, un accés que s’ha restringit des de la integracció de l’Institut Català de Crèdit Agrari a l’Institut Català de Finances, “que es comporta com una banca privada més”, opina Caball. En aquest capítol, el sindicat proposa tres mesures més: insta el Govern a millorar l’accés a les línies de finançament públic directe o mitjançant conveni amb les entitats financeres; demana per al sector una nova llei per al salvament d’empreses en crisi; i, per últim, proposa salvaguardar i actualitzar la regulació i el control de les seccions de crèdit de les cooperatives per assegurar-ne la viabilitat i els drets dels impositors.
PROPOSTES DEL SECTOR ECOLÒGIC • Per la seva part, el 25 d’octubre, el sector ecològic del sindicat va lliurar a les formacions polítiques un document que va consensuar amb altres entitats del sector. Destaca la demanda que els ajuts agroambientals en agricultura i ramaderia ecològica s’obrin a nous beneficiaris al 2013. Entre d’altres propostes, també insten a millorar els ajuts de les mesures agroambientals i de benestar animal per fomentar la producció ecològica, a garantir la producció de blat de moro ecològic, i a revisar el programa de foment i que es prorrogui fins al 2016.
ALTRES PROPOSTES • Unió de Pagesos tracta uns quants temes més en el seu document de propostes. Demana una llei de caça catalana que resolgui la problemàtica que suposen els danys de la fauna cinegètica degut a la seva sobrepoblació; exigeix que es planifiqui i es destinin recursos al Pla de formació per als professionals agraris, aprovat el 2007; considera necessari donar ple suport als joves que es volen incorporar com a professionals agraris, i garantir que la convocatòria de cessament anticipat sigui anual i amb recursos suficients; aposta per redactar la llei d’espais agraris i també per concertar un pacte nacional de l’aigua; i considera que cal desburocractitzar l’Administració i treballar per una PAC útil per a la pagesia catalana.
Article publicat a La Terra, revista de la Unió de Pagesos, núm. 387, novembre-desembre 2012.
ÈTICA I CONSUM
0ÒSCAR ALFRANCA, ESCOLA SUPERIOR D’AGRICULTURA DE BARCELONA
Els “productes ètics” qualifiquen un grup de mercaderies amb atributs, com la protecció ambiental, el benestar animal i el comerç just. El percentatge de productes alimentaris comercialitzats amb l’etiqueta de Comerç Just representa actualment el 7% del comerç mundial. La quota de mercat dels productes alimentaris ètics és creixent als països industrials, en bona part, per la millora de la disponibilitat. Els productes ètics han deixat de distribuir-se en petites botigues molt especialitzades, i també són presents en supermercats i en les grans xarxes de distribució alimentària. Aquest creixement s’ha produït en bona part per la participació de multinacionals alimentàries com Nestlé, Mars, Kraft o Starsbuck. No existeix una tipologia senzilla per identificar les empreses dedicades als productes ètics. Tot i que la característica més definidora és el compromís moral de l’empresa amb la societat, el compromís ètic no s’ha de referir per força a un cost específic i concret en un procés productiu, cosa que succeeix amb les empreses que funcionen sota el criteri de la Responsabilitat Social Corporativa [RSC]. L’RSC es defineix pel fet que una empresa estigui disposada a sacrificar una part dels seus beneficis, per tal d’incrementar el benestar social —per exemple, destinar un percentatge dels beneficis per garantir la permanència d’una espècie vegetal autòctona. En aquest cas, la solució a la disminució dels beneficis rau en la intensificació tecnològica de l’empresa. És a dir, que moltes petites i mitjanes empreses resten fora d’aquest tipus de polítiques. En aquests moments el que es planteja és si els aliments ètics disposen dels mitjans necessaris per realitzar una distribució regular i participar sense dificultats a les grans xarxes de distribució alimentària. Un altre problema important és el desacord sobre els atributs que defineixen aquests productes.
Publicat a La Terra, revista d’Unió de Pagesos,núm. 387, novembre-desembre 2012.
Recordatori de les instruccions del dossier digital de geografia
1Instruccions del dossier de geografia de 2n de batxillerat
FORMAT
– El dossier és un lloc web de Google
– Aquest lloc web ha de tenir la plantilla de blog o anuncis
– Totes les pràctiques han d’estar numerades consecutivament: Pràctica 01, 02, ….,
– Tots els títols de les entrades del lloc web han de començar amb la paraula Pràctica
– Tots els arxius que es creen al Google drive, maps, Picassa, etc, han de contenir en el seu títol la sigla del nom de l’alumne-a, seguit del seu primer cognom, un guió baix i la temàtica de la pràctica, p.e. sruiz_instruccions_dossier
EINES
– Tots els textos, presentacions, fulls de càlcul, mapes i àlbums de fotos s’han de crear i elaborar directament a la plataforma Google: Google drive, Google maps, Picassa.
– En cas que s’utilitzin d’altres recursos, el resultat s’ha de poder embedir o inserir a l’entrada corresponent del lloc web de google.
– S’ha d’evitar al màxim adjuntar arxius.
COMPARTIR
– El lloc web de Google de l’alumne-a només pot estar compartit amb la professora de la matèria.
– Tots els arxius que es creen i elaboren a la plataforma Google s’han de compartir amb l’adreça de Google de la professora.
– Els arxius elaborats en grup han d’estar compartits amb els altres membres del grup. A través de l’historial de revisions s’ha de poder comprovar la progressió del treball.
COMENTAR
– Totes les figures que apareixen a les pràctiques (mapes, taules, imatges, gràfics) han d’estar adequadament comentades. En aquest comentari ha de constar la descripció de la informació que conté la figura i el seu comportament. al llarg de la pràctica caldrà respondre el perquè del comportament de la informació continguda a la figura.
PARTICIPAR
– La matèria té un grup al Facebook a través del qual l’alumnat pot plantejar dubtes tant de conceptes com de procediments. Els propis companys-es han de proposar solucions als dubtes plantejats.
– L’alumnat ha de compartir notícies relacionades amb la temàtica tractada que apareguin als mitjans de comunicació a través del bloc de geografia http://blocs.xtec.cat/geografia. Amb aquesa finalitat, tot l’alumnat està donat d’alta al bloc i d’aquesta manera pot publicar articles en aquest mitjà.
CERCAR
– cada avaluació hi haurà una pràctica de recerca on l’alumnat ha de proposar una qüestió a estudiar relacionada amb la temàtica que s’està estudiant.
– aquesta recerca haurà de ser en l’entorn.
– en aquesta recerca s’haurà de fer anàlisi emprant tècniques i llenguatge geogràfics.
AUTOAVALUAR
– L’alumnat s’ha de responsabilitzar de la revisió del seu dossier. Al final de cada avaluació, cal publicar una entrada al dossier on es revisin els objectius de cada pràctica i el seu grau d’assoliment.
Pràctica 7: Els paisatges agraris a Catalunya
0En aquesta pràctica treballarem la distribució i la descripció dels diferents paisatges agraris a Catalunya:
1. Cal elaborar un mapa de Google amb les àrees que ocupen els diferents paisatges agraris de Catalunya. La informació a representar és la continguda a l’apartat “Les activitats econòmiques del sector agrari” del llibre Geografia de Catalunya, pàg. 159-173. De cada àrea, cal informar en el quadre de descripció els trets característics d’aquell paisatge. Aquest mapa es pot fer en equip.
2. A continuació, per a dos dels paisatges localitzats, cal seleccionar una imatge per després descriure-la. Una forma de trobar imatges pot ser a través de Panoramio. A través del propi Google Maps, habilitant l’opció “fotos” del menú superior esquerra, podreu veure les imatges de Panoramio incloses dins de cada àrea delimitada prèviament. Al bloc, a l’apartat d’economia teniu un mapa conceptual del elements dels paisatges agraris que us pot servir de guia.
És el moment de revisar la feina feta
16Al 2n de batxillerat hem arribat al final de la primera avaluació. Abans de continuar amb força, seria interessant fer una ullada a la feina feta. En aquest article revisarem el nostre dossier digital, l’avaluarem entre tots. Amb aquest objectiu, tothom farà una entrada nova al seu sites titulada: “autoavaluació del dossier digital de geografia de la 1a avaluació 2012-13”. En aquest entrada, cal avaluar la feina realitzada a cada pràctica per fer al final una valoració global del dossier de l’avaluació:
De cada pràctica:
– Quin era l’objectiu de la pràctica?
– Què he fet per assolir l’objectiu? (on he buscat la informació, com, com l’he processat i com l’he presentat, …)
– He assolit l’objectiu inicial?
– Què he aprés a fer en aquesta pràctica?
A la valoració global és molt important assenyalar que ha estat d’utilitat i que no, així com el que s’hauria de millorar. Aquesta valoració final l’he d’incorporar, a més a més, com a comentari d’aquest article.
Som-hi i gràcies a tothom pel seu esforç!!
Pràctica 5: Ciutat, territori i paisatge
0La darrera pràctica d’aquesta avaluació consisteix en realitzar per grup una activitat del projecte Ciutat, territori i paisatge. Aquesta pràctica es pot fer per parelles o grups de tres membres. Un cop feta la pràctica s’ha de fer de forma col.laborativa una presentació de Google docs on s’exposin les qüestions estudiades a la fitxa:
– elements que defineixen el paisatge estudiat
– tipus d’usos dels elements del paisatge
– com s’ha transformat el nostre paisatge en els darrers 50 anys.
– conflictes que té plantejats el nostre paisatge
– punts de vista dels diferents agents involucrats en els conflictes plantejats
– Escenaris de futur.
Tota informació que s’afegeixi a més a més de la que facilita la fitxa que heu treballat serà valorada positivament. Traspassar fidelment la informació de la fitxa a la presentació suposarà arribar com a màxim a un 6. Totes aquelles imatges, mapes, dades estadístiques actualitzades, notícies de premsa relacionades, etc que s’incorpori en cadascún dels apartats i que vingui a ajudar en les conclusions, pot fer arribar fins el 10, qualificació màxima.